El dia 7 ha sigut per llevar-me,
esmorzar i preparar l'equipatge per marxar.
A nivell d'illes, quan vaig entrar
desde Singapur, la meva frustració va ser total, fins arribar al punt de plantejar-me
marxar d'Indonèsia. Finalment al arribar a Bali, va semblar-me la
salvació. Però al cap de 2 dies, ja volía tornar a canviar de lloc
(megaultraturístic!!). I així ho vaig fer arribant-me a les Gili, on semblava que la cosa
anava millor, tot hi que el turisme “massiu” ho acaba espatllant
i enlletgint tot i força. Canvio de nou per arribar a Lombok.
Millora la cosa altre vegada: pujo al volcà Rinjani, passant-m'ho de
conya (també patint de cansament) i fent un grup d'amics amb els quals uns dies més tard agafem
el vaixell per anar de Lombok fins a Flores, parant a veure els
dragons de Komodo, i arribant a l'illa de Flores. Aquí si que ja
vaig al.lucinar de debó amb la gent local!! Tenía la sensació
d'haver canviat de païs!! La gent aquí si que era molt més propera a tu
i molt més curiosa i generosa. Finalment arribo a Sulawesi (amb els
dies comptats per sortir del païs!!), l'atravesso fent una parada
super ràpida a Rantepao, per continuar fins a Bomba (de rebot, ja
que volía anar a Kadidiri) on disfruto a més no poder amb el mar,
per després continuar fins a Malenge (on només hi puc estar 2
dies), per arribar finalment a Manado i d'allà a Bunaken, on només
hi he pogut estar 1 únic dia sencer.
Quan ja teniem clar que marxavem a les
11h, ens comenten que millor marxar a les 10h, per tant el banyito de
despedida que estava a punt de fer, se'n va en orris....
Pago les 2 nits d'estància, amb alguna
enganxada que altre (maleïdes taxes!!-però finalment em surto amb
la meva-), i cap a la barca.
Arribats a Manado, em despedeixo de la
gent amb la que he vingut, ja que aquests marxaven cap a un altre
lloc, mentre que jo em quedo unes hores a Manado, abans d'agafar
l'avió la propera matinada per anar cap a Jakarta i d'allà a Kuala
Lumpur.
M'instal.lo en un “hotelet”, dino
una mica i a “matar” hores abans d'anar a dormir.
Demà em toca matinar i molt!!!!
Entrada al port de Manado (va pels arquitectes i enginyers) |
INDONÉSIA: FINS BEN AVIAT...
Finalment em toca marxar d'aquest païs
(em caduca la visa!!) on m'hi he passat vora 2 mesos i on he anat de
menys a més a mesura que avançava en el meu viatge.
La gent local al principi era distant i
una mica esquerpa, per després passar a ser empalagosament
enganxosa (negocis del turisme...) i amb una falsedat que es veia
d'hores lluny. Mentre que després ja vaig passar a altres illes on
semblava que hagués canviat de païs ja que la gent resultava ser
molt més cordial, simpàtica i propera a tu, sense cap ànim
lucratiu (en principi).
Tinc la sensació que m'he deixat
moltes coses per veure en aquest païs enorme, i d'altres que
m'agradaría repetir però amb més temps i profunditat (valgui la
redundància: submarinisme!! He estat en el paradís del submarinisme
i no he fet ni una sola immersió!!).
Ara torno a Malasia, però crec que en
unes setmanes tornaré cap a Indonèsia per acabar de “rematar”
(si és que es pot?) el que em queda pendent en aquest magnífic
païs, on per sort meva, he anat de menys a més amb un “increscendo”
molt xulo, gaudint del païs, de la gent i continuant coneixent a gent nova!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario