viernes, 31 de agosto de 2012

WATERFA(I)LL(ED)S

El 30 ens vem llevar amb la sorpresa d'un dia esplèndid, sense boirines, i amb un sol brutal.
Després d'esmorzar, vem decidir anar caminant fins a una cascada que hi ha relativament a prop d'on estem instal.lats. La Silvi (la nostra veïna francesa -no confondre amb la sempre “entranyable” Amelie!!) es va apuntar a la caminata.
Després de quasi 2h de caminata vem arribar just sota la cascada però no vem poder veure la caiguda d'aquesta, ja que haviem d'escalar grans roques, relliscoses a més no poder, i evitar l'aigua que no era poca i baixava amb força.
Finalment i en vistes de que no podiem arribar a veure el salt, fem mitja volta, i tornem cap a la guesthouse. De tornada tenim la sort que ens para un camió “volquete” i ens porta fins a casa, amb tots 4 pujats a dalt del “volquete”.
Un cop arribats a lloc, més terrasseta i xarrera tots plegats, fins al moment de fer dutxes, i anar a sopar.
Havent sopat, unes cartes i cap a dormir.
El nostre objectiu: la cascada del fons

...TUMBADO EN LA BARTOLA...

El dia 29 ens el vem passar pràcticament sencer a la nostra terrasseta.
Primerament vem fer un “brunch” (esmorzar-dinar) per després passar a la lectura, escriptura i mirar fotos a la terrasseta, per posteriorment començar a jugar a cartes fins l'hora de sopar.
Algun banyito que altre al llac durant la tarda i cap al vespre a sopar.
Havent sopat, més cartes fins l'hora d'anar a dormir.
Realment relaxat...
Vistes desde la nostra terrasseta

GO TO LAKE TOBA!!

El 28 vem activar-nos per fer el check out, i després d'esmorzar agafavem el primer bemo per mirar d'arribar-nos fins al llac Toba. Al cap de 20min, ens toca canviar per agafar un segon bemo, i aquest cop el trajecte dura al voltant d'unes 3h.
Fet aquest segon trajecte i mentre negociem amb un taxista el preu per arribar a Perapat (lloc on hem d'agafar el ferry per arribar fins a Tuk Tuk, ja al llac Toba), ens apareix davant nostre un autocar on està escrit Perapat!! No em tallo ni un pel i faig parar el bus al mig de la carretera, i acte seguit pugem els 3 dins el bus, ja que el preu és “irrisori” (8000INR=0,6€) per un trajecte d'1h.
Finalment arribem a Perapat, on podem agafar el ferry i comencem a rebre les 1es “ofertes” de la gent local per dormir, però les rebutgem, ja que pensem que un cops arribats a Tuk Tuk tindrem més opcions. Però un cop arribats a Tuk Tuk ens trobem que no tenim tantes ofertes (per no dir cap assequible), i ens toca caminar i començar a buscar lloc per dormir.
Al cap d'una bona estona trobem un lloc amb una habitació molt xula i gran pels 3 (la “mademoiselle”, el Clement -alemany- i jo mateix), i ens hi instal.lem.
Acte seguit cap a sopar, ja que no haviem pogut dinar, i només haviem picotejat algunes galetes i poca cosa més i la gana estava a l'ordre del dia.
Havent sopat, comprem alguna cervesa, i de xarrera fins l'hora d'anar a dormir, a la nostra mini terrasseta (però xulíssima i amb boniques vistes al llac!!)

lunes, 27 de agosto de 2012

EASY SIBAYAK!!

