viernes, 6 de julio de 2012

DMZ...???



El dia 5 a les 06h m'aixecava ja que 1h més tard em recollien per anar a la DMZ (Des Militarized Zone), a tocar de Korea del Nord
Vaig allà juntament amb l'autralià i un americà que ha arribat fa 2 dies a la guesthouse.
Ens recullen amb una furgoneta, i ens voltegen per Seoul durant vora 1h, per tornar pràcticament al mateix lloc d'on haviem sortit, i aleshores ja si, començar el viatge fins al lloc en qüestió, en un autocar amb força més gent i amb un guia força "peculiar"....
Fem una parada al monument per la reunificació i la campana per la pau, on també es passa revista a tots els nostres passaports (per part dels militars sud koreans,clar), ja que la següent parada, és a la DMZ (zona desmilitaritzada), i que curiosament és passat varis quartels militars i de zona desmilitaritzada ben poca cosa té...
La principal atracció que anem a veure és el 3er túnel (excavat pels nordkoreans per infiltrar-se a Korea del Sud l'any 1974 i descobert pels sudkoreans el mateix any).
Arribem al lloc en qüestió, i el primer que ens diuen és que visitarem el museu, veurem un video i finalment entrarem al túnel. Aixó si: CAP FOTO DINS TOTS AQUESTS RECINTES INCLÒS EL TÚNEL!!!!
En el museu ens ensenyen com i quan es va produïr la divisió de les 2 Korees, i per on hi ha la partició amb una maqueta que hi ha.
Mentre que en el video (super megapolititzat -com no a favor dels sud koreans -obvi-  però tant exageradament que resultava ascarosament empalagós...!!), ens venen el producte de que la DMZ és una zona de pau, esperança i natura salvatge (veiem ocells en aigües "neutrals", esquirols passejant entre les torres de vigilància i enmig d'un batibull de filats espinosos a costat i costat,etc..) I tot aixó armonitzat amb música clàssica de fons, i una veu molt suau i melòdica....(NO more comments!!)
Finalment anem cap al túnel, 500m cap avall (amb casc inclòs) i més vigilats que mai (per càmares de CCTV). Arribem al final permés (ja que sinó entrariem en territori nord koreà!!), mitja volta i amunt.
Al sortir ens deixen 10minuts de temps lliure per passejar i fer fotos al "meravellós" jardí que hi ha a fora del túnel.
Abans d'entrar a l'autocar li pregunto al nostre guia per quin motiu no hem pogut fer fotos dins el túnel, "si és una cosa del passat" com ell ens havia dit anteriorment... La resposta no podía ser més confusa i estrepitosament dolenta:
"Search in Youtube, you can find all the information there!!"
Faig veure que no l'entés (ja que tenía realment els meus dubtes de si l'havia entés o no!! Estava al.lucinant una mica bastant amb la resposta!!).
D'allà cap al bus, per arribar-nos al "mirador nº1", i poder veure a l'altre costat (sempre segons Mr. Guia Youtube): un poble "fantasma" de Korea del Nord, i amb sort, "potser alguns camperols nord koreans treballant en els seus camps i saludant-nos...."
Aixó si, primerament ens han passat un video, en una sala amb vistes a Korea del Nord i com no, on tampoc podiem fer fotos (sota vigilància militar, per si hi havia algun espavilat) i venent-nos la "cordialitat" i l'esperança de que algun dia els "altres koreans" canviin d'actitud, i es puguin reunificar.
Després ja hem anat al mirador propiament,  on tampoc podiem fer fotos desde el mirador!! Haviem de respectar la línia groga....!!!!
La "famosa" línia groga o "Photo Line"
Però el dia núvol i tapat a més no poder,  no ens ha permés veure res, inclosos els "possibles camperols saludant-nos". 
En vistes de les paranoies d'uns i altres (suposo), ja he decidit pujar a l'autocar.
D'allà cap a l'estació de tren que comunica Korea del sud amb Korea del Nord-Xina i Rússia (amb el meu estimat "Guia Youtube" venent-nos la pel.lícula que qualsevol persona és lliure per anar a Korea del Nord si vol, i que no hi ha impediments per part del govern central. I l'exemple més clar era aquesta estació de recent estrena!!).
Inagurada no fa gaires anys, l'estació està super neta i pulcre, amb tots els serveis d'una gran estació de trens, però més buida que qualsevol altre estació per estrenar, sinó fos pels militars que fan les tasques de "revisor" de bitllets per accedir a l'andana, i si tenen temps i ganes, fotos amb els turistes que som els que realment omplim i utilitzem els serveis de l'estació (bar, botiga, lavabos, cadires, etc...). 
Atenció al detall del soldat del mig i la seva mà esquerra...!!
Finalment hem tornat cap a Seoul. Abans però, i com a despedida del meu guia, encara he tingut temps per formular la mateixa pregunta d'abans: -"perquè no deixen fer fotos al túnel? "- "Mr.Guia Youtube" feia veure que no m'entenía però finalment algú del bus, li ha fet arribar la meva pregunta i la resposta pel públic en general, és que és una zona molt restringida i protegida (però ativorrada de turistes i escolars i atracció nº1 pels turistes segons la publicitat de l'excursió!! -apunt meu-). Peró al acostar-se a mi, m'ha repetit el mateix d'abans: -"Search in Youtube"-, aixó si, amb un somriure d'orella a orella, però força sarcàstic, que molt educadament li he tornat.
Finalmet arribem a Seoul i com a "colofon de fiesta", ens porten a visitar unes oficines on venen joies amb minerals i pedres precioses sud koreanes,i amb un 30% de descompte per haver visitat la DMZ!!!!
Hem sortit d'allà cagant llets i sense despedir-me del meu amic "Mr. Guia Youtube".
Després de l'excursió he arribat a 2 conclusions:
1ª - entenc molt més anglès que fa uns mesos, tot hi que a vegades em perdo o certes respostes                  extranyes em fan dubtar de la meva capacitat entenedora en anglès
2ª- (reversionant una dita...) "tanto tonto monta tanto, Isabel como Fernando (per les 2 Korees!!)
Dinaret per Seoul, passejadeta prop de la guesthouse i cap a aquesta ja que estava plovent i s'hi ha posat encara amb més força. Tarda vespre d'internet (demà canvio Seoul per Busan i necessitava info), i cap a sopar, amb 2 americans i una sueca.
Una barbacoa de carn que realment m'ha sentat de meravella, amb un café deliciós per rematar-ho i cap a dormir!!
Demà toca movilitzar-me sol per Korea (del Sud, com no!!)
El "Pim y Pom" koreans, versió militar...!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario