miércoles, 19 de diciembre de 2012

OPPOSITE!!


En canvi el dia 19, vaig llevar-me cap a les 08h, ja que vaig quedar amb una parella galesa per anar amb ells durant tot el dia amb tuk-tuk on visitariem unes coves prehistòriques, un mercat de crancs, una “cooperativa” on elaboren pebre (molt famós el pebre de Kampot!!), una platja i un poble de pescadors.

Finalment ens vem estar al voltant d'unes 7h amunt i avall, però la majoria del temps dins el tuk-tuk, ja que l'aparell en qüestió, va tenir un parell de problemes tècnics, i va haver de passar pel taller mentre nosaltres feiem temps havent dinat, la qual cosa ens va descontrolar una mica el timming.
Arribats altre vegada a la guesthouse, m'apunto amb 2 italianes i una lituana per anar amb barca pel riu, per veure la posta de sol.
Paissatges molt xulos, però sobretot, una tranquilitat increïble!! No se sentia absolutament res!!!!
Arribats altre vegada a la guesthouse, dutxeta, mirar correus, i un holandés em diu per anar a sopar al poble.
Agafem moto i cap a Kampot, on sopem i prenem algo, i ja tornem a la guesthouse.
Arribats a la guesthouse, alguna cerveseta més amb molta de la gent dels que estem per aquí, i després ja cap a dormir.

NOTHING....

El dia 18 me'l vaig passar integrament a la guesthouse de Kampot, mirant de començar a quadrar una mica el tema d'on passo el nadal, però les coses a vegades no surten com un vol, i finalment en vistes de que tot el que trobava per dormir era “caríssim”, i després d'estar forces hores mirant de trobar algo, vaig optar per tancar l'ordinador, i realxar-me una mica, que és el que es fa a aquí.
Dia mooooooolt tranquil, però gaudint del riu, la gent i del lloc on estic.
Un altre petit luxe....
Vistes desde la guesthouse
 

lunes, 17 de diciembre de 2012

KAMPOT

El dia 17 em llevo amb esforços, ja que havía d'agafar el bus, i la nit anterior no vaig anar a dormir d'hora.
Tot i aixó, a les 8'15h ja estic a punt esperant a que em recullin.
Arribada i passada l'hora de recollida, i en vistes de que eren quasi les 9h (l'hora de sortida del meu bus!!), m'arribo a l'agència i pregunto què passa. Em diuen que torni a la guesthouse i que en breu em recolliran....
Torno a lloc, i finalment quan em recullen juntament amb 2 holandeses i 1 belga. Quan els hi comento que anem tard, em diuen que el bus surt a les 10h!! Per flipar!!!!
Arribem al bus, completament buit!!
Fan unes ofrenes davant el bus (amb els 4 turistes a dins), i arrenquem!!!! Un bus dels grans per a només 4 turistes, condutor i ajudant!!!! Em vaig estirar, i a dormir!!!!
En molt poc temps ( o profundament adormit, com volgueu...) em desperten dient que ja hem arribat.
Baixo del bus, i comparteixo un tuk-tuk amb el belga, que a més ja té lloc per dormir, i decideixo arribar-me a la mateixa guesthouse.
En 5 min ja estem instal.lats en una guesthouse molt xula, al costat del riu, i amb un preu per llit al dorm excel.lent!! (3$)
Feta la instal.lació, tarda vespre absoluta de relax als diferents espais de la guesthouse (hamacas, sofàs, bancs, cadires, billar, etc....)
Havent sopat, algo de tertúlia (força complicada per mi: 3 anglesos,1 americà i 1 australiana!!!! Tots de parla anglesa, i cada un amb el seu accent completament diferent!! Per flipar!!), i cap a dormir.
El típic tuk-tik cambodjà

CONTINUANT.....

El dia 16, al llevar-me vaig rebre un missatge de l'Alex per anar a esmorzar. M'activo i el vaig a buscar, però arribo tard, i ell ha marxat a donar un tomb.
Esmorzo tranquilament, i just quan estic a punt de marxar, arriba.
Anem a fer uns billars, tot fent temps abans no marxi cap a l'aeroport, quan finalment marxa, jo vaig cap a dinar, i havent dinat compro bitllet per l'endemà anar cap a Kampot, i aprofito per preparar (ara ja si!!) la resta de viatge per Cambodja.
Al vespre rebo un altre missatge, però ara de l'Ed.
Quedem per sopar, i més tard anem a trobar-nos amb un amic seu, i acabem sortint una mica de festa, per acabar en una festa privada de cambodjans, moooolt divertida.

domingo, 16 de diciembre de 2012

NO TOURISM & NO NOTHING

El dia 15 va ser  altre vegada de transició, però aquest cop no per canviar de païs o haver d'agafar cap transport per moure'm, tot just el contrari.
Podriem dir que no em vaig moure gaire en tot el dia.
Quan acabava de dinar però, apareix l'Ed juntament amb l'Alex (arribat de matinada a Phnom Pen), que han anat a fer la mateixa visita que jo vaig fer el dia abans.
Ens tornem a trobar els 3 de Vietnam!!!!
Havent dinat unes partidetes de billar, una mica de relax, i cap a sopar, per acabar sortint, altre vegada, de festa, ja que torna a ser la nostra última nit junts (però aquest cop és la definitiva, ja que l'Àlex torna cap a Brisbane -Austràlia- l'endemà, jo marxo cap a Kantom el 17 i l'Ed sembla que encara es queda uns dies més a Phnom Pen).


KF+S21=TERRIBLE HORROR!!!!


El dia 14, em llevo per esmorzar amb la parella holandesa, i quan ells ja marxen, jo agafo un tuk-tuk i me'n vaig a visitar els Killing Fields (camps d'extermini dels Khmer rojos de Pol Pot),  per després continuar la visita a la presó S-21 (antigament escola, que van reconvertir els khmer rojos en un centre d'empresonament, tortura i mort).
La visita als Killing Fields, impressiona sobretot ja que vas amb audio-guia i et van explicant les diferents coses que visites (tot i que pràcticament no veus res, ja que no queda cap edifici), però se't posa la pell de gallina, amb les matances, tortures, i la quantitat de fosses comuns que hi ha (i que encara ara a dia d'avui, van apareixen ossos i robes dels que van enterrar a allà!!).

Pagoda en memòria de les vícitmes dels Killing Fields
Algunes de les fosses comuns dels Killing Fields
Quan després vaig visitar la S-21, aquí te'n dones compte de la magnitud de la tragèdia.
Fotos de moltíssims detinguts (posteriorment morts de qualsevol de les diferents maneres que utilitzaven - a cada cual peor o terrible!!!!-), les cel.les, les eines,  sistemes de tortura,etc... Realment brutal.

Una de les habitacions de tortura
Panoràmica de la S-21 (4 blocs com el que es veu comformen el recinte)
Fetes les visites, torno cap a la guesthouse, i aconsegueixo contactar amb l'Ed.
Quedem per anar a sopar, juntament amb un noi que ell ha conegut, i havent sopat, acabem sortint de festa fins a "altes" hores de la nit (per ser Cambodja, tardet!!), i amb una petita discussió amb el mototaxi de torn que em va portar fins a casa, sense cap conseqüència més.


CHANGE AGAIN


Doncs el dia 13 va ser bàsicament de transició, ja que agafava el bus desde Saigon (Vietnam) fins a Phnom Pen (Cambodja), a les 09h, per arribar a la capital cambodjana cap a les 16h, després de punxar una roda sortint d'un ferry. I on el conductor, si es descuida, ens mata a tots els que estavem dintre, ja que va tancar l'aire acondicionat i portes mentre arreglaven el punxasso, fins que la gent va voler sortir (ja que feia una calor horrorosa!!). Un cop tots a fora, no vem tenir gaire temps per respirar, que ja tornavem a estar dins, però per "compensar", ens va posar l'aire acondicionat a tota castanya, amb el resultat que ja porto 2 dies moquejant.
Frontera de Vietnam (encara en territori vietnamita)
Arribat a la capital,  pillo un tuk-tuk dels d'aquí, i en poca estona trobo allotjament.
Miro a veure si puc contactar amb l'Ed i en comptes de trobar a aquest, em trobo a una parella holandesa amb els que vem fer la sortida al delta del Mekong.
Quedem per anar a prendre algo sopar plegats, i poca cosa més.
Frontera de Cambodja (ja territori cambodjà)

jueves, 13 de diciembre de 2012

PROUD VIETNAM!!

Després de 25 dies per Vietnam, les sensacions que m'emporto són bones.
Vaig començar pel nord, per Hanoi, arribant de matinada a una ciutat fantasma, per l'endemà veure que estava plagada de gent i sobretot de motos!!
Vaig poder anar a Halong Bay, on gràcies a la gent de l'excursió m'ho vaig passar BOMBA!!!!
Sense quasi ni temps, vaig empalmar amb un “treeking” al nord de Vietnam, concretament a Sapa, i també m'ho vaig passar força bé!!!!
El que d'entrada no em va agradar del païs, és que aquí no pots fer gaires coses pel teu propi compte, ja que si et vols buscar la vida”, t'acaben foten unes clatellades de por, per tant vaig anar fent amb agències de viatges o a vegades desde el propi lloc on estava allotjat.
Vaig baixar cap a Hue, i allà javaig coincidir amb l'Ed (holandés). Tot hi que és molt jove, ens vem portar un rotllo força xulo. Un dia més tard coneixem a l'Alex (australià), i a partir d'aquí hem viatjat plegats durant quasi 3 setmanes.
Després vem baixar cap a Ho Ian, ciutat maca però super mega turística, però des d'allà, vem tenir la sort de poder fer una excursioneta de 2 dies i 2 nits a Cham Island (pràcticament la única cosa que hem pogut fer per lliure), però per mi ha estat la cosa més xula durant tots aquests dies a Veitnam.
Minipoble de pescadors, on en menys de 3h, ja ens coneixía tot el poble, i on tothom ens anava parant i saludant.
Vem poder viure durant 2 dies en una casa vietnamita amb gent local, amb menjar local (super abundant i deliciós!!), i sense trobar-nos absolutament cap altre turista, tot un luxe!!!!
Vem continuar de ruta cap a Nah Trang, i la veritat va ser una mica el fiasco del païs: ciutat de costa, a reventar de botigues, bars i restaurants, i a reventar de russos (aquests no necessiten visat, ja que la URSS va ajduar molt a Vietnam després de la guerra amb els USA), i molts dels rètols i menus en rus.
Finalment arribem a Saigon (o HCMC), mega ciutat, on trobem que encara és més difícil que a Hanoi, creuar els carrers sense ser atropellat per la multitud de motos.
També vem fer l'excursió al delta del Mekong, però com ja vaig dir en el seu dia en el post, alló va ser el timo de la visita!!
He tingut la sort de començar amb gent, tant a Halong bay com a Sapa, molt diferent però ens hem avingut i força, i després quan ja he començat la “ruta”, he tingut la sort de coincidir amb l'Alex i l'Ed,amb el que ens ho hem passat molt bé.
Els vietnamites tenen un caràcter amable, però al mateix temps són MOLT orgullosos, i a vegades al moment de regatejar preus, o si no contestes correctament, la gent no s'està per contemplacions i t'engeguen, i la majoría de vegades ja no hi ha rectificació possible per part del turista, ni canvi d'actitud per part del vietnamita de torn.
Durant aquests 25 dies, també he pogut veure que hi ha diferències entre el nord i el sud del païs.
Així com en el nord, Ho Chi Min està omnipresent a tot arreu, al sud no és que dasaparegui (Ni molt menys!!), però no el veus a tot arreu. Ara, ni et plantegis de dir res contra Ho Chi Min, perquè potser les conseqüències poden ser greus.
Pel que fa a la gent, jo he trobat que la gent del nord era força més amable que no pas al sud, i com a cirereta, la “famosa”guia del delta del Mekong....(no more comments!!).
Vietnam m'ha agradat, tot hi que no és el païs més amable dels molts que he pogut visitar fins al moment, però tot hi així, ens continuen donant 10000 voltes als “occidentals”, que sempre acostumem a anar al nostre rotllo i passant de qualsevol turista perdut o amb necessitat d'alguna informació.
La limitació, a vegades, de no poder fer coses pel teu compte, no m'ha agradat, però així és com es funciona en aquest païs, per tant: “o lo tomas o lo dejas...”
Aquí a Vietnam he pogut visitar diferents llocs i museus referents a la guerra amb els USA, i realment al.lucines de com els nordvietnamites van poder guanyar la guerra amb la massacrada de bombes i productes tòxics que els USA i els hi van “deixar” durant tots aquells anys, i algu em va comentar, que els joves vietnamites estan pirrats pels USA, i jo vaig respondre que potser també s'hauría de parlar amb la gent gran que recorda la guerra per contrastar opinions.
I no se si és per aquest moitu o d'altres, però si algo tenen els vietnamites és que estan orgullosos del seu païs i de ser d'on són.

ONE DAY MORE, IN SAIGON....




El dia 12 em llevo tardíssim però sense cap tipus de pressa.
Aprofito per esmorzar i enviar alguns mails, i després torno a l'habitació per actualitzar el blog, on m'hi estic fins a l'hora de dinar.
Dino tranquilament i pensant quina serà la meva pròxima destinació.
Penjo tot el que tenía pendent del blog, i ja em compro el bitllet de bus per demà a les 09'30h cap a Phom Pen (Cambodja).
Me'n vaig a donar un tomb per Saigon, però la veritat, fa una calor (o més ben dit xafogor) i decideixo tornar cap a l'hotel.
Faig temps abans d'anar a sopar, i un cop ja he sopat, aprofito per fer-me un massatge (de gratis!), que em va passar l'Alex, ja que ell marxava i no el podia aprofitar.
Fet el massatge i moooolt relaxat, torno a l'hotel on miro una peli i cap a dormir.
Demà canvi de país amb bus i un trajecte de 6h aprox.


miércoles, 12 de diciembre de 2012

SEPARATION!!




El dia 11, l'Alex ens desperta per despedir-se, ja que agafa vol cap a Siem Reap (Cambodja) ben d'hora pel matí, i acte seguit l'Ed i jo continuem dormint.
A les 11h ens activem, jo faig canvi d'habitació (ja que l'Ed marxa al migdia), i anem a visitar el museu de la guerra (versus USA).
Realment el museu no ens va deixar indiferents!! Primer veus fotos i diferents “artilugis”de la guerra propiament.

Després veus fotos del efecte taronja (armes químiques utilitzades en aquella guerra), i les malformacions que encara continuen havent-hi (FREAK HORROR SHOW!! TERRIBLE!!!!). I finalment veus les fotos de molts fotògrafs europeus i americans que van morir en aquesta guerra.
Acabada la visita, tornem a l'hotel, on l'Ed ja agafa equipatge i pilla bus també direcció Cambodja.
Em quedo sol i aprofito per informar-me per anar a una illa vietnamita que fa frontera amb Cambodja. Els preus dels bitllets i allotjament em desmonten els plans, i miro altres opcions.
Finalment no en trec l'aigua clara, i me'n vaig a sopar.
Mentre sopo, coincideixo amb una parella alemanya, i acabem de tertúlia, fins quasi les 00h.
Després ja cap a dormir.

LAST DAY TOGETHER!!

aEl dia 10 ens lleven a les 06h del matí i a les 07h ja estem al bus.
Avui toca un mercat flotant, un lloc on fan els noodles d'arrós, i un jardí tropical.

El mercat flotant encara va ser algo interessant, però quasi hi havia més barques amb turistes que no pas gent al mercat. La visita a la “fàbrica” de noodles curiosa (sobretot després de menjar-ne tantíssimes vegades!!!), ja que vem veure tot el procés d'elaboració d'aquests. I el jardí tropical, tenía tant de tropical com jo de bomber.... un desastre!!!!
Finalment tornem a Can Tho, on ens mig obliguen a dinar en un lloc concret (i el dinar ja no entrava en l'excursió), agafem el bus i 4h més fins a Saigon. Però de sobte en mig de la carretera ens fan baixar a tots i ens fan canviar d'autobus. La gent en general estava maleïnt l'excursió i sobretot a la nostra “estimadíssima” guia.
Arribats a Saigon, check in altre vegada a l'hotel, mini relax i cap a sopar.
Quedem amb la parella holandesa i mentre sopem, decidim provar un massatge vietnamita.
Anem a un lloc i ens diuen que només tenen 3 llits, però que ens faran els massatges en 2 tongades.
Finalment comencen la parella holandesa, i mentrestant nosaltres (Ed, Alex i jo) aprofitem per anar a un bar que hi ha a dalt d'un edifici amb vistes de Saigon.
Arribats al bar, ens foten una clatellada per una cervesa que fa por!! (160000VND=6,5€ aprox, habitualment una cervesa costa uns 12000VND=0,5€), però és la nostra última nit plegats després de quasi 3 setmanes, i la prenem i aprofitem per fer algunes fotos de Saigon de nit.
Acabada la cervesa, cap al lloc del massatge.
A mi finalment, me'l fa una dona gran i de massatge ben poca cosa!!!! Només hi ha 1 o 2 persones que saben fer el massatge, i a mi em va tocar la que no en tenía ni idea.
Acabat el “massatge”, anem a fer la última cervesa i cap a dormir.
Saigon (HCMC) by night

DELTA DEL MEKONG I EL TIMO DE LA VISITA...




El dia 09 ens recullen per començar l'excursió pel Delta del Mekong, però per arribar a allà, ens passem unes 3h en bus. Arribats a lloc, agafem una barca i en comptes de navegar pel delta i arribar al mar, ens porten a visitar un lloc on fan carmels de coco, un altre lloc on produeixen mel, sentim cançons tradicionals (però força xungo), ens van portar amb barques més petites per canals naturals (amb barret vietnamita inclòs), però entre mig vem dinar i encara vem tenir temps per fer una migdiada, amb la grata sorpresa de la nostra guia, que ens va despertar de no molt bones maneres, i quan l'Ed li va fer la broma de que volia dormir més, la guia li va contestar: “torna al teu païs a dormir.”
En vistes de la simpatia de la guia decidim callar i passar d'ella.
Quan finalment hem d'agafar el bus per arribar-nos a la ciutat on passarem la nit, la guia ens pregunta si hem d'anar al lavabo, i jo la veritat no la vaig sentir. Al preguntar-li que què havia dit, em contesta: “Happy Hour”. Em quedo sorprés i li pregunto: “ Happy Hour de què?” La cosntesta de la guia va ser tremenda: Happy Hour for toillette!! (però quasi cridant).
En vistes de la simpatia de la guia (força estupida, per no dir molt!!), me'n vaig cap al bus engengant-la. La gent del grup em pregunta què ha passat i els hi explico.
A partir d'aquest moment vem decidir passar absolutament de la guia (la majoría de la gent del tour), ja que resulta que lo meu no havia estat l'únic "incident", altres també havien rebut les "carícies" de la guia.
Unes hores més de bus, i finalment cap a les 18h arribem a Can Tho, ciutat més important del Delta del Mekong.
Quedem uns quants per anar a sopar plegats, i aquí va ser quan ens ho vem començar a passar molt bé. Erem un australià ,un holandés, una parella holandesa, 2 nois italians i jo.
Vem estar comentant l'excursió i tots vem coincidir en que no era el què esperavem però....
Amb tot aixó, quan estem prenent algo, resulta que estem al costat d'una comissaria de policia, i en un moment donat, surten uns 6 polis, amb cascos i porres, i cap a la pick up que hi havia aparcada al davant. Finalment surt un últim poli amb xancletes i una pistola a la mà, puja a la pick up, i quan intenten engegar-la no arranca.
Van trigar uns 5min per arrancar-la, i un cop la van arrancar, la claca i les rialles de tots nosaltres va ser tremenda, i els polis rient i saludant-nos.
Arranquen i se'n van a tota castanya amb les sirenes d'emergència. La descollonada de riure va ser total!!!!
Després ja vem anar a dormir.
Foto de l'Alex, just começant el trajecte pels canals

SAIGON (o Ho Chi Min City)


El dia 08, arribem cap a les 06h a Saigon (HCMC), i decidim anar a prendre un café abans de buscar a l'Ed.
Mentre faig el café, l'Alex aconsegueix connectar-se a internet i troba mail de l'Ed, dient-nos on està allotjat. Tenim la grandíssima sort que està a 20m d'on estem prenent el café.
Agafem motxilles i cap a l'hotel, on aprofitem per descansar una mica (ja que amb la “famosa” i desagradable pudor a peus, no hem pogut dormir gaire!!).
Cap a les 09h apareix l'Ed, i ja s'instal.la amb nosaltres a la mateixa habitació.
Jo finalment m'activo una mica i quedo amb una amiga amb la que haviem coincidit a Ho Ian, i passem el dia plegats voltant per Saigon.
Quan finalment hem despedeixo de la Maite, torno a l'hotel on em trobo a l'Alex i l'Ed i decidim que l'endemà farem una excursió de 2 dies i 1 nit al delta del Mekong.
Amb l'excursió ja arreglada per l'endemà, anem a prendre algo abans de sopar, i després de sopar ja cap a dormir, ja que l'endemà ens recullen a les 07'45h.


EL AUTOBUS ATÓMICO!!



El dia 07 em llevo i em trobo que l'Ed ja ha marxat i que l'Alex i el Ferdinand ja han fet el check out de l'habitació.
Esmorzem plegats i decidim anar a la platja, però jo abans m'he de fer la motxilla i el check out de l'hotel.
Fet aixó, ara si, cap a la platja, amb un sol que tela, i amb unes onades força altes i fortes (suposem que són les “restes” d'un tifó que hi ha hagut a les Filipines), però que no ens impedeixen fer algun banyito.
Cap a dinar, i havent dinat ens passem tota la tarda jugant al billar, mentre fem temps abans d'agafar el bus nocturn cap a Saigon.
Amb tot aixó el Ferdinand, agafa un altre bus diferent al nostre i ja ens despedim d'ell.
Amb temps abans d'agafar el bus, anem a sopar a una pizzeria, i cap a les 20h ja tornem a l'hotel, fem dutxes ràpides i ja agafem el bus.
Un bus super xulo, còmode, però tenim la desgràcia que just darrera l'Alex hi ha un noi rus al que li canten els peus d'una forma TERRIBLE!!!! Realment aquest tiu ens va destrossar el viatge en bus durant tota la nit, amb la seva profunda i intensa pudor infernal a peus!!!!
En el meu llit i abans de la "radioactivitat" rusa

EL XAI, LA RATA I EL MONO



El dia 06 arribat a Nah Trang, vaig trobar a l'hotel on estaven allotjats l'Alex i l'Ed, però era molt dora i ells dormien. M'instal.lo en una altre habitació, faig temps i cap a les 09h baixo a recepció, i veig al Ferdinand que marxa. Li pregunto pels altres i em diu que estan desperts a l'habitació.
Pujo a buscar-los, i me'ls trobo força perjudicats, i em comenten que la nit anterior es van liar de festa fins tard....
En vistes de l'estat d'aquest parell anem a esmorzar plegats, i tornem a l'hotel on ells aprofiten per dormir i jo per actualitzar el blog i enviar alguns mails.
Després ja ens activem per anar a dinar, i havent dinat comencem a jugar a billar.
Ens passem unes quantes hores jugant i cap a les 18h, decidim anar a buscar bitllet de bus nocturn per l'endemà anar cap a Saigon (o Ho Chi Min City, és el mateix), ja que Nah Trang no té cap encant ni res per visitar, només botigues de souvenirs, bars i restaurants.
Fet aixó tornem al bar, i més billars fins l'hora de sopar.
Soparet, anem a prendre algo on aprofitem per fer-nos una foto els 3 plegats (el xai=Alex, la rata=jo i el mono=Ed, els respectius animals segons els anys de naixament).

D'esquerra a dreta: el xai, la rata i el mono
Algunes partides més de billar, però ara ja, jugant contra altre gent, i finalment i no gaire tard, decidim anar cap a dormir, ja que l'Ed baixarà amb moto fins a Saigon de bon matí, i nosaltres tindrem tot el dia encara a Nah trang, abans d'agafar el bus.

miércoles, 5 de diciembre de 2012

DISPERSATS....

El dia 05 em llevo amb l'Ed ja a punt per marxar.
L'acompanyo a la moto i ja ens despedim fins l'endemà, on ens hem de retrobar tots plegats a Nah Trang.
Un cop aquest ja ha marxat, me'n vaig a esmorzar, per acte seguit tornar a l'habitació per carregar bateries de MP3 i càmares, i aprofitar l'habitació per algunes hores més abans del check out.
Fet el check out, me'n vaig per Ho Ian a fer algunes fotos més, al mercat, als temples xinesos que hi ha (que són uns quants) i poca cosa més.
Aprofito per mirar d'actualitzar el blog, i mirar alguns correus pendents que tenía, i després de dinar, ja torno a l'hotel per preparar l'equipatge de mà pel viatge d'unes 12h fins a Nah Trang.
A les 17h em recullen amb moto i cap al bus.
Pujo al bus i ja em trobo amb el meu llit per les properes hores.
De trajecte ens passen la peli dels "pitufos de 2,5m d'alt amb careto tigreton = Avatar", i ja tanquen llums per dormir. Però cap a les 00h, ens desperten de no molt bones maneres (enfoten-se dels guiris amb els nostres caretos adormits, amb presses  i obrint tota la llum possible del bus), i parem a sopar.
Havent sopat ja si, a dormir...
Detall de Ho Ian

NO MORE CHAM...

Casa nostra a Cham Island
El dia 04, diana altre vegada a les 07h, amb l'esmorzar a taula, i un cop esmorzats, preparem equipatges, i cap al “port”, per agafar la primera barca. Aixó si, a mesura que anem caminant cap al “port”, tothom amb qui ens trobem ens diuen adeu i es despedeixen de nosaltres. Realment hem sigut “l'atracció” per la gent del poble durant 2 dies!! Tothom sap que hem estat allà, i com no, tothom ens coneix (erem els únics turistes al poble!!).
Agafem una primera barca, i després ens toca esperar durant quasi 2h abans de salpar amb el ferry, cap a Ho Ian.
Tenim previst agafar un bus nocturn cap a Nah Trang, que surt a les 17'45h i arribar a lloc de bon matí.... però arribats a Ho Ian, ens diuen que no hi ha places al bus, i que si volem podem quedar-nos una nit a l'hotel (com no!! business are business...!!) o podem agafar tren nocturn cap a Nah Trang. Però resulta que el tren és caríssim i jo decideixo passar un dia més a Ho Ian i agafar el bus l'endemà al vespre, mentre que l'Alex i el Ferdinand agafen el bitllet de tren, amb la sorpresa final, que tampoc tenen llits al tren (és a dir molt més car i menys cómode, però aquests 2 estan de vacances i no volen perdre ni un dia!!).
Passem unes hores plegats abans que agafin el tren, i un cop aquests marxen, l'Ed (que marxarà l'endemà al matí amb la moto) i jo anem a sopar i a fer uns billars mentre prenem algo.
Després ja toca dormir.

Detall del mar des del poble

CHAM-PIONS!!!!



Un dels habitants del poble de Cham Island
El dia 03, a les 05h de la matinada, em desperto amb la radio, i és que resulta que la posen per megafonía per tot el poble, i donen la previsió del temps (suposem que és pels pescadors, i com que aquí tothom pesca, doncs està clar....). Torno a dormir-me i a les 07h l'home de la casa ens desperta amb el seu típic “hello!!” (dic típic, perquè cada cop que ens vol dir alguna cosa, només diu “Hello!!”, i la resta amb mímica!!).
Ens llevem i ja tenim l'esmorzar a taula. Un plat de noodles, que més que esmorzar sembla ja el dinar!!!!
Acabats d'esmorzar, veiem a gent del poble i tothom ens comença a saludar i ensenyar-nos el que han pescat (gambes, crancs, calamars,cargols i peix petit per un tubo), i ens diuen el nom de cada cosa en vietnamita, però és impossible recordar els noms i encara menys la pronúncia d'aquests!!
Acte seguit, l'home ens proposa d'anar a pescar, i així ho fem. Agafem la barca i les canyes (literalment: són canyes amb algo de fil i un am) i cap a pescar.
No pesquem res ni en pintura, i provem fins a 3 llocs diferents, però amb el mateix resultat.
En vistes de l'exit, ens porten al poble on vem arribar el primer dia amb el ferry gran i visitem un temple i poca cosa més.
Tornem al nostre poble, continuem pescant, ara desde l'espigó i al cap de no res ens diuen que és l'hora de dinar (són les 12h).
La "nostra" barqueta

Havent dinat repetim exactament el mateix del dia anterior, els altres 3 cap a la platja i jo a l'hamaca de la casa.
Cap a les 15h vaig a buscar als coleguilles, i ens estem fins quasi les 17h a la platja.
Decidim tornar al poble, i aquest cop tots junts i pel camí de terra, i arribats a aquest alguna foto amb les últimes llums del dia i cap a sopar.
Havent sopat, anem a la platja, on fem un foc, i algunes cerveses i finalment cap a les 22h tornem a casa i a dormir.



CHAM ISLAND

El dia 2 ens vem llevar amb la intenció d'anar cap a Cham Island.
Després de preguntar i repreguntar vem averiguar on podiem agafar el ferry i ho vem aconseguir amb marge de temps suficient per encarar comprar algunes barretes de pa i fer-nos uns bocates de pernil, i poder parlar amb una noia que ja ens va aconseguir lloc per dormir quan arribessim a l'illa.
Després de 2h de trajecte arribem a Cham Island, i ja ens està esperant un home amb un paraigües i sortim d'un ferrry per entrar en un altre, més petit. 20min més de barquito, i finalment arribem a un poble de pescadors super petit!!
Arribem a una casa particular i ens ensenyen les habitacions, que resulten ser super petites però molt correctes, i per a 2 persones.
Un cop instal.lats, anem a fer snorkel, i ens trobem amb la sorpresa que hem d'inquivir-nos 5 persones en una espècie de cistella flotant!!!! Estem tots plegats entre sorpresos i acollonits pensant que si hem d'anar a fer snorkel amb la cistella, igual ens hi “juguem la vida”....
Després de 5min, tenim la grata sorpresa que tenen una barca més gran (de pescadors) i pugem a aquesta i ara ja si anem a fer snorkel.
Un cop arribats a lloc, saltem a l'aigua i resulta que la visibilitat és nula. No és veu absolutament res!!!!
Estem una estoneta més que fent snorkel, banyant-nos i decidim tornar cap al poble.
Arribats al poble demanem unes cerveses, i a poder ser fresquetes, i el problema és que aquí ningú parla res d'anglès!!!! Per tant acaba movilitzant-se bona part del poble per servir-nos les cerveses, però el tema fresquetes ni de conya!!!! Ens acaben donant un bloc de gel, i optem per poser-les en fresc i cap a dinar.
La senyora de la casa ens prepara un menjar boníssim, molt variat i abundant a més no poder (aixó si, sempre acompanyat d'arròs!!).
Havent dinat m'apalanco a l'hamaca i la resta del grupillo (Alèx l'australià, Ed l'holandés i Ferdinand l'alemany) em diuen que van a la platja del costat a muntar les seves pròpies hamaques.
Quedem que nes veurem més tard, i a descansar amb la panxa a tope!!
Després d'una bona migdiada, agafo càmara i m'arribo a la platja del costat, una mica abans de la posta de sol.

Fotos per aquí i per allà, i amb la posta ja feta, tornem tots cap al poble, però ells tornes per la costa saltant roques, i jo pel camí de terra.
Arribat al poble, em trobo amb el senyor de la casa i em pregunta on paren els altres 3. Li dic que haurien d'haver arribat, ja que venien per la costa. L'home em diu que m'esperi i torna amb una lot, i anem a buscar-los però just abans d'arribar a les primeres roques, apareixen els 3.
Cap a casa a sopar, i ara si ja tenim les cerveses ben fresquetes.
El sopar torna a ser super abundant a més no poder, i aquest cop sopem tots junts, inclosos els senyors de la casa i el seu fill.
Havent sopat, alguna cervesa més i cap a dormir.
Esq a dreta: Alex, Ferdinand, Ed, i la gent de la casa

MY SON HERITAGE



El 01 al llevar-nos decidim anar a visitar els temples de My Son (arquitectura Khmer, com els d'Angkor Wat a Cambodja, però el recinte és moooolt més petit).
Lloguem una moto i l'Ed amb la seva i comencem la nostra petita travessa per arribar-nos a allà.
Quan ja portem quasi 2h amb moto, veiem que la carretera comença a “fondres”, per passar a ser un camí de terra, i no hi ha absolutament res al voltant, tret d'alguns “búfals” banyant-se en una gran bassa. Veiem clar que ens hem equivocat, i decidim fer mitja volta i tornar a l'últim poble que hem passat. Arribats a aquest, just quan frenem les motos, la nostra moto comença a patinar i peguem un toque a una moto aparcada!!!! Per sort no ens fem absolutament res (típic toque tonto sense més conseqüències), i per sort el propietari, es va posar a riure i després de xequejar la moto per si li haviem trencat algo, ja va marxar.
Continuem de ruta i finalment arribem a My Son.
Ens estem allà una bona estona, visitant els diferents temples, tot i que el més important quasi ni es veu, ja que els americans durant la guerra se'l van carregar pràcticament del tot.
Tornem cap a Ho Ian, i mirem d'informar-nos com podem arribar-nos a Cham Island l'endemà.
Entre mig de les moltes respostes que ens van donant, apareix un guiri amb bici, i diu que també està interessat en anar a allà.
Finalment l'Ed i el Ferdinand (alemany) agafen un mini ferry per creuar a l'altre costat de l'illa i preguntar horaris i preus. Mentrestant l'Alex i jo anem a l'habitació a descansar una mica (internet, lectura, transferir fotos, etc....)
Quan finalment arriba l'Ed, ja sabem a quina hora surt el ferry, preu aprox, i decidim anar a prendre algo abans de sopar.
Aquí també s'apunta el Ferdinand, i ja aprofitem per sopar tots plegats.
Havent sopat, cap a l'habitació a preparar equipatges ja que l'endemà surt el ferry a les 07'30h.