jueves, 17 de mayo de 2012

GIRAVOLTA CAP AQUÍ, GIRAVOLTA CAP ALLÀ, GIRA GIRA, GIRA GIRA...



Doncs del dia 10, poca cosa a escriure tinc, ja que ens el vem passar pràcticament tancats dins un bemo, per anar de Ruteng fins a Moni (tot i que en principi haviem d'arribar a Ende- més a prop de Ruteng, però més lluny de Maumere-següent destí).
Ens vem llevar cap a les 06'30h, ja que a les 07h ens passaven a recollir amb el bemo, amb un conductor que en principi no semblava gaire simpàtic, tot i que després vem entendre la seva poca “simpatia”. Va estar conduint durant més de 10h, fent una petita pausa per prendre un café, una segona per arreclar un punxasso a una de les rodes, i una tercera per dinar (però en 15min ja tornavem a estar dins la furgo).
Pel que fa al trajecte, giravolta cap aquí i giravolta cap allà!! En una illa plena de volcans, el tram més llarg en línia recta, no deuría sobrepassar els 500m, i no abundaven gaire aquests trams de carretera. Aixó si, els paissatges eren espectaculars, i passaves d'estar dalt de les muntanyes veient cascades i sense veure el mar, a estar vorejant aquest en qüestió de minuts.
La llàstima va ser que vem tenir un trajecte amb núvols, boira i pluges, i no el vem poder gaudir gaire.
Quan vem fer la parada pel café, li vem preguntar al conductor, si ens podía deixar a Moni en comptes d'Ende per una mica més de diners (directes per la seva butxaca, i més econòmic per nosaltres que qualsevol agència).
Aquí vem descobrir que l'home no parlava gens d'anglès, i per “evitar-se” mal entensos, era basntant esquerp i distant (o poc simpàtic). Aixó si, quan va entendre que li pagavem uns diners de més per deixar-nos a Moni, en comptes d'Ende, la cara li va canviar de dalt a baix.
Un cop arribats a Moni, just abans de deixar-nos a la guesthouse on voliem anar, el Pedro va veure al Fred en una altre guesthouse.
Vem parar a la nostra guesthouse, i jo vaig anar a veure si era realment el Fred, i si si, era ell juntament amb el Niklas. Es van activar i vem anar a buscar al Pedro i la Chanti, i cap a sopar plegats, tots 5, juntament amb un altre noi alemany amb el que haviem coincidit durant el treeking del Rinjani, però que era d'un altre grup.
Vem estar parlant per si l'endemà anavem a veure els llacs dins el cràter del volcà Kelimutu (tenen la particularitat que canvien de color amb la llum del sol), i finalment vem decidir que ja ho veuriem l'endemà, ja que després de 2 dies seguits d'intensa pluja, no teniem clar que l'endemà millorés el temps.
Després d'aixó cap a l'habitació. I mentre mirava una peli, va començar un mega ruixat, que va fer que m'arribés a mullar una mica  tot i estar dins l'habitació, ja que entrava una mica d'aigua entre les mosquiteres degut a l'intensitat del ruixat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario