domingo, 26 de febrero de 2012

Ja estic a Myanmar (o Burma o Birmania!!)

Desde fa 4 dies que estic a Yangon, ciutat de Myanmar (o Birmania o Burma, tots aquests noms pel mateix pais!!). Em sembla que aqui les passare magres per poder actualitzar el blog, ja que les connexions a internet son DESESPERADAMENT lentes!! Ja mirare de penjar les entrades que tinc pendents, pero com ja he dit, les connexions aqui son DESESPERADAMENT lentes (insisteixo!!).
Avui ja em moc d'aquesta ciutat per comensar el viatge per aquest pais, i vaig cap a Kalao, amb un primer viatge en bus d'unes 15h (aprox). Ja mirare d'anar explicant el viatge!! Fins aviat!!

miércoles, 22 de febrero de 2012

TORNO A ESTAR CONNECTAT!!!!


Avui 21-02-2012 he pogut soventar el problema de connexió del meu ordinador!!!!
Després de quasi un mes sense connexió ( o més), avui (i gràcies a les noves tecnologies, mal em pesi -les he arribat a maleïr i MOLT!!-) he pogut fer una connexió BKK-BCN i gràcies a aixó he solventat el meu problema informàtic que no em permetía connectar-me a internet amb el netbook!! (Gràcies Albert!!).
Pel matí ja he comprat dollars per poder anar a Myanmar (tot i haver-hi alguns problemes amb els datàfons del banc!!). D'allà ens hem mogut per mirar d'arreclar el meu netbook i la connexió a internet.
Hem agafat el bus, i cap a Pathona market (on ens van dir que arreclaven tot tipus d'aparells electrònics).
La solució que em donaven no em feia el pes, i abans de fer res he decidit esperar un mail ( i menys mal!!).
En vsita del “petit fracàs” del netbook he girat pàgina, i hem passejat pels centres comercials de BKK. Enormes, i tots juntets (suposo que per fer-se la competència....). Tot i aixó no hem trobat la bici que busca el Fred, i finalment hem anat a Chinatown per trobar-la, però amb el mateix resultat.
Un cop dinats i rehidratats (avui la calor era BRUTAL!!), hem agafat taxi per recollir el visat per Myanmar del Fred, i hem tornat amb el ferry tal com ho vaig fer jo ahir.
Descansar una estoneta a la guesthouse, segona dutxa del dia i necessària!! (el sol apreta i molt!!)
I d'allà cap al restaurant on tenen wi-fi.
Coses de les “noves tecnologies”, m'he pogut connectar amb l'skype amb l'Albert, i ell m'ha indicat els pasos per mirar d'arreclar la connexió del netbook, i PROBLEMA SOLUCIONAT!!!!!!!
Torno a tenir el netbook operatiu amb internet!!
Un cop arreclat “l'aparateju”, sopar al mateix restaurant (i més feliç que unes pasqües) i una mega sessió d'internet fins les 00h, quan ja ens han fet fora del restaurant per tancar.
Però amb aquestes hores d'internet m'he pogut posar al dia amb mails, contactes d'skype, etc... (no al blog ja que encara no havía escrit l'entrada!!)i parlar amb familia (que s'agraeix moltíssim quan ets lluny!!).
Demà ja són preparatius per marxar cap a Myanmar (que me'n moro de ganes!!).

FENT TEMPS...

Finalment el divendres passat, al no poder venir el Fred (per assumptes personals...), em va servir per tornar a la guesthouse on tenen connexió a internet i posar-me al dia amb el blog, ja que portava un retard considerable...
Un cop posat al dia, a dormir, i tela el que vaig dormir, ja que em vaig llevar per anar a dinar i encara era una hora prudent per dinar.
Poca cosa més a fer el dissabte 18 fins les 20h on amb teoria m'havia de tornar a trobar amb el Fred.
Van arribar les 20h, jo puntual al lloc i finalment a les 20'20h algú se'm va acostar i em va fer un petit crit i em vaig trobar amb ell. Portava la motxilla i no tenía guesthouse. Es va instal.lar a la mateixa guesthouse on estic jo. D'allà a menjar algo i a sortir una miqueta, fent varies o moltes cervesetes, fins anar a dormir.
El diumenge vaig tornar a dormir fins que el Fred em va picar la porta. Jo completament dormit vaig obrir, i apali, a activar-se ja que ell feia una o dues hores que estava actiu.
Vem anar a dinar i a caminar una miqueta pels voltants dels klohns (canals d'aigua), i fer quatre fotos. Ens vem acostar al temple de Wat Arun, algunes fotos més i quan ja tornavem caminant cap a Kaoh San, ens vem trobar un mercadillo que ens vem patejar, fins al punt que vem sopar allà tranquilament juntament amb el mogollón de thailandesos que hi havia.
Al arribar a la guesthouse, vem decidir anar a algun lloc a mirar mails, i molt a prop de la guesthouse, ja vem trobar un lloc amb wi-fi. Cerveseta, mirar mails i a dormir.
El dia d'avui (20-02-2012), m'he activat més d'hora (i més descansat), i amb el Fred voliem anar al mercat de les flors, però coses que passen no l'hem trobat i finalment hem agafat un taxi per anar als centres comercials de BKK, ja que el Fred volía mirar-se una bici. Camina que caminaràs, no hem trobat el lloc adequat, i finalment i després de menjar algo pel carrer, ens hem separat, ja que jo havia de tornar a l'ambaixada de Myanmar a recollir el passaport amb el visat.
A l'entrada de l'embaixada m'he trobat amb 5 noies de Bilbao i hem estat petant la xerrada mentre l'ambaixada encara estava tancada. Un cop a dins, 10min i JA TINC VISAT PER MYANMAR!!!! (Ràpid, fàcil i econòmic!! que n'aprenguin els indis!!)
D'allà he tornat amb ferry boat cap a la guesthouse, en un trajecte de 30 min tranquilament amb el solet i algo de fresqueta ”marina”-tot i ser riu-fins que m'he trobat amb el Fred.
Després de caminar una estoneta amunt i avall sense destí concret ,finalment hem decidit anar a mirar mails altre vegada, i després cap a sopar.
Havent sopat, caminar ja cap a la geusthouse, però amb paradeta per prendre algo abans d'anar a dormir.
La veritat, ja tinc ganes de sortir de Bangkok, ja que tinc la sensació d'estar matnat el temps tontament, sabent que en 2 dies volaré cap a Myanmar on tinc tot un país nou per descobrir!!

viernes, 17 de febrero de 2012

MATANT EL TEMPS

Amb el títol ja ho he dit tot.
Avui un dia més de transició, tot hi que he anat a mirar algunes guesthouses, ja que en un mes,rebré la visita d'un parell d'amics, i aquests em van demanar que busqués lloc per dormir a Bangkok.
El dia no acompanyava gaire, ja que estava núvol, però la humitat és enorme (al sortir al carrer t'emportes una castanya d'aire calent i xafogós horrorosa), i et passes el dia suant.
A migdia, dinaret, tornar a la guesthouse del dia anterior per passar la info de les guesthouses als amics, i cap a l'habitació a descansar i dutxar-me, ja que al vespre he quedat amb el Fred (amic que vaig conèixer a la India i que també està a Bangkok) per anar a prendre algo. 
Finalment i despres de forsa estona esperant, he desistit en vista de que no es presentaven (el Fred i la seva novia). He anat a sopar, m'he connectat a internet i m'he trobat un mail del Fred, dient que no podia venir, ja que estaven de compres de souvenirs pels amics de la seva xicota...
Tot i aixo hem quedat per dema veure'ns, ja veurem que passa...

AMBAIXADA I CALORS...


El 16 tal com m'he llevat, he preguntat per arribar-me a l'ambaixada de Myanmar a BKK, i finalment hi he pogut arribar amb una mototaxi.
Entrar per omplir paperassa i en 30min ja estava al carrer sabent que en 3 dies ja tinc el visat per Myanmar!! He al.lucinat amb la rapidesa d'aquesta ambaixada, i encara al.lucino més si la comparo amb la de la India a Kathmandu on el 1er dia m'hi vaig tirar 4h, perque se'm ventilessin amb 10min, i l'afegit d'una segona visita al cap d'una setmana. Aquí ja m'han dit que dilluns passi a recollir el passsaport amb el visat!!
He tornat cap a la guesthouse, he portat la resta de roba a la bugadería (una part ja la portava neta desde Mumbai) i cap a dinar!!
Havent dinat volia moure'm una mica per fer el turista per BKK, però entre la calor i la humitat, he decidit anar a l'habitació a descansar, tot esperant a que “refresqui”, una mica mes tard... Però de refrescar, res de res, menys sol, però la xafogor contiua sent brutal.
Vaig anar a varis cibers per a penjar les entrades (acumulades) al blog, però si a la India a vegades et trobaves que eren una mica obtusos, aquí encara ho són més!! Després de rular i rular, finalment viag poder connectar-me en una guesthouse (on mai diries que tenen connexió a internet), i molt a prop de la meva. Tot i aixó, només vaig poder penjar algunes fotos i contestar mails.
Desprès ja vaig anar a sopar i dormir.

CANVI DE PAIS


 La nit del 14 al 15 no tenía gaires hores per dormir, però a sobre, un indi que estava instal.lat al Army, i just al llit del meu costat, em va donar la nit. El seu llit tenía una pota coixa i cada cop que ell es bellugava, donava cops al terra fent força soroll. Cap a les 01'30h l'home es va despertar i finalment (suposo que tampoc podía dormir gaire bé, al igual que jo -degut al soroll del seu llit-) va decidir canviar de llit!! Finalment vaig poder dormir un parell d'horetes amb prou feines.
A les 4h, agafar taxi i cap a l'aeroport, per deixar l'India (després de vora 2'5mesos rulant per allà!!) i anar fins a Bangkok per mirar de tramitar el visat per anar a Myanmar (o Birmània).
Just arribat a Bangkok al sortir de l'avió vaig preguntar si podía veure la cabina de l'avió, i cosa raríssima (ho he preguntat moltíssimens vegades i en diferents volts) el pilot em van respondre: “yes of course!! Why not?”. Resultat, no només la vaig poder veure, sinó que em van deixar sentar al seient i fins hi tot el pilot em va demanar la meva càmara per fer-me una foto allà a dins. Estava més content que un gínjol!!
A l'aeroport, tràmits aeroportuaris i paperassa. Agafo el skyrail per acostar-me a Kaoh San Rd, i d'allà finalment agafo una mototaxi (amb motxilles incloses) per arribar-mi. M'instal.lo en una guesthouse, i cap a dinar.
Per primer cop en molts mesos, vaig poder mejar una hamburguesa “autèntica” de carn, ja que vaig anar a un Mc Donalds (volia menjar ràpid per anar a dormir una estona, no m'aguantava dret!!) que hi ha al costat de la guesthouse. 
Després de dinar, migdiada obligada (no havia dormit més de 2h la nit anterior), i finalment em vaig adormir, llevant-me a les 23h. Vaig repetir Mc Donalds i altre vegada a dormir.



SE ACABÓ LO QUE SE DABA (A LA INDIA)

 Doncs avui (14-02-2012)  i després de vora 2mesos i mig donant voltes i tombs per aquest mega país, m'he llevat amb la intenció de començar a preparar-me per la meva marxa de la India.
Quan he baixat al carrer a fumar el cigarro de després d'esmorzar, se'm planta un noi al davant explicant-me que estava buscant a gent extrangera, per fer d'extra en una pel.lícula de Bollywood. La meva resposta ha estat que m'agradaria col.laborar, però al marxar l'endemà ja no va haber-hi cap possibilitat.
Em vaig passar el matí preparant la motxilla, portant algo de roba a la bugadería (de tant en tant, una bona bugada és bo per rentar realment la roba!!).
Just quan em movia per anar a dinar, em vaig trobar als 2 suecs, i vem anar a dinar plegats.
Em van comentar que al vespre volien anar al teatre, ja que hi havia una funció gratuïta, i també m'hi vaig apuntar.
La tarda la vaig passar pels voltants de l'Army (Indian Gate way i voltants) passejant tranquilament fent temps, per anar al teatre al vespre.
Vem agafar el tren per anar al teatre, i un cop arribats allà (no va ser fàcil, ja que després del tren, haviem d'agafar un rickshaw, i va ser força complicat degut al mogollon de gent que en buscava!!), només quedaven 2 entrades. Els hi vaig dir que jo ja tornava cap al Army (em tocava matinar i molt!!) per sopar i dormir, però que es quedessin ells a veure la funció.
Vaig tornar tranquilament, i quan vaig anar a sopar, em vaig trobar amb més gent de l'Army en el bar.
Vem sopar plegats, i ja cap a dormir, doncs a les 04h havía d'agafar un taxi per anar a l'aeroport.


RARESES o PARTICULARITATS?


 El 13 el vaig dedicar a continuar fent una mica el turista per Mumbai.
Després de l'esmorzar vaig anar amb el Daniel (suec amb el que vaig arribar al Army Salvation), cap a Victoria Station, ja que ell havia de comprar un bitllet i jo volia veure l'edifici, ja que per fora mai diries que és una estació de tren.
Vem agafar el bus, i allà ens vem plantar. Mentre  el Daniel treia el bitllet, vaig coneixer una parella de gallegs, amb qui finalment vem decidir que ens veuríem al vespre per prendre algo.
Aquests mateixos gallegs ens van dir que hi havia un “lloc curiós” per visitar a Mumbai, i després de dinar, vem agafar el tren (o metro), per plantar-nos a Mahalaxmi, on hi ha el “lloc curiós”.
Es tracte d'una petita zona on viuen i hi treballen moltes persones rentant roba, però en quantitats industrials, a ple carrer en uns “rentadors”, si més no particulars.
Vem poder fer la visita sense cap problema, parlant amb la gent, fent fotos, etc... i d'allà cap al Army.
Dutxeta abans que arribés tota la marabunta de guiris instal.lats al Army, i ja ens vem trobar amb els gallegs amb qui vem anar a fer alguna cerveseta.
Després d'aixó (ja era tard), cap a dormir.


ELEPHANT TOURIST



 El dia d'avui (12-02-2012) l'he començat llevant-me amb més pressa de l'habitual (a excepció dels dies de desplaçament)  per a poder esmorzar, ja que està inclòs en el preu, però marquen horaris... Després d'esmorzar i fer una mica el ronso, m'he apuntat amb un parell de suecs per anar a Elephant Island.
Hem agafat el ferry i després de vora 1h de trajecte, hem arribat allà, i hem pogut visitar les coves  amb una entrada reduida (calers directes pel que trenca les entrades).
 Tornada amb el ferry, i d'allà hem anat a veure una petita obra de teatre (ja que hi ha un festival de diferents arts escèniques i plàstiques). Passejadeta posterior pel festival del carrer, i jo ja he tornat a la guesthouse. Un cop allà m'instal.lo en el menjador, i mentre començava a escriure l'entrada del dia, he vist passar una rata  tamany XXL directe cap a la cuina!! Un noi que també l'ha vist, ha entrat a la cuina per avisar al cuiner, i  de sobte la rata (la molt put... ben amagada!!) ha sortit disparada d'aquesta, però s'ha trobat amb mi al davant!! He fet un bot per evitar-la, i la molt punyetera també ha saltat al mateix moment girant cua!! El susto que m'he emportat ha sigut poc!! Després d'aixó ja m'he mogut cap a l'habitació, per acabar d'escriure l'entrada, i preparar algunes fotos més pel blog.

MUMBAI CITY



Doncs després de llevar-me (10-02-2012) i deixar-me totes les coses a punt per poder marxar al migdia, vem anar a fer el turista per Hampi. La calorada no la vem poder evitar, ja que de bon matí tela la calor que feia. Caminant amunt i avall, vem visitar alguns temples, i vem disfrutar de les vistes d'aquesta particular ciutat, amb uns paissatges molt “pintorescos”.
Cap a les 15h em vaig despedir dels austriacs, ells a dinar i jo cap a Hospet per agafar el bus fins a Mumbai. M'esperaven 16h de bus!!
Al cap d'un parell d'hores d'haver  començat la nova travessa amb el bus, la meva panxa va començar a donar-me avisos de que hi havia alguna cosa que no m'havia sentat bé. Em vaig preparar per “el pitjor” (però super típic amb mi,coses del cos humà), i aguanta que aguantaràs, fins que finalment i després de tot el trajecte, vaig arribar a Mumbai.
Al bus em vaig trobar un noi que també anava al “The Army Salvation” (dormitori on estic instal.lat), i vem decidir anar plegats amb taxi fins allà, però mentre negociavem el preu amb el taxista, el meu cos cansat d'aguantar “el que no m'havia sentat bé”, va decidir treure-ho tot!! La imatge deuría ser espectacular (jo estava “entretingut” fent net). Vem agafar finalment el taxi, vem arribar al Army Salvation, i tal com em vaig instal.lar, vaig caure mort de son i cansament i em vaig posar a dormir. Després d'algunes hores em vaig activar per quedar i trobar-me al vespre amb una amiga de BCN que també està a Mumbai. Després quedar amb ella per anar a sopar, juntament amb altre gent que ella coneixía, a dormir altre vegada.
Em vaig activar al vespre per anar a sopar (sense tenir-les totes de si el meu estomac ja tornava a estar en condicions d'admetre menjar), i finalment i després d'agafar el metro (o tren, aquí van per la superfície) i alguna batalleta amb el rickshawero de torn,em vaig trobar amb l'Anna, per anar a sopar plegats.
Després de sopar, tornar cap a la guesthouse, però el taxista que m'havia de portar desde l'estació de tren fins a la guesthouse (màx 10 min) no sabia ni que era el “Army Salvation”, i encara menys on estava!! Resultat: 1h donant voltes per diferents quartels militars, fins que em vaig “quadrar”, li vaig dir que tornés d'on haviem sortit, i finalment jo vaig trobar el camí per arribar. Com no, la cosa no va acabar aquí, ja que el taximetre marcava 115INR, però li vaig pagar 54INR, i li vaig dir que l'altre meitat era cosa seva. Ja tenía el sarau muntat!! Però entre que estava cansat, ja era tardíssim (quasi les 2am) i fins el monyo dels taxistes que t'agafen sense saber ni a on van, quan em va fer el gest de que faltaven calers, els hi vaig agafar i li vaig dir: o aixó o res!!
De sobte, un home se'ns va acostar, em va preguntar que què passava, i al explicar la història dels quartels militars, 1h de trajecte, etc... em va donar la raó, i finalment vaig pagar les 54INR.
Ells em sembla que van discutir una estoneta més, però com que la cosa ja no anava amb mi, cap al llit que ja tocava!!