El dia 17, ja teniem clar que fes el dia
que fes, agafaríem un bemo i aniríem a Maumere, ja que tots plegats teniem
gestions per fer (compres, internet, confirmar vols, etc...).
Tot i aquesta voluntat, hem acabat
baixant que eren quarts de dotze, juntament amb la parella alemanya, que avui
mateix volaven cap a Bali.
Un cop a Maumere, hem entrat a un super i
ens hem atiborrat a comprar galetes pel café i/o pel “segon” esmorzar. D'allà
cap al mercat local, on he pogut comprar-me tabac de Lombok (tabac de liar
força bo i “molt més saludable” que els típics cigarrets. A més és SUPER
barat!! 1 bossa ben plena per 3,30€ -crec que tinc tabac per a un o dos mesos).
Sortint d'allà encara hem tingut temps per veure passar a tota castanya, una d'aquelles “velles
amistats” desagradables, de les que me'n vaig fer un tip de veure a l'India:
una rata de grans dimensions (no m'agraden gens ni mica, i ja havia perdut el
costum de veure-les).
D'allà cap a dinar, i quan estem acabant
de dinar, la Chanti ens recorda que tenim la pastisseria de donuts artesanals a
tocar!! No dubtem ni un segon i anem de pet allà, sortint-ne amb uns quants dolços
per berenar i amb la boca fent aigua.
D'allà cap a internet on ens hi passem un
parell d'horetes ben bones, per acte seguit ja tornar cap a Wodong. Arribem i
fem el café amb els donuts que ens haviem comprat a Maumere.
Desrpés d'aquest berenar, he deixat al
Pedro i la Chanti treballant els seus braçalets, pulseres i collarets, per
arribar-me al meu bungalow, i escriure el dia d'avui al blog. Pel camí vaig
conèixer al meu nou veí: Lars, un noi alemany.
No hay comentarios:
Publicar un comentario