viernes, 20 de julio de 2012

NON STOP ME NOW!!


El 18,m'aixeco amb el temps just per trobar-me amb els vitorians.
Arribo puntual, (encara tinc temps per esmorzar algo molt ràpid) i cap al bus camí de Prambaran.
Aquest cop un únic bus, i trajecte molt més curt que el del dia anterior, però el “sablasso” de l'entrada al recinte no equidista gaire al del dia anterior, però cap a dins.
Aquest cop ens trobem que tenim diferents complexes de temples i força grans tots ells, però que per desgràcia, molts d'ells estan absolutament derruïts degut al terratrèmol que van patir al 2006.
Tot i aixó, li hem dedicat encara més hores que el dia anterior.









He tornat a “enmalaltir” fent fotos als temples, les imatges esculpides i a les pedres caigudes ( he disfrutat com un nen petit!!!!).

Quan finalment hem donat per acabada la visita, dinar algo pels voltants del recinte ( i de pèls que no ens quedem sense dinar, per anar tard...).
Tornada a la guesthouse, una mica de “temps lliure”, cap a sopar, copeta i a dormir.


LO PROMETIDO ES DEUDA: INDONESIA



Doncs SI!!!!!!! El dia 18 després de fer una mega matinal o nocturnitat, vaig poder agafar el vol per arribar-me altre vegada a INDONÈSIA!!!!
A les 08'30h (horari local) arribava a Yogyakarta (Yogya “pa los amigos”), a l'illa de Java. Després de les típiques mogudes aeroportuaries de “benvinguda” (paga la visa, passaports, etc....), m'agafo un taxi per arribar a la ciutat en qüestió i a una guesthouse.
Per variar, em trobo que a la que tenía prevista anar, està plena. Començo a caminar i al cap de poc en trobo una altre. Miro l'habitació i coincideixo amb una parella de Vitòria.
Xerrem una estona, i decidim informar-nos per mirar d'anar a Borobudur i Prambanan.
A vegades les facilitats les tens a tocar, i resulta que a la mateixa guesthouse organitzen les excursions!! EXCEL.LENT!!!! Quan estem mirant de negociar el preu, apareix un noi anglès i l'home de la guesthouse ens diu que ell ha anat a Borobudur avui mateix.
Li pregunto com està el lloc, preu d'entrada i què tal és la visita i la sorpresa em peta al davant: el noi va ara amb bus públic cap allà!! (gran relliscada de l'home de la guesthouse!!).
Li diem si ens pot esperar 10min per anar plegats cap allà i ens diu que cap problema!!
Deixo la motxila a l'habitació, agafo càmara, diners i tira milles juntament amb la parella Vitoriana (el Dani i la Yoli).
Arribem a Borobudur després d'un trajecte d'1'30h en un parell de busos i fem la visita.
Lloc molt xulo i força impressionant ( de fet era una de les moltes raons per les que volía tornar a Indonèsia).
Borobudur
 Fotos a tort i dret, amb forces hores per dedicar-li al lloc i sense cap tipus de pressing per part de ningú.

Acabada la visita, dinem plegats, tornem amb bus (amb dormida inclosa), i arribem a la guesthouse.
L'anglès em presenta a un parell de noies (les meves veïnes a la guesthouse), i al cap d'una estona anem a sopar i prendre algo plegats, juntament amb la parella vitoriana.
Cap a mitjanit, cap a casa a dormir, sabent que l'endemà aniré amb els vitorians a Prambanan (l'altre visita que tenía pendent aquí).
D'aixó se'n diu “arribar i moldre!!”

HOY NO ME PUEDO LEVANTAR....


El 17, doncs encara va ser menys productiu que el 16, ja que la festeta de la nit anterior va fer que encara m'aixequés molt més tard que el dia anterior.
Finalment quan em vaig activar, em vaig trobar amb la sorpresa que els tots els companys de la nit anterior ja havien marxat de la gueshouse. Aleshores vaig coincidir amb una canadenca que acabava d'arribar, i em va proposar d'anar a menjar algo plegats (ja que de 15 a 19h feien 2x1 en menjar i beure a la guesthouse), i així ho vem fer.
Al vespre ja vaig preparar la meva marxa (per la matinada següent), per poder arribar a l'aeroport amb temps.
A la nit, copeta de despedida al terrat de la guesthouse amb més gent de la gueshouse i cap a dormir (o millor dit a fer una becaïna, ja que em llevava a les 02'30h per anar cap a l'aeroport).

KL



El dia 16 em vaig llevar tard, ja que ni tant sols vaig sentir el despertador per poder enganxar l'esmorzar que tenía inclòs.
En vista de “l'èxit”, vaig anar al super a comprar alguna cosa per menjar i beure, i aprofitar per fer algun encàrrec per KL (Kuala Lumpur), però just tornant cap a la guesthouse, va començar a ploure.
Em vaig atrevir a creuar un carrer, però abans de creuar el següent semàfor, ja no plovía..., diluviava i de quina manera. En menys de 5min, el carrer on estava, es va transformar en una riera, on els cotxes, motos i busos, encara circulaven, però era impossible per creuar, pels peatons. Allò anava increscendo per segons, i la tormenta (llamps i trons inclosos i canyeros!!), no permetien fer absolutament res més que esperar a que afluixes una mica, per poder arribar a la guesthouse.
Després de quasi 30min d'espera, va parar una mica, i em vaig descalçar per creuar la “riera”, i arribar finalment a la guesthouse.
Dutxeta, roba seca i per la tarda, amunt i avall per la guesthouse, amb gent d'aquí i d'allà, ja que no va parar de ploure fins al vespre.
Al vespre em vaig apuntar a anar a prendre alguna cosa amb alguns de la guesthouse a un bar molt proper a aquesta. Al cap d'una estona, vaig decidir tornar cap a la guesthouse, on vaig coincidir amb 2 holandesos que em van dir per prendre algo més a la terrassa de la guesthouse. M'hi vaig tornar a apuntar, i una alemanya s'hi va afegir.
Xerrameca, riures, conyes, copetes i finalment vem anar a dormir a les mil.....
Una festeta improvisada però d'alló més divertida.

domingo, 15 de julio de 2012

VOL D7507: PARTY ON THE AIR


El dia 15 matinal, i a les 05h em despertava amb temps per dutxeta, recollir les 4 coses que em quedaven, i cap a l'aeroport.
Arribo a aquest amb el metro després de quasi 1h de trajecte. Facturo equipatge, i totes les típiques històries d'aeroport: control de metalls i objectes perillosos, control de passaports, i finalment espera que esperaràs fins que finalment ja va sortit el vol.
Un cop dins l'avió, tot tranquil: dormideta, preparar fotos i escrits pel blog, fins que de sobte vaig veure que hi havia un azafato que només estava pendent d'un noi.
Primer vaig pensar que es coneixien, ja que s'abraçaven com a bons amics, però al cap d'una estona vaig veure que el noi en qüestió feia coses rares, i que les hostesses de l'avió, anaven canviant de seient a la gent que estava a prop del noi. Al cap d'una estona, el noi en qüestió es va aixecar i va anar cap a l'office (o “cuina”) de l'avió. Jo estava cap al final d'aquest, i sentia com les hostesses li deien que tornés al seu seient i es sentés. Em vaig girar, i una de les hostesses em va veure....
El noi va tornar al seu lloc (tot i que li va costar...), i la hostessa que em va veure, va venir i em va demanar la meva ajuda i la del meu company de seient. 
Ens van demanar que estiguessim alerta i que potser hauriem de canviar de seient, per mirar d'ajudar a l'azafato, ja que el noi en qüestió anava molt borratxo o drogat, i de tant en tant es posava una mica violent.
Vem dir que OK, i al cap de 5min ja vem canviar de seient per estar a prop del “pajaru”.
En un moment donat, el pajaru va anar al WC, i l'azafato ens va donar unes brides i ens va dir que si en algun moment el noi el pegava, que ens avalancessim sobre el noi i que l'esposessim!!!! Jo AL.LUCINAVA!!!!
Finalment i després de quasi 2h de vol (força llargues) fent de “polis”, vem aterrar, però no ens van deixar a la terminal de l'aeroport. Ens van deixar apartats d'aquesta, ja que van entrar 6 polis (autèntics) que es van emportar al pajaru cap a comissaria!!!!
Després de tota la moguda, ens van demanar els noms i mails (l'equip d'hostesses de l'avió), per si s'havien de comunicar amb nosaltres per algo referent a la “festeta on the air”, i abans de baixar de l'avió, tot l'equip d'hostesses i l'azafato ens van donar les gràcies per la nostra col.laboració!!!
Finalment vaig arribar a KL, em vaig instal.lar en una guesthouse, i poca cosa més.

FINIQUITO KOREANO



El dia 14 tenía pràcticament tot el matí lliure ja que havia quedat amb la “Pingi”(una amiga de la Kim i la Min) al voltant de les 13h per anar a visitar Seoul.
Finalment em vaig passar el matí a la guesthouse, ja que estava plovent, i també vaig aprofitar per connectar-me a internet.
Cap a les 12h ja vaig sortir a buscar la “Pingi”, i vaig aprofitar que encara tenía temps per donar una volta per Hongik University, i fotografiar alguns dels grafittis "originals" que vaig poder veure.
 
 A la "Mac People"
A les 13h em vaig trobar amb la “Pingi”, i vem anar a dinar plegats, i com no, menjar típic koreà!!
Havent dinat, un bon café, i de xarrera ja que el dia no acabava de fer net, i anava plovisquejant.
Finalment decidim activar-nos, i provem d'anar a una torre de telecomunicacions amb un mirador on es pot veure Seoul.
Agafem el metro i al sortir, el sorpreson: està caient un mega super ruixat. Comprem un paraigua però ni així. Decidim parar en una cafetería i fer temps a veure si para, ja que sinó és impossible fer res. Al cap de mitja hora, ha parat força i decidim anar a donar una volta pels carrers propers d'on estem (típica zona comercial, amb mega magatzems, botigues a tutti de tutti i per tutti). D'allà caminem cap a una altre zona comercial, creuant grans avingudes amb mega edificis (nucli econòmic de Seoul), per arribar a un centre comercial, si més no particular, ja que està a l'aire lliure, i té la particularitat, que totes les botigues que hi ha són d'artesania (productes fets a mà).
D'allà continuem caminant per arribar-nos a la “zona alta” de Seoul, amb casetes que tela (però protegides i vigilades a més no poder), galeries i centres d'art.
Finalment cap a les 20h agafem el metro i ens despedim, jo cap a la guesthouse i ella cap a casa seva.

Un cop a la guesthouse, conec a una parella de Barcelona, i ens passem una bona estona xerrant dels viatges corresponents.
Cap a quarts d'onze preparo equipatge, compro algo per esmorzar l'endemà, i aprofito per connectar-me a internet, fins ben tard, ja que vull anar una mica cansat a l'aeroport per intentar
dormir a l'avió (7h de vol!!).


KOREA: la meva experiència per Korea del Sud, la puc qualificar d'extravagant, ja que vaig venir a visitar a 2 amigues de Seoul, a les quals només vaig poder veure per unes hores, ja que una marxava de vacances l'endemà d'arribar jo allà, i l'altre havia canviat de feina tot just feia una setmana i no tenía gaire temps per veure'm.
Visto lo visto, em vaig espavilar, i finalment vaig poder moure'm i visitar alguns llocs turístics de Seoul amb altres guiris com jo. Visites a temples, carrers comercials, la polititzada (a més no poder) visita a la DMZ (Zona DesMilitaritzada) tocant amb Korea del Nord, anar de rebaixes, sortir de festa per Seoul.
A la que em vaig moure cap a Busan, la cosa ja em va agradar més (suposo que ja tenía clar que aquí segur m'hauría d'espavilar tot sol), però el magnífic Kim (el propietari de la guesthouse), em va facilitar moltíssim les coses, ja que tot hi estar en una guesthouse, em vaig sentir com a casa.
Vem fer un soparet força divertit, vaig poder visitar diferents llocs d'aquella ciutat, al meu ritme, i aprofitant i gaudint totes les hores que vaig estar allà, gràcies a les referències i indicacions del Kim.
Finalment el meu tercer destí, Gyeongju, va estar també força bé. Però aquí entre el mal temps, algunes normes de la guesthouse (a les 23h tancaven els llums, horari tancat per esmorzar, etc...), les distàncies entre els diferents llocs de visita o la maleïda sorpresa de no poder fer fotos al buda de torn després d'invertir pràcticament tot un matí per arribar allà, no em van acabar de convèncer. En cap cas va ser una mala experiència, però la veritat esperava una mica més.
Finalment la tornada a Seoul, no va ser res de l'altre món.
Fer un parell de dies abans de tornar cap a KL, acompanyat sempre de mal temps.
Vaig continuar al.lucinant en el païs del wi-fi (a tot arreu tenen wi-fi: als trens, al metro, als coffeeshops, fins hi tot als supers 7-11!!), les mega avingudes amb edificis “kilomètricament” alts (tant d'oficines com de vivendes), l'addicció que tenen pels coffeeshops (n'hi ha a patades!!), les “modernes” vestimentes i complements de la gent jove, lo estrictes que poden arribar a ser amb les seves normes (més “originals” no podrien ser!!), lo acollidors i a vegades tant distants, que arriben a ser, etc...
Puc dir que no ha estat el millor païs dels que he visitat, però realment ha estat una bona experiència i aixó si: molt singular!!
작별 인사 Korea!!!! (Adeu Korea!!!!)

viernes, 13 de julio de 2012

TRANSITION



El dia 13 ha tornat a ser per moure'm, ja que he deixat Gyeongju per tornar cap a Seoul, doncs el dia 15 volo cap a Kuala Lumpur (Malàsia) de bon matí.
M'he llevat, esmorzar, equipatge i cap al bus durant 4h, però en uns seients formidables i unes autopistes que ja ni recordava!!!!
Cap a les 16h arribava a Seoul, he agafat el metro i cap a la nova guesthouse. Però per no perdre el costum... no trobava la guesthouse, fins que un noi m'ha ajudat a trobar-la, i resulta que havia passat pel davant unes quantes vegades...!!
Finalment cap a les 18h feia el check inn, una mica de relax, dutxeta i cap a la zona universitària, on ja he aprofitat per sopar.
El soparet d'avui: arrós amb carn i complements varis...!!??
Tornada a la guesthouse, escriure una mica pel blog, i s'acabó....
Demà és el meu últim dia a Korea (del Sud!!)
Vistes des del terrat de la nova guesthouse

MOLT PER NO RES....


El dia 12 em vaig llevar a les 08h ja que haviem acordat amb l'Sven (xavalet alemany) d'activar-nos d'hora per anar a visitar diferents llocs i alguns una mica apartats de Gyeongju, i amb l'afegit que ell havia d'estar cap a les 13'30h en un monestir per pràcticar arts marcials i meditació.
Cosa rara en mi, a les 08'45h jo ja estava a punt, mentre que el “xavalet”, encara estava per dutxar-se i esmorzar....
Finalment quan va estar a punt ens vem activar, però amb l'afegit que el xavalet havia de trobar algun caixer, ja que no tenía ni un duro.
Després de 2 intents frustrats de treure diners en diferents caixers, vaig optar per anar-li pagant els busos i les entrades dels diferents llocs, i ell ja m'ho tornaría més tard (si no feia aixó, perdiem tot el dia per aquí i per allà sense res de profit...)
Finalment després de quasi 2h, vem poder arribar a Seokguram. Un lloc on hi ha un dels millors budes esculpits en granit.
Paguem l'entrada (caríssima per ser aquí!! 4000wons=2,85€, però només hi ha aquest buda per visitar allà!!), i el sorpreson final, és el següent:
Començava a estar una mica emprenyat (mig matí perdut, i a sobre no es pot fer ni una trista foto!!).
El motiu de la visita
El lloc on hi ha el buda










D'allà agafem un altre bus, i ens arribem al temple de Bulguksa.
Fem la visita, i l'entrada torna a ser caríssima (4000wons més), però aquí hi ha diferents edificis o temples i si que deixen fer fotos...!!
Acabada la visita, el xavalet em diu que ell ha de tornar a la guesthouse per després anar al monestir, i jo li dic que baixaré abans del bus per veure les vistes que hi ha des d'un llac (i que ens ve de camí), i que permeten veure tota la ciutat de Gyongju. De sobte el xavalet diu que s'apunta (tot hi no tenir temps...), i mentre m'està dient aixó, resulta que ens passem de llarg la parada sense saber-ho i anem a petar de cop al centre de Gyongju!! Entre el llac i la ciutat, no hi havia cap més parada!!!!
En vistes de “l'èxit”, li dic que jo vaig a dinar algo, i per variar, el xavalet s'apunta!!!!
Dinem plegats, i just acabar de dinar, el xavalet es despedeix i se'n va cagant llets cap a la guesthouse, per d'allà anar cap al monestir. Eren vora les 15h.
Jo faig un petit tomb pels voltants, i finalemt cap a les 17h decideixo plegar veles i tornar a la guesthouse.
Un cop a “casa”, arriba un noi koreà (més granadet que el xavalet), i la noia de la guesthouse em comenta que és el meu company en el dorm. Ens presentem, i de sobte la noia de la guesthouse em proposa anar a veure i menjar en un mercat local. Li dic que si, però que més tard, i em diu:
-”ok, posa't d'acord amb el teu company del dorm, ja que és ell el qui vol anar allà!!”-
En vistes de la sorpresa, parlo o intento parlar amb el koreà (no parla pràcticament res d'anglès), però finalment em deixa anar que en 1h màxim, anem a sopar, ja que sinó tanquen el mercat i ell té gana. Jo havia dinat feia 2h!! Finalment a les 18'30h anem el koreà i jo cap a sopar al mercat.
Menjar local (és a dir super diferent), i a sobre amb la panxa encara mig plena...

Sopem plegats, tornem a la guesthouse, una mica de “tertúlia” (com es pot, ja que el seu anglès és péssim i el meu no és cap meravella). Finalment se'n va a dormir i aprofito per mirar mails i llegir algun diari de casa (de desastre en desastre...!!!!) Finalment, opto per anar a dormir jo també.

RAIN, VISIT,WET...



El dia 11de matinada, encara al llit, sento que està plovent a bots i barrals, però faig mitja volta i continuo dormint (un grandíssim plaer).
Al llevar-me la història no ha canviat gaire, continua plovent a bots i barrals. Em plantejo què faré si continua plovent d'aquella manera, però finalment cap a les 11h para de ploure i aprofito per sortir a donar una volta i començar a fer el turista per Gyeongju.
Visito el complexe de les tombes reials, amb la sorpresa que les tombes són muntanyetes a les quals ni tant sols hi ha accés (només a una d'elles). 

D'allà continuo cap a l'observatori, i més tard m'arribo a un pont (que ni tant sols puc veure ja que l'estan restaurant i està tot cobert per una lona gegantina amb una foto d'aquest).
D'allà continuo caminant i vaig a petar a un jardí, i del jardí a un bosc i del bosc a una plantació de tulipans.
En aquestes 2 parades, canvio la fotografia “turística”, per la macro. Em dedico a fer fotos d'insectes, flors, etc... i m'hi passo no se quantes hores, sota un cel amenaçador, però que aguanta.


Finalment i quan ja estic decidit a tornar cap a la guesthoues, em trobo amb l'entrada a Imhaejeon.
Uns “edificis” molt propers a l'antic palau presidencial. Opto per entrar allà, i quan estic acabant la visita, es posa a ploure. Em puc refugiar en una habitació i quan para una mica, aprofito per anar cap a la guesthoues. Però el meu fort no és l'orientació, i a la que em perdo, cau el ruixat canyero com el del matí!!!! Tot i portar impermeable, estic xop de dalt a baix.
Finalment i després de tota la mullena, arribo a la guesthouse, on aprofito per dutxar-me (amb aigua calenta!!), i posar-me roba seca.
Un cop “nét i polit”, em trobo a un noi alemany, que també està al mateix dorm que jo, xerrem una mica, i anem a sopar plegats. Al moment d'anar a pagar, l'Sven (el xavalet alemany -només té 19 anys-) es dona compta de que no té diners. Li deixo diners per pagar el sopar i cap a dormir.


martes, 10 de julio de 2012

DE BUSAN A GYEONGJU

El 10 ha estat un altre dia de moviments per Korea (del sud), ja que després de 4 dies a Busan avui m'he arribat a Gyeongju, una altre població, on diuen que està ple de temples, tombes i cases tradicionals.
M'he llevat, esmorzaret amb internet, preparar equipatge, i quan en teoría hauría de marxar, el Kim em diu que dinarem plegats unes gambes acompanyades d'arrós, com a despedida meva. No feia ni 2h que havia esmorzat que ja tornava a estar sentat a punt per "dinar".
Havent dinat, ara ja si, he agafat el metro i cap a l'estació de busos.
He agafat un bus i en 50min ja estava a Gyeongju. I el que en teoría haurien de ser 10min fins a la guesthouse, s'ha convertit en un altre petit calvari per molts i molts carrers d'aquesta ciutat. Tothom m'indicava diferents llocs (m'ha recordat una mica a la India), algusn fins hi tot discutien entre ells. Finalment al preguntar a una dona, a aquesta li ha faltat temps per assenyalar-me amb el dit que estava al costat de la guesthouse, i jo sense veure-la!!!!
M'he instal.lat, i he passat la tarda actualitzant el blog, fins al vespre, que ha arribat l'altre inquilí que hi ha a la guesthouse, i hem decidit anar a sopar plegats. I quin tros de sopar!! Hem demanat carn de porc, i ens han portat absolutament de tot i més!! Podriem dir que la carn era quasi el de menys....


Després de sopar, tornem a la guesthouse, fem una cerveseta, algo d'internet i a dormir.

NEVER ENDING WALK



El dia 9, vaig decidir anar al UN Memorial Cemetery. Un cementiri on hi ha enterrats 2300 soldats de les Nacions Unides que van morir a la guerra de Korea. Curiosament aquí no hi havia absolutament ningú (suposo que era dilluns, i aixó es nota...).
Vist el cementiri, miro d'arribar-me al Igidae Park, ja que el Kim m'ho havia aconsellat. Vaig caminant allà i el que en el mapa semblava que estava a tocar, resulta estar força lluny. Però un cop arribat a lloc, camina que caminaràs, uns 5km vorejant la costa.
Finalment, i força cansat decideixo tornar cap a la ciutat. Una altre bona passejadeta fins arribar a la "city", però un cop allà, per trobar un metro, o aconseguir que algú em pogués donar una indicació, va ser tot un "drama". Quan portava uns 30min caminant buscant el metro, una dona em fa recular, per trobar el metro. Al recular, no trobo cap entrada de metro, i al tornar a preguntar, em diuen que "aixó és el Metro".
Jo al.lucinava, ja que no hi havia ni una sola entrada cap avall!!!! Finalment unes noies em diuen que aquesta zona de la ciutat, es diu Metro!!!! Per desesperar-se!!!! Els hi demano per anar al subway o underground o metro, i finalment m'indiquen que agafi un bus i després el metro.
Típica "estampa" dins el metro
Finalment agafo el bus, arribo al metro (o subway o underground, ara ja si!!!!), i decideixo (tot i ser vespre) anar fins al Jagalchi fish market (un super megamercat de peix i marisc a la koreana).
Arribat a lloc, aprofito per fer algunes fotos de les botiguetes dels voltants, de les "criatures" que venen per menjar (algunes ben curioses i extrafolàries), i poca cosa més, ja que moltes parades estaven tancant i no hi havia gaire moviment.
Torno a agafar el metro per tornar cap a casa, però el cansanci pot més que jo mateix i em passo de parada. Baixo a la següent i aprofito per sopar algo i tornar (com no) caminant fins a casa.
Un cop a casa, mirar mails i cap a dormir.  


MORE TEMPLES!!

El 8, era diumenge, i vaig decidir anar a visitar un altre temple, i aquest està a prop del mar. Trajecte en metro (ja el començava a controlar bastant), i cap problema. Després un bus, i finalment arribo al temple, on la sorpresa és que estava a REVENTAR de gent!!!!

Per baixar unes 10 escales, vaig trigar com uns 10min, ja que tots erem turistes (locals i foranis), i si algo tenen els koreans, es que són força estrictes (o rectes) i no s'acostumen a saltar normes i encara menys a alterar-se o intentar avançar a la gent que tenen al davant... doncs aguanta que aguantaràs fins arribar al temple i començar a circular amb algo més de fluidesa.
Vist el temple, vaig cap al costat esquerra i començo a caminar per un passeig al costat del mar, amb indicacions d'algun lloc (està en koreà i no se què pot ser...). Finalment arribo al museu de les ciències del mar.
El visito, però la veritat em decepciona força, ja que tenen els peixos dissecats i força fets pols. D'allà em torna a tocar tornar cap al temple per a poder agafar el bus i metro.
Ara sembla que ja està una mica més buit de gent i puc circular (per marxar) força més ràpid que al arribar.
Agafo el bus, i quan sembla que em toca baixar, veig que estic a tocar d'una de les platges. Baixo i m'arribo a la platja. Camino tranquilament per allà (també estar a petar de gent!!), i de sobte em trobo que estan jugant un partit de volley platja, entre una parella de noies (crec que de la selecció koreana) i un combinat de 4 tipus arreplegats de la platja, aixó si, amb més càmares de video que mai, llums etc...
Miro d'esbrinar el motiu del partit, però l'anglès en aquest païs brilla per la seva absència, aixó si, tothom et respon el què vol en koreà (ja em diràs...!!).
 Decideixo contiunar caminant, i entre pitus i flautes arribo quasi a la platja del dia anterior.
Detall dels megaedificis de vivendes -Imagineu-se reunió de veïns!!-
Agafo el metro per tornar cap a casa, i al sortir d'aquest em compro un pollastre a l'ast (quan de temps sense menjar-ne cap!!!!).
Al arribar a casa, el Kim (propietari de la guesthouse), em diu que soparem plegats juntament amb els altres 2 inquilins, i que ell ja ha comprat el beure.
Sopem tots plegats, i acabem una mica "sueltos" amb el vi koreà, o "cheongju"
Després ja cap a dormir

"DESEM-BUSAN"


Detall dins un dels temples
El dia 7 encara vaig coincidir amb un noi malagueny que estava a la guesthouse, però que no havia vist el dia abans, ja que va sortir de festa.
Aquest em comenta que hi ha un temple molt xulo, prop de les muntanyes, però que s'hi pot arribar en metro i bus.
Decideixo anar cap allà, i després de quasi 1h de trajecte arribo al lloc en qüestió. Però la sorpresa és que no és un únic temple, sinó que hi ha 21 "edificis" dins el recinte del temple!! Total em tiro no se quantes hores passejant i fotografiant per aquí i per allà, fins que cap a les 17h decideixo tornar cap a la ciutat i anar a veure el pont de Gwangan (o Diamond Bridge) com ells l'anomenen també.

Arribo cap al vespre, passejadeta per la platja, fins a arribar-me a un espigó, on m'espero per poder fotografiar el pont per la nit, i aprofito també per fotografiar uns gratacels una mica impressionants, que finalmet resulten ser vivendes.

D'allà decideixo fer una parada per sopar, i la feina va ser meva, perquè m'entneguessin què volia menjar en el restaurant de torn.
Finalment i per facilitar les coses als cambrers, i poder omplir el meu estomac, vaig veure una foto penjada a la paret i vaig demanar allò...: una barbacoa de carn. La conya, és que aquests encara s'esforçaven a explicar-me com fer la carn amb les brases (en koreà obviament), i entre pitus i flautes vaig sopar més acompanyat que ningú en aquell restaurant. Tota l'estona tenía algun dels cambrers-es al meu costat, preparant-me la carn, i explicant-me (fins hi tot!!) com l'havia de menjar, increïble, però cert.
Després d'aquest "multitudinari" aplec de cambrers-es pel meu sopar, vaig pagar i cap a casa a dormir, donant les gràcies a tots aquells qui van contribuir a "facilitar-me" el meu àpat.

CAP A BUSAN QUE HI FALTA GENT...



El dia 6 me vaig llevar amb la calma, ja que marxava cap a Busan, i m'havien dit que podía arribar-m'hi amb tren i que cada hora sortía algun tren cap allà.
Doncs a fer la motxilla, agafar el metro i cap a l'estació de tren. Un cop en aquesta, em venen un bitllet per Busan,  que no es que fos precisament econòmic (57500Won, uns 41€!!), però surt en 30min. aprofito per menjar algo ràpid allà, i cap al tren.
Hostessa a la porta del tren, indicant a tothom on ha d'entrar, i quan entro al tren, entenc el perquè del preu del bitllet!!!! He agafat un KTX (Korean Train Xpress, alies l'AVE koreà).
Seients excel.lents, grans i comfortables, amb tauleta, wi-fi, etc.... aixó si, ni un café de gratis....
En 2'30h em planto a Busan (el trajecte normal és de 5h), i al sortir de l'estació de tren, està plovent lo just per mullar-te, però morir-te de calor si et poses l'impermeable.
D'allà cap al metro, equivocant-me de direcció, i al intentar canviar de direcció perdo el bitllet, ja que se l'empassa la màquina. Però un home em diu com "col.lar-me", i acaba dient-me (en anglès, cosa RARÍSSIMA -quasi ningú parla anglès en aquest païs-): "si algú et diu alguna cosa quan surtis per no tenir bitllet, els hi expliques la història que t'ha passat, i com que no t'entendran i ets turista et deixaran sortir sense cap problema"
Finalment agafo el metro en direcció correcte i arribo fins a la guesthouse on em trobo amb el Kim, el propietari de la guesthouse.
Una guesthouse molt xula i molt nova (només feia 3 setmanes que l'havien inagurat!!) i el mateix Kim em dona un plànol de la ciutat i m'indica els llocs més turístics per visitar.
M'instal.lo, provo que tal la connexió wi-fi, i em quedo apoltronat al llit fins vora les 20h.
Decideixo anar a donar una volta per la zona universitària (típic lloc ple de restaurants, bars, pubs i discos), sopo algo per allà i cap a casa que hi falta gent.
Planifico una mica les visites de l'endemà i cap a dormir.

viernes, 6 de julio de 2012

DMZ...???



El dia 5 a les 06h m'aixecava ja que 1h més tard em recollien per anar a la DMZ (Des Militarized Zone), a tocar de Korea del Nord
Vaig allà juntament amb l'autralià i un americà que ha arribat fa 2 dies a la guesthouse.
Ens recullen amb una furgoneta, i ens voltegen per Seoul durant vora 1h, per tornar pràcticament al mateix lloc d'on haviem sortit, i aleshores ja si, començar el viatge fins al lloc en qüestió, en un autocar amb força més gent i amb un guia força "peculiar"....
Fem una parada al monument per la reunificació i la campana per la pau, on també es passa revista a tots els nostres passaports (per part dels militars sud koreans,clar), ja que la següent parada, és a la DMZ (zona desmilitaritzada), i que curiosament és passat varis quartels militars i de zona desmilitaritzada ben poca cosa té...
La principal atracció que anem a veure és el 3er túnel (excavat pels nordkoreans per infiltrar-se a Korea del Sud l'any 1974 i descobert pels sudkoreans el mateix any).
Arribem al lloc en qüestió, i el primer que ens diuen és que visitarem el museu, veurem un video i finalment entrarem al túnel. Aixó si: CAP FOTO DINS TOTS AQUESTS RECINTES INCLÒS EL TÚNEL!!!!
En el museu ens ensenyen com i quan es va produïr la divisió de les 2 Korees, i per on hi ha la partició amb una maqueta que hi ha.
Mentre que en el video (super megapolititzat -com no a favor dels sud koreans -obvi-  però tant exageradament que resultava ascarosament empalagós...!!), ens venen el producte de que la DMZ és una zona de pau, esperança i natura salvatge (veiem ocells en aigües "neutrals", esquirols passejant entre les torres de vigilància i enmig d'un batibull de filats espinosos a costat i costat,etc..) I tot aixó armonitzat amb música clàssica de fons, i una veu molt suau i melòdica....(NO more comments!!)
Finalment anem cap al túnel, 500m cap avall (amb casc inclòs) i més vigilats que mai (per càmares de CCTV). Arribem al final permés (ja que sinó entrariem en territori nord koreà!!), mitja volta i amunt.
Al sortir ens deixen 10minuts de temps lliure per passejar i fer fotos al "meravellós" jardí que hi ha a fora del túnel.
Abans d'entrar a l'autocar li pregunto al nostre guia per quin motiu no hem pogut fer fotos dins el túnel, "si és una cosa del passat" com ell ens havia dit anteriorment... La resposta no podía ser més confusa i estrepitosament dolenta:
"Search in Youtube, you can find all the information there!!"
Faig veure que no l'entés (ja que tenía realment els meus dubtes de si l'havia entés o no!! Estava al.lucinant una mica bastant amb la resposta!!).
D'allà cap al bus, per arribar-nos al "mirador nº1", i poder veure a l'altre costat (sempre segons Mr. Guia Youtube): un poble "fantasma" de Korea del Nord, i amb sort, "potser alguns camperols nord koreans treballant en els seus camps i saludant-nos...."
Aixó si, primerament ens han passat un video, en una sala amb vistes a Korea del Nord i com no, on tampoc podiem fer fotos (sota vigilància militar, per si hi havia algun espavilat) i venent-nos la "cordialitat" i l'esperança de que algun dia els "altres koreans" canviin d'actitud, i es puguin reunificar.
Després ja hem anat al mirador propiament,  on tampoc podiem fer fotos desde el mirador!! Haviem de respectar la línia groga....!!!!
La "famosa" línia groga o "Photo Line"
Però el dia núvol i tapat a més no poder,  no ens ha permés veure res, inclosos els "possibles camperols saludant-nos". 
En vistes de les paranoies d'uns i altres (suposo), ja he decidit pujar a l'autocar.
D'allà cap a l'estació de tren que comunica Korea del sud amb Korea del Nord-Xina i Rússia (amb el meu estimat "Guia Youtube" venent-nos la pel.lícula que qualsevol persona és lliure per anar a Korea del Nord si vol, i que no hi ha impediments per part del govern central. I l'exemple més clar era aquesta estació de recent estrena!!).
Inagurada no fa gaires anys, l'estació està super neta i pulcre, amb tots els serveis d'una gran estació de trens, però més buida que qualsevol altre estació per estrenar, sinó fos pels militars que fan les tasques de "revisor" de bitllets per accedir a l'andana, i si tenen temps i ganes, fotos amb els turistes que som els que realment omplim i utilitzem els serveis de l'estació (bar, botiga, lavabos, cadires, etc...). 
Atenció al detall del soldat del mig i la seva mà esquerra...!!
Finalment hem tornat cap a Seoul. Abans però, i com a despedida del meu guia, encara he tingut temps per formular la mateixa pregunta d'abans: -"perquè no deixen fer fotos al túnel? "- "Mr.Guia Youtube" feia veure que no m'entenía però finalment algú del bus, li ha fet arribar la meva pregunta i la resposta pel públic en general, és que és una zona molt restringida i protegida (però ativorrada de turistes i escolars i atracció nº1 pels turistes segons la publicitat de l'excursió!! -apunt meu-). Peró al acostar-se a mi, m'ha repetit el mateix d'abans: -"Search in Youtube"-, aixó si, amb un somriure d'orella a orella, però força sarcàstic, que molt educadament li he tornat.
Finalmet arribem a Seoul i com a "colofon de fiesta", ens porten a visitar unes oficines on venen joies amb minerals i pedres precioses sud koreanes,i amb un 30% de descompte per haver visitat la DMZ!!!!
Hem sortit d'allà cagant llets i sense despedir-me del meu amic "Mr. Guia Youtube".
Després de l'excursió he arribat a 2 conclusions:
1ª - entenc molt més anglès que fa uns mesos, tot hi que a vegades em perdo o certes respostes                  extranyes em fan dubtar de la meva capacitat entenedora en anglès
2ª- (reversionant una dita...) "tanto tonto monta tanto, Isabel como Fernando (per les 2 Korees!!)
Dinaret per Seoul, passejadeta prop de la guesthouse i cap a aquesta ja que estava plovent i s'hi ha posat encara amb més força. Tarda vespre d'internet (demà canvio Seoul per Busan i necessitava info), i cap a sopar, amb 2 americans i una sueca.
Una barbacoa de carn que realment m'ha sentat de meravella, amb un café deliciós per rematar-ho i cap a dormir!!
Demà toca movilitzar-me sol per Korea (del Sud, com no!!)
El "Pim y Pom" koreans, versió militar...!!