miércoles, 18 de abril de 2012

WATER WORLD!!!!!

Avui m'ha faltat poc per convertir-me en peix!!!! M'he passat el dia a l'aigua!!!!
Al matí ens hem llevat quan ens ha donat la gana (finalment eren les 09'30h).
Esmorzar, preparar la càmara i cap a la platja. Per començar hem anat a la Blue Lagoon beach, ja que ens han dit que per fer snorkel estava molt bé. I realment estava bé, però tampoc era tant desorbitant....i la platja, si la d'ahir era minúscula, l'ha d'avui era un apèndix. No hi havia lloc ni per les tovalloles quasi.
He estat quasi una horeta fent snorkel i fotos, i al sortir, ja ens hem mogut cap a la platja d'ahir (Biastugel), ja que era una mica més gran, i jo volía tornar a veure tortugues!!
Hem arribat a la platja, i cap a l'aigua altre vegada  amb la càmara i la carcassa!!!!
He estat molta estona fent snorkel i les fotos corresponents, i quan ja creia que no sería possible repetir.....,
allà ha aparegut!!!!!



Una tortuga, del mateix tamany que la "petita" que vaig veure ahir. Li he fet fotos a més no poder, he nedat al seu costat una bona estona, m'he summergit amb ella, i finalment quan ja ha marxat cap a mar obert, jo he tornat cap a la platja, eren les 14'30h.
Parada per dinar, i un cop dinat, cap a l'aigua altre vegada mentre el Fred es cascava una siesta....
He tornat a fer fotos a més no poder, i he tingut la sort de trobar-me una segona tortuga, i aquest cop força més gran, que de fet ha vingut directe a mi, i quan jo ja li tocava el cap, quasi, m'ha vist m'ha esquivat, però no ha marxat. He tornat a nedar al seu costat una bona estona, m'he sumergit amb ella, i finalment també ha marxat a mar obert.... jo cap a la platja, però abans d'arribar a aquesta, m'he trobat al Fred que m'ha comentat que portava algo més de 2h dins l'aigua!!!!
Aleshores ja he decidit sortir, hem estat una estoneta a la platja prenent una cerveseta, i cap a la geusthouse,on ja hem comprat els bitllets per marxar demà cap a les Gili islands, dutxeta i cap a sopar.
Segurament ara anirem a dormir, i jo cap a les 02'30h em llevaré per veure el partit del Barça contra el Chelsea juntament amb el propietari de la guesthouse, que per cert, ja m'ha donat la notícia que el Madrid havia perdut el seu partit de Champions.....
Demà cap a les Gili!!!!


martes, 17 de abril de 2012

YUJUUUUUUU!!!!!!!


El dia d'avui (17-04-2012) ha sigut la BOMBA!!!!!!
Finalment he pogut marxar de Kuta (població HORROROSA i MEGA TURÍSTICA!!!), per arribar-me amb bemo (bus públic, o furgoneta pública, com volgueu) fins a Padangbai, per agafar un ferry d'aquí a un parell o tres de dies fins a les Gili Islands.
En menys de 3h, ja estava en una platja de Padangbai prenent el solet tranquilament, i instal.lat en una guesthouse xulísima!!!!! (amb piscina inclosa!!!!)
Platgeta petita, amb 3 o 4 xiringos per menjar, i només erem unes 20 persones entre turistes i currantes dels xiringos!!!
He conegut a un noi alemany, que era el seu últim dia de viatge, i ha passat el dia amb nosaltres (Fred i jo mateix), amb la sort (per part meva), que tenía ulleres i tubo, i me'ls ha deixat per anar a fer snorkel.
Com que jo no tenía previst poder fer snorkel  avui, no tenía la càmara  preparada (molta mala sort) per poder fer fotos aquátiques....!!!!
Però el recital de peixos de colors era al.lucinant i amb peixos diferents als de Thailandia i Malasia (algun que altre repe), però el HIT PARADE, ha estat que he pogut veure per primer cop en ma vida, 2 tortugues marines.
Una força gran i nedant molt tranquilament, i una més petita que al veurem, ha marxat nedant a tota castanya!!! Però la gran no s'ha espantat de mi, i fins hi tot he pogut nedar al costat d'ella i tocar-li la closca un parell de vegades!!!!  La il.lusió que m'ah fet és POCA!!!!
A més també he pogut veure alguns calamarcets petits, un pop força gran, i com ja he dit, mogollón de peixitos de colors!!!!
Després de la platja, tornada a la guesthouse, banyito a la piscina, dutxeta, i cap a Padangbai Town, per connectar-me a internet i a sopar, que és el que estic esperant ara mateix!!!!
Per cert, el boss de la guesthouse és forofo del barça i sembla que demà de matinada podré veure el Barça-Chelsea de semifinals de la Champions League, tranquilament a la guesthouse amb ell!!!!
YUJUUUUUUUUUUU  X TOT  PLEGAT!!!!!!




WE MEET AGAIN!!


WE MEET AGAIN!!
Ahir després de penjar l'entrada al blog amb els meus planings, 
i actualitzar el mapa(mireu-lo en gran o pocs canvis trobareu 
-coses de la informàtica o innexperiència meva...-),em vaig 
trobar un mail del Fred (el belga d'India i Birmània) dient 
que arribava avui(16-4-2012)a Bali amb avió. Per tant canvi
de plans again, però cap problema.
Al matí m'he llevat, he mirat els mails, i he deixat 
encàrrec a la recepció de la guesthouse,de què anava a 
la platja (per si apareixía el Fred). 
Un cop allà (on the beach), i al cap d'unes hores, ha aparegut.
Hem dinat plegats,una volta per la “ciutat”,més platgeta, 
dutxeta i cap a sopar.
Ens hem explicat els viatges respectius, i sembla que demà, 
ja si, marxem plegats cap a Padangbai, per passar-hi algun 
dia, i d'allà moure'ns cap a les Gili Islands.
Pel que fa a la resta de viatge per Indonèsia, no hem parlat res.

domingo, 15 de abril de 2012

CON ESTO Y UN BIZCOCHO, ME LARGO MAÑANA A LAS OCHO

Doncs si!! Demà a les 08h (en principi i si la informació que m'han donat és correcte)agafo un bus per anar cap a Denpasar i allà un segon bus fins a Lovina al nord de l'illa de Bali. He estat a Kuta 2 dies i mig per descansar i reposar-me una mica de la “super” entrada que vaig fer a Indonèsia. Però ja en tinc prou de turistes 3D fent-se passar per teenagers, surfistes enrotllats marcant musculitos i “concursos” de misses turístiques on the beach... Me'n vaig cap al nord de l'illa, per veure altres coses, i si puc, fer snorkel i/o submarinisme que en tinc unes ganes que em moro. He aconseguit contactar amb uns coneguts amb els que vaig coincidir a BKK, i segurament ens trobarem d'aquí a uns dies a les illes Gili. Pel que fa al resum del dia, poca cosa: dormir, platgeta, dinaret mirant la F-1, mentre xupava del frasco wi-fi d'un Mc Donalds, més platgeta i preparar equipatge per demà. Ara cap a sopar, i a dormir d'hora, que demà tocar desplaçar-se, i aixó per aquests països sempre és una sorpresa constant, i mai saps quan arribaràs, tot hi que m'han dit que amb 4h puc arribar a Lovina, ja veurem....
 

PARADA PERÒ NO FONDA....

Doncs avui dia 14, he dormit a més no poder, fins que m'han despertat per si necessitava que em netegessin l'habitació, eren les 10h. M'he activat per no perdre l'esmorzar (inclòs en el preu de l'habitació), i com que ja tenía decidit que avui no em movia de lloc, he aprofitat el mega estenedor que hi ha al lavabo, per acabar de fer la bugada (ara ja ho tinc tot net, o més net que fa 2 dies...). He aprofitat per mirar la guia, i escollir diferents llocs per anar durant el temps que estigui per Indonèsia (sempre que no siguin preus desorbitats,i hi hagi bona comunicació clar!!). Després d'aixó, tovallola i cap a la platja que hi falta gent. I realment m'he quedat parat!! Si ahir cap a les 17h estava atiborrada de gent, fent surf, cantant, escoltant música, etc... avui erem quatre gats i no gaires surfistes a l'aigua. Prendre el solet, banyitos, algo de lectura i poca cosa més, han estat les activitats del dia. Cap a les 16h la platja s'ha començat a omplir de valent,però uns núvols super negres han fet que m'activés per dinar, i havent dinat ha caigut una migdiada força més llarga del que pretenía, però molt benvinguda. Després ja he recollit part de la bugada, ja seca, i cap a donar una volta i a sopar. Demà sembla que serà l'últim dia a Kuta, ja que tinc intenció d'anar cap a les Gili Island el proper dilluns, i per poc que pugui instal.lar-me allà uns quants dies, per mirar de fer snorkel i submarinisme, ja que diuen que és tot un espectacle...? A veure si demà puc comprar els bitllets i dilluns ja moure'm sense gaires sorpreses...

viernes, 13 de abril de 2012

VALE BALI?


Matinal altre vegada, però aquest cop, ja tenía ganes de veure si sortia del forat negre on em trobava, i començava a veure alguna platgeta xula...
Agafo taxi per anar cap a l'aeroport (a Indonèsia sembla que no existeixen els busos públics...), i volo fins a Surabaya i d'allà un segon vol (avió petit amb “hèlix” (?) i amb les ales per sobre del propi cos d'avió) que finalment em porta a Bali.
Arribat a l'aeroport i allà mateix pregunto per anar a les illes Gili. Per sort meva, trobo una noia super ambale, simpàtica atenta i guapa, que em dona molta informació i m'aconsella que m'instal.li a Kuta ( a tocar de l'aeroport), i demà de matinada agafi un bus i després el ferry per arribar a les illes Gili.
Decideixo fer-li cas, i sant tornem-hi amb el taxi de torn, fins a algun lloc on poder dormir.
Quan estem al centre de Kuta, el taxista em vol deixar i que m'espavili per trobar lloc. Li dic que si em deixa abans d'instal.lar-me en algun lloc, no pago absolutament res del taxi. Cap problema i fins hi tot ell m'ha trobat el lloc on estic instal.lat....
Un cop instal.lat,vaig cap a la platja (1a platja d'Indonèsia!!), però em trobo que la ciutat és com un Lloret: turistes a dojo, botigues de souvenirs, bars, pubs, etc... (Passo de llocs on no s'hi perd ningú a d'altres massificats amb ganes!!).
Vaig cap a la platja a veure la posta de sol, i la platja està a reventar de gent, mentre que a l'aigua està plagat de surfistes!!
Finalment al cap d'una estona, decideixo tornar a “casa”, per fer bugada i d'aquí cap a sopar.
Tot i aquest panorama de turisme i ciutat, crec que em quedaré un o dos dies aquí, ja que estic una mica cansat d'arribar als llocs i marxar l'endemà i també tinc ganes i necessito descansar una mica. Demà miraré de buscar info per anar cap a les illes Gili, i ja decidiré.....

NI TSUNAMI, NI BALI, NI RES DE RES!!


El dia 12, em llevo decidit a comprar el bitllet per anar cap a Bali.
Truco al noi del dia abans, i em diu que en 30min es presentarà a l'hotel amb el bitllet. Preparo equipatge per fer el check out així que arribi el noi, però al cap d'1h, ni rastre d'ell.
El torno a trucar i em comenta que els preus estan DESORBITATS!!!!, però que si vull per demà dia 13, són algo més econòmics (però res a veure amb els preus del mail de la nit abans, continuen sent cars!!). Li dic que ho deixi estar, i de nou la meva cara és tot “un poema”. Faig el check out, i la recepcionista em pregunta que què em passa. Li explico la situació, i em comenta que ella em pot fer la gestió del bitllet d'avió i una mica més econòmica, i a més m'explica com funciona el sistema de comprar bitllets a Indonèsia:-”si veus un preu maco, compra´l al mateix moment, si esperes 30min ja pot haver pujat!!”-.
Em decideixo a comprar el bitllet i torno a fer el check inn al mateix hotel.
M'he passat el dia endollat a l'ordinador, actualitzant el blog, escrivint mails a gent que he conegut durant el viatge, perquè m'aconsellin llocs per anar d'Indonèsia, etc, etc, etc...
Finalment tinc bitllet per marxar demà al matí cap a Bali, ja veurem què passa...???!!!!

“ y tropecé de nuevo y con la misma piedra...”


El dia 11, em llevo per anar directament a l'estació de ferris i mirar d'anar cap a Pulau Batam, on sembla que hi ha molts més ferris per arribar a alguna illa paradisíaca, on poder fer submarinisme i snorkel. Trobo bitllet i surt al cap de 10min, excel.lent!!. Hi pujo i efectivament a les 10h exactes salpem cap a Pulau Batam.
Després d'1h de trajecte arribem a destí, però resulta que m'han deixat, altre vegada, a la part que no tocava de l'illa (segons el meu criteri!!). Desesperat, m'assento a llegir la guia per mirar que puc fer, ja que porto un dia i poc, i la única cosa que he fet ha estat gastar temps i diners.
De sobte se m'acosta un noi (local), i em diu si em pot ajudar. Li explico que vull anar a alguna illa xula, i em comenta que el millor és agafar un avió i moure'm cap a Sumatra, Kalimantan, Java, Bali, etc... La meva cara ho deia tot, sense haver dit res!!
Entre pitus i flautes el noi es va estar quasi 1h donant-me les explicacions corresponents, i de sobte em demana el mail. Li donc, i finalment i un cop decidit (jo), agafo un altre taxi, aquest cop per anar cap a Nagoya (principal ciutat de l'illa, i on en principi podría trobar bitllets d'avió).
Em toca instal.lar-me en un hotel, que tampoc es que sigui barat, però no em queda més remei!!
Per sort tenen wi-fi, i l'aprofito a mes no poder.
Al vespre, mirant el correu electrònic, em trobo un mail del Martí, on m'avisa que hi ha hagut un terratrèmol, al nord de Sumatra i que hi ha alerta de tsunami. Baixo a recepció a preguntar “com està el pati”, i em diuen que estigui tranquil, ja que el terratrèmol està a l'altre costat de l'illa de Sumatra, i que és quasi impossible que ens arribi. Tot i aixó, encenc la tv per veure les notícies a veure que diuen al respecte.
Amb tot aixó, al tornar a mirar el correu, em trobo un mail del noi del matí donant-me preus i horaris d'avió per anar cap a Bali, així com un teléfon de contacte. Li contesto el mail donant-li les gràcies, i a dormir.

miércoles, 11 de abril de 2012

“LA VUELTA AL COLE” AMB LLAMPS I TRONS


Avui 10 d'abril, he tornat al “cole de viatjar sol”. I per començar, no hi ha res com una entrada “triomfal” a un altre país: Indonèsia!!
Però la cosa ha tingut la seva “miga”. Resulta que la companyia de ferris a la que vaig comprar el bitllet, tenía la seva pròpia estació de ferris, a la part alta de l'illa de Pulau Bitan i amb els seus propis resorts de luxe.
Al moment de fer el control de passaports, els policies, m'han advertit que estava lluny d'on volia anar, i que havia d'agafar un taxi, ja que ni tant sols hi ha autobus.
Parlo amb la companyia de taxis, i resulta que estic a més d'1h d'on volía arribar, que era Tanjun Pinang. Em cobren una clatellada per portar-me a destí, però no em queda més remei que agafar-lo...
Mentre anem amb el taxi, s'ha anat enfosquint el cel, i a mig camí ja plovia, però abans d'arribar a destí, la tormenta ja era algo més que considerable, amb llamps i trons (meteorològics i meus mentalment...).
Arribats a la “ciutat”, em trobo (el taxista i jo mateix) que on volia instal.lar-me (referència de la guia), no està operatiu o ja ha tancat (no ha quedat clar, però estava tancat i barrat!!). Em porta a un altre lloc i la clatellada també era descomunal!! Quan finalment li faig entendre al taxista que no sóc ric, em porta a un altre “hotel”, on finalment m'instal.lo (força cutre, però econòmic!!).
Al moment de pagar, no tinc moneda local (indonesian rupies-tornem a les rupies-), i m'acompanyen en moto a treure calers, i fins al 3er caixer no ho he aconseguit.
Finalment i ja instal.lat, vaig a donar una volta per la “ciutat”, i acabo amb la conclusió, que m'haig de moure demà mateix d'aquí (aixó és espantós i no hi ha absolutament cap turista, però a més tampoc hi ha platja ni res per veure ni visitar...).
Acabo menjant en un local de carrer, i vaig a buscar informació de ferris per moure'm demà.
Finalment i al cap d'una estona, m'han donat la informació, i cap a estudiar els possibles destins.
Fet aixó, miro de buscar algun lloc per connectar-me a internet, el trobo, i després d'enviar alguns mails cap a l'habitació a avançar (o a recuperar) feina pel blog (porto molts dies de retard!!).

ALONE IN SINGAPUR


El dia 9, em vaig llevar amb la intenció de comprar un bitllet per marxar de Singapur, quan abans millor, ja que és una ciutat CARÍSSIMA!!!!
Finalment i després de quasi 1'30h de trajecte entre metro i bus, arribo a la terminal de ferris, on em compro el bitllet per marxar l'endemà.
Torno cap a Little India, faig alguna foto de per allà i es posa a ploure, i amb ganes. Aleshores aprofito per anar a dinar.
Un cop passada la tormenta, me'n vaig a uns grans magatzems, relativament a prop del dorm, i finalment em compro un minialtaveu pel netbook i l'Ipod (el disc dur haurà d'esperar, no era tant econòmic...).
Passo la tarda preparant el vaitge cap a Indonèsia, carregant bateries varies, mirant correus, i al vespre a sopar, preparar equipatge i finalment parlo amb la familia (via skype) una bona estona, ja que és dilluns de pasqua i estant tots junts dinant.Després ja a dormir.


AIXÓ ÉS SINGAPUR!!

El dia 8 ens llevem per l'esmorzar, i després d'aixó el Martí i la Gemma, ja fan el check out. Ells tornen aquesta mateixa nit a BCN,mentre que jo me'n vaig cap a Indonèsia, però encara em quedaré un dia mes a Singapur.
Fet aixó, mirem d'anar als jardins de Mc Ritchie, on hi ha unes passarel.les elevades, per entre els arbres.
Arribem als jardins en qüestió, però resulta que no són exactament aquells jardins els que tenen les passarel.les, i despres d'una breu visita, i en vistes de que encara els hi queden unes hores, diuen per anar a la Esplenade, al centre de Singapur.
Ens hi arribem amb el metro, i al.lucino amb els edificis que hi ha per allà, i concretament amb el “barco”. Un mega hotel de 3 blocs, amb 57 plantes, i on a dalt de tot, hi ha una “estructura” en forma de “barco”, des d'on tens un mirador de Singapur, a més d'un parell de bars-restaurants (no precisament econòmics!!), i una piscina “sin fin” (només pels clients de l'hotel!!), que deu impressionar basntant banyar-s'hi!!!!
Pugem fins al “barco”, on prenem una cervesa (gràcies Martí!!), i mirem de veure la posta de sol. Però amb el dia núvol i que ja no tenen gaire temps, tornem a buscar les seves motxilles al dorm, i ja els acompanyo al metro, on em despedeixo d'ells.
Fet aixó, me'n vaig cap a sopar, faig una cervesa a la seva salut (la vaig fer!!) i a dormir.


SE ACABÓ LO BUENO...

El dia 7 ens toca llevar-nos per agafar el ferry per tornar a Mesang, i jo vaig fer a un parell “d'amics” futbolistes, que més que xutar pilotes el que feien era tocar-les...
Un cop allà, trobem un bus que ja ens porta “directament” fins a Singapur, tot i que ens hem d'esperar quasi 3h.
Finalemt agafem el bus, però abans d'arribar a la frontera, ens fan canviar de bus.
Agafem un segon bus que ens deixa a les portes de la frontera amb Singapur, i ens diuen que a l'altre costat, tenim un altre bus esperant-nos. Passem la frontera de Malasia, i agafem el tercer bus, que aquest ens porta fins a la frontera amb Singapur. Tornem a baixar del bus, passem la frontera de Singapur, i anem a investigar com arribem fins a Singapur “city.
Com no, agafem un quart bus, i després de saltar-nos una cua impressionant, treiem una cadena, sortim al “carrer” i agafem un bus no gaire ple (i tot aixó amb el mateix ticket tota l'estona!!)
No tenim clar on ens porta, però finalment ens deixa a Newton (ja aSingapur “city”), i d'allà agafem el metro per arribar-nos fins a Little India, on ens instal.lem en un dorm.
Anem a sopar allà al costat, i finalment, acabem fent unes cerveses a la cantonada oposada al dorm, comprades al Seven Eleven de torn.

DE FESTA EN FESTA...


El dia 6, haviem d'estar a les 09'30h a recepció per anar a fer snorkel, però al despertar-me veig que són les 09'45h. Aviso al Martí i em diu que està plovent moltíssim i que no creu que poguem sortir.
M'activo per anar a parlar amb la dona de la guesthouse, i tampoc veig que plogui tant.
La dona em diu que podem sortir, però que si volem esperar 2h, cap problema, i que si volem anular l'excursió, ens torna els diners (INCREÏBLE!!). Amb tot aixó el Martí ja estava allà amb mi, i decidim esperar un parell d'horetes més.
Tornem a dormir, i en “menos que canta un gallo” (alias 2h), ens obren la porta i ens avisen que en 30min fem la sortida.
Ens activem com podem, esmorzem algo i cap a la barca.
A la barca anvem 3 nois joves que eren els que portaven la barca, 2 nois indis i nosaltres 3.
Fem la primera parada a Coral Island i l'espectacle és INCREIBLE!!!! Coralls, peixos a tope i de tots colors, etc... Estem super contents de poder fer l'excursió, tot i que el Martí si es descuida, s'hi deixa el cap al saltar de la barca (però ell com si res...).

D'allà ens porten a una platja “llarga”, però resulta que s'acosta una tormenta, i ens diuen per saltar-nos aixó i anar a fer directament snorkel a Malang rock,un altre lloc. Acceptem, però al arribar a Malang Rock, entre el vent i els núvols, ens aconsellen d'anar a dinar a Salang.
Anem cap allà, on dinem tranquilament, tot recordant la festeta de la nit anterior, i rient amb anècdotes varies (com un saltet del Martí desde la barca, a peu de platja).
Havent dinat, tornem cap a la barca, i ens porten a Soyak Island a fer snorkel.
Altre vegada moltíssims peixos, coralls i alguna anèmona amb els corresponents peixos pallasso.
Fet aixó tornem cap a casa, dutxetes i a dormir una mica (que ens fa falta!!).
Al vespre tornem al mateix restaurant del dia anterior, juntament amb l'Àlex (el rus que està ara al dorm i “suplint” a la “espejitos”), i continuem fent recordar el nom de “Gemmmmma” a la gent del restaurant (ja la coneixien!!).
Un cop sopats, tornem, altre vegada, al mateix bareto (Peace Place), i el bon rotllo amb la gent del bar, fa que ens plantegem quedar-nos un dia més allà, encara que finalment decidim que es millor marxar l'endemà, però tot i aixó no ens treu que acabem amb una altre petita gran festa amb ells, fins l'hora de tancar.



DIA ARRECLAT!!


DIA ARRECLAT
El dia 5 finalment veiem a la companya del dorm, però ja fent-se la motxilla per marxar i mirant-se al mirall una bona estona (tots 3 la vem veure, i ella o es va fer la longuis o realment estava obsessionada amb el mirall...?).
La Gemma i el Martí volien anar a Salang, i mentre esperem el ferry, anem veient els coralls, i tot de peixos desde el propi moll. L'aigua és cristalina.
Quan arriba el ferry i ens diu el preu, ens fem enrera. Tot i amb aixó, intentem buscar un taxi boat, però amb el mateix resultat de preu, però si més no, decidim que l'endemà farem una sortida amb barca per fer snorkel.
Jo aleshores decideixo llogar unes ulleres i tubo, ja que el planning és apalancar-nos a la platja i poca cosa més.
Per sort, surt el sol, i mentre aquell parell estan llegint tranquilament a la platja, jo vaig per l'aigua mirant peixos, coralls i fent-ne fotos.
Al sortir de l'aigua, em diuen que han descobert un bar molt xulo on venen cervesa, i de fet ja me n'han portat una, que tinc esperant-me.
Anem a dinar a un restaurant -on segurament el nom de “Gemmmma” els hi deuria quedar gravat- amb un servei ben original: quan el menjar estava a punt, cridaven pels noms, i l'havies d'anar a buscar tu mateix a la barra.
Havent dinat, més platgeta, fins a la posta de sol, però uns núvols ens la van deixar a mitges tintes.
Al tornar cap a casa mirem de comprar l'excursió per fer snorkel per l'endemà, amb la desagradable sorpresa que no som prous (faltava 1 persona), i a sobre la dona ens engega de males maneres. Mirem de comprar l'excursió a la nostra guesthouse, i cap problema (exactament la mateixa excursió i pel mateix preu). Fem dutxetes, i just abans d'anar a sopar apareix un noi rus (l'Àlex) que ve a veure l'habitació. Marxa i nosaltres anem cap a sopar.Pel camí i de camí al restaurant,ens trobem a l'Àlex que va a fer el check in, per dormir al dorm. Nosaltres repetim el mateix lloc de l'hora de dinar, però ara hi ha moltíssima més gent. Acabem en una taula al mig de la platja.
D'allà ens movem cap al bar xulo que havien conegut al matí-migdia, i mentre prenem alguna cosa, acabem parlant amb un dels “propietaris” del bar, i al cap d'una estona, acabem sent 6 turistes i uns 10 locals, amb guitarra, harmònica, i fent una festeta ben particular i xula, amb d'entre altres coses, un “pirata” ballant amb una turista, però “sin final feliz” tot al contrari...
Quan ja van tancar el garito, vem fer retirada i cap a dormir. L'endemà (o al cap d'unes hores...) anem a fer snorkel: són les tantes de la nit.

THE CHAMPIONS!!

El dia 4 el vem començar molt d'hora. De fet finalment ens vem llevar a les 2'45h de la nit per veure el partit de tornada del Barça contra el Milan de ¼ de final de la Champions. 
 Ens vem trobar al recepcionista juntament amb 2 homes més que se´l miraven, i tots plegats el vem disfrutar (jo feia més de 5 mesos que no veia cap partit de futbol -ni del barça ni de cap altre equip-). Se'm va fer extrany tornar a veure un partit, i a aquelles hores i amb els colegues i “coleguilles” locals, però va estar molt bé. Aixó si, un cop acabat el partit, cap a dormir altre vegada, ja que en unes hores agafavem el ferry per arribar (en principi) a l'illa de Tioman, després de 4 dies de llarga travessa.
Ens vem tornar a llevar, aquest cop per agafar el ferry -bastant morts de son- i ho vem aconseguir.
Després d'algunes hores recuperant son dins el ferry, vem arribar al nostre destí, tot i que el vem canviar a l'últim moment (vem baixar a ABC, en comptes de Salang).
Dia mig plujós i força tapat, ens vem poder instal.lar en un dorm de 4 llits, i nosaltres ja erem 3.
Vem deduir que el 4rt inquilí del dorm era una noia, i un cop ja instal.lats, vem menjar alguna cosa, i ens va donar per anar a fer una petita excursioneta fins a Monkey Bay.
Quan portavem 30min caminant i creiem que ja haviem arribat a destí, ens diuen que encara ens queden vora uns 50 min. Decidim continuar, i el sol va aparèixer i va començar apretar. Amb tot aixó, a més a més, el camí es va anar complicant i ens vem trobar que ja caminavem pel mig de la jungla, veien “sargantanes”, micos, algun “urón” i fins hi tot un dragó de les Komodoro (tot hi estar a Tioman).
Un cop arribats a Monkey Bay, decepció generalitzada, ja que no et podies ni enfonsar dins el mar, moltíssima brutícia, però finalment el Martí es va encarregar de conseguir una barca per tornar cap a casa.
Un cop arribats, anem a prendre una cerveseta, i despres d'aixó ens vem cascar una migdiada, ja que ens feia falta.
Al vespre vem anar a veure la posta de sol, i per sort nostra va ser tot un espectacle.
Vem tornar cap a la guesthouse, i d'allà cap a sopar en un restaurant, i poca cosa més.


"apunt del viatge: estic bé"

Hola a tots els que em llegiu. Porto el blog endarrerit, i ara estic a Indonèsia, però a l'altre costat del terratrèmol (l'illa de Sumatra em queda davant, i el terratrèmol ha sigut per la banda oest i jo estic a l'est).
Tot bé!! Continuaré informant (si fa falta, i a veure si em poso les piles i actualitzoel blog).

lunes, 9 de abril de 2012

CONTINUEM DE RUTA....

