Després de 25 dies per Vietnam, les sensacions que m'emporto són
bones.
Vaig començar pel nord, per Hanoi, arribant de matinada a una ciutat fantasma, per l'endemà veure que estava plagada de gent i sobretot de motos!!
Vaig poder anar a Halong Bay, on gràcies a la gent de l'excursió m'ho vaig passar BOMBA!!!!
Sense quasi ni temps, vaig empalmar amb un “treeking” al nord de Vietnam, concretament a Sapa, i també m'ho vaig passar força bé!!!!
El que d'entrada no em va agradar del païs, és que aquí no pots fer gaires coses pel teu propi compte, ja que si et vols buscar la vida”, t'acaben foten unes clatellades de por, per tant vaig anar fent amb agències de viatges o a vegades desde el propi lloc on estava allotjat.
Vaig baixar cap a Hue, i allà javaig coincidir amb l'Ed (holandés). Tot hi que és molt jove, ens vem portar un rotllo força xulo. Un dia més tard coneixem a l'Alex (australià), i a partir d'aquí hem viatjat plegats durant quasi 3 setmanes.
Després vem baixar cap a Ho Ian, ciutat maca però super mega turística, però des d'allà, vem tenir la sort de poder fer una excursioneta de 2 dies i 2 nits a Cham Island (pràcticament la única cosa que hem pogut fer per lliure), però per mi ha estat la cosa més xula durant tots aquests dies a Veitnam.
Minipoble de pescadors, on en menys de 3h, ja ens coneixía tot el poble, i on tothom ens anava parant i saludant.
Vem poder viure durant 2 dies en una casa vietnamita amb gent local, amb menjar local (super abundant i deliciós!!), i sense trobar-nos absolutament cap altre turista, tot un luxe!!!!
Vem continuar de ruta cap a Nah Trang, i la veritat va ser una mica el fiasco del païs: ciutat de costa, a reventar de botigues, bars i restaurants, i a reventar de russos (aquests no necessiten visat, ja que la URSS va ajduar molt a Vietnam després de la guerra amb els USA), i molts dels rètols i menus en rus.
Finalment arribem a Saigon (o HCMC), mega ciutat, on trobem que encara és més difícil que a Hanoi, creuar els carrers sense ser atropellat per la multitud de motos.
També vem fer l'excursió al delta del Mekong, però com ja vaig dir en el seu dia en el post, alló va ser el timo de la visita!!
He tingut la sort de començar amb gent, tant a Halong bay com a Sapa, molt diferent però ens hem avingut i força, i després quan ja he començat la “ruta”, he tingut la sort de coincidir amb l'Alex i l'Ed,amb el que ens ho hem passat molt bé.
Els vietnamites tenen un caràcter amable, però al mateix temps són MOLT orgullosos, i a vegades al moment de regatejar preus, o si no contestes correctament, la gent no s'està per contemplacions i t'engeguen, i la majoría de vegades ja no hi ha rectificació possible per part del turista, ni canvi d'actitud per part del vietnamita de torn.
Durant aquests 25 dies, també he pogut veure que hi ha diferències entre el nord i el sud del païs.
Així com en el nord, Ho Chi Min està omnipresent a tot arreu, al sud no és que dasaparegui (Ni molt menys!!), però no el veus a tot arreu. Ara, ni et plantegis de dir res contra Ho Chi Min, perquè potser les conseqüències poden ser greus.
Pel que fa a la gent, jo he trobat que la gent del nord era força més amable que no pas al sud, i com a cirereta, la “famosa”guia del delta del Mekong....(no more comments!!).
Vietnam m'ha agradat, tot hi que no és el païs més amable dels molts que he pogut visitar fins al moment, però tot hi així, ens continuen donant 10000 voltes als “occidentals”, que sempre acostumem a anar al nostre rotllo i passant de qualsevol turista perdut o amb necessitat d'alguna informació.
La limitació, a vegades, de no poder fer coses pel teu compte, no m'ha agradat, però així és com es funciona en aquest païs, per tant: “o lo tomas o lo dejas...”
Aquí a Vietnam he pogut visitar diferents llocs i museus referents a la guerra amb els USA, i realment al.lucines de com els nordvietnamites van poder guanyar la guerra amb la massacrada de bombes i productes tòxics que els USA i els hi van “deixar” durant tots aquells anys, i algu em va comentar, que els joves vietnamites estan pirrats pels USA, i jo vaig respondre que potser també s'hauría de parlar amb la gent gran que recorda la guerra per contrastar opinions.
I no se si és per aquest moitu o d'altres, però si algo tenen els vietnamites és que estan orgullosos del seu païs i de ser d'on són.
Vaig començar pel nord, per Hanoi, arribant de matinada a una ciutat fantasma, per l'endemà veure que estava plagada de gent i sobretot de motos!!
Vaig poder anar a Halong Bay, on gràcies a la gent de l'excursió m'ho vaig passar BOMBA!!!!
Sense quasi ni temps, vaig empalmar amb un “treeking” al nord de Vietnam, concretament a Sapa, i també m'ho vaig passar força bé!!!!
El que d'entrada no em va agradar del païs, és que aquí no pots fer gaires coses pel teu propi compte, ja que si et vols buscar la vida”, t'acaben foten unes clatellades de por, per tant vaig anar fent amb agències de viatges o a vegades desde el propi lloc on estava allotjat.
Vaig baixar cap a Hue, i allà javaig coincidir amb l'Ed (holandés). Tot hi que és molt jove, ens vem portar un rotllo força xulo. Un dia més tard coneixem a l'Alex (australià), i a partir d'aquí hem viatjat plegats durant quasi 3 setmanes.
Després vem baixar cap a Ho Ian, ciutat maca però super mega turística, però des d'allà, vem tenir la sort de poder fer una excursioneta de 2 dies i 2 nits a Cham Island (pràcticament la única cosa que hem pogut fer per lliure), però per mi ha estat la cosa més xula durant tots aquests dies a Veitnam.
Minipoble de pescadors, on en menys de 3h, ja ens coneixía tot el poble, i on tothom ens anava parant i saludant.
Vem poder viure durant 2 dies en una casa vietnamita amb gent local, amb menjar local (super abundant i deliciós!!), i sense trobar-nos absolutament cap altre turista, tot un luxe!!!!
Vem continuar de ruta cap a Nah Trang, i la veritat va ser una mica el fiasco del païs: ciutat de costa, a reventar de botigues, bars i restaurants, i a reventar de russos (aquests no necessiten visat, ja que la URSS va ajduar molt a Vietnam després de la guerra amb els USA), i molts dels rètols i menus en rus.
Finalment arribem a Saigon (o HCMC), mega ciutat, on trobem que encara és més difícil que a Hanoi, creuar els carrers sense ser atropellat per la multitud de motos.
També vem fer l'excursió al delta del Mekong, però com ja vaig dir en el seu dia en el post, alló va ser el timo de la visita!!
He tingut la sort de començar amb gent, tant a Halong bay com a Sapa, molt diferent però ens hem avingut i força, i després quan ja he començat la “ruta”, he tingut la sort de coincidir amb l'Alex i l'Ed,amb el que ens ho hem passat molt bé.
Els vietnamites tenen un caràcter amable, però al mateix temps són MOLT orgullosos, i a vegades al moment de regatejar preus, o si no contestes correctament, la gent no s'està per contemplacions i t'engeguen, i la majoría de vegades ja no hi ha rectificació possible per part del turista, ni canvi d'actitud per part del vietnamita de torn.
Durant aquests 25 dies, també he pogut veure que hi ha diferències entre el nord i el sud del païs.
Així com en el nord, Ho Chi Min està omnipresent a tot arreu, al sud no és que dasaparegui (Ni molt menys!!), però no el veus a tot arreu. Ara, ni et plantegis de dir res contra Ho Chi Min, perquè potser les conseqüències poden ser greus.
Pel que fa a la gent, jo he trobat que la gent del nord era força més amable que no pas al sud, i com a cirereta, la “famosa”guia del delta del Mekong....(no more comments!!).
Vietnam m'ha agradat, tot hi que no és el païs més amable dels molts que he pogut visitar fins al moment, però tot hi així, ens continuen donant 10000 voltes als “occidentals”, que sempre acostumem a anar al nostre rotllo i passant de qualsevol turista perdut o amb necessitat d'alguna informació.
La limitació, a vegades, de no poder fer coses pel teu compte, no m'ha agradat, però així és com es funciona en aquest païs, per tant: “o lo tomas o lo dejas...”
Aquí a Vietnam he pogut visitar diferents llocs i museus referents a la guerra amb els USA, i realment al.lucines de com els nordvietnamites van poder guanyar la guerra amb la massacrada de bombes i productes tòxics que els USA i els hi van “deixar” durant tots aquells anys, i algu em va comentar, que els joves vietnamites estan pirrats pels USA, i jo vaig respondre que potser també s'hauría de parlar amb la gent gran que recorda la guerra per contrastar opinions.
I no se si és per aquest moitu o d'altres, però si algo tenen els vietnamites és que estan orgullosos del seu païs i de ser d'on són.
No hay comentarios:
Publicar un comentario