martes, 5 de junio de 2012

EL PUENTE SOBRE EL... MAR DE SULAWESI


Doncs el dia 1 ha sigut un altre d'aquells dies “full day”, ja que les activitats han sigut varies i per diferents motius.
Ens vem llevar amb un dia núvol i plujós (no gaire).
Després d'esmorzar tranquilament, comento als nous companys de viatge, que jo en uns minuts m'arribaré al poble que tenim al davant. Al cap de no res tots diuen que s'apunten (tot i que estaven d'un rotllo mooooolt tranquil).
Preguntem com arribar al pont, i ens diuen que hem de pujar muntanya amunt, i després baixar fins arribar al pont.
Comencem la caminadeta, i entre que la pujada és més aviat forteta i que havia plogut, comencen a aparèixer els primers problemes: a un se li trenquen les xancletes, un altre fa una relliscada i es dona un cop al peu amb una arrel, amb el resultat que decideix tornar al bungalow per canviar de calçat, tot i que finalment, i a crits, ens diu que potser mira d'agafar una canoa per creuar fins al pont.
Al cap de mitja hora de pujar arribem a un punt on la vegetació ja no ens permet avançar cap enlloc.
Decidim recular, i arribar al pont amb canoa, juntament amb l'Alex (el francés).
Al arribar ens trobem que aquest ja està al pont esperant-nos, i no hi ha forma de que ens senti.
La gent de la casa ens deixa una altre canoa (força atrotinada), per arribar fins al pont.
Tot hi ser 4 persones hi pugem, amb les càmares protegides amb les fundes de pluja de les motxilles i a remar.
Finalment aconseguim arribar al pont sense ofegar-nos i amb molt poca aigua dins la canoa (guai per les càmares!!).
Un cop al pont, caminadeta fins al “poble”, veient unes aigües cristalines i fent fotos a tota la gent que ens ho demana que no és poca.
Un cop vist el poble i les fotos de rigor, decidim tornar cap a casa. Ara si que ens podem dividir els 5 en 2 canoes i arribem força millor, fisicament, fins a casa.
Tal com arribem ens diuen que ja podem dinar, i així ho fem.
Havent dinat, (i ara ja tocava), cap a l'aigua a veure que hi ha en aquestes aigües.
El banyico, no està gens malament, i veig coralls, esponges, peixos pallasso, etc... però tampoc “descomunal”. Al tornar però em trobo a una “vella coneguda”: una serp d'aigua!!
Aquest cop és més petita que la que vaig veure a Kuta (Lombok), però em mantinc força més a distància, tot i que no treu que li acabés fent forces fotos.

Al sortir de l'aigua em comenten que en 30min aprox arribarà el guia de la casa, que està fent snorkel amb una altre gent, i anirem cap a la jungla.
Aprofito per dutxar-me i preparar la càmara, i quan ja estic a punt, sembla que finalment no hi ha treeking a la jungle perque el guia està molt cansat.
L'Alex estava indignat (fins hi tot es queda curt l'adjectiu...), però la resta ens ho vem agafar com “tarda lliure”.
Al tenir la tarda lliure, vaig aprofitar per fer una mica de bogada, i un cop feta i estesa, vaig aprofitar per afeitar-me que ja tocava (feia moltíssim que no m'afeitava!!).
Amb tot aixó se'm va fer l'hora de sopar, i al aparèixer afeitadet, les conyes que em van fer no van ser poques.
Desrpés de sopar, tertúlia amb tota la gent que estavem instal.lats allà, i fins hi tot, un senyor francés, ens va pegar el “toque” cap a les 23h de que feim molt xivarri i no podia dormir.
La veritat xivarri poc, tertúlia, rialles, etc... i l'home amb una oïda super fina o amb ganes de tocar allò que no sona. Gràcies a aquest “bon home”, tots vem anar a dormir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario