Doncs del dia 10, poca cosa a escriure
tinc, ja que ens el vem passar pràcticament tancats dins un bemo, per anar de
Ruteng fins a Moni (tot i que en principi haviem d'arribar a Ende- més a prop
de Ruteng, però més lluny de Maumere-següent destí).
Ens vem llevar cap a les 06'30h, ja que a
les 07h ens passaven a recollir amb el bemo, amb un conductor que en principi
no semblava gaire simpàtic, tot i que després vem entendre la seva poca
“simpatia”. Va estar conduint durant més de 10h, fent una petita pausa per
prendre un café, una segona per arreclar un punxasso a una de les rodes, i una
tercera per dinar (però en 15min ja tornavem a estar dins la furgo).
Pel que fa al trajecte, giravolta cap
aquí i giravolta cap allà!! En una illa plena de volcans, el tram més llarg en
línia recta, no deuría sobrepassar els 500m, i no abundaven gaire aquests trams
de carretera. Aixó si, els paissatges eren espectaculars, i passaves d'estar
dalt de les muntanyes veient cascades i sense veure el mar, a estar vorejant
aquest en qüestió de minuts.
La llàstima va ser que vem tenir un
trajecte amb núvols, boira i pluges, i no el vem poder gaudir gaire.
Quan vem fer la parada pel café, li vem
preguntar al conductor, si ens podía deixar a Moni en comptes d'Ende per una
mica més de diners (directes per la seva butxaca, i més econòmic per nosaltres
que qualsevol agència).
Aquí vem descobrir que l'home no parlava
gens d'anglès, i per “evitar-se” mal entensos, era basntant esquerp i distant
(o poc simpàtic). Aixó si, quan va entendre que li pagavem uns diners de més
per deixar-nos a Moni, en comptes d'Ende, la cara li va canviar de dalt a baix.
Un cop arribats a Moni, just abans de
deixar-nos a la guesthouse on voliem anar, el Pedro va veure al Fred en una
altre guesthouse.
Vem parar a la nostra guesthouse, i jo
vaig anar a veure si era realment el Fred, i si si, era ell juntament amb el
Niklas. Es van activar i vem anar a buscar al Pedro i la Chanti, i cap a sopar
plegats, tots 5, juntament amb un altre noi alemany amb el que haviem coincidit
durant el treeking del Rinjani, però que era d'un altre grup.
Vem estar parlant per si l'endemà anavem
a veure els llacs dins el cràter del volcà Kelimutu (tenen la particularitat
que canvien de color amb la llum del sol), i finalment vem decidir que ja ho
veuriem l'endemà, ja que després de 2 dies seguits d'intensa pluja, no teniem
clar que l'endemà millorés el temps.
Després d'aixó cap a l'habitació. I mentre
mirava una peli, va començar un mega ruixat, que va fer que m'arribés a mullar
una mica tot i estar dins l'habitació,
ja que entrava una mica d'aigua entre les mosquiteres degut a l'intensitat del
ruixat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario