El dia d'avui (14-12-2011) l'he dedicat bàsicament (i no es poca cosa!!) a caminar per aquest poble, Pushkar. Rodejat de temples, però als quals no hi he pogut accedir ja que només són pels de religió hindú, m'he fet un fart de caminar. He visitat el llac, on els hindús s'hi banyen (i encara no entenc com no agafen infeccions o altres històries, ja que està força brut!!), on tampoc es poden fer fotos dels banys d'aquests, per tant les fotos eren “aproximacions” o detalls que trobava pels voltants del llac i dels temples. També he començat a trobar turistes i motxileros (després d'algunes setmanes sol com un musol, sembla que torno una mica a la “civilització”). Pushkar és un poble turísitc pels estrangers i també pels indis, ja que també he trobat força turisme indi, i segurament de religió hindú. Lo “pitjor” del poble, és que et fas un fart de dir d'on ets,d'esquivar als que et volen vendre algo, o als que senzillament et volen treure calers de la manera que sigui. Arriba un moment que els saludes quan et pregunten algo i continues caminant, ja que si pares, t'organitzen desde festes rituals “on podràs fer totes les fotos que vulguis”, safaris en camell, tatuatges de henna, oracions i benediccions per mi i tota la familia o et donen la benvinguda amb petals per tirar al llac (ja que porta bona sort...). Fins hi tot els nens/es et somriuen, et reclamen una foto, i quan els adverteixes que no els hi donaràs ni cinc, et mostren la seva “cara” realment (passen de tu i se'n van a buscar a algun altre turista que els hi dongui calers). Tret d'aixó (que tampoc és exclusiu de l'India, no exageressim!!), el poble és força tranquil, amb diferents llocs per menjar (tant indi com occidental), super farcit de botiguetes on pots comprar anells, arracades, penjolls, roba, etc... Avui per sort meva, tot i portar la guia (no li he fet ni cas), senzillament m'he dedicat a veure el poble caminant sense cap destí concret, i aixó comporta donar moltes voltes sense saber-ho però descobrint racons i petites coses que a vegades t'alegren el dia.M'ho he passat molt bé!!Demà miraré de visitar alguns temples que hi ha pel voltant o/i tornar al poble.
.
Sol com un mussol?... Per mi viatjar sola es como una addicció egoista que a més resulta molt díficil de justificar o explicar... M'encanta! En realitat em resulta difícil veure o pensar amb claretat al voltant d'altra gent. No només em coibeixo sino que les persepcions necessaries per escriure, pensar o imaginar em resulten difícis quan algú està pensant en veu alta.
ResponderEliminar