sábado, 26 de octubre de 2013

HAPPY BIRTHDAY!!!!

Doncs si, avui celebro el meu segon aniversari en la meva “scapade”.
Mai hagués imaginat, que m'hauría atrevit a fer un salt “d'aquestes dimensions”, i encara menys, que em passaría més de dos anys parlant pràcticament en anglès tot el dia, i que visitaría llocs tant increïbles.
Vaig començar visitant algunes de les muntanyes més altes del planeta, per “acabar” (si més no fins ara), a les profunditats del mar del sud de la xina, guiant a submarinistes.
Pel mig, i durant aquests dos anys, he vist i viscut de tot i més.
He estat en països musulmans, budistes, hindus, cristians, on he pogut visitar infinitat de temples, pagodes,monestirs i esglèsies. Des d'alguns de molt nous a d'altres completament derruïts. Alguns atiborrats de gent, i d'altres d'on podies gaudir del silenci amb unes vistes úniques.
He visitat mercats de tot tipus: de verdures, peix, carn, d'aretsania, i on he pogut veure també tot tipus de coses, com ratpenats, gossos, serps, granotes, peixos ben extranys,cogombres de mar, i un llarg etc...
He visitat grans ciutats amb edificis increïbles, i també pobles on l'edificació més gran no passava de ser una cabana feta amb fulles de palmera i canyes de bamboo.
He pogut viatjar amb avió, autocar,autobús, minivan, microvan, cotxe, moto, moto amb sidecar (beshak), bicicleta, vaixell, llanxa, barca i com no també caminant.
He estat a tocar de les muntanyes més altes del planeta, he pujat volcans, he caminat en diferents jungles i boscos, en infinitat d'illes, algunes paradisíaques i d'altres on el més recomanable (si més no per mi) era marxar.
He vist elefants, monos, micos, orangutans, marsupials, serps, aranyes, escorpins, escarbats, papallones, rates (i mira que no m'agraden GENS!!), ratolins, ocells de tota mena, peixos per parar un carro, entre d'altres...
He dormit en tot tipus de llocs, desde fent vivacs a la jungla, passant per tendes de campanya, guesthouses de tot tipus i tota mena (barates, cares, netes, brutes a més no poder), hotelets i hotels, i com no en autocars, avions, vaixells, etc, etc, etc...
Pel que fa al menjar, també m'ha tocat menjar de tot: desde coses que prefería més no saber el què era, al típic fastfood universal d'hamburgueseria. Ara, aquí vull fer menció especial dels “famosos” noodles i arrossos, dels qual m'he fet un fart de menjar.
Si algo tenen al sudests àsiatic, són varietats “infinites” d'arrossos i noodles i tots els condiments per preparar-los i menjar-los.
Com no, he passat moments realment espléndids i gratificants a d'altres que hagués preferit no passar. Però de tot se'n treu una experiència, que suposo, m'haurà ensenyat a fer front a tot aquest tipus de situacions, desde les més xules a les més extravagants i/o difícils.
He passat per horaris intempestius (arribant de matinada o plena nit a un lloc nou -per tant desconegut amb tot el que aixó comporta: busca lloc per dormir, mou-te per anar a una altre terminal de busos, trens o el que sigui. Et mires a la gent amb recel, procures de que no et timin i/o et robin, mires d'ajuntar-te amb altre gent que està com tu, etc...-).Matinals per a poder agafar el proper transport cap a la següent destinació (a vegades amb infinites hores de viatge, a vegades -poques- amb un curt trajecte).
He conegut a gent de tot tipus i més. I com no, m'he fet més amb uns que amb altres. Tinc nous amics amb els qui continuo mantenint contacte, i d'altres dels que ja els hi he perdut el rastre.
Gent amb la que he viatjat durant alguns mesos, i d'altres amb els qui he coincidit només algunes hores o potser menys.
Però si parlessim de nacionalitats, aquí podría fer un llistat de països, i ja puc confirmar, que hi sortirien països dels 5 continents.
També he pogut gaudir i disfrutar de visites més properes a mi, com per exemple amb el Martí, la Gemma, el Nico, el Bernat i ma Mare, amb els qui vaig poder compartir part de la meva Scapade, en diferents moments i diferents països.
Aixó si, sempre he tingut el suport de tota la meva familia i amics (de “casa”), que són els que m'han ajudat en tot moment, i als que he tingut semrpe al costat (mails, fotos, skypes, etc -i no sabeu com s'agraeïx!!-).
També aquests, són els que en el seu moment em van ajudar a prendre una decisió, de la qual ara (avui mateix!!) celebro el meu segon aniversari, per tant per tots vosaltres (i amb tots els qui he pogut comaprtir la meva Scapade) només us puc dir:
                                  GRÀCIES i FELICITATS!!!!
 





























Ready to still "Scapade"...

DE RELAX, DE GESTIONS I DE DECISIONS...

Doncs actualment poca cosa tinc a explicar i encara menys, fotos per penjar, ja que des que he tornat a Kuala Lumpur, bàsicament m'he dedicat a fer petites gestions que tenía pendents, una de les quals és la de mirar d'arreclar la càmara petita, lo qual m'ha suposat haver d'anar un parell de vegades al servei tècnic oficial de la càmara, i total per dir-me que ells no me la poden arreglar i haver de pagar 25RM (6,25€). Tot i aixó, he trobat un altre servei tècnic (aquest cop no oficial), que finalment m'han confirmat que es podría arreclar, però que em sortiría molt car, per tant em quedo amb la càmara tal i com està...
Mentrestant he tingut molt poca activitat en aquesta ciutat.
M'he retrobat amb la Jooyoung i la Kirsty (excompanyes a Perhentian Islands), juntament amb altres com l'Harun, Ben i Crian, tant de Perhentians, com de Gapang Beach (Pulau Weh), per anar a sopar plegats. He conegut a altre gent de la guesthouse i hem compartit alguns vespres a la terrassa del terrat de la guesthouse on estic instal.lat.
Durant el dia, miro d'esbrinar i decidir la meva propera destinació. Però ara ja tinc moltes ganes de marxar d'aquesta ciutat, ja que estic una mica cansat de tants cotxes, soroll i gent amunt i avall.
Sembla que les grans ciutats asiàtiques no m'acaben de convèncer, ja que la veritat no acostumen a ser llocs gaire “agradables i tranquils”, i sobretot estan pensades pel tràfic rodat, i no pels vianants.
Grafiti a una columna

Vistes desde la terrassa de la guesthouse on sóc

jueves, 17 de octubre de 2013

A MALÀSIA COM A CASA...

Doncs després d'estar 1 setmana a Gapang Beach (Pulau Weh -Sumatra-Indonèsia-), i de disfrutar com un nen petit amb unes quantes immersions, el dia 16 he fet diana a les 5'50h per a les 06'30h estar a punt per agafar el taxi que m'havia de portar fins a Balohan, i d'allà agafar el ferry fins a Banda Aceh a les 08h, per després agafar un altre taxi i arribar-me fins a l'aeroport, on després de fer tots els protocols, d'equipatge, passaports i detector de metalls, m'he hagut d'esperar una bona estona abans de poder agafar l'avió cap a Kuala Lumpur.
Fet el trajecte amb avió i tots els protocols d'arribada, he aprofitat per menjar algo abans d'agafar el bus per arrribar fins a KL (1h de trajecte aprox).
Un cop a KL, ja he trobat la guesthouse on estic instal.lat (aquí hi treballa el Jerry que també va venir a Pulau Weh, tot i que aquest no fa immersió...!!, i és amic de l'Ahmet -el turc divertit de Perhentians-), i he tingut mitja tarda de descans i algo d'internet.
Cap a les 20h he anat a sopar, i ara aprofito una estona abans d'anar a dormir per mirar de posar-me al dia amb el blog, que el porto una mica endarrerit....
Però mentre estic escrivint pel blog, han aparegut 3 guiris de la mateixa guesthouse, i ens hem mirat una peli tots plegats, per tant demà ja actualitzaré el blog...
Bona nit!!

RESUMINT PULAU WEH...

Doncs la veritat, aquests dies a Pulau Weh, no he escrit gens pel blog, i ara ja torno a estar a KL (Kuala Lumpur), ja que tenía bitllet de tornada, que sinó..... encara estaría allà o donant voltes per Indonèsia!!
Pel que fa a la resta de dies, vem continuar fent immersions, i realment aquí tot és INCREÏBLE!!!!
Els peixos que pots veure a Perhentian fàcilment, aquí també els veus però molt més grans. Els que ja són difícils de veure a Perhentians, resulta que aquí són d'alló més comuns (com per exemple el zebra lionfish, o el juvenile Emperor angelfish, etc...).
Zebra lionfish
Juvenile emperor angelfish
Les immersions, les pots fer lo profundes que et dongui la gana (però controlant que no t'afecti la narcosis i respectant les parades de descompressió si arriba el moment). 
I si parlem de corrent (submarina), el que jo m'havia trobat a vegades a les  Perhentian, és pa sucat amb oli comparat amb Pulau Weh.
En una de les immersions que vem fer, la Jooyoung (companya de Perhentians), va sortir disparada degut a la corrent, i just quan vaig veure que sortía disparada i mentre jo em preguntava "què carai fa aquesta?!!", la mateixa corrent va fer exactament el mateix amb mi, perdent per uns segons l'orientació!!!! Era impossible mirar de tornar a lloc, per tant un cop recuperada la orientació (on és la superfície i on és el fons), ens va tocar baixar fins al fons i agafar-nos  a les roques del fons per mirar de no tornar a sortir disparats!!!!
Mentre estavem agafats a les roques del fons, em vaig trobar amb un "vell amic" just davant meu, aquí el teniu...
 ...un scorpionfish. I tot hi que aquí no s'aprecía gaire, era bastant grosset, i jo just al davant seu agafat a una de les roques per no sortir disparat...
Com us dic, era completament inútil mirar de nedar contra corrent, per tant un cop orientats i reagrupats tots plegats, ja vem acabar la immersió, i un cop dins el barco, la "descollonuda" de riure va ser tremenda!!!!  En una altre immersió ens vem tornar a trobar amb la corrent, però aquest cop ja vem ser més ràpids i vem baixar directament a agafar-nos a les roques, fins que vem poder esquivar a  aquesta.
Entre d'altres coses que he pogut veure en aquests dies a Pulau Weh, puc afegir un altre "target", i és que vaig veure el meu primer caballet de mar. Tot i que la càmara em continua fent el boig, encara vaig poder enganxar alguna foto on s'insuteix el caballet.
En les 2 fotos, el caballet està abaix a la dreta.
El dia 15 que era el meu últim dia a Pulau Weh, no vem poder fer cap immersió ja que era festa musulmana, i ningú treballava. Inclús els "restaurants", o els llocs per dormir van estar tancats fins a primera hora de la tarda, per tant vem optar per anar a fer snorkel al costat dret de la platja de Gapang Beach, però aixó si, un cop llevats sense cap tipus d'ajuda (no alarms!!).
Pel que fa als vespres, vem anar a prendre algo un parell de dies, una nit vem fer un foc a la platja, i en la meva última nit, vem anar a sopar un grup de 12 a un "restaurant" local, una barbacoa de peix, on vem poder menjar tunyina i Giant trevally.
Aquí algunes fotos més d'aquests dies a Pulau Weh.



sábado, 12 de octubre de 2013

AMAZING IS NOT IN OFF!!!!

Doncs avui m'he pogut llevar altre vegada sense despertador, i un cop llevat amb tota la calma, he esmorzat, 4 fotos de Gapang Beach (on sóc), i cap al dive center.
Preparo l'equip amb molt de temps. Aprofito per connectar-me a internet per veure si tinc notícies de les 2 companyes que venen de Perhentians, res de res, i a les 14h ja carreguem equips i cap a la llanxa.
He fet una immersió de 62min, arribant a una profunditat màxima de 33,2m i perque el divemaster que ens guiava ens ha fet parar. Aixó és super profund i amb una visibilitat brutal!!!!
Aquí hi ha una quantitat de vida marina que és realment increíble!!!! He pogut veure alguns peixos dels que veia a Perhentian, però aquí són tamany XXL. He pogut veure clown triggerfish, 3 taurons black tip, flutemouth fish enormes, algun titan triggerfish (també talla XXL i gens agressiu, que els hi deuen haver fet als de les Perhentians que són més agressius...?). Les gorgònies són gegantines, i jo amb la ditxosa càmara mig fotuda (avui he tornat a maleïr al C...BR...N que em va cascar la càmara!!). I lo més bèstia és que pots continuar tirant més avall i més i més!!!!
Lo d'avui ha estat algo més que una immersió!! Ha sigut per AL.LUCINAR amb talla XXL!!!!
Acabada la immersió, menjo i bec algo, i just arriben les companyes de Perhentian juntament amb el Jerry (un amic de l'Ahmed -el turc divertit de Perhentian-).
Algo de xarrera, s'instal.len a les respectives habitacions, i després d'una bona estona per dutxes, etc.. ja lliguem una altre immersió per demà, i probablement en farem una segona pel nostre compte.
Fetes les”gestions” per demà,toca anar a sopar, i si algo tenen en aquest païs és temps. Per tant ens han dedicat una bona espera abans de poder sopar algo....
Havent sopat la Kirsty i la Jooyoung (les companyes de Perhentian) han retirat cap a dormir, mentre que el Jerry i jo hem anat al divecenter per connectar-nos a internet, però hem acabat de tertúlia amb alguns dels que treballen al dive center. Acabada la tertúlia tothom cap a dormir, i jo he aprofitat per escriure i preparar les fotos corresponents del dia.
Gapang Beach (Pulau Weh-Indonèsia)

READY FOR DIVING...?

El dia 10 i més fresc que una rosa, esmorzo tranquilament i me'n vaig cap al divecenter a informar-me per les meves immersions.
Després d'una bona estona, em diuen que millor que comenci l'endemà les immersions ja que tenen el dia planificat. Aprofito per portar el meu equip al dive center i connectar-me a internet una estona.
Conec a gent que està allà (alguns treballant, d'altres estudiant), i cap a dinar.
Havent dinat, aprofito que tinc la tarda “lliure” i me'n vaig a fer snorkel.
Em retrobo amb vells amics (alguns peixos com lionfish, trigger fish, flutemouth fish, etc...) i després d'una bona estona en remull i ja amb fred al cos, torno cap a la guesthouse per fer dutxeta, berenar una mica i mirar de posar-me al dia amb el blog.
Fet aixó, m'acosto altre vegada al dive center per mirar si tinc algun missatge d'última hora (ja que venen alguns companys de Perhentian cap aquí). No tinc missatges, per tant cap a sopar, i havent sopat em toca fer de profe d'anglès al noi que prepara els sopars a la guesthouse (algunes paraules i poca cosa més). Havent acabat “la classe”, cap a l'habitació per acabar de posar-me al dia amb el blog, i fer copies de seguretat de les fotos als corresponents discs durs. I ara ja si, cap a dormir. Demà tinc la 1ª immersió aquí a Pulau Weh!!

COME BACK TO INDONESIA!!

Doncs el dia 09 em va tocar matinar després de no dormir gaire, ja que el dia 08 vaig sopar amb l'Ahmed (un turc divertidíssim que vaig conèixer a Perhentian), i vem acabar fent unes cerveses amb gent de la seva guesthouse.
A les 07h ja marxava de la meva guesthouse per agafar el metro camí de KL Sentral (estació de trens, busos i metro), per d'allà agafar el bus que em portés al LCCT (Low Cost&Cargo Terminal, o dit amb altres paraules, l'aeroport base d'Air Asia -companyia aèria molt barata!!-).
A les 08'30h ja era a l'aeroport, facturació, esmorzar, control de passaports i a esperar fins les 10'50, que tenía el vol.
Agafo el vol, arribo a Banda Aceh (Indonèsia altre vegada!!), i després dels mateixos “papeleos”finalment puc sortir, per agafar un taxi que em porta fins al port, on em toca esperar dues hores més abans d'agafar el fast ferry cap a Pulau Weh.
Fet el trajecte d'1h amb el ferry, agafo un altre taxi amb una parella alemanya, i finalment arribo a Gapang Beach, on es troba Lumba Lumba, el dive center on vull fer les immersions durant aquests dies (recomanat per l'Antonio, el meu instructor durant el curs Advanced).
Em guarden l'equipatge al mateix dive center, mentre busco lloc per dormir. En menys de 5minuts ja tinc lloc. Torno al dive center, parlo amb un dels currantes d'allà i finalment li dic que em vaig a instal.lar, i que vindré més tard a parlar per les meves immersions.
Arribat i instal.lat a la meva nova habitació, decideixo fer un petit descans en un mega llit que feia temps que no “tastava”, amb el resultat que ja no em vaig llevar fins el dia 10 a les 09h del matí, és a dir vaig dormir vora unes 15h seguides!!