miércoles, 30 de noviembre de 2011

Si, peró no.....


Doncs està clar, no? He vist el Taj-Mahal, però no he fet la visita "oficial", ja que he aprofitat per dormir una mica, doncs l'habitació és de les més netes i comfortables en les que he estat fins ara!!
Al matí he coincidit amb un noi mallorquí que està a la mateixa guesthouse, i després d'esmorzar hem anat  plegats per veure el Taj-Mahal.
Moltíssima gent per entrar i quasi era mig matí. Finalment he decidit que demà dijous matinaré (i força) per veure la sortida de sol des d'allà, ja que diuen que és tot un espectacle.
Avui i després del semifiasco del Taj-Mahal, he decidit anar a visitar el fort d'Agra, l'altre punt d'interés d'aquesta ciutat (que poca cosa més té, la veritat...).
Visita interessant, super calmada i amb vistes desde varis punts del Taj-Mahal, aixó si, de lluny.
Demà intentaré fer la visita "oficial" al Taj-Mahal, i després ja marxaré d'aquí per anar cap a Delhi (en principi...).

martes, 29 de noviembre de 2011

Ja sóc a l'India!!

 Finalment el passat 24 de novembre, vaig començar la meva odisea per deixar el Nepal i arribar a l'India.
Vaig estar 11h per arribar a la frontera,en un bus on no hi cavien les meves cames i em clavava el respatller del seient del davant, i acompanyat de varis nepalís que no es tallaven un pel a "espatarrar-se". Per tant quan finalment vaig acabar el trajecte estava més encaixonat que en una partida de tetris.
Creuar la frontera a plena foscor, no em va agradar gens, ja que semblava que estigués fugint d'un país en plena guerra, ple de camions, pols, gent caminant en plena foscor i bruticia. Amb l'afegit que l'oficina d'entrada a l'India, era un xiringuito amb una única bombilla al voltant d'altres xiringuitos de menjar i canvi de moneda, amb el resultat que vaig haver de recular uns 10min caminant ja que me'l vag saltar (i absolutament ningú em va dir res, ja que tampoc hi havia ni policies ni militars. De fet els 3 funcionaris que hi havia, es pensaven que sortia de l'India per entrar al Nepal quan era tot just el contrari...).
Unes 3h més de bus fins a Gorahkpur, per mirar d'agafar el 1er tren nocturn a l'India, però no va ser possible i vaig fer nit juntament amb uns altres turistes en un hotelet xunguillo, i veient els 1ers "malditos roedores, talla XXL" i moltíssima bruticia pels carrers. La veritat se'm va caure l'ànima als peus pensant el que m'esperava...
Matinal per agafar un tren fins a Vanarasi (amb llitera) i unes 8h de trajecte. Finalment arribava al meu primer destí a l'India.
Un cop instal.lat, i havent esquivat a taxistes, rickshaweros i altre persones (ens van rodejar vora unes 20 persones al sortir de l'estació) vem decidir amb altres motxileros que haviem agafat el tren junts, donar un passeig al voltant del Ganges i el primer que ens trobem són els crematoris... em va impactar força, per no dir molt!!
 Soparet tots junts i a dormir, que ja en teniem ganes tots plegats....

L'endemà tornem a matinar per veure sortir el sol pel Ganges amb una barqueta (tot i que l'horari de sortida del sol per la gent de l'hotel, era una hora abans de la real...).
Fem un passeig pels Gaths (o "embarcaderos") i  pels carrers de la ciutat.
Havent dinat migdiada obligada i al vespre anem a veure un espectacle a un dels gaths (i aquest cop l'horari per l'espectacle segons la gent de l'hotel va ser una hora posterior a l'acte, resultat: no vem veure res). Decidim anar a sopar i pel camí ens trobem amb un grup de músics i gent engalanada amb vestits tradicionals. Fem fotos i finalment resulta ser una boda indú, resultat.....
 acabem sent convidats a la boda i inclús a sopar, i caram quin sopar!! Ens vem posar les botes!!
Diumenge dia totalment "relaxat" i la veritat gens profitós. I dilluns a matinar per comprar bitllet per venir fins a Agra. Tornem a l'hotel passejant i visitem un mercat de flors, on la gent (molt més amable del que ens haviem trobat a l'estació de tren) ens demana que els hi fem fotos ( a canvi de veure-les, només!!).
Preparar equipatge i cap a l'estació.
El tren finalment va arribar amb 4'30h de retard. Un cop a la llitera, dormir, i en comptes d'arribar a Agra a les 06'30h he arribat vora les 14h. Ja instal.lat m'he adormit (involuntàriament) fins a l'hora de sopar.
Demà vull visitar el Taj-Mahal i si puc el fort, ja veurem....



miércoles, 23 de noviembre de 2011

Relaxing o la preparació per canviar de país

Avui tocava relaxar-me (dormir, descansar i preparar tot el tema pel viatge de demà).Canvio de país i baixo cap a la India. M'esperen vora unes 9h de bus anant bé fins la frontera, i després intentaré arribar a Vanarasi (Benarés), però desconec les possibles combinacions de bus o tren, per tant ja veurem on arribo....
Per cert, he aprofitat per penjar forces fotografies a La Galeria de Luici'scapade

martes, 22 de noviembre de 2011

Daman & Panorama View in the sunrise (alone)

Doncs avui 22, he tronat a matinar, i a les 5'30h ja estava llevat per veure la sortida del sol, des del mateix mirador on ahir  vaig estar unes horetes.
L'home que cobra les entrades ni s'ha molestat a llevar-se i amb un " Go up" desde el seu llit (suposo), m'ha donat permís per pujar al mirador. Estava completament sol!! Ni rastre de turistes (de pas, ja que al poble no hi ha res a fer tret de les vistes). Matinal sol amb unes vistes magnífiques!!
Cap a 6'45-7h han arribat 4 nois (nepalís) s'han fet fotos i aleshores jo ja he marxat cap a "l'hotel".
Sorpresa quan m'han dit que tenía el bus a punt d'arribar, per a poder tornar a Kathmandu!!
He recollit l'equipatge, pagat i encara he tingut 5min. d'espera.
Finalment he arribat a Kathmandu amb 3h, ja que avui he tornat amb furgoneta (MOLT més ràpid que el bus d'ahir, 5h!!). Reinstal.lar-me a la mateixa guesthouse però canviant d'habitació, i poca cosa més.
Aquí teniu una foto de la matinal amb algunes de les muntanyes que tenía més a prop.

Daman & Panorama View


Finalment he pogut gaudir d'unes vistes ESPECTACULARS de l'Himalaya!!
La matinada i les vores 5h de trajecte en bus (altre cop l'únic turista, però aquest cop sense averia!!), m'han portar a Daman. Un “poble” de “carretera” on realment l'únic que tenen de turístic són les vistes a l'Himalaya. Aixó sí, pots veure desde el Daulaghiri, passant pels Annapurnes, Machapuchare, el …............ per acabar segons diuen, amb l'Everest (molt petit tot hi que encara no l'he vist, per tant, matinal altre vegada per intentar veure'l, i sinó la sortida de sol, que no és poc!!).
Arribat cap a les 14h, i instal.lat a les 14'05h, deixar motxilla i anar a fer les fotos pertinents abans que el temps empitjorés (per si de cas...). Dia esplèndid, molt net, fotos desde el mirador, i un cop acabada la 1ª sessió, compro unes galetes i em poso a xerrar amb la dona del xiringuito.
Resultat final: he acabat dins la cuina nepalí de la senyora, amb el seu nét on m'han convidat a un tè amb llet.
2ª sessió de fotos per veure's pondre el sol, tornada a la guesthouse, descarregar les fotos, sopar i al llit. Realment no hi ha res a fer i fa fred (el poble està a 2322m d'alçada).

domingo, 20 de noviembre de 2011

Bakthapur (intent fallit)

Dia tonto avui...
M'he arribat a Bakthapur amb la Sungmin, per visitar els temples i palaus (tot un referent al Nepal, tot hi que amb la gent que he pogut anar parlant, em deien que molt millor Patan,visitat ahir), però després d'1h de trajecte en bus (amb una caravana de por!!) hem arribat allà, i el preu desorbitat de l'entrada ens ha fet tornar a Kathmandu.
Després de "visitar" algunes botigues de material fotogràfic, m'he informat per anar a Daman (demà) i em toca matinar a tutti!! Preparar la bossa, i poca cosa més.
Demà bus cap a Daman, per intentar veure l'Himalaya (desde el Dhaulagiri fins l'Everest, extrems oposats goegràficament) i a veure si hi ha sort i finalment puc veure les muntanyes...

sábado, 19 de noviembre de 2011

Patan: palaus,temples,relicaris i budistes, molts budistes!!

Doncs avui finalment he anat a Patan. Antiga ciutat molt important de Nepal per la ruta entre l'India i Xina, però que actualment és un suburvi de Kathmandu.
M'he llevat, i cosa extranya desde que he arribat, feia sol!!
He agafat un microbus, amb la sorpresa de que un noi al qui li he preguntat què costava el trajecte (per evitar "saraus" com el del dia anterior), no només m'ha pagat el trajecte del microbus (15RPN=0'14€) sinó que a més m'ha acompanyat fins a l'entrada d'aquest "recinte" i ha marxat sense demanar-me absolutament res a canvi.
El noi era de Bhutan (país veí del Nepal i on el visat és CARÍSSIM!!) i he intentat a veure si em podía "colar" allà, però aixó ja era massa...
Un cop a Patan, palaus, temples i relicaris a  cada carreró i pati interior de cases. I a més resulta que avui anava a xerrar, un dels més importants representants del budisme. Resultat, la plaça principal estava a reventar de gent.
Per variar m'he deixat perdre per carrers, carrerons, patis  interiors, fent fotos a tort i dret, fins l'hora de dinar (quasi berenar amb l'horari nepalí), i abans que és pongués el sol, he començat a tornar cap a Kathmandu. Però com que el meu fort no és l'orientació..., m'he deixat perdre (aquest cop involuntàriament), fins que un home m'ha demanat que li fes una foto.... L'home portava una "castanya" o alegria a sobre, que tela marinera... però jo no les tenía totes, però finalment he pogut desenpallagar-me d'ell, i tornar a Kathmandu.
Tornada amb un altre microbus, on m'ha tocat no només anar dret (anava a reventar!!), sinó que realment anava ajupit i tocant amb esquena i cap el sostre de la furgoneta agafant-me on podia, i sent la "riota" dels altres 18 passatgers.
Un cop a Kathmandu m'he vist amb la Sunming (koreana) i el Lucas (argentí) per anar a una trobada de Coach Surfing, on hem durat poc, ja que hem decidit anar a sopar (la vetllada la veritat, no prometía gaire).
Demà miraré d'anar a Bakthapur, i dilluns segurament començaré a baixar cap a Daman ( a veure si finalment veig l'Himalaya des del Nepal!!) per continuar baixant fins a creuar la frontera entre Nepal i India en un parell de dies o tres, i "começar" noves historietes en aquest nou país per mi.
Per acabar , aquí teniu la foto del "pajaru alegre".

viernes, 18 de noviembre de 2011

Stupa de Bodhnath (Bhouda)

Doncs avui he anat a veure aquesta gegantina stupa tibetana on els ulls de Bhouda et "veuen i segueixen" pels 4 costats.
Força turistes (com jo...), però molts budistes fent les seves pregàries, ja que per ells és un lloc força sagrat, i on extranyament, els turistes hi poden accedir amb poques restriccions.
Acompanyat d'una koreana (coneguda durant el treeking dels Annapurnes) i d'un argentí (amic seu), tots 3 hem anat plegats cap allà amb un microbus (furgoneta petita amb unes 10 persones dins), i amb "bronca" inclosa, ja que ens volien cobrar més del que tocava tot i que finalment hem pagat el que tocava com qualsevol altre nepalí (quadrant-nos, ja que la insisitència per cobrar-nos més era "heavy").
D'allà ens hem mogut caminant per visitar altres temples budistes pels voltants, per arribar finalment al temple de Pashupatinath, aquest ja indú.
L'entrada era força cara, i de fet hem decidit visitar-lo desde l'exterior, per tornar cap a Thamil ("centre turístic" de Kathmandu), quan ja eren quarts de cinc (sense haver dinat).
Repós a la guesthouse, i a les 18'30 soparet, i tot just torno de fer alguna cervesta amb ells.
Tot hi ser divendres (aquí el dissabte és com per nosaltres el diumenge), hem provat d'anar a donar "una volta", però el cansament i la visita de demà, ens han fet recolar finalment.
Demà aniré a Patan (a tocar de Kathmandu), on està ple d'antics palaus i temples (com no!!) nepalís, i diuen que és molt xulo, a veure què em trobo...

jueves, 17 de noviembre de 2011

JA TINC VISAT PER L'INDIA!!!!!!!!!


Finalment ja he aconseguit el "famós" visat per l'India!!
En vistes de la primera visita a l'ambaixada i les hores d'espera que vaig passar, avui a les 07'45h ja era fent cua, i amb força menys gent davant meu.
A les 9'30h han obert taquilles i a les 10h ja era al carrer, amb una tercera "visita programada" per a les 17h d'avui mateix, després de complimentar paperots i paperassa...
He aprofitat el dia per canviar d'hotel, i fer encàrrecs varis per Kathmandu i finalment a les 17h m'han entregat el passaport amb el visat per anar a l'India.
Si tot va bé la pròxima setmana aniré cap allà,  i ara només em toca planificar el primer destí d'aquest gegantí país.

miércoles, 16 de noviembre de 2011

"No por mucho madrugar..."

Ja he acabat el segon treeking pel Nepal, aques cop pel parc nacional de Shivapuri, molt a prop de Kathmandu, i més "light" que el dels Annapurnes.
Han estat quatre dies, començant amb "local bus" desde Kathmandu fins a Sundarijal, i d'allà caminant fins a Chisapani, on vaig arribar després de quatre horetes caminant, amb un fred de nassos i una boira que no deixava veure-s'hi gaire. A les 20'30h ja era al llit, ja que no hi havia res a fer, tret de matinar per veure una impressionant vista del Himalaya.
Em vaig llevar a les 5'30h, i només sortir de l'habitació, no veia ni la casa que tenía al davant, la boira era algo més que densa. Mitja volta i a dormir una estoneta més.
Un cop esmorzat i amb tot preparat per començar a caminar fins a Nagarkot, comença a ploure. M'espero una estona, però en vistes de que la cosa no parava, començo a caminar sota la pluja, i realment va ser increible, ja que no em vaig trobar pràcticament a ningú durant les 9h de caminada (de fet eren 7h però em vaig equivocar en l'últim creuament, i després de baixar una carretera en construcció i enfangada a més no poder, i jo pensant que ja havia arribat a Nagarkot, una senyora gran, em va dir que no estava a Nagarkot. Com a resultat vaig acabar pujant tota la carretera enfangada a més no poder i caminant 2h més del previst).
Després de sopar i dormir, faig la segona matinal per veure una altre possible impressionant vista del Himalaya, però de nou la boira (aquest cop no tant densa), no m'ho va permetre.
Camino de Nagarkot a Dulhikel (última parada per veure l'Himalaya) durant 6h però amb resol i molt poca boira. M'instal.lo, sopo i a dormir, per tornar a matinar i altre vegada la ditxosa boira (i altre vegada densa a més no poder!!).
El quart dia decideixo que en comptes de caminar sota la pluja i la boira, agafo un local bus fins a Namobuddha per visitar un tempel budista molt xulo. M'intenten timar en un primer bus (que no vaig pagar!!) i després d'esperar al voltant d'1h sentat dins un segon bus per anar cap allà (amb el bus a reventar), vaig arribar al famós temple. Quan estic a la "sala principal" d'oracions, comencen a entrar tots els budistes, i em permeten veure la cerimònia (sense fotos...).
Finalment acabo la meva visita al temple i voltants i agafo el "local bus" per tornar a Dulhikel.
Quan portavem tot just 30min de trajecte pel mig d'una pista (allò no era ni camí ni carretera!!), tenim una avería mecànica. Se'ns fa fosc i la gent del bus comença a marxar agafant altres cotxes que passaven per allà. De sobte recordo que tinc el frontal. Els hi deixo. Veuen on és l'avería, i es posen a serrar un tub de plàstic amb "algo similar" a una serra (no tallava res). Els hi deixo la navalla que portava -(Dani i Maria la navalla també va tenir una estrena total)-, i el conductor ja posats a demanar (però al.lucinant de la meva equipamenta), em demana un encenedor, i també els hi deixo. Els tius al.lucinaven, però de gent ja en quedava poca. Cap a les 17'30h, negre nit al mig de la muntanya, passa l'últim bus, i tothom marxa excepte el conductor, els 2 ajudants i jo (que m'havia de quedar ja que estaven arreclant l'averia amb tota la meva equipamenta). I quan ja pensava que passaría la nit en un bus penjat a la muntanya amb tres nepalís, va i arrenca el bus!!!! Resultat final: em van portar fins a la porta de l'hotel, sense pagar absolutament res, i el condutor (noi de 24 anys) dient que jo era el seu home de la sort, i que m'havien enviat els Deus per ajudar-lo...

Sopo, dormo i matino, però aquest cop i en vistes de la boira, faig mitja volta i continuo dormint.
Pel matí visito Dulhikel i agafo bus a Kathmandu.
Quatre dies de treeking per veure l'Himalaya, i bàsicament només he vist boira i pluja...

viernes, 11 de noviembre de 2011

A 13

Aquest ha sigut el meu número avui a l'ambaixada de l'India al Nepal.
A les 8'15h ja era a la porta fent cua, ja que m'havien avisat que hi anava molta gent. I cap problema, davant només tenía unes 20 persones, però fins les 09'30h no començaven a treballar els de l'ambaixada.
Quan han obert taquilles, sorpreson!! només una única persona atenent... resultat final, 3'30h d'espera perque se'm ventilessin amb 10 minuts comptats, i propera cita el dia 17 en principi per recollir ja el visat, ja ho veurem.
Un cop "lliure" he decidit anar a veure la plaça Durbar Square, caminant traquilament i deixant-me perdre pels carrers i carrerons d'aquesta ciutat.
Pel camí he anat fent fotos del que veia i em trobava, durant un parell d'hores ben bones.
La "plaça" en si és una mega "plaça" o varies comunicades entre elles, plena de palaus i palauets i declarat al 1979 Patrimoni Mundial per la Unesco. Data dels segles XVII i XVIII i antigament es coronava i legitimava als reis i, com no, reinaven des d'allà mateix.
He dinat desde un mirador al costat mateix d'una de les places, més fotos, i cap a l'hotel a prepar la bossa, ja que demà començo un "minitreeking" de 4 o 5 dies (en teoria més suau i sense escales, ja ho veurem...)

jueves, 10 de noviembre de 2011

Les muntnayes existeixen (quan fa sol)

Després del treeking i un cop arribat a Pokhara, una dutxeta com cal, roba neta, i tota la bruta a rentar!!
Va ser aleshores que vaig decidir agafar-me uns dies de relax en aquesta ciutat, super tranquila (si més no la zona turística) i reposar, esperant veure els Annapurnes, que no vaig poder veure durant el treeking, que en teoria tenía a tocar.
Aquell primer vespre vem coincidir amb gent del treeking per casualitat, i vem anar a sopar plegats, quedant per l'endemà al matí per anar a fer algunes visites per la ciutat.
Pel matí el punt de trobada era una "cafeteria-pastisseria", amb café expresso autèntic (no aigua calenta amb Nescafé), o suc de taronja natural. Va caure un senyor esmorzar!!
Vem anar a visitar les cascades "Devil's falls", i d'allà cap al poblat de Chorepata. Un petit poblat o barri de tibetans, on tenien la seva escola i temple propis, i que la veritat, em va sorpendre (no se exactament perquè, però em va impressionar...??). Ens vem despedir de la gent del treeking, però encara vem quedar per l'endemà per anar a veure un mercat típic de Pokhara i un temple hinduista. El punt de trobada sería el mateix per repetir esmorzar!!
L'endemà, ens trobem amb força retard, ja que un dels del grup de treeking havia perdut el USB amb moltíssimes fotos, tot hi que el va trobar (aleshores vinga a plorar!!).
Agafem un bus per anar al mercat (la climatología mentrestant no s'havia mogut, tot tapat...), i de sobte ens trobem un grup molt nombrós de gent tocant instruments, altres ballant i altres amb ......... florals.
Decidim baixar de l'autobús, anar a veure què era tot allò i fer fotos.
doncs resulta que era la Big Ekadrish. Una festivitat molt important, on la gent va al riu a fer ofrenes florals d'una forma molt festiva. Mai he vist una cosa igual, podies veure el riu d'aigua i el riu de gent a les voreres, realment espectacular.
El guia de la gent del treeking (que també venía amb nosaltres) em va dir: -"tu no has vist les muntanyes, però has celebrat el Big Ekadrish, i aixó només és un dia a l'any, ets molt afortunat".
Davant la "contundència i evidència" de les paraules i el que havia vist, vaig callar i li vaig donar tota la raó.
D'allà vem passar de volada pel mercat, i cap al temple hinduista. Ja era quasi fosc. Quatre fotos, agafar taxi tots plegats (7 persones i el taxista en un cotxe petitó apretats a més no poder) i retirada.
Al vespre vaig sopar per últim cop amb el Jeroim (ell marxava l'endemà al matí cap a Kathmandu i d'allà a Lhasa), vem fer algunes cervesetes i a dormir.
L'endemà em despedeixo del Jeroim, però jo continuo dormint (la climatología continuava igual, tot tapat, i les muntanyes... a tocar en teoria....).
Em vaig acostar al llac tot fent una passejadeta i finalment em vaig passar moltes hores fent fotos a insectes, flors i algun "llargandaix" petitó. La resta del dia, molt tranquil (aquí els horaris no tenen res a veure amb Barcelona!!).
De nou tornem al matí, i per un dia que em dormo i em llevo a les 10h ( aquí quasi migdia!!), resulta que fa SOL!!!!!!!! Em vesteixo, surto de l'habitació, em trobo a una de les dones de l'hotel i li pregunto si es poden veure les muntanyes. Una altre resposta "contundent i evident" -"yes, sure"- i les assenyla. Que bèstia!! Les tinc a tocar realment!! Em deixa pujar fins a dalt de tot de l'hotel on hi ha els dipòsits d'aigua, i mentrestant ella anava rient!! Per al.lucinar!! Fotos a tort i dret!!
Surto a donar una volta per veure altres punts de vista, i fer més fotos.
Durant el dinar em confirmen que per l'endemà hi haurà bon temps, total, decideixo que aniré a la estupa de la Pau Mundial ( a l'altre costat del llac i dalt la muntanya) per veure sortir el sol pels Annapurnes.
Un cop a l'hotel, pregunto com anar-hi, i en 10segons ja tinc cotxe per anar-hi (com no), però em diuen que és més xulo desde Sarangkot. Doncs allà aniré, aixó si, a les 05h haig d'estar a la recepció a punt.
Sopo, prepararo l'equip i a dormir.
Arribo a Sarangkot cap a les 05'45h, amb una peregrinació de cotxes que tela... i un cop desde el lloc més alt, més que veure la sortida del sol, sembla una trobada d'aficionats i professionals de la fotografía.
Gent a tutti, i càmares, òptiques i tripodes de tot tipus. Els japonesos (a quantitats industrials) amb "lo muy muy y lo más más y lo tope de lo tope", amb uns equipassos que tela!!
L'espectacle, va ser espectacular ("valga la redundancia!!"), i a les 08h ja tornava a ser a l'hotel amb la feina feta.  Total que vaig decidir aprofitar el matí i anar a veure altre cop les muntanyes,però ara desde l'estupa de la pau mundial. Vaig creuar el llac amb barca, i caminadeta d'1h (com no, amb escaleta de pedra...) i a flipar altre vegada. Un dia net i clar a més no poder!!
Un cop a l'estupa, em trobo uns aragonesos i xerrant amb ells, em comenten que hi ha un treeking de 7 dies pels voltants de l'Everest força accesible...
Fetes les fotos a l'estupa, i com no a les muntanyes!! (feia molts dies que les esperava veure), dinaret, i cap a l'hotel a quadrar el tema del treeking dels voltants de l'Everest i descansar.
Al vespre em compro el bitllet per tornar a Kathmandu l'endemà, ja que haig de començar a tramitar el visat per l'India, el treeking i encara vull visitar alguns llocs de Nepal.
Avui, altre vegada matinant per agafar el bus cap a Kathmandu, i després de 7'30h de trajecte mogut (forats i/o craters, adelantaments "temeraris" i no asfalt en alguns llocs) m'instal.lo de nou a Kathmandu.
Vaig de pet a una agència a preguntar pel famós treeking "light" dels voltants del Everest.
Finalment entre varies opcions, i diferents ets i uts varis, sembla que no el faré. Tot i aixó m'han aconsellat un altre treeking, desde on també el podré veure (aixó si, segur que més petit) i amb uns paissatgesmolt més diferents que els dels l'Annapurnes (exclouent la climatología, ESPERO!!)
Per cert les muntanyes que es veuen al fons de la foto són (d'esquerra a dreta): Annapurna Sud de 7219m, Annapurna I de 8091m, Hiunchuli de 6441m, el triangular a més no poder el Machhapuchre de 6993m i  l'Annapurna III  de 7555m, bòniques vistes, no??

martes, 8 de noviembre de 2011

Treeking dels Annapurnes o step by step

Agafem un taxi per anar de Pokhara a Nayapul, ja que ens hem dormit, i el bus triga al voltant de 3h, i no volem començar gaire tard el treeking. Un cop arribats a Nayapul, ens fan el control de papers per a poder entrar al parc dels Annapurnes, i comencem a caminar.
Veiem algun mico pels arbres, fa un sol esplèndid, es camina molt bé pels camins i creuem algun pont que impressiona. Al cap d'una hora, canvia el panorama radicalment: vegetació molt més densa, el cel es tapa i ennegreix, i comenem a pujar escaletes de pedra. Al cap d'unes hores pujant escaletes i amb un desnivell BRUTAL, fem una parada en una guesthouse per beure alguna cosa i menjar, per recuperar forces. La noia de la guesthouse ens diu que des d'on estem fins a Gorepana (on volem arribar) hi ha 3280 “steps”, quasi m'agafa un col.lapse mental (no m'agraden les escales, prefereixo caminar per camins, sembla una ironía però no ho és). Decidim continuar pujant “steps” i als 30 minunts d'haver tornat a “caminar” comença a ploure. Em poso l'impermeable, enfundo la motxilla i “step by step”, a pujar i mirar de no caure, ja que les escletes de pedra amb l'aigua rellisquen una barbaritat. La pluja ja no ens va deixar durant la resta del dia, és més, va acabar caient un super ruixat. Sort del impermeable que havia llogat i de les 2 fundes de pluja que tenía per la motxilla (gràcies Pasqual, la funda que em vas regalar va tenir una estrena total). Finalment i desprès d'unes 7 hores pujant “steps” vem arribar a Ulleri, on ens vem instal.lar en una guesthouse, on hi havia altres “treekers”. Dutxeta (l'aigua calenta només la vaig “ensumar”...) i sopar.
Aleshores vem coneixer a la Lolita ( a la que vaig batejar com Lolita Terremoto). Una noia nepalí guapa, molt divertida i super nerviosa però riallera a més no poder. Va ser l'alegria dels que estavem allà, més o menys fets pols.
L'endemà al matí vem tenir la sort de poder veure i fotografiar per primer (i finalment últim cop...) l'Annapurna durant uns 30min. Esmorzar, fotos amb la Lolita Terremoto i pares i a pujar steps fins a Gorepana. Aquesta segona jornada va ser més light: menys desnivell, sense pluja però pràcticament tot el dia tapat, i ja entrenats amb els steps i algunes estones caminant per camins!! Al cap d'unes 3 hores vem arribar a Gorepani, on ens vem instal.lar i descansar. A la tarda volteta per aquest poble situat a 2800m aprox, i més tard uns quants de la Guesthouse vem pujar al Mont-Hill a 3210m per intentar veure algunes de les muntanyes que teniem al davant. La climatología no ens ho va permetre, més núvols....
Sopem a la guesthouse, aquí ja hi havia força més gent, i a dormir ja que l'endemà ens llevavem a les 4'30h per pujar al Mont-Hill per veure sortir el sol pels Annapurnes.
Un cop llevats i abrigats, i després d'haver sentit ploure a més no poder durant tota la nit, pugem quasi en peregrinació tots els treekers que estavem al poble cap al Mont-Hill. Pel camí ens trobem neu (no molta però neu), i un cop arribats a dalt, preparem les càmares fotogràfiques per fer unes fotos espectaculars, però el nostre amic “la climatología” no ens va deixar veure res de res, tret de núvols...
Mitja volta, esmorzar, recollir motxilles i a caminar. Aques tercer dia de treeking ens vem proposar arribar a Gandruk, que era al voltant d'unes 7h de caminata, baixant, pujant i tornant a baixar amb un desnivell altre vegada molt considerable i amb els meus amics inseperables els steps. L'altre amic, la climatología, tampoc ens va abandonar, però aquell dia, bàsicament vem tenir una boira força densa, que només ens va donar un respir de 5minunts per a poder veure el Dhaulagiri (de 8167m). Quan ja portavem unes 5h caminant finalment decidim quedar-nos en una guesthouse entre Tadapani i Gandruk, ja que per arribar a Gandruk ens quedaven un parell d'horetes i anavem justos de temps abans de quedar-nos definitivament a les fosques.
L'endemà al matí el mateix ritual, esmorzar motxilles, fotos i a caminar. Però aquí em vaig despistar i finalment em vaig perdre durant 30min just abans d'arribar a Gandruk. La gent amb la que anava van anar tirant i jo fent les meves fotos em vaig equivocar de camí. Per sort un home que em vaig trobar em va dir que no anava pel camí a Gandruk, per tant mitja volta, rectifica el camí fet i arriba a Gandruk.
Un cop a Gandruk, vaig preguntar a tots els locals i els treekers que em creuava per saber si havien vist el meu grup, ningú no els havia vist. Quan ja creia que acabaría el treeking sol, em trobo amb una noia alemana, que haviem coincidit la primera nit a la guesthouse de la Lolita Terremoto, i em diu que el meu grup està buscant-me i que els havia vist feia 5minuts en un caminet molt a prop.
Vaig cap allà i efectivament els trobo.
El Kaji (guia del grup amb els que ens haviem ajuntat feia 2 dies) es tronxava de riure, perque deia que a tothom del poble a qui preguntava per mi, tothom li responia que m'havien vist i que jo els hi havia preguntat el mateix però a la inversa. 
Un cop retrobats tots, caminem 5 minuts  plegats i finalment ens separem, ja que el grup ja torna a Pokhara desde un altre poble i nosaltres volem arribar fins a Pothana, final del nostre treeking.
La sorpresa la tenim quan veiem que estem a dalt de la muntanya i hem de baixar un fotimé i mig d'escales amb un desnivell brutal. Però no quede més remei, per tant ens hi posem, i anem baixant.
Un cop abaix, creuem un d'aquells ponts impressionants, però aquest cop és més vell i amb el terra de fusta i no fa tanta gràcia. Superat el pont, toca tornar a pujar tot el que hem baixat, i amb el mateix desnivell però ara de pujada i com sempre "step by step"...
Arribats al que pensavem que era el dalt, encara ens toca pujar més i ara les escaletes ja no són tant "suaus", i cada esglaó és foça més elevat que l'anterior. Un cop arribats a dalt de tot (ara ja si), ens comenten que amb 30min. podem arribar a Pothana, final del nostre treeking, i així ho fem. Per sort ara ja és baixada i sense prècticament esglaons. en 20 min. arribem a Pothana, fem el control check del parc dels Annapurnes, i ens segellen els papers corresponents conforme hem acabat el treeking!!
Ens instal.lem a una guesthouse, amb una dutxa espectacular d'aigua calenta, i molt calenta (per fi!!!!),i un lavabo dels més nets i sencers dels que hem vist fins al moment. Mengem alguna cosa per berenar i coneixem a una parella alemana amb qui berenem i finalment (i sense moure'ns del menjador de la guesthouse) acabem sopant i fent unes cervesetes...
A dormir!!
L'endemà, i per variar, dia núvol, però de sobte una boira super densa on no pots veure ni la casa del davant, se'ns planta allà just quan comencem a caminar. Fem la última excursioneta d'un parell d'horetes i de baixada, fins que finalment trobem el cartell on ens anuncien que ja sortim del parc dels Annapurnes. 
Ho hem fet!!!!!!!!!!!!!


Del Monkey temple als Annapurnes

L'endemà al matí i després d'haver descansat força hores, ens trobem al terrat de l'hotel on només podem prendre un café (aigua amb Nescafé o similar) ja que era el festival de les llums i no tenien esmorzars per servir.
Decidim anar al Monkey Temple, després de poder esmorzar al mateix barri de Thamil.
Un cop arribem, ens esperaven una bona pujada d'escales força empinades a més lògicament dels micos, que n'hi havia a patades. Veiem la ciutat de Kathmandú desde el mirador i estem allà unes horetes, fent fotos i mirant les estupes i tots els “ets i uts” del temple.
Quan acabem la visita decidim anar a dinar, però entrem en una agència per mirar el preu per anar a Lhasa i al campament base del Everst. Petit gran error, ja que d'allà vem anar a petar fins a 4 agències diferents (totes més econòmiques que l'anterior,suposoadament...). Finalment un noi vasc que treballa en una de les agències ens diu que no busquem més, ja que els preus estan pactats per totes les agències. Ens donen 2 opcions (cares totes dues!!), però a més fins l'endemà dissabte, no ens poden confirmar ni preus, ni visat, ni bitllets, ni res de res. També preguntem per fer un treeking pels Annapurnes i també ens demanen 10 o 12 dies i una altre calerada. Jo tinc temps per a poder fer alguna de les 2 opcions (Lhasa-Camp base del Everest o Annapurnes) mentre que el Jeroim no té tant de temps ja que només està 3 setmanes de vacances. En vistes que no podem avançar gaire més, finalment anem a dinar, i mirem de quadrar el nostre calendari i pressupost. No en treiem l'aigua clara.
Per sort al vespre tot sopant, coincidim amb un grup de catalans, i ens expliquen que podem fer perfectament el treeking dels Annapurnes, sense gastar-nos cap fortuna i amb molts menys dies dels que ens demanen les agències, tota una alegria abans d'anar a dormir.
Dissabte, va ser el dia de l'espera a l'agència del Mikel, però tot i aixó vem poder arribar a tramitar els bitllets de bus Kathmandu a Pokhara per l'endemà dilluns, i els papers per a fer el treeking pels Annapurnes. La resta de la tarda la vem passar esperant confirmació i preus per anar a Lhasa. Finalment cap a les 19h, només ens donen la opció més cara i jo decideixo que no hi aniré, però el Jeroim si que hi anirà.
Comprem menjar i beure pel trajecte de bus de diumenge (unes 7h de Kathamndu a Pokhara), sopem i a preparar motxilles ja que ens hem de llevar a les 6'30 per agafar el bus cap a les 7'15.
Diumenge, bàsicament dia de trajecte llarg, lent i mogut amb els busos nepalís i les seves carreteres, a vegades asfaltades (i d'aquella manera...) a vegades ni asfaltades. Aixó si, per al.lucinar amb els avançaments: el claxon mana i anar en paral.lel per la carretera està a l'ordre del dia.
Arribem a Pokhara, i només baixar del bus estic rodejat per unes 20 persones oferint-me taxi i allotjaments per dormir, no havia ni pogut agafar la motxilla....
Finalment agafem un taxi i ens instal.lem.
Donem un vol per Pokhara, comprem menjar de cara al treeking, preparem les “minimotxilles” del treeking i la resta de coses les guardem perque ens les guardin fins a la tornada d'aquest.
Sopem i a dormir.

lunes, 7 de noviembre de 2011

De Barcelona a Kathmandu

Com heu pogut comprobar, ja tenía alguna cosa escrita (Començant el blog i el viatge), però fins avui dia 09 de novembre no l'havia penjat.
Doncs com deia en l'anterior entrada, vaig sortir de Barcelona el passat 26 d'octubre per volar cap a Londres. Un cop allà vaig creuar tota la ciutat durant un parell d'hores ben bones, desde el London City Airport fins a Heathrow amb metro fent un parell de transbordaments i sense veure res de la ciutat.
Per sort meva, la noia d'informació del London City Airport, que era de Santander, em va facilitar un plano del metro i les parades on havia de canviar de línia, on havia de baixar i el temps aproximat del trajecte, i tota aquesta informació en castellà (el meu anglés és justet...)
Un cop a l'aeroport de Heathrow, encara em quedaven al voltant de 4h d'espera per agafar el següent vol que em portaría fins a Delhi (India).
Un cop a Delhi, i fets els tràmits pertinents d'aeroports, tenía un parell d'hores més per agafar el tercer vol consecutiu que m'hauría de portar fins a Kathmandú (capital del Nepal).
Molt cansat i amb molta son, vaig decidir anar directament a la porta d'embarcament d'aquest últim vol. No hi havia absolutament ningú, tret d'un noi que estava dormint en un seient amb la seva bossa agafada. Jo vaig optar per sentar-me i agafar també la meva bossa, i involuntàriament vaig acabar igual que el noi, dormit profundament.
De sobte em vaig despertar, i ja hi havia molta gent. De fet acabaven d'obrir l'embarcament pel vol fins a Kathmandú. Entro a l'avió, i “sorpresa”, el noi dormit profundament a l'aeroport era el meu company de vol.
A resultes d'aixó, durant el vol vem començar a xerrar, i finalment vem decidir que agafariem un taxi junts per anar de l'aeroport de Kathmandú fins a la pròpia ciutat. Dit i fet, i no només aixó sinó que a més, vem acabar buscant allotjament tots dos, i ens vem instal.lar en un hotelet al barri de Thamil (com no!!).
Un cop instal.lats, tocava anar a sopar. I havent sopat i després de perdre'ns pels carrerons durant més d'una hora per arribar a l'hotel, a dormir que ja tocava.

Començant el viatge i el blog

Finalment m'he decidit i trobat temps, per a començar el blog que tant familia com amics i jo mateix reclamaveu, per poder anar-me seguint, en aquest projecte que em vaig estar plantejant durant molt de temps, després d'uns mesos força durs, per motius ben diferents.
El projecte en si, és estar una temporada "desconnectat" de la vida rutinària que portava. I donades les circumstàncies personals, vaig trobar el moment i sobretot la decisió, per recollir totes les coses que tenía "obertes", i desplegar veles per viure un temps gaudint i disfrutant de la vida (que només n'hi ha una i s'ha d'aprofitar!!) en uns països que mai hagués cregut que podría visitar.
La meva formació professional (fotògraf) també em va impulsar a decidir-me per mirar d'arribar-me a aquests països tant absolutament diferents a la realitat que he viscut fins ara, i  una bona part del projecte també consta de retratar tot alló que m'aniré trobant per aquests països: gent, paissatges, animals, flors,etc...
Senzillament, tinc ganes de fer fotos de coses diferents i noves per mi, i gaudir de sensacions, cultures,gent, i un llarg etc...
En principi la intenció que tinc és anar cap a l'Àsia. Començant pel Nepal, per després baixar cap a la India, i a partir d'aquí Miyanmar, Laos, Cambodja, Vietnam, Malasia, Singapur i Indonèsia. Però aquest cop, no tinc absolutament res planificat, per tant, tot poc canviar en qualsevol moment...
De moment el que tinc és un bitllet d'avió  pel proper 26 d'octubre, que em portarà al Nepal i el corresponent visat per entrar allà el dia 27 del mateix mes.
A veure què passa!!!!