Doncs com deia en l'anterior entrada, vaig sortir de Barcelona el passat 26 d'octubre per volar cap a Londres. Un cop allà vaig creuar tota la ciutat durant un parell d'hores ben bones, desde el London City Airport fins a Heathrow amb metro fent un parell de transbordaments i sense veure res de la ciutat.
Per sort meva, la noia d'informació del London City Airport, que era de Santander, em va facilitar un plano del metro i les parades on havia de canviar de línia, on havia de baixar i el temps aproximat del trajecte, i tota aquesta informació en castellà (el meu anglés és justet...)
Un cop a l'aeroport de Heathrow, encara em quedaven al voltant de 4h d'espera per agafar el següent vol que em portaría fins a Delhi (India).
Un cop a Delhi, i fets els tràmits pertinents d'aeroports, tenía un parell d'hores més per agafar el tercer vol consecutiu que m'hauría de portar fins a Kathmandú (capital del Nepal).
Molt cansat i amb molta son, vaig decidir anar directament a la porta d'embarcament d'aquest últim vol. No hi havia absolutament ningú, tret d'un noi que estava dormint en un seient amb la seva bossa agafada. Jo vaig optar per sentar-me i agafar també la meva bossa, i involuntàriament vaig acabar igual que el noi, dormit profundament.
De sobte em vaig despertar, i ja hi havia molta gent. De fet acabaven d'obrir l'embarcament pel vol fins a Kathmandú. Entro a l'avió, i “sorpresa”, el noi dormit profundament a l'aeroport era el meu company de vol.
A resultes d'aixó, durant el vol vem començar a xerrar, i finalment vem decidir que agafariem un taxi junts per anar de l'aeroport de Kathmandú fins a la pròpia ciutat. Dit i fet, i no només aixó sinó que a més, vem acabar buscant allotjament tots dos, i ens vem instal.lar en un hotelet al barri de Thamil (com no!!).
Un cop instal.lats, tocava anar a sopar. I havent sopat i després de perdre'ns pels carrerons durant més d'una hora per arribar a l'hotel, a dormir que ja tocava.
No hay comentarios:
Publicar un comentario