 El dia 03 ens llevem d'hora per mirar d'arribar-nos a les torres Petronas, i després poder agafar el bus fins a Mersin, i d'allà el ferry fins a l'illa de Tiamon (el nostre destí desde fa 3 dies!!).
Anem cap a les torres després d'agafr els bitllets de bus, i primer anem a la torre Menara, on pugem el Martí i jo, per veure Kuala Lumpur desde el mirador. Les vistes no maten, i les Petronas, es veuen de perfil- semi xasco-. Baixem i un cop abaix, la Gemma i jo anem cap a les Petronas a peu, mentre que el Martí ja torna cap a l'estació de busos perque se li ha trencat una de les betes de les abarques, i es vol canviar de calçat.
Mentre, la Gemma i jo ja hem arribat a les Petronas, i realment no seran les torres més altes, però impressionen, i són super reconeixibles.
Fem les fotos de rigor, i entrem a preguntar si es poden visitar. Ens diuen que cap problema, però l'entrada més d'hora per poder pujar és a les 16h (nosaltres ja esatrem de viatge-altre vegada!!-), decidim tornar cap a l'estació de busos, on ens trobem amb el Martí, i pillem el bus que ens portarà fins a Mersin.
Com que les coses quan s'atravessen ho fan a lo grande!!, hem arribat a les 19h a Mersin, just a temps en teoria de pillar el ferry, però per variar, ja no hi ha ferris. Hem agafat bitllets per demà, i a veure si demà (desprès de 4 dies!! MANDA H....S!!), podem arribar a l'illa de Tioman.
Instal.lar-nos en guesthouse, soparet i cap a dormir. Potser ens llevem per mirar el barça a les 02'45h contra el Milan (¼ de Champions partit de tornada). Ja veurem que passa (amb el barça i sobretot la illa!!)

MATINAL AMB SORPRESES I SORPRESONES!!!!



El dia 02, ens llevem supre d'hora – a les 06h ja estem a punt de marxa- i ens recull la furgo amb la que en teoría hem d'anar fins a Kuala Lumpur. Després de quasi 5h de viatge (de les 10h que ens havien dit), arribem a una ciutat, encara de Thailandia, on ens fan baixar per agafar una altre furgoneta. De mala gana baixem i de sobte ens diuen que encara ha d'arribar la “furgoneta”.
La Gemma i el Martí van a buscar algo per menjar, i de sobte m'avisen que ja ha arribat la “furgoneta”, que resulta ser un autocar. La cara dels 3 era tot un poema!! Aleshores preguntem quantes hores ens queden fins a Kuala Lumpur,i la sorpresa ja passa a ser majuscula: unes 9 o 10h més!!
Algo més que mosquejats..., pugem a l'autocar i ens col.loquem a la primera fila de seients del pis de dalt del bus. Quan ja portavem una estona sentats esperant per marxar, se'ns presenta l'asafata de torn, que ens entrega els notres bitllets, amb seients al final pràcticament del bus. I aquí ja vem explotar els 3!! Demanem explicacions de perquè ens fan anar allà, havent estat els primers a pujar i ningú ens havía dit res, i en vista de que no ens moviem, finalment es presenta un home (suposo que de l'agència de viatges), i en vista de que tampoc li fem cas, ens intenta fer fora del bus a crits. Aquí la tensió ja va pujar una mica més de tó, però finalment ens va tocar “cedir” els super desitjats seients de primera fila.
Després de 10h trajecte més, arribem finalment a Kuala Lumpur a les 23h, i en una altre estació que no era la prevista....
Ens instal.lem en una guesthouse (però ja hem vist les torres Petronas il.luminades!! Tot un espectacle!!), i cap a sopar a China Town (just al costat del dorm on estem instal.lats). A les 00h ja ens van fer fora per tancar, i nosaltres cap a dormir.

COMENÇANT EL LLARG VIATGE...




El dia 01 d'abril, ens llevem per anar fins a Ao Lang, amb barca. Un cop arribats allà ens emporte'm el primer d'una serie de xascos: no tenim bus ni furgoneta per anar fins a Kuala Lumpur. Decidim comprar el bitllet per l'endemà a les 06h del matí sortir, i en teoria, al cap de 10h arribarem a Kuala Lumpur. Un cop amb els bitllets per l'endemà, ens instal.lem en una guesthouse i cap a la platja.
El sol estavornía amb ganes, i quan anaves a banyar-te, ni refrescava ni et treia la sensació de calor, tot un altre èxit!!
Vist que ens estavem quedant atontats, decidim anar a dinar i fer migdiada. A mitja tarda, ens activem i anem a buscar un bar amb wi-fi, per mirar de concretar timings per arribar a la illa de Tioman. Després d'aixó, anem cap a sopar i de tertúlia fins la nit.

ESCALADA!!


 El 31 em vaig tornar a llevar tard, i ja no vaig trobar a ningú a l'habitació, per tant, banyador, samarreta i cap a la platja a buscar a la resta de gent de la nit anterior.
Dit i fet, me'ls trobo esmorzats i de tertúlia en el ar a peu de platja. Faig un banyico per despertar, i esmorzo.
Havent esmorzat -tard-, el Roberto (zaragozano escalador) ens proposa d'anar a escalar pels voltants.
Acceptem, tot i que tant el Martí com jo no hem escalat quasi mai, però la Gemma se'n moría de ganes.
Per començar, obre via el mateix Roberto i la Gemma l'assegura. El Martí i jo fem el turista mirant com escala... Ja amb la via oberta, arriba el moment pels turistes i començo escalant jo....!! Als 5min ja estic enganxat a la paret i amb una tensió als braços, que em fa desistir molt rapidament.
Continua el Martí, amb uns minuts més “d'aguante” i “s'acabó”, i finalment la Gemma, que ella si que arriba fins a dalt de tot de la via.
Al vespre tornem a sopar plegats, prenem algo en el mateix bar de la nit abans, i finalment fem retirada a una hora prudent, ja que l'endemà tenim pensat marxar cap a Malasia, i concretament fins a l'illa de Tioman (per sota de Kuala Lumpur).
.

VIEW POINT YES, LAGOON NO

 El 30 ens llevem amb la calma (realment anem MOLT relaxats!!), i després d'esmorzar, decidim anar a la llacuna que hi ha per aquí. Després de suar com a bojos, arribem al view point, amb boniques vistes, però poc espai i força gent. La foto de rigor, i cap avall, quan decidim anar també a la llacuna. Comencem a baixar per la muntanya, i de sobte ens trobem amb un primer rappel que tot i no ser gaire complicat, si que impressiona. El baixem però al arribar al segon rappel, jo ja em faig enrera, i m'espero uns minuts fins que torni la Gemma, que ella si que ha baixat (i fins abaix!!).
Tornem de l'excursioneta i visitem la “cova de la princesa”, que la veritat no té absolutament res d'interessant per veure!!
Tornem per trobar-nos amb el Martí, una mqiueta de platgeta, dinar alguna cosa i migdiada.
Al vespre anirem a sopar i hem mig quedat amb un zaragozano i una mexicana per prendre alguna cosa, amb els que hem coincidit per dinar. 
Arrivat el vespre, ens trobem al Roberto (el zaragozano escalador), i acabem sopant plegats en un bar amb barbacoa de peix i pollastre gratuïta!! Un cop sopats, decidim anar a prendre algo, i en vista de l'oferta social, acabem en un bar al costat de les guesthouses respectives. I coses de la nit, acabem, no a les mil, però si força més tard del que ens pensavem, però passant una molt bona estona.

DE L'OEST CAP AL EST....


El 29 ens vem llevar, i després d'esmorzar, tot parlant amb un australià, vem decidir anar a l'altre costat de l'illa. Caminadeta de 30min, arribem a l'altre costat i fem platgeta. Al cap d'una estona, caminem una miqueta més, i decidim anar a dinar. Havent dfinat, ens quedem en una altre platgeta, tot esperant la posta de sol. Així ho fem, i després ja vem tornar a la guesthouse per fer dutxetes i anar a sopar.
Havent sopat ens acostem a un bar, i acaba tocant el Martí amb un baixista i un altre guitarra que també cantava. D'aquí cap a dormir....

DESPLAÇAMENTS A TUTTI...


EL 28, ens vem llevar a les 08h, per preparar equipatge, fer el check-out i anar a esmorzar, abans de que ens recollis la pick-up per portar-nos fins al port. Allà haviem d'agafar un primer ferry de Koh-Tao a Koh-Phangan, un segon (amb 1h morta pel mig) de Koh-Phangan a Surat-Thani, i d'allà un primer bus, que ens va deixar mig penjats a Surat-Tani afores, una pick-up que ens va portar fins a una altre estació de busos, un segon bus que ens va deixar a Krabi, una furgo que ens va portar fins al moll de les barques, on vem poder agafar una barca que finalment ens va deixar arribar a Ton-Sai (Krabi), després de quasi 10h de viatge.
Entre pitus i flautes van ser: 2 pick-up, 2 ferris, 2 autocars i una barca (cua de cavall). No és “moco de pavo...”
Arribats a Ton-Sai, ens instal.lem en un bungalow, i cap a sopar. La sorpresa va ser que vem sopar gratis, ja que hi havia barbacoa de peix i pollastre gratuïta!! Més tard ens vem arribar a la platja, on vem veure uns malabars amb foc, i poca cosa més.

AIXÓ SÓN VACANCES!!!




El dia 26 i 27 van ser bàsicament de relax total. És a dir, poquíssima activitat i desplaçaments, però gaudint del temps (cronològic i climatològic)!!
Enre el dia d'snorkel, i les copetes al vespre, el dia 26 ens vem llevar tard, i amb poques ganes de fer “grans” acivitats. Al vespre ens vem activar per mirar d'anar a una festa, però just informant-nos per anar-hi, ens va caure un ruixat d'1h. Vem esperar, i quan vem arribar a la festa, no hi havia més de 15 persones: “Tot un èxit!!”
Tot hi aixó, el 27 ens vem tornar a llevar tard (jo encara molt més tard!!), i just després de fer el banyito de “bon dia” (era més tard-ja ho havia dit-), va començar a ploure pels descosits, i ja no ens vem poder ni moure.
Vem passar la tarda llegint i posant al dia el blog (amb alguna patacada que altre, no, Gemma?).