sábado, 27 de octubre de 2012

ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS....

El passat 26 d'octubre de 2011 vaig agafar la motxilla i cap a l'aeroport amb el visat de Nepal, i res més.
Sabía que després aniría a la India però poca cosa més. Avui dia 27 d'octubre de 2012, ja fa un any que vaig arribar a Kathmandu, i amb aquest any de la Luici Scapade, he visitat infinitat de llocs, amb cultures molt diferents i amb uns paissatges i unes gents d'alló més increïbles (tant per lo bo com per lo dolent -no tot són flors i violes quan viatges, i encara menys si ho fas sol!!-).
En aquests dotze mesos he estat a Nepal, India, Myanmar, Thailandia, Malasia, Singapur, Indonèsia, Korea del sud i Laos, i tot hi que són molts països, tinc unes ganes boges de continuar donant tombs per aquí i per allà, i em queden molts països que m'agradaría visitar.
Mai hagués imaginat que tindría el valor per plegar veles, deixar-ho tot, i començar a viatjar.
Però quan finalment vaig prendre la decisió, tot eren esgarrifances i pors al "desconegut" (països, gent, malaties, idioma, i un llarg etc...). Però a la que comences un projecte així i et trobes a lloc, veus que no ets un "descobridor" ni un valent , i que està farcit de gent que està fent viatges "iguals" que el teu, i ràpidament et comences a relacionar amb gent de tot arreu i més.
Aprens a espavilar-te, a fer-te entendre (el meu anglès al marxar era patètic, ara he millorat crec), aprens a tolerar coses i llocs que abans ni m'hagués plantejat o acceptat. 
A mesura que vas agafant el ritme, vas perdent aquestes pors, però també hi ha moments on et dius a tu mateix: "que collons estic fent aquí!!??". Moments que anyores a amics i familia, però també tens bons moments ( i en el meu cas han sigut molts!!), i aleshores la il.lusió i l'alegria que tens són desbordants!!!!
Acabes acceptant que tant per lo bo com per lo dolent tu ets l'únic responsable, i que si en algun moment les coses no quadren, maleïx tot el que vulguis, agafa aire, i comença a espavilar-te de nou, ja que estàs sol, i ningú et treurà del lloc o situació en que et puguis trobar.
També és veritat, que en alguns moments crítics o molt crítics, apareix algú que et tira un cable per sortir d'aquella situació i aixó no té preu!!!!
Després de tot un any de viatge, encara tinc més ganes de continuar, viure, veure i gaudir, sabent que en algun moment la tornaré a pifiar i m'hauré de tornar a espavilar.
Si hi ha algú que està seguint el blog i s'està plantejant un projecte similar, només li diré una cosa:
FES-HO!!!!! NO HO DUBTIS NI UN SEGON!!!!!
L'experiència que t'emportaràs serà molt més gratificant, que no pas si finalment la desestimes per les possibles pors al "desconegut".
Quan ets a casa, veus totes aquestes coses com una cosa extravagant, diferent, complicada, i plena de problemes, pors i temors, però a la que estàs en ruta, veus que el món està farcit de gent, i que les coses són molt més fàcils del que ens pensem en un primer moment.
Per mi després d'un any, crec que com a persona he canviat i força, tot hi que al continuar fora, no en sóc molt conscient, però l'experiència que estic vivint no té preu, i crec que és una de les millors decisions de la meva vida!!
Anys i anys per molts anys Luici Scapade!!!! 



CARAI SIAM!!!!

Arribat a BKK cap a les 06h del matí, el que em pensava que sería fàcil, va resultar ser de lo més difícil, i vaig trigar vora 2h en trobar una habitació per dormir!! El problema d'arribar a aquestes hores, és que la gent que marxa fa el check out una mica més tard, i no a primeríssima hora del matí.
Un cop instal.lat en una guesthouse, on la simpatia brillava per la seva absència i havies d'anar amb els baths per davant tota l'estona (més bordes i no neixen!!), una mica de relax, desfer la motxilla per potser enviar coses cap a casa (i així alleugerir-me de pes a la motxilla), però finalment no em quadren els preus, per tant continuaré carregant tot el que porto.
Fet el primer encàrrec, miro d'esbrinar algun lloc on em poguin arreclar la òptica de la càmara (em va caure des d'una taula 2 dies abans i no acabava de funcionar correctament).
La “super simpàtica” noia de recepció, em va saber donar la informació que necessitava, sense pagar res i amb algo de simpatia (però sense abusar, no fos cas que s'intoxiqués d'alegria -ironies de les meves-).
Agafo el bus, i me'n vaig cap a Siam. Zona plena de grans magatzems, i on creuar el carrer o canviar de centre comercial és tota una prova de pasarel.les elevades.

Finalment trobo el MBK, uns grans magatzems on els amants dels aparells electrònics poden embogir (telefonia mòbil, tablets, fotografia digital, etc, etc, etc....).
Jo vaig trobar la botiga que necessitava, però no amb el resultat que esperava, ja que la reparació de la òptica em surt igual de cara que una òptica nova.
Finalment i després d'una bona estona intentant negociar preus, mirar diferents opcions, i posar-me una mica nerviós, vaig optar per fer-me un autoregal d'aniversari de viatge, i vaig sortir dels magatzems amb òptica nova.
D'allà torno cap a la guesthouse i provo la nova “joguina”.
Preparo fotos pel blog una bona estona, una mica de lectura obligada pel pròxim destí, algo d'internet i cap a sopar.
Havent sopat, peli a l'habitació i a dormir.


REMARATHON X REPETICIÓN

El dia 25 em vaig llevar (aquest cop si) amb temps per dutxar-me i despertar-me, peró tal com vaig entrar a la recepció de la guesthouse arribava el “bus” que em portaría fins a Pakse (1h).
Arribat a Pakse, empalmo pràcticament amb el següent bus que em porta fins a Ubon (ja a Thailandia) després d'un trajecte de 4h més.
Arribat a Ubon, miro diferents opcions per mirar d'arribar el mateix dia a Bangkok, i finalment opto per acostar-me fins a l'estació de tren, ja que hi ha un tren que arriba a BKK cap a les 23h.
I just quan sembla que tot quadra.... no queden bitllets pel tren en qüestió!!!!
Decideixo agafar el següent (no surt fins les 18'30), però és nocturn, i podré dormir en llit.
Passo unes quantes hores diambulant per Ubon, fins l'hora d'agafar el tren, i un cop dins aquest, m'esperen 10h de trajecte fins a BKK.

jueves, 25 de octubre de 2012

SABBAI DEE LAOS!!!!

M'he passat un mes a Laos, i la veritat m'ha cundit i moltíssim!!
Vaig arribar aquí després d'haver repetit Indonèsia per 2 mesos més enamorat d'aquell païs.
Ja enyorant el mar i sabent que Laos no té mar (està entre Xina al nord, Cambodja al sud, Thailandia a l'oest i Vietnam a l'est), vaig tenir la gran sort de poder fer un treeking d'un parell de dies desde Luang Nam Tha amb gent molt agradable i simpàtica, per després pujar cap a Muang Sing on aquí vaig quedar molt decepcionat, ja que no s'assemblava en res al que deia la guia (les guies a vegades....).
Vaig continuar cap a Muang Khun i tampoc em va fer el pes, tot i que aquí els paissatges ja eren més macos. D'allà cap a Muang Gnoi amb la sort de trobar-me amb l'Amandine (amb qui finalment he viatjat vora 2 setmanes) i l'Yves (tot un perosnatge!!).
Allà vaig tornar a anar “in crescendo” i començant a gaudir del timing de Laos.
La majoría de tots els països que he visitat previament en l'scapade, porten un ritme més lent que el nostre, però aquí aquest ritme lent encara s'accentua més, però al mateix temps, quan t'adaptes, aprens a gaudir i disfrutar d'aquest ritme. Aixó si, els dies et passen volant!!!!
De Muang Gnoi cap a Muang Khuai, on vaig coincidir per uns minuts amb el Joan i el Manel (amics de BCN) abans de continuar fins a Luang Prabang.
Després d'alguns dies allà amb l'Amandine i l'Yves, ens separem.
De Luang Prabang cap a Vang Vieng, on vaig fer “parada i fonda” per un dia ja que anava una mica just de temps o aixó creia, però el temps just per retrobar-me amb el Joan i el Manel i sopar plegats. I l'endemà amb l'Amandine altre vegada i a un grup de gent de països molt diferents amb qui vaig passar el dia a Vang Vieng.
Més avall arribo a Viantiane (la capital), on estic un dia i mig. Lo just per visitar algo i marxar, ja que no és que fos gran cosa per mí.
Continuo tirant avall per anar fins a Thakhet i mirar de visitar la cova de Konglor, però la sort de viatjar amb gent és que a vegades et sorgeixen noves oportunitats de visitar altres llocs, i això va passar amb l'Amandine, al llogar la moto i fer el “loop” durant 3 dies, molt xulo!!
De Thaket cap avall per arribar-me a 4000 Islands, on passo 5 dies més de nassos i ja amb el timing de Laos, el “sabbai dee” (hola/adeu en laosià), i una gent realemt encantadora a tot el païs.
La gent aquí l'he trobat super amable i simpàtica i en molts moments m'ha recordat a Myianmar (Birmània), ja que Laos no deixa de ser un païs petit, i et vas retrobant a molts dels turistes amb qui has coincidit previament en altres poblacions, la gent té certa curiositat pels turistes, tothom para per saludar-te (sobretot els nens), tant si vas amb bici, moto o bus, i ells sempre amb el somriure d'orella a orella per davant!! (Quan hem d'aprendre!!)
Paissatges d'arrossars per un tubo i en el seu màxim esplendor (si a Catalunya és temps de collir castanyes, aquí és temps de recollir l'arrós de les moltíssimes plantacions que hi ha per tot el païs). Baixar amb barca riu avall pel Mekhong, visitar algunes de les moltíssimes coves que hi ha, fer algun treeking o llogar bici i/o moto i “deixar-se perdre” per aquest païs, no té desperdici, just el contrari!
Laos té un timing de lo més agradable que he vist i viscut fins ara, i realment aquí es pot viatjar i gaudir d'uns paissatges espectaculars, amb una gent super amable i sense cansar-se gaire (trajectes no molt llargs, més o menys ben connectats), habitacions/bungalows molt econòmics, molt nèts i amb aigua calenta pràcticament a tot arreu!! I una aigua i sobretot cervesa boníssima i també baratíssima ( que podriem dir que m'he l'he fet meva...) FALTA FOTO!!


SLEPT&WARM

I com no podia ser d'altre manera, a l'anar a dormir tard (o tardíssim a Laos) al matí em vaig adormir i a les 06'30h em van picar la porta dient-me que tenía la barca esperant-me!! Vaig sortir disparat sense ni poder-me rentar la cara, i amb el noi de la guesthouse descollonant-se de riure al veurem completament dormit.
Creuat el riu, m'indiquen el bus que haig d'agafar, però no surt fins al cap d'1h.
Aprofito per fer un café i mirar de despertar-me, però és molt difícil....
Finalment agafo el tuk-tuk (o local bus), i al cap de 2h de trajecte i algo més despert (no gaire), el bus para enmig d'un encreuament i em diu que jo haig de baixar allà!! Agafo els trastos i cap a fora, però ni rastre de Champasak. Pregunto a la gent i tothom m'indica la mateixa direcció, però no veig res més que una llarga recta. Opto per mirar de negociar un preu perquè algú em porti amb moto (ni rastre de cotxes o busos), i de sobte veig a una parella de turistes. Els paro i els hi pregunto on està Champasak. Em diuen que tinc uns 30min caminant abans d'arribar al riu. Ells marxen i continuo negociant el preu de la moto, però de sobte em senyalen algo darrera meu, i al girar-me em trobo al turista d'abans sense la seva companya i em diu que em porta fins al riu!!! YUJU!!!!!
Ens presentem mutuament, moto, i al cap de 5min em deixa just al riu on agafo una altre barca i finalment arribo a Champasak.
Mentre espero que el barquer aconsegueixi canvi per tornar-me, se'm presenta un home oferint-me habitació en una guesthouse. Accedeixo gratament a veure-la, i al cap de 10min ja tinc habitació on caure mort, i realment “moro”durant 2h.
Em llevo cap a les 12h i llogo bici a la mateixa guesthouse, i cap a visitar el temple de Vat Phou (el motiu per arribar-me fins a Champasak).
Començo a pedalejar, i al cap de 8km amb un sol de justícia però amb uns paissatges d'arrossars i el Mekhong de fons xulíssims arribo a lloc.
Visito els temples durant unes horetes, i tornada cap a casa amb la bici. Però si algo tinc, és una orientació dolentíssima!! Total, que al cap d'una bona estona de pedalejar arribo a una rotonda i veig que m'he passat de llarg!! Mitja volta i a veure si trobo la guesthouse.











Trobada aquesta, descarrego fotos, dutxeta, roba neta i cap a sopar,amb una mica d'internet abans de menjar.
Tot sopant es posa a ploure, i decideixo fer temps. Quan ja para torno cap a la guesthouse i a l'entrar em trobo al Silvio i la seva companya (els turistes que m'han rescatat pel matí amb moto!!).
Ens posem a xerrar i al cap d'una bona estona i de canviar informació de llocs, països i mails es despedeixen de mi i jo cap a l'habitació a preparar-me per demà, ja que haig d'agafar un bus a les 07h i mirar d'arribar a Bangkok.


LAO TIMING...

Doncs si!! El 23 no va ser un d'aquells dies precisament productius en quan a activitat “cultural”, però si que em va servir per posar al dia el blog, mails,etc... ja que portava molts dies sense connexió.
Després d'esmorzar, em vaig connectar per actualitzar el blog, i ja no em vaig moure fins vora les 16h.
Havent dinat, vem decidir juntament amb la Karu i el ….., anar a veure la posta de sol des del pont francés, ja que hi havia uns núvols força amenaçadors i teniem clar que no veuriem una gran posta de sol.
Vem fer algunes fotos i amb la posta finalitzada decidim anar a sopar a Don Det, just l'illa a l'altre costat del riu.
Algunes partides de cartes tot esperant el sopar, i de sobte es va posar a ploure a sac!! Amb tot el ruixat caient, a la Karu no se li passa res millor pel cap que anar fora el restaurant, i fer-se una remullada amb l'aigua de la pluja, mentre el …. i jo ens ho miravem una mica estupefactes....
Soparet, i al ser la meva última nit a 4000 Islands, vem decidir anar a prendre algo abans d'anar a dormir. Resultat: a les 02h em posava al llit, amb la motxilla a punt, ja que l'endemà em recollia una barca a les 06'30h per anar a Nyangsay i d'allà bus cap a Champasak.

lunes, 22 de octubre de 2012

NI EN PINTURA!!


El dia 22, em llevo cap a les 10h i quan vaig a esmorzar em trobo als meus veïns esmorzant.
Decidim que avui farem un dia completament de relax, és a dir res o pràcticament res.
Havent esmorzat, miro de posar-me al dia amb el blog (tenía molts dies pendents d'escriure i fotos per preparar).
Quan finalment ja he acabat resulta que són les 15h i encara no he dinat!!
Decidim anar a menjar algo, i per tant no em connecto a internet!! Aixó si, decidim agafar les càmares, ja que havent dinat llogarem bicis altre vegada i mirarem d'anar a veure la posta de sol (4rt intent!!).
Havent dinat comencem a pedalar, i arribem amb temps de sobra per a poder veure i fotografiar la posta de sol, però un super núvol s'interposa just davant el sol, i em quedo amb les ganes de veure una posta de sol com cal!! (Ni en pintura puc veure una bona posta de sol aquí!!).

Amb el sol ja fos, ens posem a xerrar amb una parella que hi ha allà mateix fins que se'ns fan les 20h. Agafem les bicis i mirem de tornar cap a Don Khone, per sopar algo i després de fer la cerveseta de bona nit, pleguem veles.


WHERE IS HOME BOAT OR MIKE??

El dia 21, torno a llogar bici juntament amb la parella veïna, i decidim anar a veure unes altres cascades, que ens ha comentat una dona granadina que també està a la guesthouse.
Aquesta mateixa dona, ens comenta que el dia abans ha fet un petit tour amb barca per les diferents illes i ens dona el nom de “l'agència” i del propietari d'aquesta per si ho volem fer.
Amb tota aquesta info, agafem les bicis i el que en teoria era 1'30h en bici per arribar a les cascades, resulta ser 20min!
No tenim clar si hem arribat al mateix lloc que ens ha dit la granadina, però finalment veiem que si.
Passem tot el matí super relaxats en una terrasseta d'un bar, i decidim que l'endemà farem el mateix tour de la granadina per les diferents illes.
Tornem cap al poble, dinem i havent dinat ells opten per descansar una mica, i jo aprofito per mirar d'arribar-me a “l'agència Home Boat”, on hi ha un tal Mike, amb qui la granadina va fer el tour.
Estic més d'1h amb la bici i no trobo ni l'agència ni ningú coneix al Mike. Definitivament les referències de la granadina són un desastre!!
Cap a les 17h torno al pont francés, ja que he quedat amb la parella veïna per anar a veure (i per 3er cop) la posta de sol, però torno a fer tard, ja que el lloc on vull anar està a 30min amb bici.
En vistes dels meus èxits amb les postes de sol, fem una cerveseta al pont, i quan ja decidim tornar cap a la guesthouse, em trobo a una altre parella amb qui vaig coincidir a Vang Vieng.
Ens posem a xerrar al pont i deixem les bicis allà mateix, i quan ja és completament fosc, apareix una moto a tota castanya, i se'n porta per davant les 2 bicis, i aquest no cau del pont (amb moto inclosa) de miracle, i en comptes de parar i preguntar o queixar-se, se'n va encara més ràpid!!
Mirem les bicis, i estan intactes, però veiem que la moto ha perdut el parafang i un dels miralls retrovisors.
Decidim marxar del pont, tornem les bicis i cap a la guesthouse, on abans d'anar a sopar encara fem algo de tertúlia amb altre gent nova que ha arribat.
Finalment sopem, i cap a dormir.


CAMBODIAN DOLPHINS

El 20 decideixo llogar bici, i anar a passejar una mica per l'illa.
Visito unes cascades, i vaig a un mirador que hi ha, on es poden veure dofins d'aigua dolça (però desde molt lluny), i on també es pot veure Cambodja, ja que és a l'altre costat del riu.

Allà coincideixo amb els 2 nois de Madrid, i optem per llogar una barca a les 16h per anar a veure els dofins.
Amb algunes hores per davant abans d'anar a veure els dofins, aprofito per dinar i descansar una mica.
A les 16h torno a estar a lloc juntament amb els madrilenys (Pedro i Lino), i agafem la barca per anar a veure els dofins, però d'entrada on ens porten és a l'altre costat del riu, és a dir a Cambodja, ja que els dofins estan en territori cambodjà, i ens fan pagar 20000kips (2€) per poder-los veure.
Finalment estem 1h veient els dofins fins que ens tornen al costat laosià.
Agafo la bici i miro d'arribar-me a Don Det (la illa del davant de Don Khone) per veure la posta de sol, però no arribo a temps i finalment opto per tornar la bici i cap a la guesthouse per dutxar-me.
Arribat a casa, i tinc nous veïns: una parella de bèlgica i alemanya.
Ens posem a xerrar, i al cap d'una estona em diuen per anar a sopar plegats, i com no accepto.
Sopem, una bona tertúlia, i acabem al balcó de la guesthouse tocant al Mekhong fent una cerveseta, abans d'anar a dormir.

SHAKE BUS!!!!



A les 06h del matí arribem a Pakse, després de no dormir pràcticament res, ja que el llit que ens va tocar al bus, estava al final de tot, no paravem de votar i a més era super petit per compartir.
Dormits i cansats, ens despedim amb l'Amandine (ella es queda a Pakse), i jo aconsegueixo comprar bitllet per al cap d'1h baixar fins a 4000 islands, tocant pràcticament amb la frontera de Cambodja.
Tinc temps per fer un café, i cap al següent bus, amb 3h per davant abans d'arribar a Nangsay, i d'allà un petit “boat” fins arribar a Don Khone, una petita illa al riu Mekhong.

Cap a les 11'30h arribo amb 8 persones més a Don Khone, i la primera guesthouse que trobem, ens ofereixen habitació per 30000kips (3€). Me la miro i està de nassos!!
Tinc balcó directe al Mekhong, hamaca, taula, cadires i l'habitació està de conya.
Juntament amb mi, també agafen habitació 2 nois de Madrid i una noia de Tolosa.
Vaig a donar una volta pel poble, i quan paro a dinar em trobo a la Clarisse (la noia de Tolosa).
Dinem plegats i havent dinat optem per anar a fer una migdiada a les hamaques.
Jo no aconsegueixo dormir, i aprofito per preparar fotos pel blog.
Cap a les 17h vaig cap al pont francés, ja que he quedat amb la Clarisse per veure la posta de sol, però finalment aquesta (la Clarisse) no apareix.
Un cop a la guesthouse, coincideixo amb ella i em comenta que s'havia perdut amb la bici, i es disculpa.
Faig la dutxa de torn, i anem a sopar plegats. Havent sopat, de pet a dormir!! Estic reventat!!


VA DE “LOOP”



Del 16 al 18 vem llogar moto amb l'Amandine i vem fer una “petita” volta desde Thakhet fins Konglor (on hi ha la cova), per tornar altre vegada a Thakhet.
El 16 després d'esmorzar vem anar a buscar la moto, i vem tenir la grata sorpresa de trobar un lloc molt barat, ja que només ens cobraven 45000Kips (4,5€) al dia per la moto, a més de facilitar-nos un mapa (molt senzill) amb el loop.
Amb la moto a punt comencem la primera etapa. Uns 60km per carretera, on aprofitem per visitar la cova de Xieng Liab.
Una cova força gran, i on encara queda algun “record” de la guerra secreta dels EEUU contra Laos, durant els anys 60's i 70's.

Vista la cova, reprenem la ruta amb moto i continuem fins a Tha Fa Lang, on podem banyar-nos en el riu, rodejats de muntanyes, amb uns paissatges xulíssims.

Dinem pel camí, i ja continuem fins a Nakai (final de la primera etapa), on arribem just abans de que es pongui el sol. Però ens trobem amb la desagradable sorpresa que només hi ha una guesthouse, però està apartada de tot arreu, i no ens fa gens el pes. Decidim continuar fins a Nakai Village, i aquí la cosa empitjora, ja que no hi ha cap guesthouse, i se'ns ha fet de nit.
Preguntem per tot arreu per alguna guesthouse, i finalment un noi ens ofereix casa seva per dormir, i com no, acceptem.
Un cop a casa del noi, deixem bosses i anem a buscar algo per sopar. Amb el menjar a punt, tornem cap a casa i tot sopant ens comenta que és mestre de l'escola, i que la casa on viu és pels mestres que estan treballant a Nakai però que són de fora. A la casa també hi ha 4 nens que havien sigut alumnes seus l'any passat.
Xerrem una estona i finalment cap a dormir.

El dia 17 matinem, i a les 06'30h ja estem llevats. A les 08h ens despedim del mestre i dels nanos, ja que ells van cap a l'escola, i nosaltres continuem amb la moto per mirar d'arribar a Konglor.
Aquest cop però, l'etapa és molt més llarga, 182km, dels quals els primers 84km són per camí de terra sense asfaltar, i amb pedres i fang tota l'estona.
Triguem unes hores fins arribar a Laksao, on ja trobem una carretera amb condicions, i parem a dinar allà mateix.
Continuem la ruta, i finalment cap a les 16h arribem a Konglor, on trobem guesthouse super ràpid i molt comfortable.
Descansem una bona estona, i cap a sopar i dormir.
El 18 ens llevem i després d'esmorzar anem a visitar la cova de Konglor (el plat fort del loop).
És una cova que té uns 7km de longitud i on vas amb barca durant unes 2h per dins, veient estalactites i estalacmites.

Feta la visita, agafem moto i mirem d'anar cap a les cascades de Na Sanam, però finalment optem per tornar directament cap a Thakhet, ja que així guanyem pràcticament un parell de dies.
Fem uns 185km fins arribar a Thakhet, on arribem just després de pondres el sol, i ja tornem la moto amb la que ens hem fet més de 400km en 3 dies, i sense cap problema ni susto!!!!
Tornem a la guesthouse on haviem estat anteriorment i on ens guarden l'equipatge gran, i preguntem si per casualitat hi ha algun autobus nocturn per anar cap a Pakse. Ens diuen que si, i me' vaig a comprar els bitllets.
Finalment agafem un bus a la 1'30h, i en teoria hem d'arribar a Pakse a les 06h del matí.

El "loop team"

UNTIL THE LAST MOMENT... VISITING VIANTIANE!!


El dia 15, ens llevem amb la calma, fem el check out i encara podem fer un café. Xerrem sobre el planning del dia i encara tenim algo de temps. Decidim anar a visitar un temple super típic i famós a Laos (surt en molts dels bitllets d'aquí), però ens fan pagar entrada. Total que el fotografiem des de fora, i tornem cap a la guesthouse, just a temps per agafar el tuk-tuk de torn que ens porta cap a l'estació de busos. I enmig d'aquest trajecte, encara tenim temps per veure un altre petit monument molt típic de Viantiane, el qual fotografio des del propi tuk-tuk.

Arribats a l'estació de busos, podem pillar un bocata per dinar, i encara el podem menjar fora del bus. Però al començar el trajecte, ens diuen que en comptes de 5h de viatge en seran 6 o 7h!!!!
Engego l'ordinador i començo a escriure i preparar tot el que tenía pendent del blog (molts dies!!).
Ara que ja quasi estic acabant he esgotat pràcticament tota la bateria d'aquest però m'he posat al dia.
Ja veurem que tal és Thakhet, i la cova de Kong Lo.



BUDA PARK&ADVENTURES!!

El dia 14 ens activem amb la idea d'anar a visitar el Buda park, però abans canviem de guesthouse, ja que n'hem trobat una molt més barata!!!!
Fet el canvi de geusthouse, anem al Buda parc, que està a 25km de Viantiane, i on hi ha moltes escultures de buda i d'altres deus i deeses tant budistes com hinduistes.
Agafem un bus que ens deixa al “pont de l'amistat” (un pont fronterer entre Laos i Thailandia, que creua el Mekhong -frontera natural entre els 2 països-).
D'allà agafem un altre bus, però aquest ja és força més cutre, i la carretera, deixa de ser tal per passar a ser un camí fangonós i ple de vots.
Arribem al buda park, i ens hi passem tot el matí.

Quan decidim tornar cap a Vientiane, ens toca esperar una bona estona el bus, iun cop l'agafem juntament amb una anglesa, una alemanya i una australiana, l'autobus es “trenca” i ens quedem tirats al “mig del no res”.
El condutor em pregunta si se algo de mecànica, i quan li dic que no, em fa una senyal amb el dit gros de la mà cap avall!! Jo li dic que ell és el conductor i que és ell el que ha de saber algo de mecànica. I, suposo, per fer-me callar em dona un cigarro.

En vistes de que no ve cap altre autobus, decidim les 4 noies i jo fer autostop, però els resultats són dolents, tot i que ens paren forces cotxes ningú ens porta. De sobte uns homes que estant dinant em criden, vaig cap al lloc on estan i els hi explico la història del bus.
De sobte em diuen que ens porten!! Pujo a la pick-up i aviso a les 4 noies!!
Pugem tots plegats a la part descoberta de la pick-up i entre vots i riures aconseguim fer-nos alguna foto!!
Finalment arribem de nou al pont de l'amistat, on podemm agafar el bus per tornar a Viantiane.
Abans de tornar a la guesthouse, m'arribo al Mekhong a fer alguna foto de la posta de sol.
Fet aixó, ara si dutxeta i cap a sopar.
Trobem un lloc on fem una fondue de carn, però estil buffet lliure (vem repetir un parell de vegades!!), i per 40000kips, que són uns 4€!!
Quan ja estem a reventar, decidim anar a prendre una cerveseta i ens trobem un “night club” amb gent local.
Agafem lloc en una taula, i ljust a taula del costat ens comença a preguntar d'on som i brindem tots plegats. Entre pitus i flautes se'ns fa mitjanit.
Anem cap a dormir, ja que l'endemà marxem cap a Takhet, i ens esperen 5h de bus.











BYE BYE VANG VIENG

El dia 13, a les 09'15h ja estava a l'agència de viatges sense haver esmorzat, però em van dir que encara tenía algo de temps si volia esmorzar, i així ho vaig fer.
Un cop esmorzat em trobo amb l'Amandine, i agafem tuc-tuc cap a l'estació de busos on comencem la ruta del dia (Vang Vieng-Vientiane), que resulta ser força curta (3h), i un cop arribats a lloc, la feina és nostra per trobar algun lloc algo econòmic, ja que totes les guesthouses són cares o molt cares.
Al cap d'una bona estona, i ja instal.lats, anem cap a dinar, i havent dinat decidim anar a fer una becaïna, però jo la faig algo més que llarga i em desperto a les 20'30!!!!
M'activo i em trobo una nota de l'Amandine dient que ha marxat a donar una volta. Miro d'anar-la a trobar, però no ho aconsegueixo. Torno cap a la guesthouse i aleshores me la trobo que acabava d'arribar.
Anem a sopar plegats, i després cap a dormir, però jo ja vaig amb el dormir girat, i em costa molt adormir-me!!!!

MORE BYCICLE!!

El 12 vaig anar a esmorzar a un restaurant al costat de la meva guesthouse per comprobar si funcionava el wi-fi, ja que al vespre potser em connectava via skype amb la family.
Feta la comprobació i amb la panxa plena, cap a llogar una bici.
Començo a pedalejar, i de sobte em trobo a l'Amendine (la francesa amb la que he viatjat juntament amb l'Yves, i que havia marxat feia 2 dies).
Em comenta que vagi a la “Blue Lagoon”, que està passat el pont de bambú, i just creuat el pont per començar a fer algo de rutilla, se'm trenca el canvide marxes. Mitja volta i torna a la botiga.
Un cop a la botiga la sra. em vol fer pagar tot el canvi, li dic que ni en pintura, i finalment passa de mi, i quan li dic per agafar una altre bici, passa de mi altre vegada, per tant, començo de nou la rutilla però amb una altre bici.
Quan ja no se si m'he perdut, em trobo un grup de guirirs amb bicis i els hi pregunto per la Blue lagoon, i resulta que ells van cap allà, i entre la gent del grup em trobo a l'Alexandra, una noia catalana de Tarragona.
Ens posem a pedalejar i xerrar, i de sobte veiem que hem perdut al grup. Després d'algunes voltes amb la bici i arribant a altres llacunes on no hi ha ningú, finalment trobem a tot el grup banyant-se i també em trobo a l'Amandine.

Passem el dia allà i visitem una cova que hi ha allà mateix.
Al vespre torno la bici a la botiga, i cap a la dutxa, per actse seguit anar al restaurant del matí i connectar-me amb la family.
Un cop connectat i xerrat amb tothom, vaig cap a sopar, i com no, em torno a trobar a tot el grup del dia. Anem a sopar plegats, i havent sopat acabem sortint una mica de festa. Cap a la 1am decideixo anar a dormir ja que l'endemà agafo bus per anar cap a Vientiane (capital de Laos) juntament amb l'Amandine.

DETENGAN A ESE CONDUCTOR!!!!


El dia 11 va ser un altre d'aquells dies de desplaçament, i aquest cop era amb furgoneta (o minivan que diuen aquí) desde Luang Prabang fins a Vang Vieng, és a dir unes 6h.
Però aquest cop el trajecte se'm va fer llarguíssim ja que el C....N del conductor anava super ràpid i va haver-hi 2 o 3 moments que semblava que ens estimvavem!! Finalment uns quants vem fer una mica de pressió al conductor per mirar de que es calmés amb el pedal del gas, i vem poder arribar a lloc “sans i estalvis”.
Un cop arribat a lloc, començo a caminar per trobar uns bungalows dels que m'havien donat bones referències, però no els trobo. Però a qui si em trobo és als colegues de BCN que ja m'havia trobat a Luang Prabang feia uns dies i anteriorment a Muang Khuai. Quedo amb ells per sopar i continuo buscant els bungalows, però acabo en una habitació normal i corrent d'una guesthouse.
Un cop instal.lat, vaig caure mort al llit. Em vaig despertar, dutxeta i cap a buscar els colegues de BCN.
Soparet, alguna cerveseta i abns d'anar a dormir, immortalitzem la trobada, ja que ells marxen l'endemà cap a Viantian, mentre que jo em quedaré a Vang Vieng un dia més.
El Manel, el Joan i el menda



BICYCLE!!

El dia 10 després d'esmorzar vaig anar a buscar a l'Yves tal com haviem quedat la nit anterior.
Em va acompanyar a llogar una bicicleta, i vem anar a donar una volta plegats. Al cap d'una bona estona ell va marxar ja que tenía una trobada per skype amb algun familiar. Jo vaig continuar amb la meva bici, visitant i fent fotos a temples que m'anava trobant per aquí i per allà, i amb la grata sorpresa que vaig trobar-me una botiga de fotografia (molt senzilla) on em van poder recuperar unes fotos que tenía “perdudes” dins una tarja de memòria, i de GRATIS!!!!
Amb les instruccions per recuperar aquestes fotos vaig tornar a la guesthouse, i finalment les vaig poder recuperar!! Acte seguit vaig anar a buscar a l'Yves per anar a dinar plegats i així ho vem fer, just al costat del Mekhong.
Tarda de tertúlia al restaurant i abans del vespre vem decidir anar a veure la posta de sol desde el Mekhong, però just a la vora del riu.
Després soparet, i per despedir-nos ( jo marxava l'endemà cap a Vang Vieng), vem acabar al Utopia, fins que ens van fer fora per a poder tancar.


martes, 9 de octubre de 2012

SEE THE CITY!!


El dia 09 hem dormit fins a no poder més!!!! Tot i aixó a les 09'30h em llevava per esmorzar i m'he trobat amb l'Yves, amb qui he esmorzat.
A les 11'30h ens hem trobat amb l'Amandine i com que ella agafava el bus al cap d'algunes hores, ja hem aprofitat per dinar tots 3 plegats. Havent dinat retirada a les guesthouses, l'Amandine ha marxat amb el bus, i jo ( i per variar...!!) m'he tornat a connectar a internet per acabar de fer i mirar cosetes pendents.
Més tard, he decidit anar a donar una volta per la ciutat, i m'he pegat una bona volta, perdent-me tal com m'agrada ( però de forma controlada!!), i fent fotos per aquí i allà. I quan ja estava cansat, paradeta per prendre algo fresquet, tornada a la guesthouse per dutxeta i anar a sopar amb l'Yves, que finalment no m'ha pogut acompanyar ja que li ha surgit un imprevist.
Havent sopat.... tornada a la guesthouse algo més d'internet (ja em val!!) i a dormir!!

O TOT O RES...

El vespre del 07 em vaig trobar al Joan (el colega de BCN que m'havia trobat el dia abans a Nuang
Khoi), i amb qui vaig acabar anant a sopar juntament amb el Manel (el seu company de viatge) i fent una cerveseta abans d'anar a dormir jo, i fent temps ell, per poder veure el Barça-Madrid.
El dia 08 va ser l'antagònic al dia 07, ja que a les 05h ens llevavem per anar a veure als monjos budistes, recollint les ofrenes de menjar que els hi dona la gent cada matinada, per poder passar el dia.
De fet a les 05'30h ja estavem sentats al carrer morts de son, i sense poder prendre un café per mirar d'activar-nos.
Finalment cap a les 06h vem poder veure alguns monjos i estudiants, recollin les ofrenes.
Amb l'objectiu acomplert ( jo una mica decepcionat, ja que m'havien parlat estupendament bé d'aixó, i no ho vaig trobar tant excepcional...), i encara de bon matí, esmorzar (ara ja si) amb un bon café i força carregat!!
Després vem decidir que anavem a visitar unes cascades que hi ha per aquí a prop, però ens vem donar un parell d'hores per descansar una mica.
Cap a les 11h agafavem un “tuk-tuk” o minibus, juntament amb l'Elise (una altre francesa que tenim de veïna),juntament amb l'Yves, l'Amandine i jo.
Abans de les cascades, vem veure alguns ossos en un centre de recuperació d'aquests allà mateix
Arribats a destí, cap a dins i més que cascades eren petits desnivells o salts d'aigua que tampoc
mataven.... però alcap d'una estona d'anar caminant, ens vem trobar amb la gran cascada!!!!

La contra va ser que havia plogut uns dies abans i l'aigua era marrón i no blava-transparent com pel que sembla acostuma a ser.... (finalment no ens vem banyar excepte el sempre original Yves!!).

Passem tot el matí allà i cap a les 16h tornem cap a Luang Prabang, on amb l'Yves aprofitem per anar a veure la posta de sol desde molt a prop d'un temple que hi ha a dalt d'una petita muntanya aquí mateix, i amb el ri Mekhong al mig.

Feta la posta de sol, tornada a les guesthouses respectives, per anar cap a sopar. I com que era la nostra última nit plegats (Amandine, Yves i jo), decidim anar a l'altre costat del riu (no del Mekhong!!), i sopem una fondue laosiana. No acabem plens fins als topes, però ens senta de meravella!!!!!
Havent sopat, tornada i directes a dormir (estem rebentats!!).