jueves, 24 de mayo de 2012

RULARÉ I RULARÉ I SULAWESI CREUARÉ....


El dia 24 em sona l'alarma a les 07h, ja que haig de mirar el bitllet per arribar a Ampana, des d'on vull agafar el ferry per arribar a les Togean Islands. Cap a les 07'15h una senyora desde darrera la porta, em diu que tinc un te a fora. Surto per recollir-lo i també hi tinc un parell de madalenes (o algo similar), i a més, la senyora em comenta que si vull anar a Ampana, em passa a recollir un bus a les 10h, i que em ven el bitllet allà mateix: EXCEL.LENT!!!!
Ja que estava llevat i despert, aprofito per anar a treure diners i escriure lo pendent del blog, fent temps abans de que m'arribi el bus. De sobte a les 09'15h em piquen a la porta dient-me que tinc el bus esperant-me!! Recullo la bossa de mà, carrego motxilla, pago l'habitació i bitllet i cap al bus!!
Aquest cop “només” han estat 6h de trajecte fins a Ampana. Però amb la desagradable sorpresa que el meu ferry només surt pel matí, i demà divendres precisament no n'hi ha!!
Canvi de plans: m'he instal.lat en un hotelet per passar el que queda del dia, i demà finalment agafaré un ferry cap a Bomba, una població de les Togean, però que en principi no entrava en els meus plans. Ja veurem què passa.
Ara, després de dutxar-me i canviar-me, cap a internet altre vegada a mirar les diferents opcions que tinc per sortir d'Indonèsia, ja que en 14 dies s'acaba el meu visat.

EL BUS ATÓMICO, O EL SEIENT “TETRIS”



El dia 23 va ser per llevar-me, esmorzar a la guesthouse i abans d'acabar aquest ja tenía el bus per anar a Poso esperant-me. Vaig sortir a tota castanya, i em vaig passar tot el sant dia en un bus força petit, que a mesura que anavem avançant en el trajecte es va anar omplint de gent i mercaderies, fins a embutir-me a mi en un seient on no em podía moure pràcticament, i cada cop que paravem per menjar algo o anar a lavabos, trigava un parell de minuts en oder sortir de lo encaixonat que estava.
Finalment i després de 16h de duríssim trajecte, vaig arribar a Poso amb la sorpresa que els “hotels” més propers a l'estació de busos estaven plens, i em va tocar començar a caminar cap a un més llunyà.
Quan vaig parar a preguntar a un motorista per “l'hotel”, aquest em va indicar on era, i al cap de 100m de continuar caminant, el mateix motorista em va recollir dient que em portava (gratuitament).
Finalment cap a la 01h em posava al llit, estava trinxat.

LA MATANÇA DEL PORC (I ALGO MÉS...)



-CONTINUACIÓ-
Mentre prenia el café, va aparèixer un altre noi que estava en la mateixa situació que jo. Ens vem posar a parlar, i cap a les 06h ja ens va venir a buscar un altre home oferint-nos habitacions, treekings i la possibilitat de veure una cerimònia de funeral (molt típic d'aquí i diferent a més no poder) aquest mateix matí.
Vem mirar les habitacions que ens oferien, i un cop instal.lats vem negociar el preu amb el guia de torn per anar a veure el funeral. Ens vem posar d'acord, i encara vem tenir un parell d'horetes de descans, que vaig aprofitar per connectar-me a internet (tenía wi-fi a l'habitació!!).
A les 10h ens recull el guia, i tots 3 (guia, el taiwanés-alies Run o així es feia dir...- i jo mateix), amb un parell de motos cap a veure el funeral.
Només arribar, ens presenten a un dels familiars que ens dona el vist-i-plau per entrar (portavem tabac com a present per a la família). Un cop entrem, comencem a veure moltíssima gent i tot de porcs lligats amb canyes de bambú: són presents i posteriorment ofrenes per a la família del difunt.
Quan ja arribem al lloc central de la cerimònia, ens trobem que han sacrificat un búfal, i l'estant desagnant, per acte seguit treure-li la pell i obrir-lo en canal per buidar-lo de dalt a baix, i repartir la carn entre els presents. 

Amb tot aixó, el guia volía practicar el seu castellà, i em donava les explicacions de la cerimònia, fins que li vaig haver de demanar que ho fes en anglès, ja que no entenía absolutament res del que m'intentava dir.
Ens vem passar al voltant d'un parell d'horetes veient tota la cerimònia (que pot durar fins a 4 dies), i abans de marxar vem veure com començaven a sacrificar als porcs (i n'hi havia moltíssims). Em va recordar a la típica matança del porc catalana, tot i que aquí la feien diferent.
Un cop vista “la sanguinaria” cerimònia, agafem la moto amb el Run i anem a veure diferents llocs que ens ha aconsellat el guia. Ens passem tot el dia en moto, visitant diferents llocs, per acabar al “Spectacular View”. Un mirador on veus moltíssims arrossars en terrassa, que van “caient” cap avall. El problema va ser que vem arribar allà una mica més tard de la posta de sol, i tot hi que vem poder fer fotos, la llum ja era baixa. Finalment decidim tornar cap a Rantepao, ja que estavem esgotoats dels trajectes respectius en bus de la nit anterior. Però quan un vol arribar a un lloc, tot és complica, de forma que no vem poder arribar a Rantepao fins vora les 20h.
Vem aprofitar per mirar haoraris de bus per l'endemà i jo ja vaig comprar el meu bitllet per anar cap a Poso (unes 13h de viatge).
Viag comprar menjar pel viatge de l'endemà, algo més per sopar i cap a la guesthouse.
Soparet a l'habitació aprofitant el wi-fi, i a dormir.

VOLANDO VOY, VOLANDO VENGO...




VOLANDO VOY, VOLANDO VENGO...
El 21, vaig despedir-me del Pedro i la Chanti tot esmorzant plegats. Després vaig agafar un bemo i cap a l'aeroport, tot i que em van fer canviar de bemo, i el segon, no hi havia forma de que arranqués (l'home volia omplir-lo fins als topes). Al dir-li que m'hauría de pagar el bitllet d'avió (si jo el perdía), vaig ser força convincent, ja que va arrencar i em va portar el primer.
Aeroport de “quita y pon”, on els polis estaven més encuriosits per mi i d'on era, que no pas pel meu equipatge de ma. L'equipatge de facturació el van pesar amb les típiques balances d'agulla, i cap al carretó just darrera la porta. Fins hi tot vaig veure com carregaven la motxilla a l'avió (manualment clar!!). 

Trajecte d'1'30h per deixar l'illa de Flores de majoría cristiana per arribar-me a l'illa de Sulawesi de majoría musulmana. Vol molt tranquil, i arribant a l'aeroport de pet cap a la terminal de busos per mirar d'enllaçar amb algun bus i anar cap a Rantepao.
Per variar, vaig haver d'esperar vora 7h, ja que el bus no sortia fins les 20h.
Vaig aprofitar per comprar algo pel trajecte, dinar, anar a internet, fer-me cosir la motxileta de mà (estava a punt de trencar-se, i me l'han cosit de nassos per 5000INR=0,40€).. Amb tot aixó vaig conéixer un guia de Rantepao, que ja em venía algun treeking, excurions amb moto pels voltants de la població, etc,etc, etc... Vem fer el viatge plegats, però per sort meva, en seients diferents (aquesta gent quan volen poden arribar a ser força insistents!!).
Després de quasi 9h de trajecte nocturn, vaig arribar a Rantepao cap als voltants de les 05h de la matinada, amb la sorpresa, que el lloc que m'havien recomanat per dormir, estava tancat i no hi havia ningú a recepció. Finalment al cap d'uns 20min, va aparéixer un home (completament adormit) que em va obrir , tot dient-me que no tenía habitacions, però que em podia esperar allà fins les 06h per buscar un altre lloc per dormir, tot fent un café- invitació de la casa (pel sol fet de demanar-li habitació)-CONTINUARÀ..... -


lunes, 21 de mayo de 2012

AIXÓ S'ACABA....


El matí d'avui, dia 20, ha estat per despedir-nos del Lars, el qual ha estat un pou d'informació per mi, a més d'un “videoclub” amb mogollon de pelis i documentals que m'ha passat.
Després hem tornat a intercanviar algunes pelis  i documentals, ara amb el propietari de la guesthouse, i acte seguit m'he animat (tampoc em costa gaire) a fer el banyito de rigor amb les ulleres i he “recuperat” la càmara per immortalitzar part dels fons marins que tenim aquí davant (i que al principi no hi havia manera de trobar-los!!). M'hi he passat una bona estona, i al sortir el Pedro em comenta que havia vist sortir de l'aigua una iguana força gran. Jo me'n vaig cap al meu bungalow a fer la dutxeta abans de dinar, i just a punt d'arribar al bungalow m'apareix la iguana en qüestió (força gran!!) que al veurem ha marxat corrents. Crec que ens hem espantat l'un a l'altre, perque jo també he fet un vot al veure-la que tela!!
Hem dinat tots 3 plegats, posteriorment café amb galetes (tota una tradició entre nosaltres durant aquests dies  a Wodong), i després, hem anat a la platja a fer algunes fotos dels braçalets i penjolls d'ells, ja que m'ho van demanar el dia abans com a intercanvi per la bosseta de pell pel tabac.
Hem estat una bona estona, amb alguna compradora que altre que passava per allà, i amb l'amo de la guesthouse fent-me d'assistent puntualment.
Després hem tornat als bungalows respectius, ells per continuar fent braçalets i collarets, i jo per arreclar les fotos que els hi he fet.
Al vespre hem pres un parell de cervesetes tot sopant, i gràcies a la clienta de la tarda (que també ha vingut a sopar amb nosaltres), em comenta que al juny comença l'època de pluges a Filipines i que per tant potser pringo i de valent anant allà.... Total vaig a dormir més preocupat del que és habitual (gens fins ara!!) sense saber on aniré a petar en menys de 20 dies.... ja ho veuré...... 

FILES&FOLDERS

Avui 19 de maig al llevar-me i veure la data he recordat que en 48h volo cap a Sulawesi, i que per tant, deixaré de viatjar amb el Pedro i la Chanti després de tot un mes plegats, caminant per volcans,  nedant per platges paradisíaques, fent snorkel en llocs espectaculars, , veient dragons i serps,viatjant en vaixell i arreclant el món cada dos per tres, amb un bon rotllo MOLT xulo!!
El dia no ha estat gaire diferent als altres, tret que per la tarda he anat a donar un volt per veure l'altre costat de la badia, fent algunes fotos de manglars molt “joves”. Al tornar, ells m'han regalat una bossa de cuir (feta per ells) per guardar el tabac de liar.
Amb aquestes, el Lars em comenta que ell marxa l'endemà i em passa la informació de Sulawesi, mentre intercanviem algunes pelis i documentals, tot i que la cosa s'allarga fins quasi 3h més tard, ja que pel mig sopem juntament amb el Pedro i la Chanti, també interessats en algunes pelis i fins hi tot s'hi apunta l'amo de la guesthouse. Vem tenir un vespre-nit força “tecnològic”, i ocupant moltes més Gb's del que sería aconsellable (basicament pel disc dur que quasi l'he acabat d'omplir!!).
Finalment cap a les 22'30h ja vaig anar cap al bungalow a mirar la peli de torn i a dormir.

GOOD CHOICE!!!!

Doncs pel dia d'avui (18), la tranquilitat d'aquest lloc m'ha propiciat la rutina que venía buscant quan vaig arribar-hi, és a dir dormir molt, menjar i poques coses a fer (i lo poc a fer a tocar de casa!!).
Pel matí he coincidit amb el Lars (l'alemany que està instal.lat en el bungalow més pròxim al meu), i hem estat xerrant sobre els viatges respectius, i quan li he comentat que jo d'aquí a uns dies vaig cap a Sulawesi, em comenta que ell ja hi ha estat, i que és ESPECTACULAR!!!!
Li comento la ruta que tinc prevista, i m'acaba dient que és una molt bona opció (good choice), i m'ensenya algunes fotos dels llocs per on ell va estar d'aquesta illa.
Amb tot aixó parlem de les feines respectives, i resulta que ell és periodista de viatges, i esports, entre d'altres de submarinisme. M'acaba ensenyant fotos “submarines” de Sulawesi, i al.lucino. A més em diu, que em passarà info de llocs on anar a dormir, fer submarinisme,  i de la propia illa!! (tota una mina d'informació molt benvinguda!!). Però també m'avisa que les distàncies allà són tremendes!! (ja puc aprofitar per descansar aquí!!).
Després d'aixó vaig cap a l'aigua on estic una estoneta amb les ulleres, mirant els fons que vaig trobar ahir.
Acte seguit cap a dinar al bungalow del Pedro i Chanti. Fem el café amb galetes i després ja em moc al meu bungalow a fer la dutxeta dessaladora, escriure el blog tot escoltant música.
Després d'aixó vaig anar a veure la posta de sol, ja que des d'on estem, no podem veure com aquest se'n va pel mar, per tant caminadeta de 10minuts i posta força xula.
Torno a la guesthouse, descarrego les fotos i em ve a buscar el Pedro per anar a sopar.
Sopem juntament amb el Lars, tots 4, i havent sopat una mica de tertúlia i cap al bungalow a veure una peli i a dormir.

BAIXEM A CIUTAT!!

El dia 17, ja teniem clar que fes el dia que fes, agafaríem un bemo i aniríem a Maumere, ja que tots plegats teniem gestions per fer (compres, internet, confirmar vols, etc...).
Tot i aquesta voluntat, hem acabat baixant que eren quarts de dotze, juntament amb la parella alemanya, que avui mateix volaven cap a Bali.
Un cop a Maumere, hem entrat a un super i ens hem atiborrat a comprar galetes pel café i/o pel “segon” esmorzar. D'allà cap al mercat local, on he pogut comprar-me tabac de Lombok (tabac de liar força bo i “molt més saludable” que els típics cigarrets. A més és SUPER barat!! 1 bossa ben plena per 3,30€ -crec que tinc tabac per a un o dos mesos). Sortint d'allà encara hem tingut temps per veure passar  a tota castanya, una d'aquelles “velles amistats” desagradables, de les que me'n vaig fer un tip de veure a l'India: una rata de grans dimensions (no m'agraden gens ni mica, i ja havia perdut el costum de veure-les).
D'allà cap a dinar, i quan estem acabant de dinar, la Chanti ens recorda que tenim la pastisseria de donuts artesanals a tocar!! No dubtem ni un segon i anem de pet allà, sortint-ne amb uns quants dolços per berenar i amb la boca fent aigua.
D'allà cap a internet on ens hi passem un parell d'horetes ben bones, per acte seguit ja tornar cap a Wodong. Arribem i fem el café amb els donuts que ens haviem comprat a Maumere.
Desrpés d'aquest berenar, he deixat al Pedro i la Chanti treballant els seus braçalets, pulseres i collarets, per arribar-me al meu bungalow, i escriure el dia d'avui al blog. Pel camí vaig conèixer al meu nou veí: Lars, un noi alemany.
Ara, quasi les 20h, suposo que anirem a sopar i poca cosa més.  Demà sembla que tornarem a passar-nos el dia tranquilament en aquest petit paradís de tranquilitat i a tocar de la platja -tot un luxe i molt econòmic!!!!

 

...Y SE HIZO LA LUZ!!!!


Doncs el dia 16, teniem previst anar a Maumere (si feia mal dia), però Murphy és omnipresent, i ens va deleitar amb un sol que ja feia dies que no veiem amb aquesta intensitat.Vem decidir que Maumere hauría d'esperar. Vaig aprofitar per fer una mica de bugada, i llegir algo més per la meva propera destinació, i amb aquestes m'apareix el Pedro dient-me que estant recollint la xarxa de pesca, i que ells ja estan a la platja. Agafo la càmara i cap a veure què treuen els pescadors.
No molt peix, alguns calamars, i cap a tirar les xarxes novament.
Ens apalanquem a la platja, i al cap d'una estona,apareixen uns núvols i comença a plovisquejar. Moment “ideal” per anar a dinar. Havent dinat anem al porxo del Pedro i la Chanti a fer el café amb galetes, i quan estem acabant surt altre vegada el sol esplèndid del matí. Aprofito que ells estan amb els seus braçalets i collarets per fer un banyito i , per tercer cop, mirar de fer snorkel, i aquest cop si!! Finalment “descobreixo” un lloc amb fons coralins, tot i que sembla que són molt recents, ja que no són gaire grans, i a més, feia uns dies ens havien explicat que arrant del tsunami del nadal 1991-92, aquí hi havien mort més de 10000 persones i que tot aixó va quedar pràcticament arrassat.
Vaig estar una bona estona a l'aigua ( ja en tenía ganes!!). Després va tocar la dutxeta, i quan estava al porxo, vaig rebre la visita de la parella alemanya. Vem estar parlant de fotografia i ens vem ensenyar algunes de les fotos respectives del viatge. Entre pitus i flautes vem veure com la llum del sol marxava, i se'ns plantificava l'hora crítica del vespre (crítica perque aquí els mosquits arrassen a aquesta hora).
Ens vem “refugiar” al “restaurant” de la guesthouse, juntament amb el Pedro i la Chanti, vem demanar el sopar i vem fer temps tot prenent una cerveseta.
Al cap d'una bona estona, vem sopar, i després ja va ser el bona nit i fins l'endemà.

MÁS DE LO MISMO

El meu "palauet"
Doncs si, el 15 va ser pràcticament calcat al dia 14. És a dir bungalow tot el sant dia, ja que el dia no acompanyava gens: núvol i de tant en tant algun petit ruixat.
Només llevar-me, em vaig trobar a 2 nois locals que estaven fent algunes cerveses. Em vaig sentar amb ells.
Un no parlava gens d'anglès, mentre que l'altre si, i vaig aprofitar per preguntar com es diuen algunes coses en bahasa (indonesi), ja que a Sulawesi (pròxima destinació per mi), sembla que encara hi ha menys gent que parli anglès, i m'hauré d'espavilar tot sol ( a menys que no conegui a algú  que parli bahasa).
Més tard van arribar el Pedro i la Chanti, i just quan acabaven d'esmorzar va arribar una parella alemanya, que es van instal.lar al bungalow més pròxim al meu.
Aquests un cop instal.lats al seu bungalow, van venir a prendre un café, i ens vem juntar tots plegats, és a dir 7 persones (tota una multitud en aquest lloc).
Els 2 nois locals van marxar al cap de poca estona, mentre que nosaltres ens vem quedar de tertúlia fins l'hora de dinar.
Havent dinat dispersió als bungalows respectius, i vaig aprofitar per fer un banyito i mirar de fer snorkel altre vegada, però la veritat no es veia absolutament res de res.
Tarda tranquila, entre lectura de guies, escriure una mica, escoltar música i “estudiar” algo de bahasa (la veritat, poc o molt poc!!).
Soparet cap a les 20h, i havent sopat la “rutina” de la peli al llit i a dormir.

jueves, 17 de mayo de 2012

COM A CASA...


 VISTES DES DEL MENJADOR DE CASA
El dia 14 ens l'hem passat pràcticament en els bungalows respectius, ja que el dia era força núvol, i no acompanyava gaire per fer platgeta (tot i tenir-la a tocar -literalment-).
Ells fent braçalets i collars, mentre que jo, he aprofitat per escriure els 3 dies que tenía pendents, pel blog.
Hem dinat plegats, i per la tarda m'he arribat a prop d'unes roques per veure si podía fer una mica d'snorkel, però entre el dia núvol i les “meravelloses” ulleres que em vaig comprar, el resultat va ser nul.
Dutxeta, visita al bungalow del Pedro i la Chanti, pel.lícula i cap a sopar.
Havent sopat, pel.lícula ja al meu bungalow i cap a dormir.
EL MEU BUNGALOW

WALKING ON THE WILD SIDE


 El dia 13 em vaig llevar cap a les 09h, després de dormir moltíssimes hores. Esmorzaret, tertúlia, i cap a les 12h decidim arribar-nos al poble que hi ha més o menys a prop.
Caminem per la platja, entre roques i arbres, i després de quasi 2h de caminar i anar passant diferents sortints de platja amb resultat infructuós (ni rastre de poble ni de gent), i alguna relliscada que altre (el Pedro no es va trencar el braç de miracle!!), trobem una gent i ens diuen que el poble està a 3km.
Decidim continuar per la carretera, i de sobte un camió es para al nostre costat per preguntar-nos d'on som i on anem. Acabem tots 3 darrera el “volquete” del camió, entre mig de barrils d'oli o jo que se, i amb el camioner fent-nos fotos a nosaltres a dalt d'aquest.
Al cap d'uns minuts ens deixen en un lloc, i resulta que tampoc és el poble. Ens l'hem passat de llarg.
Tornem cap enrera caminant, i al arribar al poble, no hi ha cap lloc per menjar.  Comprem unes galetes (per enganyar a la gana), fem una passejadeta pel poble, i passem a ser l'atracció de petits i grans del poble.
Finalment decidim tornar a la guesthouse per dinar (ja eren quasi les 16h), i finalment aconseguim dinar (jo m'estava morint de gana tot i les galetes d'abans).
Havent dinat ens apalanquem al “porxo” del bungalow del Pedro i la Chanti per mirar una peli.
Després ja anem a sopar, i poca cosa més.

MOVE AGAIN!!


El matí del 12, va ser per fer els encàrrecs que no vem poder resoldre el dia anterior, abans de mirar d'arribar-nos a Wodong, on volem passar uns quants dies de relax (dormir, menjar, platgeta, snorkel i poca cosa més).
Jo miro les connexions de ferry desde Maumere cap a Sulawesi, i resulta que només hi ha un ferry cada 15 dies i depenent del temps (climatològic). Amb aquesta “gran” noticia, em veig amb “l'obligació” d'agafar un vol fins a Manado (Sulawesi) pel dia 21.
Fet aixó, aprofitem per anar a dinar, i havent dinat repetim donut a la pastisseria pel café, i ja agafem un taxi entre els 3 per arribar-nos a Wodong.
En 30min ja estem a la guesthouse que voliem, però els preus dels bungalows són una mica cars per mi pels dies que m'hi vull passar. El Pedro m'acompanya a una altre geusthouse, per comparar preus. Tot hi ser més barats, el segon bungalow no té res a veure amb els primers, ja que són molt senzills i la diferència econòmica no es tant gran.
Tornem als primers bungalows, i finalment aconsegueixo que em rebaixin una mica el preu d'aquest i m'instal.lo en un bungalow, força xulo, i molt cómode.
Ja instal.lats, ens quedem a la “terrassa” del “restaurant” de la guesthouse, de xerrera, fins l'hora de sopar.
Sopem, i abans d'anar a dormir “conec” als meus companys de bungalow...


LLACS: FIFTY FIFTY, MULLENA: TOTAL

El dia 11 ens llevem ja que el Niklas ens comenta que ells pugen a veure els llacs del volcà, ja que sembla que el temps està una mica millor.
Nosaltres no tenim motos per arribar-hi i ni tant sols hem esmorzat.
Mentre ells se'n van cap al volcà, nosaltres esmorzem i decidim si hi anem o no.
D'entrada el Pedro i la Chanti no els hi fa gaire el pes anar-hi, però jo insisteixo una mica i finalment després d'esmorzar, decidim anar-hi amb motos (conduides per locals del poble).
Al arribar als voltants del volcà ens trobem que es torna a tancar el temps.
Ens fan pagar l'entrada d'accés al volcà, i una segona entrada (de 50000INR, uns4€) per càmara fotogràfica. Li comento al guarda que no tinc clar que vulgui pagar l'entrada de la càmara ja que sembla que no veurem res, i de sobte ell mateix, em diu que si no puc fer cap foto, em torna els diners. Pago l'entrada de la càmara i cap a dalt.
Arribats al volcà ens tornem a trobar al Fred i Niklas, i només podem veure 2 dels 3 llacs, i a més força tapat per núvols i plovisquejant.
En vista de l'èxit, canvio la tarja de memòria (havia fet 4 fotos), i tornem a baixar.
Començava a ploure, però encara no molt.
Parem on haviem comprat les entrades i demano que em tornin les 50000INR de la càmara.
El mateix guarda em revisa la càmara i en veure que no hi ha fotos, em torna els diners.
Tornem a les motos, i quan estem baixant comença un segon ruixat, i aquest ja era dels grans.
En 20min de moto, fins a la guesthouse, vem arribar completament xops de dalt a baix. Per sort nostra, la senyora de la casa, ens va deixar una habitació per canviar-nos de roba, i mentre ens canviabem de roba, un dels motoristes, ens comenta que hi ha una furgo que va cap a Maumere (la nostra pròxima destinació). Li comentem si ens pot esperar uns minuts mentre ens canviem de roba, i dit i fet. Nèts i amb roba seca, agafem la furgo, i cap a Maumere.
El que havia de ser un trajecte de 4h, l'acabem fent en 2h (carretera molt menys revirada i en molt millor estat, però a alta velocitat- per ser Indonèsia-).
Arribem a Maumere, i després d'intentar negociar el preu de la meva habitació (sense èxit), acabem instal.lant-nos en una guesthouse força correcte.
Anem a dinar en un “restaurant” de gent local, i després d'aquest, parem en una pastisseria, on ens comprem algun “donut” de xoco per prendre amb el café.
A mitja tarda anem a mirar opcions per d'aquí a uns dies moure'ns de l'illa de Flores.
El Pedro i la Chanti tornen cap a Bali, mentre que jo miro opcions per anar cap a Sulawesi.
D'allà cap a internet, on ens hi passem pràcticament tota la tarda, amb un ruixat de llamps i trons que no va parar fins quasi les 21h, i sense poder concretar cap bitllet.
Anem a sopar i a dormir.