miércoles, 28 de diciembre de 2011

Relaxat


El dia d'avui (28-12-2011), ha estat d'allò més tranquil des que vaig començar el viatge. M'he llevat tardet, rentat una mica de roba que tenía pendent (i abans de que comencés a "caminar sola", que ja li faltava poc!!), i trobar-me amb el Daniel (el suïs) a la terrasseta de la guesthouse, on hem fet un "chai" (te amb llet, que aquí el prenen a totes hores!!), per després anar cap a l'altre costat de la ciutat.
Just creuar el pont, m'he trobat al Eyal (noi de N.Y. city) que vem coincidir esmorzant a Jaisalmer, el matí que jo marxava al desert. Hem dinat plegats, i xerrat forces hores i finalment s'ha fet fosc.Hem creuat el pont hem berenat plegats i tornada a la guesthouse, per recollir la roba neta i seca, i fer aquesta entrada al blog. Ara en una estona aniré a sopar.
Sembla que demà deixo Udaipur (ciutat MOLT xula  i MOLT tranquila!!) per anar cap a Diu, i m'esperen unes 13h de trajecte, per tant ja puc preparar l'equipatge i les meves "forces" per rebre alguna "sorpresa índia", de les que passen quan viatges en aquest país. Ja us ho explicaré!!

martes, 27 de diciembre de 2011

Detalls




 Avui 27,(“ja recuperat de les feses de Nadal...”), he visitat el Palau, amb una multitud de gent i nens, que m'ha fet farragosa aquesta, ja que hi havia moments que semblava hora punta al metro (feia MOLT temps que no tenía aquesta sensació!!). Aquí els nens també tenen vacances de Nadal!!
He pogut visitar (dins el mateix Palau amb entrada a part, i aquí si, sol!!) una expo de fotos antigues i actuals colorejades a mà amb diferents tècniques, havent de demanar que m'obrissin els llums de les 3 sales, ja que al no haver-hi ningú, estaven apagades.
D'allà he anat cap a l'altre costat de la ciutat creuant per un dels varis ponts que hi h a per aquí.
Primer zona turísitca d'hotels, guesthouses varies, i vistes al llac, per després perdre'm com a mi m'agrada, pels diferents carrers fins a trobar-me la part “real” i no turística de la ciutat.
Tornada a la guesthouse, internet a l'habitació, a sopar, i (de casualitat) sortir una miqueta, amb un suïs que hi ha a la guesthouse (Daniel), i el propietari de la guesthouse, (que tela!!) per acabar ballant un “mega hit” d'un grup indi actual en un bar-pub molt a prop de la guesthouse!! Molt divertit!!


lunes, 26 de diciembre de 2011

El 25 de Desembre...



Doncs si, ahir 25 de desembre, vaig estar passejant per aquesta xulíssima i tranquilíssima ciutat que és Udaipur. “Dividida” en 2 per un llac, hi ha una zona super tranquila (on estem la majoría de motxileros), i una amb més trànsit (sense exagerar!!) i hotels de més categoría (fins arribar al Super 5 estrelles que hi ha al mig del llac i que surt a la pel.lícula Octopussy de James Bond).
La gent força agradable, i realment molt tranquil...
Un cop feta la passejada, vaig connectar-me via skype amb la familia (a BCN) desitjant-los les festes, durant una bona estona i parlant amb molts d'ells/es.
Soparet molt tranquil en un restaurant amb vistes al llac (aquí n'està a petar de terrassetes amb vistes al llac, res original!!) i veient els 4 focs artificials que tiraven des del super 5 estrelles del llac. Tornada a la guesthouse, una segona connexió via skype (ara amb Pasqual i family), i a dormir!!
Avui 26 de desembre-Sant Esteve- no he vist ni un canaló (i ja me'n menjaría uns quants!!), però he continuat la meva passejada per Udaipur, visitant alguns temples hindús i els voltants del llac.
Per cert, el Tió m'ha cagat "El mapa de Luici'Scapade" pel blog!!

domingo, 25 de diciembre de 2011

BON NADAL!!

Per cert, aprofito el blog per desitjar-vos a tots/es un:
MOLT BON NADAL, MOLT BONES FESTES I UN TREMENDÍSSIM BON ANY 2012!!!!
BON NADAL!!
Mengeu una mica d'escudella, pilota, etc per mi!!

Sort del Fort!!



Vaig agafar el bus per anar cap a Jodhpur a les 22h, però fins les 23h no va arrancar.... Un cop en trajecte, vaig poder dormir, ja que la carretera era molt suau i no hi havia sotracs. Però cap a les 3'30h, em desperten de no gaires bones maneres i em diuen que.... ja hem arribat a Jodhpur!!   
En teoria arribava a les 06h, però el bus va anar tant ràpid, que vem arribar 2'30h abans del previst, tot i sortir 1h més tard!!                                                    Al baixar de l'autobus, força adormit i amb fred, em van “assaltar” uns 5 homes tuk-tukeros, oferint-me de portar-me a alguna guesthouse. Els vaig dir que esperessin un moment (jo encara m'estava ressituant i maleïnt a la gent que em va vendre el bitllet), però en vista de la seva insistència, els hi vaig fotre un crit que es van quedar gelats!!          Finalment em van portar a una guesthouse, sota la meva “amenaça” que si no era neta il econòmica, no pagaría ni el tuk-tuk. Com no, ja em van entendre,ja, i realment l'habitació era neta i “força” econòmica.     Vaig dormir 5h i ja vaig fer el check out. El noi de la guesthouse (suposo que en vista de la meva cara de pomes agres a l'arribada de matinada), em va recollir la motxila em va dir que me la guardava, i que pugés a veure les vistes que hi havia a la seva terrassa. Vaig al.lucinar amb el fort!! Realment increible!! Vaig informar-me d'horaris per anar a Udaipur, i el noi ja em va vendre el bitllet per la nit següent. Vaig esmorzar tranquilament, i de visita cap al fort. Visita gratificant pel fort, i d'allà vaig anar al Palau de ......., just al costat. Des d'allà cap a la torre del rellotge, on vaig coincidir amb un mercat a rebossar de gent a més no poder, i tornar a la guesthouse a fer temps abans d'agafar el bus per anar a Udaipur.                       
Vaig agafar el bus, amb sleeper class altre vegada, però aquest cop, la carretera era més una pista forestal que no pas carretera,saltava,a vegades volava,... no he dormit pràcticament gens, però aquest cop els horaris han estat correctes. A les 05'30h arribava a Udaipur. Menjar algo ràpid i buscar la guesthouse on finalemt m'he instal.lat una mica abans de les 07h del matí. He dormit una mica i ara vaig a veure què tal és aquest poble.


                      

Pel "Gran" desert Thar



Finalment el passat 22-12-2011 vaig poder anar al “Gran” desert Thar.                                                                            Vaig començar una mica amb el peu esquerra, ja que a la nit vaig tenir la “visita” d'un petit ratolí, que no em va deixar dormir gaire. Per continuar, la gent de la guesthouse s'havien enfadat amb mi, perquè anava al desert amb una altre “companyía” que no era la seva, i quan es van assebentar d'aixó (el dia 21) ja em van fer pagar l'habitació i em van recalcar que la sortida era a les 09h del matí. La vaig aprofitar fins a l´'ultim minut (literalment), i ja vaig fer el check out per anar-me a trobar amb el Ketha (camel man). Però a l'India, el temps i les coses no les pots planificar com tu vols, i finalment el Ketha es va presentar al voltant d'1h més tard del què haviem quedat...!! Em va recollir, i vem caminar fins a lo que era “casa seva”, i allà amb vaig trobar amb una parella de Suissa, els meus companys de viatge pel desert!! Finalment cap a les 12h, agafavem el jeep per anar cap al desert a buscar els camells i començar la travessa, amb una comitiva formada per 4 camells, 3 turistes, i 4 homes que ens portaven al desert. Vem anar en camell al voltant de 3h, fent parada per dinar, i veien pel camí, gazeles, guineus, camells, àligues i voltors.    
Just abans de pondres el sol vem acampar en un lloc amb dunes típiques de desert, però no exagaradament grans, ni molt extenses, però ens van assegurar que l'endemà al matí ens llevariem d'hora per fer més hores en camell i veure extensions més grans de desert.                                                                                                                                                            
Vem passar la nit al desert, amb una increïble nit estelada a més no poder, i dormir.                                                         L'endemà ens vem activar després de l'esmorzar, però encara no se per quin motiu, vem esperar al voltant d'1h a que portessin els camells. Després de preparar-los, finalemt ens vem activar altre vegada amb camell, i a sobre jo amb un “company” sobre el camell, un dels homes que venía amb nosaltres. Al cap d'unes 4h en camell, finalment no vem veure les “grans” extensions de dunes que ens havien dit, i quan vem parar a dinar, ja ens van dir que allà s'acabava el trajecte en camell (?). Dinem tranquilament, i de sobte ens fan recollir les motxiles per anar a buscar el bus per tornar a Jaisalmer. Amb certa pressa anem a la carretera, i després de vora 45min esperant, un home ens diu que el bus ha passat fa més d'1h, i que ja no hi ha més busos per tornar. Aleshores el Ketha ens diu que ha trucat a un taxi i que ja està en camí, però després d'1'30h d'espera, el “gran” taxi, resulta ser un tuk-tuk, i dels petits, on ens hem d'inquivir 4 persones amb bosses i motxiles i fer-nos vora 40km de carretera. Finalment vem arribar a Jaisalmer vora les 19'30h en comptes de les 16'30h i gelats, ja que el sol havia marxat abans inclús de que ens recollis el tuk-tuk.                                                                                                                             Em despedeixo de la gent, i compro bitllet per anar cap a Jodhpur amb sleeper class, sortint de Jaisalmer cap a les 22h i arribant a Jodhpur cap a les 06h del dia següent.
Els nostres camells un cop vem acabar l'excursió!!

miércoles, 21 de diciembre de 2011

Esperant anar al Desert de Thar...








El dia d'avui (21-12-2011) ha estat de "transició", fent temps abans d'anar demà al matí cap al "gran desert de Thar". M'he llevat i al obrir els porticons de la finestra, he al.lucinat: feia frescota i hi havia una boira bastant densa que només deixava veure els voltants de la ciutat i poca cosa més. M'he activat tot i aixó, i mentre avisava que demà al matí deixo l'hotel (o guesthouse), he preguntat per un edifici que es veia a prop del mercat. Ha resultat ser el palau de Mandir. Com no, - "super maco i super interessant per visitar"-, però la veritat tampoc tenía gran cosa a fer. He esmorzat, i m'he dirigit cap al Palau. Un cop allà, no hi havia absolutament ningú, excepte com no, el venedor d'entrades. He "visitat" el Palau, i un cop acabada la visita m'he arribat al mercat a fer-hi una ullada. Res de l'altre món tampoc, ja que semblava més aviat una "fira" molt petita, que no pas un mercat. Fet aixó, he diambulat pels carrers de la ciutat, fent quatre fotos i poca cosa més, fins que he tornat a topar amb el Ketha (el camel man que demà m'ha de portar al desert!!). L'home m'ha dit que encara no havien arribat els 2 companys amb els que haig d'anar al desert (i en teoría el motiu que estigui fent temps avui a Jaisalmer. Encara acabaré anant jo sol amb el Ketha??!!), i tampoc s'ha tallat un pel a demanar-me que li portés a tursitstes per anar al desert. Fins hi tot m'ha donat targes seves i m'ha fet apuntar el seu telèfon móvil per donar-lo als turistes... En vista de les incerteses d'aquest bon home, he decidit anar a menjar alguna cosa i he repetit el restaurant amb "wi-fi" (poso cometes perque desde fa 3 dies que hi vaig a sopar, ja han deixat connectat un cable ethernet i un lloc per mi al costat del modem, ja que per alguna raó el meu netbook no es pot connectar via wi-fi allà...?? A vegades és com si et coneguessin de "tota la vida" en aquest país...), on he pogut parlar amb el Pasqual, i acte seguit la connexió ha desaparegut. Aleshores he anat a informar-me per bitllets de bus pel proper dia 23 anar a Jodhpur, i m'han dit que el mateix 23, quan arribi del desert, el puc comprar (ja veurem si és veritat...), i ja he anat a l'hotel a preparar la bossa amb els estris i roba necessaris per demà anar al desert de Thar, on en principi faré nit a les dunes, però encara no se si només amb el Ketha o amb més gent?? A veure què passa!!

martes, 20 de diciembre de 2011

Ara tocarà "Camel Safari to Desert"




Doncs avui 20-12-2011 de fer el turista poc, ja que he anat a buscar el camel man d'ahir, després d'esmorzar tranquilament (com no), i de fet m'ha trobat ell a mi. Doncs mentre feia memòria d'on m'havia trobat ell a mi el dia anterior, un home amb turbant m'ha saludat, i la veritat, l'he saludat per quedar bé i poca cosa més, però de sobte l'he reconegut!! Quan li he dit que el buscava per preguntar pel seu safari pel desert, li ha faltat temps per portar-me a la seva “oficina” (una “casa” de te india, amb tots els “ets i uts indis”,...). M'ha ensenyat el llibre de recomanacions (amb tots els idiomes), de tots els turistes que ha portat amunt i avall. Després algunes fotos del què podré veure, i tot aixó barrejat amb el seu anglés (mega macarrònic!!) i vora dues hores de conversa que es podrien resumir en 5min (l'home-Ketha- és repetia mogollón-”do you understand me? Sleeping in the dunes,...”). D'aquí ja he passat a fer paga i senyal (amb rebut inclòs). A partir d'aquí se m'ha ofert per acompanyar-me a fer diferents encàrrecs que jo havia de fer per la ciutat (entre ells, treure calers del caixer). Un cop ja m'havia “reenriquit”, l'home ja m'ha reclamat tot el pagament del safari -”haig de comprar menjar, beure, etc...”- Finalment ja li he pagat tot, però fins demà passat dia 22 no podem sortir, ja que hi ha 2 persones més que arriben demà a Jaisalmer, i que també han concretat el mateix safari pel desert.
Després d'aixó m'he trobat amb l'Elisabeth (per casualitat, tampoc és gaire difícil no trobar-se, ja que els guiris ens movem per les mateixes zones si fa o no fa...) i hem anat plegats a veure el llac recomanats per la seva guia, on posava que era molt maco i amb uns temples molt interessants per visitar. Hem vist el llac, no l'hem trobat gens maco, i els temples "havien desaparegut". Petit fiasco de visita, hem anat a menjar alguna cosa, i ens hem tornat a trobar el Ketha (el meu camel man), i no ha desaprofitat l'ocasió per vendre-li el safari a l'Elisabeth, però ella ja n'havia contaractat un via agència. Finalment tornada cap al fort, i cap a la guesthouse fent temps per anar a sopar i a veure si em puc connectar a internet altre vegada (i com podeu veure ho he aconseguit!!).

lunes, 19 de diciembre de 2011

Finally, Jaisalmer



Ahir abans de sopar (per fi vaig poder menjar altre vegada!!), em vaig poder connectar a internet i fins hi tot vaig poder parlar amb l'Albert via Skype.
I avui 19-12-2011, ja recuperat el meu estomac ( i jo mateix), finalment he pogut visitar Jaisalmer tal com és mereix, i aixó vol dir, com no, unes quantes horetes de caminar, però disfrutant!!
He començat caminant sense cap destí, però després d'esmorzar, he decidit anar a visitar els temples jainís que hi ha dins el fort ( i que estaven just al costat d'on he esmorzat, no ens enganyem!!). Un cop visitats, he decidit sortir del fort per veure aquest desde la ciutat. Un cop fora he pogut visitar la primera “haveli” (o casa antiga de gent benestant) i des d'on he vist el fort desde l'exterior. Allà he coincidit amb l'Elisabeth, noia francesa amb la que finalment he passat la resta del dia visitant 2 havelis més i alguns carrerons d'aquesta ciutat, fins a finalitzar en una terrasseta on (aquest cop si!!) he pogut veure la posta de sol sense entrebancs pel davant.
Un cop vista la posta, tornada a “l'hotel”, i ara aniré a sopar. Sembla que ja he connectat amb un cameller per fer el meu “safari pel desert” (així és com s'anuncien totes les excursions al desert).
A veure si demà ho concreto i me'n vaig un parell de dies pel desert dormint a les dunes....
i per acabar el dia...



domingo, 18 de diciembre de 2011

repòs i bondat





Avui 18-12-2011 m'he passsat pràcticament tot el dia al llit, res de visites ni patejades, ja que aquesta nit passada, alguna cosa m'ha sentat malament i he passat la nit del lloro (amb “surtidor” inclòs que ni la Fontana de Trevi).
Pel matí m'ha sonat el despertador, però estava fet pols, per tant mitja volta i a recuperar son i algo de forces. Finalment cap a les 16h m'he activat, he anat a mirar mails, i just quan em connectava, hi ha hagut un problema a tota la ciutat, i ja no hi ha hagut connexió. Miraré d'anar-hi més tard a veure què passa i probaré també, si puc menjar una mica d'arròs blanc (per curar-me en salut...). 
Espero passar molt bona nit i demà visitar la ciutat i el fort. També tot apunta a que aniré amb camell al desert un parell de dies (tothom t'ho ofereix aquí), tot i que encara no he concretat res.

Desfent temps





Doncs ahir finalment i desprès d'una altre “sorpresa índia” amb els horaris del bus nocturn a Jaisalmer (solventada molt ràpidament, per sort!!), vaig encara poder sopar a Pushkar, i cap a les 00h finalment vaig agafar el bus cap a Jaisalmer, amb “cita” concertada per visitar una guesthouse a Jaisalmer tal com arribés.
El ticket del bus era sleeper class”, i amb tren ja coneixía de què anava aixó, però amb bus encara no. Doncs resulta que també tenía un llit en el bus!! Per dir-ho de forma entenedora, és com un autocar normal, una mica més alt i ha sobre les butaques (típiques) hi ha els llits en compartiments individuals o dobles.
El llit el tenía, la son també, però entre els moviments del bus i el fred (altre vegada, MOLT fred!!), no he dormit pràcticament.
Arribat a Jaisalmer, m'han recollit en jeep per anar a veure la guesthouse, però per excés de gent en el jeep, m'ha tocat anar en moto (de paquet).
Habitació molt senzilla, no tant neta com a Pushkar, però correcte (per només 150INR, al canvi 2,14€), i dins el fort.
M'hi he instal.lat, i realment m'hi he instal.lat tant bé que m'he adormit fins vora les 16h (cada cop que agafo un trajecte nocturn per estalviar-me hotel o guesthouse, arribo mort i “perdo” el dia següent...!!).
Un cop despertat de la “migdiada”, he donat una volta pel fort, i tornar a l'hotel per veure la “magnífica” posta de sol (anunciada en la publicitat de “l'hotel”): doncs resulta que estan contruint una casa just al costat amb una paret que només deixa veure de refiló el sol!!
Fet aixó, faig temps per anar a sopar, i demà espero poder visitar la ciutat.
També sigui dit, fa molt bona pinta (siguem una mica positius,no?)...


viernes, 16 de diciembre de 2011

Fent temps...

Avui bàsicament (tot i que encara són les 15'20h aquí, les 09'50h a BCN),  he estat fent temps per agafar el bus que m'ha de portar a Jaisalmer, en un trajecte que en principi ha de durar unes 12h.
A les 11h he fet el check out de la guesthouse, he donat una volta pel poble, i finalment m'he arribat al restaurant amb wi-fi on vaig estar ahir (l'únic que funciona correctament aquí a Pushkar). He pogut parlar i veurem amb el Martí via Skype, i després he parlat amb la Natalia, també via Skype.
Encara tinc forces hores per endavant, que ja miraré d'omplir tranquilament.
Ja ho explicaré en la propera entrada juntament amb el trajecte de bus i l'arribada a Jaisalmer!!
A veure què passa...

Colors





Avui 15-12-2011,podriem dir que l'he passat entre la meva terrasseta particular i un restaurant amb connexió wi-fi que vaig descobrir ahir (en una de les meves passejades).
Al matí tenía intenció de veure sortir el sol desde dalt d'un turó que hi ha aquí mateix (i com no amb temple inclòs), però la veritat he preferit dormir.
He esmorzat a la terrasseta, i he consultat a la guia per mirar el meu porper destí, i un cop decidit, consultar horaris i preus. Resultat, a les 12h ja tenía encarregat el bitllet de bus per demà a la nit anar a Jaisalmer, amb seient “sleeper” (ja veurem com de “sleeper” és...?) arribant (si tot va bé) cap a les 10h del matí següent.
Fet aixó he anat directe a buscar el restaurant amb wi-fi, i un cop l'he trobat, hi he dinat i m'hi he passat unes horetes escrivint mails i penjant les entrades que tenía pendents al blog, així com algunes fotos noves.
Cap a les 16h m'he activat i he decidit anar a veure la posta de sol, des d'on aquest matí volía veure la sortida. M'hi he arribat i pel camí he pogt veure “pavos reales” (galls d'indi?) i alguna llebra.
Vista la posta de sol, cap a la guesthouse fent temps per anar a sopar.
Demà haig de deixar la guesthouse a les 11h però el bus no surt fins les 23h, per tant tot apunta a que “diambularé” pel poble.

jueves, 15 de diciembre de 2011

Oooooohhhhhh Yeaaaaaahhh!!!!!







El dia d'avui (14-12-2011) l'he dedicat bàsicament (i no es poca cosa!!) a caminar per aquest poble, Pushkar. Rodejat de temples, però als quals no hi he pogut accedir ja que només són pels de religió hindú, m'he fet un fart de caminar. He visitat el llac, on els hindús s'hi banyen (i encara no entenc com no agafen infeccions o altres històries, ja que està força brut!!), on tampoc es poden fer fotos dels banys d'aquests, per tant les fotos eren “aproximacions” o detalls que trobava pels voltants del llac i dels temples. També he començat a trobar turistes i motxileros (després d'algunes setmanes sol com un musol, sembla que torno una mica a la “civilització”). Pushkar és un poble turísitc pels estrangers i també pels indis, ja que també he trobat força turisme indi, i segurament de religió hindú. Lo “pitjor” del poble, és que et fas un fart de dir d'on ets,d'esquivar als que et volen vendre algo, o als que senzillament et volen treure calers de la manera que sigui. Arriba un moment que els saludes quan et pregunten algo i continues caminant, ja que si pares, t'organitzen desde festes rituals “on podràs fer totes les fotos que vulguis”, safaris en camell, tatuatges de henna, oracions i benediccions per mi i tota la familia o et donen la benvinguda amb petals per tirar al llac (ja que porta bona sort...). Fins hi tot els nens/es et somriuen, et reclamen una foto, i quan els adverteixes que no els hi donaràs ni cinc, et mostren la seva “cara” realment (passen de tu i se'n van a buscar a algun altre turista que els hi dongui calers). Tret d'aixó (que tampoc és exclusiu de l'India, no exageressim!!), el poble és força tranquil, amb diferents llocs per menjar (tant indi com occidental), super farcit de botiguetes on pots comprar anells, arracades, penjolls, roba, etc... Avui per sort meva, tot i portar la guia (no li he fet ni cas), senzillament m'he dedicat a veure el poble caminant sense cap destí concret, i aixó comporta donar moltes voltes sense saber-ho però descobrint racons i petites coses que a vegades t'alegren el dia.M'ho he passat molt bé!!Demà miraré de visitar alguns temples que hi ha pel voltant o/i tornar al poble.
.

PUSHKAR: el trajecte més fàcil (fins ara)



Doncs avui (13-12-2011) he tornat a canviar d'emplaçament, ja que Jaipur va ser una mica bluf (tanta ciutat rosa per visitar segons la guia, i que vols que et digui...). Avui m'he arribat fins a Pushkar, en el trajecte més curt, suau i sense "les típiques sorpreses índies". Vora unes 3'30h de bus per autopista, i ja abans d'arribar a Pushkar, ja tenía lloc per dormir. He fet canvi de bus a Jammu, i allà m'ha entrat un home (jo pensava que era el cobrador), i finalment m'ha donat la tarja de la seva guesthouse just abans de baixar del bus, quan aquest ja arrencava. M'han recollit només baixar del bus (m'havien dit que vindría una pick-up però finalment ha estat una scooter), m'han ensenyat l'habitació, i ja m'hi he instal.lat. Habitació petita però molt neta, amb vistes de tot el poble i molt econòmica!! És un lloc molt tranquil i demà aniré a visitar-lo. Fa molt bona pinta!!

lunes, 12 de diciembre de 2011

Jaipur i la ciutat rosa

                                             Detall de la façana principal del palau de la ciutat rosa



L'endemà d'haver arribat a Jaipur (11-12-2011), el cos em va demanar no fer res, i molt gentilment el vaig obeir:
vaig dormir fins a no poder més (hi van ser mooooooooltes hores!!), em vaig apalancar a la terrassa de la guesthouse moltes hores més i poca cosa més vaig fer.
Avui en canvi (12-12-2011) m'he llevat relativament d'hora i després de la dutxa i l'esmorzaret, xino xano cap a la ciutat rosa (super interessant segons la guia...).
D'entrada en comptes de visitar la ciutat rosa, he visitat la ciutat antiga sense saber-ho ( i jo pensant que era la ciutat rosa...), però quan ja estava decidit a tornar a la guesthouse, un marmoler bastant catxondo (em volia vendre una estatua a tamany real d'un sant dels que tenen per aquí. L'home encara deu riure del meu primer careto!!) m'ha indicat per anar a la ciutat rosa. Finalment hi he arribat, i es curiós de veure, però la veritat no n'hi ha per tant (les guies a vegades ho exageren tot molt!!). He passejat pels diferents basars que hi ha.He hagut d'esquivar a joiers, pintors, il.lustradors, etc.. etc... tots oferint-me “el timo de la estampita”: compra aixó per 4 peles i ho vens allà per 40. O necessito algú que em porti a BCN moltes pedres precioses, etc... etc... etc...
Finalment ja cansat de caminar i esquivar gent de tot tipus,he tornat xino xano a la guesthouse per descansar una mica, sopar i dormir.
Demà potser ja vaig cap a Pushkar ( a unes 4h en cotxe des d'aquí).
                                              Aquí em podeu veure...

L'era de la desglaciació


Esmorzaret a l'hotel, recollir motxilla, i anar a l'estació de taxi-bus, on en menys de 2 min ja era al cotxe i en 5, ja començava la ruta per arribar a Jammu. M'esperaven 8h de cotxe, tot i que finalment en van ser 11h, ja que per fer els vora 240km, tot eren curves a esquerra i dreta, pujant i baixant. Però arribant a Jammu, ens vem trobar amb varis accidents, lo qual ens va provocar una caravana just abans d'arribar.
A nivell “destacable” del viatge fins a Jammu, és que vaig patir el primer control sever per part dels militars, just abans de creuar un túnel. Em van demanar el passaport, on havia estat, on m'havia allotjat, que feia allà, on anava, etc... No van ser més de 5 minuts, però en una garita amb 2 militars (i no de bon rotllo!!), mentre la resta de gent del cotxe era a fora esperant-me.
Un cop arribat a Jammu, directe a l'estació de tren, però per variar a l'India, no pots improvitzar a l'últim moment. Resultat: em va tocar fer nit a un hotelet relativament prop de l'estació.
L'endemà aconsegueixo arribar a l'estació de tren (per les vies i no pel carrer, ja que un dona em va indicar com li va donar la gana, i els militars de l'estació van flipar amb la meva arribada: proper tren arribant a Jammu Tawi... el Luici!!).
Finalment i després de forces voltes de taquilla en taquilla aconsegueixo comprar el bitllet per Jaipur.
Faig temps en un ciber enviant mails, dinaret, i cap a l'estació.
Un cop arribo al tren, sorpreson: el que he comprat és un bitllet però en llista d'espera!! (és a dir no tinc llitera assignada). Només tindré llitera si algú ha donat de baixa el seu bitllet o no agafa el tren.
Finalment em toca compartir llitera amb un noi indi (que amablament i veient el meu careto de desconcertació m'ha deixat dormir amb ell a la llitera).I per tal d'intentar descansar, ens col.loquem cap i cuats (cap i peus, peus i cap). He dormit poquíssim, però vora les 05h del matí, un cops arribats a l'estació de Delhi, he pogut col.locar-me en una llitera, ja que molta gent ha baixat.
Ja per acabar aquesta entrada, després de vora 18h de viatge, he arribat a Jaipur (amb 2h de retard), on ja m'he instal.lat, fa un sol xulo i CALORETA!!. Però avui poca cosa faré, ja que estic reventat i tinc ganes de menjar alguna cosa, dutxar-me i dormir.
Demà serà un altre dia!!

sábado, 10 de diciembre de 2011

Srinagar: si te he visto no me acuerdo...


07-12-2011
M'he despertat i plovia, no gaire, però resulta que ha plogut durant tota la nit.
Esmorzar a ”l'hotel”, i en vistes que estava plovent cada cop més, he aprofitat per fer bugada, ja que aquí si que hi ha aigua calenta (calenta de debó!!), amb una dutxa final per mi realment gratificant!!
Ha deixat de ploure cap a migdia, i he sortit per visitar la ciutat, i realment no m'ha agradat gaire.
Hi ha un llac central (Dal lake) i la ciutat està al seu voltant però molt dispersa. Pels voltants hi ha muntanyes, però estava més que tapat i no veia ni rastre de les muntanyes.
He passejat pels voltants del llac, i el més interessant ha sigut veure 3 “martín pescador” o “kingfisher”. Mai n'havia vist cap en “directe”, i un fins hi tot s'ha deixat fotografiar de força a prop.
Dinaret, preguntar preus i horaris per anar a Jammu ( per demà), i quan ja tornava cap a l'hotel he trobat un “cibercafe”, que no en tenía res ni de ciber i menys de café, però que funcionava prou bé la connexió. He enviat alguns mails, i aleshores ja si, tornada a “l'hotel” per sopar i dormir.

Catxmir Trophy 2011



(5-12-2011) El dia es presentava d'allò més “interessant”: mirar de sortir de Leh, com fos.
Em dirigeixo cap a l'estació de taxis i microbusos ( o millor dit microfurgonetes), i pregunto per anar a Srinagar. Em comenten que són unes 13h de cotxe, i que surten al voltant de les 17h, i que si vull plaça haig de deixar paga i senyal. Aixó mateix faig, i cap a comprar teca pel viatge. De sobte em trobo un cibercafe dins un carreró-passatge cobert!! La sorpresa és total quan em diuen que funciona la connexió!!!! Miro d'enviar alguns mails, i TELA!! (el dia que tinguin ADSL o cable, fliparan!!). Super lent, és penjava cada 2x3, etc... Total per enviar 5 mails curts, vaig trigar …, però al final em van cobrar 20min (suposo que anaven veient el meu careto de “desesperació” cada cop que es tallava o no s'enviava el mail de torn).
Dino alguna cosa, preparo equipatge i cap a l'estació de taxis.
Finalment sortim a les 18h. Tota la nit viatjant per la carretera més alta del planeta (o aixó em van dir) i gràcies a la lluna creixent encara podia anar “veient” les muntanyes de l'Himalaya a tocar.
Cap a la 01h parem a Kargil, i em diuen que fins les 06h no continuarem ja que el conductor ha de descansar.
Ens instal.len en una guesthouse, on l'habitació estava gelada a més no poder.
A les 06h tornem a agafar cotxe i a les 07h parem enmig de ves a saber on, i canviem de cotxe per agafar un 4x4. Comencem a pujar per la “carretera” d'un port de muntanya. Les muntanyes estan nevades, pel riu corre aigua però bona part està gelat. Entre tots fem un “concert” de la gota que cau del nas. Fa un fred que PELA!!!!!!!
De sobte ens trobem caravana (allà dalt!!). Una microfurgoneta s'havia quedat enganxada en un “bassal” de gel. Tots a fora a emputxar i ajudar com poguessim per treure-la d'allà. Ho aconseguim i després ens toca passar a nosaltres i a altres taxis 4x4. De sobte un dels 4x4 també s'encalla, i sant tornem-hi que no ha estat res, i amb el super fred omnipresent (dins i fora del 4x4). Emputxant, col.locant pedres sota les rodes perquè pogués traccionar i finalment també ho aconseguim.
Superat el trangol, continuem el nostre viatge flipant amb uns paissatges espectaculars (i la presència militar és més que notable, estem a tocar amb la frontera del Pakistan i hem entrat a la regió del Catxmir disputada entre India i Pakistan desde fa moltíssims anys).
Un cop baixem el port de muntanya, 3er canvi de cotxe, i aquest finalment ens deixa a Srinagar vora les 13h desprès de 19h de viatge.
La ciutat està presa (literalment) per la policia i els militars, ja que resulta que hi ha una “trobada” i posterior manifestació-protesta radical musulmana (religió predominant a Catxmir,).
Busco lloc per dormir i després de desenpallagar-me d'un parell de pesats (a comissió) aconsegueixo instal.lar-me, si, gràcies a un altre pesat a comissió, “super preocupat per mi i la meva integritat” quan al refusar d'entrada el seu “hotel” per mirar altres opcions, havia trigat més del que ell es pensava en tornar...) .
Soparet i a dormir.
Demà visitaré la ciutat, i miraré busos per anar a Jammu i d'allà intentar empalmar amb un tren fins alguna població del Rajastan, i començar a trobar-me motxileros i/o turistes. Però sobretot vull deixar el fred tant intens d'aquests dies (aquí no en fa tant, però tela!!).


Brot d'alegria



Aquest matí (4-12-2011) m'he llevat més o menys d'hora i el projecte era investigar quins busos em podien treure de Leh cap a una altre banda. I abans de sortir, l'home de la guesthouse em diu que a prop d'aquí hi ha un temple bonic per visitar i s'hi pot arribar en bus. Serà el segon projecte del dia.
Començo a preguntar pel tema dels busos per sortir de Leh, i resulta que ja hi ha 1 carretera tallada i que per tant els busos no hi circulen, per tant l'única opció que tinc per sortir és l'avió. Pregunto el preu per volar a Delhi, i una mica més i em desmaio. Costa el triple que de Delhi a Leh.
Opto per agafar un bus i anar a visitar el temple que m'havien dit, mentre rumio què faré per sortir d'aquí.
Visito el temple i mentre estic fent fotos, veig que més enllà n'hi ha un altre. Agafo un altre bus i m'hi arribo també. Les vistes són realment espectaculars, ja que un costat és super àrid i semi desertic, mentre que a l'altre costat hi ha horts, un petit riu i les muntanyes de l'Himalaya nevades. El contrast és tremendo.
Un cop fet aixó agafo el bus i torno a Leh, on faig quatre fotos i miro de trobar algun bitllet d'avió força més econòmic. No hi ha forma, però un home em comenta que hi ha la opció d'anar en minibus o taxi bus fins a Jammu (fa frontera amb Pakistan) i des d'allà agafar un tren.
Torno a la guesthouse rumiant aquesta opció, i quan sóc allà em trobo a l'home de la guesthouse que em pregunta per la visita al temple. Li comento les meves visites, li ensenyo les fotos i xerrant xerrant, em comenta que hi ha una altre ocpió per sortir. Puc agafar un taxi bus fins a Srinagar i un cop allà és viable trobar bitllets d'avió més econòmics que aquí a Leh. O agafar un bus fins a Jammu i d'allà agafar un tren o bé cap a Delhi o bé cap alguna població del Rajastan (que vull visitar). Demà miraré el tema dels taxis bus fins a Srinagar i a veure si ho puc enllaçar amb un bus fins a Jammu i d'allà el tren cap al Rajastan. Ja veurem com acabo enllaçant tot aixó, però a Leh, ja no m'hi vull quedar més, continua fent un fred que pela!!


Sol solet vinem a veure que tinc fred....MOLT FRED!!





Avui (3-12-2011) m'he llevat tard, ja que al llit li va costar agafar una mica d'escalforeta, i el sol fet de pensar amb el que m'esperava a fora, em provocava molta mandra. Però finalment m'he activat i he decidit anar a visitar el Palau (en recosntrucció i molt semblant al de Potala-Tibet, però en petit). Però al ser temporada baixa, estava tancat. D'allà he caminat fins al monestir budhista, amb boniques vistes i poca cosa més, ja que també estava tancat. Finalment he anat fins a l'stupa situada a l'altre costat de la “ciutat”, on també he gaudit de boniques vistes, i cap a casa.
Per lo que he pogut veure, sóc l'únic turista que hi ha per aquí. A més al ser temporada baixa, tot està pràcticament tancat i no hi ha res a fer. No es poden fer excurisons i la veritat el fred ho marca tot (no hi ha aigua corrent, l'electricitat la connecten a tota la “ciutat” a partir de les 17h i internet sembla algo desconegut aquí), per tant a mitja tarda ja ets al llit fent temps per sopar i dormir....
Per anar als pobles dels voltants a fer alguna visita, només pots anar-hi amb taxi (caríssim aquí).
Em sembla que demà miraré d'agafar un bus i començar a buscar zones una mica més càlides, perque aixó és bastant insufrible i avorrit. De moment les carreteres sembla que estan obertes, però com es posi a nevar, encara em quedaré aquí incomunicat.... 

Càlides rebudes



Un cop visitat el Taj-Mahal, em vaig preparar la motixlla, ja que al vespre agafava tren per anar cap a Delhi, i vaig estar-me a la guesthouse tranquilament fent temps abans de marxar.
M'arribo a l'estació de trens, i la primera sorpresa, no hi ha bitllets de sleeper class, per tant em tocava anar a “general”.
Per variar em toca esperar-me a l'estació vora unes 3h, i finalment anuncien que el tren té un retard de 30min. Quan finalment aquest arriba, vaig als vagons de general, i segona sorpresa, hi ha tanta gent que ni tant sols obren les portes. Em colo en un vagó de sleeper class i vaig a buscar un revisor. L'home em diu que si no hi ha lloc, que baixi i esperi el proper tren... jo em faig el tonto i me'n vaig cap endavant fins a trobar-me amb un altre revisor. Aquest em diu el mateix que l'anterior i a sobre renyant-me, però li explico que haig d'agafar un avió a les 07h del matí a Delhi, i finalment em diu que m'esperi entre vagó i vagó, i que mirarà de col.locar-me en algun llit (pagant 80 rupies més).
Apretats a més no poder (entre una pica ascarosa, la porta del tren i un home sentat al terra) espero sentat sobre la motxilla, i finalment el revisor em col.loca en un llit, on les finestres no acaben de tancar i passa molt aire. Resultat: vaig dormir poc o gens.
Cap a les 4h arribo a Delhi, agafo un taxi i directe a l'aeroport. Aconsegueixo el bitllet, facturar motxilla, i encara tinc temps per esmorzar alguna cosa.
Agafo l'avió i per variar era l'únic turista. Aixó si, el trajecte va ser increible amb les vistes més espectaculars que he vist mai des d'un d'aquests aparells. Tenía les muntanyes a tocar i l'Himalaya de fons tot nevat, realment increïble.
Arribo a Leh, i el tema del fred, és igual d'increible, fa un fred que pela, i aixó que eren les 8'10h del matí amb un sol esplèndid. Agafo un taxi per buscar guesthouse, i una altre sorpresa, totes estan tancades ja que és temporada baixa.
Finalment i desprès de 2h buscant, em quedo en una on m'aconsellen que dormi i que em passi el dia a l'habitació, ja que amb l'alçada (Leh està a 3505m) és fàcil tenir mal de cap o altres molèsties.
Així ho faig, no pel mal de cap,sinó pel cansanci que portava a sobre, i a més el fred és intens, molt intens (també a l'habitació!!).

jueves, 1 de diciembre de 2011

Avui....SI

Finalment aquest matí i després de matinar força he pogut arribar a temps per veure sortir el sol sense moltes aglomeracions al Taj-Mahal (des que he començat el viatge he fet moltes matinals per veure sortides de sol des de diferents llocs, i tela les que porto!!).
He agafat el meu primer rickshaw (mai abans ho havia provat) i he arribat que encara era fosc però ja hi havia gent fent cua per comprar l'entrada.
Controls policials abans d'accedir al recinte força estrictes amb revisió de bossa, catxejades, i requisant menjar, tabac, encenedors i altres.
Un cop he pogut accedir, m'he quedat impressionat en veure'l, ja que és la típica imatge que sempre he vist en llibres, revistes o tv i aquest cop el veia en "directe" amb els meus propis ulls.
Realment és enorme i espectacular, i la veritat la sortida de sol tampoc ha sigut tant increïble com m'havien dit. Potser al impressionar-me tant el Taj-Mahal en si, la sortida de sol s'ha m'ha quedat petita....
He estat per allà unes hores, i cap a les 10h quan allò ja estava a reventar de turistes (com jo), tornada a la guesthouse per descarregar fotos i posar-me al dia amb els "números". Dinaret, i ara faig l'entrada al blog, migdiada i cap a les 18h llevar-me, fer motxilla, sopar i cap a Delhi en tren on espero arribar de matinada per anar directament a l'aeroport, ja que ahir a la nit em vaig comprar un bitllet d'avió per anar a Leh (a la regió de Cachemira, tocant amb Pakistan, i on acabo de llegir que fa un fred que pela per les nits, o sigui que ja em puc preparar....!!).
No se si hi haurà connexió a internet, i per tant ja veurem quan puc fer una altre entrada al blog i escriure els mails corresponents.
Aquí teniu una de les moltes fotos que he fet avui a aquest mausoleu mongol començat a construir-se el 1631 i que es va acabar al 1653.


I aquí em teniu a mi, amb el Taj-Mahal al fons, amb cara de son i una mica de fred.