El 27 jo encara al llit i lluny de despertar-me, la "mademoiselle" amb una educació exemplar (irònicament parlant) aprofita que ella ja està desperta per obrir la porta de l'habitació i sobtadament es troba amb el Clement (l'alemany). Aquest li comenta que ell vol pujar el volcà Sibayak (2095m), i li pregunta  si ens hi volem apuntar. Ella, continuant amb la seva educació i acompanyada del seu físic (també exemplar...), diu que ella no es pot moure degut a l'excursió del dia anterior, però no es talla ni un pel i em deixa anar la pregunta desde fora de l'habitació, i jo encara per despertar. Aprofito l'ocasió per apuntar-m'hi però obviament necessito algo de temps per llevar-me i esmorzar (com no el Clement estava entre al.lucinant amb la situació i partint-se de riure). Em diu que cap problema i que quan estigui a punt que l'avisi.
Amb aquestes, la "mademoiselle" quan ja estem esmorzant em deixa anar que avui haviem de marxar cap a Lake Toba, i senzillament: "donde las dan, las toman" o si més no "las reciben" sense cap més opció (li agradi o no!!).
Finalment ella opta per passar-se el dia enxufada a internet a la guesthouse, i el Clement i jo anem cap al Sibayak.
El Sibayak
Agafem un bemo i al cap de 30min entrem al parc del Sibayak, on després de 2h arribem al cràter, i l'espectacle és increïble!! Aquí també hi ha fumaroles (més petites que al Sinabung ), però surten a pressió fent un soroll ensordidor, i la pudor a ous pudrits és algo més que tremenda. Aixó si, aquí estem completament sols, no hi ha absolutament ningú, només ens hem trobat alguns turistes mentre pujavem i ells ja baixaven, o sigui: de pel.lícula!!!!

Passegem pel cràter i voltants fent fotos i quan finalment ja no podem veure gran cosa pels núvols decidim començar a baixar per evitar topar de nou amb la pluja. Però ens trobem un petit rierol, i l'aigua fumeja una mica. Ens hi acostem i descobrim que tenim aigües termals allà mateix. Aprofitem que tenim temps i fem una mica de relax, amb els peus en aquestes aigües super calentes!! Tot un luxe i gratuït!!!!
Després fem la baixada tot xino xano, i cap a les 16'30h arribem a la guesthouse. Dinem algo i la resta de la tarda de relax, internet i poca cosa més.
Cràter del Sibayak
Demà sembla que anirem cap al Lake Toba juntament amb el Clement (tots 3 plegats), a veure què passa...

SLIPPERING SINABUNG

El 26 ens llevem cap a les 07h ja que a les 08h ens recullen per anar al Sinabung i a les "traditional villages".
Un cop esmorzats, agafem un cotxe que ens porta a una altre guesthouse on coneixem a "la resta del grup": la Ivonnne (noia alemanya) i el guia.
D'allà agafem un bemo (minifurgonetes que funcionen com a "busos") i cap al volcà.

El Sinabung
Comencem a pujar i tela marinera amb la jungla, i les seves pendents!! Més empinat i quasi necessitem cordes per pujar!! El terra estava fangós i relliscós a més no poder ja que la nit anterior havia plogut, i en qüestió de minuts les sabates estan atiborrades de fang, lo qual no facilita gaire les coses per pujar i pujar.
Al cap d'un parell d'hores el guia ens diu que ja hem acabat el tros de jungla i les vistes que tenim al davant són espectaculars, però ara ens toca acabar de pujar per "good stones", segons el guia. En un tres i no res més que pujar per "good stones" estem fent grimpada per unes roques també super empinades i mirant de no relliscar ja que si rellisquem i caiem, no ho expliquem segur!!!!
Finalment arribem al cim, o millor dit al cràter, i podem veure les fumaroles en algunes xemeneies del volcà, però de lava incandescent ni rastre (yes of course!!...). Li pregunto al guia si podem veure lava i ens diu que no es pot veure a menys que no hi hagi alguna erupció, i en aquest cas, no podriem haver pujat ja que estaría prohibit....(YES OF COURSE!!).

Aprofitem per fer algunes fotos i dinar, ja que s'acosten núvols i sentim trons de lluny.
Tal com acabem de dinar el guia ens diu que és moment de baixar, ja que s'acosta una tormenta i és millor que ens agafi abaix i no en plena baixada, però la baixada propiament és encara més bèstia i empinada que la pujada, i al cap de 30min comença a ploure.
El terreny es converteix en una espècie de pista de patinatge sobre fang, i les relliscades i pinyos estan a l'ordre del dia (jo em vaig salvar de pinyar-me, però relliscades...incomptables!!!!).
Amb tot aixó, vem acabar xops (tot hi portar impermeables) i amb peus i mans gelats (i la "mademoiselle" amb un humor de por!!), ja que vem trigar unes 4h a arribar al poble on haviem d'agafar el següent bemo per anar a visitar les "traditional villages". Finalment vem desestimar aquesta visita ja que necessitavem una dutxa d'aigua calenta, roba seca i un café ben calentó!!!!
Dit i fet, un cop dutxat,sec i amb el cafetó miro de connectar-me a internet i de sobte m'apareix l'alemany del treeking dels orangutans. Ens posem a parlar, i acabem sopant plegats i de xarrera fins a mitjanit que ja vaig anar a dormir.

ON THE ROAD IN SUMATRA

El dia 25 em vaig llevar cap a les 10h, ja que marxavem cap a Berastegi, i sabiem que teniem busos a totes hores, i el check out era a les 12h.
Després d'esmorzar tranquilament, i preparar equipatge, cap a l'estació de busos, per arribar-nos a Medan (unes 3h), i d'allà i després de dinar, cap a Berastegi en un viatge de 2h més.
Arribats a Berastegi, trobem lloc per dormir fàcilment, i quan decidim que l'endemà visitarem un dels 2 volcans actius que hi ha i el dia següent algun dels pobles "tradicionals", ens comentem que podem fer totes 2 coses el mateix dia i a més visitar i banyar-nos en unes aigües termals.
Acabem comprant l'excursió per visitar el volcà Sibayac (2095m) i tota la resta de coses, però mentre estem sopant, ens comenten si volem canviar l'excursió per fer el mateix excepte el bany a les aigües termals, i caniar el volcà Sibayac pel Sinabung (2495m), ja que tenen un altre grup reduït, i ens ho deixen tot al mateix preu. Acabem fent el canvi, i ja posats pregunto si en els volcans es pot veure lava incandescent, i com no (típic a Indonèsia...) em diuen que: "yes of course!!".
Emocionat me'n vaig a dormir després de preparar la càmara, bateries i tota la resta per l'endemà....
El riu per on vem fer el rafting a Bukit Lawang

ORANG UTAN


El dia 23 i 24 me'l vaig passar a la jungla fent un treeking per a poder veure orangutans.
Al llevar-me, vaig anar a esmorzar al restaurant de la guesthouse i em vaig trobar al Baba (el suposat guia amb el que hem de fer el treeking) i em comenta  que ell no pot venir amb nosaltres ja que té un altre grup més nombrós, però em presenta al nou guia, el Johnny. Un altre "pajaru" amb força bon rotllo (o aixó sembla). Però al arribar la "mademoiselle" amb la que viatjo i al comentar-li que el nostre guia és un altre no el Baba, no vegis com es va posar!!!! Em va començar a pegar la bronca, i al final (pocs segons després) la vaig engegar i li vaig dir que fes el que volgués, però que jo marxava amb la resta del grup i el Johnny (realment aquesta tia ha anat de més a menys a un ritme ESTREPITÓS!!).
Finalment i després de les explicacions pertinents per part dels 2 guies a la "mademoiselle", vem començar el treeking juntament amb 1 parella anglesa, 1 noia també anglesa, 1 suïssa, 1 alemany, un català, la "mademoiselle",i jo, juntament amb el Johnny.
Al cap d'una estona, vem poder veure els 1ers micos, i poc més tard els primers orangutans!!!!
Grans, super tranquils, però tota l'estona el Johnny, ens avisava d'estar a una distància prudèncial per si es posaven agresius (sobretot les famelles amb cries), ja que ho poden ser i MOLT!!!!
Vem estar caminant unes 7h i vem tenir el luxe entre d'altres de veure un mascle enorme sol (acostumen a viure a certa distàcia del grup), un "gibón" negre (un altre tipus de mico molt difícil de veure ja que són molt esquius amb la gent), o la curiosa intervenció d'un orangutan famella amb cria, que ens va tirar algunes branques, quan plantavem la "taula" per dinar, avisant-nos que era el seu lloc i lògicament ens vem haver de moure i ràpid.
A mitja tarda arribavem al campament, on encara vem tenir temps per fer un banyito en una petita cascada, abans de sopar, i fer alguns "jocs de sobretaula" i anar a dormir.
El 24 ens vem llevar amb els macacos rondant-nos per la cuina a quarts de 8 del matí.
Camina que caminaràs unes 7h més i finalment arribem al 2on campament on aquí ens vem separar, ja que alguns tornavem al poble, mentre que uns altres encara feien un dia més de treeking.
La tornada al poble la vem fer amb una espècie de ràfting amb pneumàtics lligats i les nostres bosses enfundades amb varies bosses de plàstic per evitar que es mullés res.
Arribats al poble, cerveseta amb algo per picar, dutxeta, algo de relax i cap a sopar.


Havent sopat, vem estar de tertúlia amb els anglesos (els 3) i vem acabar liant-nos una mica i cap a les 02 anavem a dormir, més contents i sense gaire cansament. 
El "Gibón"negre

sábado, 25 de agosto de 2012

24 HOURS NON STOP

El 22 finalment podem fer el check inn de l'equipatge a les 06h, i esperar un parell d'horetes abans de volar.
Quan finalment volem, jo em quedo adormit super profundament i em desperta la veu del capità de l'avió avisant que aterrem!! EXCEL.LENT!!!! He dormit 3h!!
Arribats a Medan (illa de Sumatra) decidim amb l'Amelie agafar un "bechak" (moto amb sidecar), per arribar-nos a l'estació de busos i mirar d'anar directament a Bukit Lawang.
Dit i fet, ens apretem i de quina manera en el "bechak", ja que som 2 i motxilles (TELA!!) i arribem a l'estació de busos.
Ens dona temps a dinar algo, i agafem una furgoneta que al cap de 3h ens deixa a Bukit Lawang.
Jo en aquest trajecte, vaig poder dormir tot i l'estat de la carretera (forats per tot arreu!!), però al baixar de la furgoneta, dormit a més no poder,  i amb  tots els "guies" oferint-nos treekings i llocs per dormir, vem optar per caminar una mica i sortir d'aquell marder agobiant, i vem tenir la sort que ens va recollir un "zumbat" anomenat Baba juntament amb un colega seu, i ens van portar fins al poble propiament de gratis, i fins hi tot ens van trobar lloc per dormir... però aquí no hi ha res gratuït (o esporàdicament), i un cop instal.lats, vem anar a menjar i beure algo, i com no, el Baba ens va oferir el seu treeking per la jungla i poder veure orangutans.
Al cap d'una estona vem acceptar i vem acordar un treeking de 2 dies, per fer l'endemà.
La resta de la tarda va ser de relax, fins l'hora de sopar, i havent sopat, preparar la bossa per l'endemà al matí i cap a dormir, que ja tocava!! (Haviem sortit de Lovina el 22 a les 17h i haviem arribat a Bukit Lawant el 23 a les 17h, és a dir 24h non stop!!)
Dins el "bechak" apretats a més no poder!!

BYE BYE MY FRIENDS&LOVINA'S PALACE


El dia 21, dormim fins a no poder més, però tot i aixó cap a les 10h ja era dret, mentre tothom dormia.
Faig temps tranquilament fins que tothom es lleva. Esmorzem plegats, i matí absolut de piscina, abans d'abandonar el “Lovina's Palace”.
Havent dinat, recollo equipatge i juntament amb tota la colla, ens porten a l'estació de busos. Ens despedim del Vincent i la Peggy, i com no, de l'Steven i la Karen!!!! Amb aquests últims he estat quasi 3 setmanes plegats, amb un bon rotllo tremendo, rient, viatjant i disfrutant fent snorkel, dive , cervesetes i gaudint del “Lovina's Palace”. Despedida ràpida, i sense esperes per part de ningú. Bé jo i l'Amelie hem hagut d'esperar més d'1'30h per agafar el bus.
Cap a les 18'30h finalment, l'Amelie i jo podem agafar el bus. Bus,ferry, més bus. Cap a les 04h canvi de bus i cap a les 05h arribem a l'aeroport, amb la sorpresa que hem guanyat 1h respecte l'horari de Bali, per tant, ara ens toca esperar 1h més a l'aeroport de Surabaya.
D'esquerra a dreta: Steven, Peggy, jo, Karen, Amelie i Vincent

DE FESTA EN FESTA...

El dia 20, vem matinar i de quina manera ja que a les 08h haviem d'estar a Tulamben per fer la 1ª de les 2 immersions al Liberty.
A les 05'30h ja erem drets i a les 06 agafavem la furgo del dive center per anar cap a Tulamben.
Després d'un trajecte de quasi 2h arribavem a Tulamben (després d'haver menjat algo). Preparem equips i cap a les 09h ja entravem a l'aigua, directament desde la costa (res de barques o vaixells per arribar al Liberty).
Immersió força xula, vorejant tot el vaixell que no és poc, uns 127m i a una profunditat màxima de 24m.
Feta la immersió, ens diuen que tenim el dinar a punt, i anem cap a dinar, tot i ser les 10h del matí.
Cap a les 12h ens avisen per anar a fer la 2ª immersió, però abans d'arribar al punt de sortida, al.lucinem amb la quantitat de gent que hi ha a la costa per fer immersió!!!! És temporada alta, la immersió és força fàcil (per tots els nivells), i està a reventar i reventar de turistes. A la costa no hi cap ningú més!!!!
Per sort nostra, a la 2ª immersió voregem una mica el Liberty, i al cap de poc, entrem a lo que era la sala de màquines i la bodega. Gràcies a aixó, podem esquivar a forces submarinistes que estan rodejant el Liberty.
Acabada la 2ª immersió, recollir tot l'equip i cap a Lovina que hi falta gent.
Un cop arribats al “Lovina's Palace”, mengem una mica, i tarda de relax. Uns aprofiten per dormir una mica, uns altres cap a la piscina i alguns una mica de les 2 coses.
A mitja tarda uns nens del costat de la casa, ens senten jugant a la piscina, i acaben entrant a la casa, i com no, dins l'aigua!!
Cap al vespre, anem a comprar els bitllets per anar de Lovina a Surabaya l'endemà, ja que el 22 volem de bon matí cap a Medan (Sumatra).
Soparet i havent sopat ens acostem a la Fira que hi ha en motiu dels actes del dia de l'Independència.
Arribats a la fira, veiem que és fira i festa major, ja que hi ha tot tipus “d'atraccions”, més “noves” i força més antigues, llocs per menjar, etc... i està (altre vegada) a reventar de gent!! Però aquest cop són locals, i nosaltres som els únics tursites que veiem allà dins
Al cap d'una estona, tornem cap al “Lovina's Palace”, una mica de tertúlia i a dormir.


Steven, Vincent Amelie, jo (al centre fent OK) i Karen



Atenció al detall dins les ulleres!! Aigua a tope!!


lunes, 20 de agosto de 2012

DISFRUTANT DEL LOVINA'S PALACE!!

El 19 ha estat completament de relax, i gaudint del "palauet" on estem instal.lats.
Dia de piscina, prendre el sol i poquíssima activitat.
El més destacat va ser anar a un dive center (al vespre), per preparar l'equip, ja que l'endemà anirem a Tulamben a fer 2 immersions al Liberty (un vaixell de la 2ª guerra mundial enfonsat per un submarí japonés l'any 1942).

Detalls del "Palace"

LOVINA'S PALACE!!!!

El dia 18 ha tornat ha ser de marxa, ja que en teoria a les 10h ens recollia un taxi per anar d'Ubud a Lovina (al nord de Bali), on hem de passar uns 3 dies a casa el pare de la Karen. Però el taxista no ha aparegut tot hi que l'hem trucat 2 vegades, i el molt c....n ens ha dit que estava venint.
Finalment l'Steven i jo hem anat a buscar un altre taxi, i cap a Lovina que hi falta gent.
A les 15h arribavem, amb el dinar a taula i a punt.
Dinaret, banyet a la piscina i de relax per la tarda i nit
Per cert, la casa és una passada!!!!

sábado, 18 de agosto de 2012

INDEPENCE DAY!!!!

El 17, ens llevem per fer-li una sorpresa a l'Amelie, ja que és el seu aniversari, però el factor sorpresa se'n va enlaire quan les vengales que teniem per posar en el pastís no s'encenen.
Finalment i sense gaire sorpresa, li fem entrega del pastís d'aniversari, esmorzem plegats i li fem un petit present (unes arracades i una barra de pa -autèntic pa, que aquí no l'haviem vist mai!-).
D'allà, lloguem motos per anar a veure els camps d'arròs que hi ha pels voltants, i algun temple.

Repetim lloc de dinar, i cap a mitja tarda tornem a la homestay, ja que el propietari, ens ha convidat a una cerimònia i la possibilitat de visitar el palau del princep de la regió d'Ubud, ja que una de les seves filles està casada amb el cosí del princep.
Dutxeta, vestimenta i finalment els complements indumentaris indonesis per poder accedir al palau.
Anem a aquest i fem una visita al palau, abans de la cerimònia.

Karen, Steven,Amelie i jo mateix amb les robes tradicionals al Palau
Quan acabem la visita , cap a la cerimònia que resulta ser una entrega de premis, força lenta i llarga, i finalment optem per marxar a sopar.
Anem cap a sopar, i ja de passada ens trobem amb una parella holandesa amics de l'Steven i la Karen.
Soparet, copeta i cap a dormir, però abans d'anar a dormir, fent conya amb l'Steven, perdem la clau de la seva habitació, i ens passem vora 1h buscant-la però el resultat és nul.
Ens toca despertar al propietari de la homestay (vora les 2am -tardíssim a Indonèsia!!-), però per sort té còpia de la clau, molt bon humor i cap problema!!!!
Cap a dormir!!!!

BEFORE INDEPENCE DAY!!

 El dia 16 fem matinal per agafar el public boat, i per variar anem apuradíssims de temps, però tenim la grandíssima sort, que el public boat surt de davant la nostra homestay abans d'anar a l'estació de ferrys, i ens venen els bitllets per agafar-lo, podem carregar motxilles i esmorzar encara a la homestay.
Finalment cap a les 07'45h agafem el public boat i anem cap a l'estació de ferries i d'allà cap a Bali, on només arribar podem contractar un taxi per arribar-nos fins a Ubud.
Cap a les 11h ja som a Ubud i instal.lats.
Descansem una mica i cap al mercat, on aprofito per comprar-me uns típics pantalons indonesis, i visitar un temple que hi ha just al costat del mercat.
D'allà cap a dinar, i havent dinat, torno cap a la homestay, però amb la meva gran orientació resulta que em perdo durant 1h aprox, però aprofito per visitar un parell de temples que em trobo “pel camí”.
Arribat a la homestay, el propietari em comenta que a les 18h, hi ha una marxa de torxes, que formen part dels actes del dia de l'independència d'Indonèsia.
Dutxeta, preparar l'equip i cap a veure la marxa de torxes, on per sort arribem just quan comença.
Un cop arrencada la marxa, anem a prendre algo i cap a sopar, on anem a petar a un restaurant BONÍSSÍMMM, on ens foten una clatellada de por (per ser Indonèsia), però hem menjat com a reis!!!!
Després ja cap a dormir.



DISASTER DAY!!!!

El 15 va ser un dia una mica desastrós, ja que no ens va sortir res tal i com voliem...
Després d'esmorzar, vem passar el matí tranquilament per la homestay, i cap al migdia, vem decidir llogar motos per anar a fer snorkel al costat dels manglars (a l'altre costat de l'illa).
D'entrarda la feina va ser nostra per trobar motos per llogar, i un cop trobades negociar el preu ja que només era per migdia.
Finalment ho aconseguim, i anem cap als manglars, però abans d'arribar-hi, parem per dinar, i ens entra a tots una mandra terrible per anar a fer snorkel.
Quan decidim anar a fer snorkel, resulta que per arribar fins a l'aigua hem de caminar entre mig de coralls i algues, ja hi ha “marea” baixa. I quan ja portavem uns quants minuts caminant, la karen i jo decidim fer marxa enrera i tornar a on erem, mentre que l'Steven i l'Amelie continuen per mirar d'arribar a l'aigua.
Al arribar a lloc la Karen i jo, fem una cerveseta, i al cap de 20min arriben l'Steven i l'Amelie, dient-nos que no han vist quasi res, i a sobre la corrent era fortíssima per lo que van decidir plegar veles força ràpid.
D'allà, agafem les motos altre vegada per anar a donar una volta abans de tornar aquestes, i resulta que ens perdem (i la illa no és precisament gran!!). Acabem visitant, involuntàriament, tota l'illa.
Quna finalment ens orientem i arribem al poble, preguntem per els bitllets per marxar l'endemà, i ens diuen que els hem de comprar l'endemà al matí a les 07'30h ja que el public boat surt a les 08h.
Tornem les motos, i cap a la homestay per una mica de relax. Soparet i una mica de tertúlia abans d'anar a dormir.

martes, 14 de agosto de 2012

MORE BIG& MORE MANTA RAY AGAIN!!!!!

El 14 ens llevem a les 07'30h ja que a les 08h ens ve a buscar Mr. Bali per anar a veure les mantes.
Un cop esmorzats, cap a la barca (Mr Bali boat), i al cap de 40min, veiem un mogollón d'embarcacions al voltant d'un penya segat, i tot de gent fent snorkel. Com no, és el Manta Point.
Només arribar, ens passa una manta pel costat, i aquest cop és molt més gran que les que varem veure a Raja Ampat.
El lloc està a petar de gent, snorkelians i submarinistes, però l'espectacle de les mantes és únic!!!!
N'hi ha forces, i ens trobem amb la grata sorpresa, que aquestes sembla com si volguessin jugar amb nosaltres passant-nos a uns 5cm dels nostres cossos, i fent loopings a l'aigua davant nostre.
L'espectacle (i em repeteixo) ÉS INCREÏBLE!!!!!!
Al cap de força estona, sortim de l'aigua i ens porten a Cristal Bay, per fer snorkel.
El lloc està bé, però després de tot el que he arribat a veure en altres illes d'aquest païs, al cap de no res, surto de l'aigua.
Ens tornen a casa, fem temps amb un café, dinem i migdiada.
Capvespre mirant les fotos de les mantes i tertúlia fins l'hora de sopar, i havent sopat més tertúlia i cap a dormir.


ANOTHER ISLAND

El 13, matinal per esmorzar i mirar d'agafar el ferry de les 09h per anar a Lusa Penang, tot i que previament hem d'agafar un taxi per arribar-nos a …..
Finalment resulta que el ferry és a les 10'30h, i fem estona en un café.
Travessa d'1'30h i finalment arribem a Lusa Penang, on trobem lloc per instal.lar-nos rapidament.
Un cop instal.lats, anem a dinar, i havent dinat les noies van a dormir, mentre que l'Steven i jo anem a fer un café.
De tornada, coincidim amb uns homes que ens ofereixen la possibilitat d'anar a veure les Big Manta Ray (altre vegada!!) l'endemà. Quedem amb ells per més tard per confirmar-ho tot, i cap a l'hotel.
A mitja tarda, davant la platja, gaudim de posta de sol tot fent una cerveseta i acabem de lligar el tema per anar a veure les Big Mantas Rays l'endemà.
Un cop fosc, cap a sopar, i després de tertúlia i conya fins a mitjanit a la terrasseta del bungalow on estem.

EXTENSION VISA AGAIN!!

El dia 12, rebem la trucada d'un conegut indonesi de la Karen, i que és la persona que ha de tramitar la meva extensió de visa per un mes més a Indonèsia. Ens diu que cap a les 15h arribarà a Kuta, i aleshores hauré d'entregar el passaport i diners per l'extensió del meu visat.
En vista que no podem marxar aquest mateix dia cap a Nusa Lembongan, decidim quedar-nos un dia més a Kuta, tot i que no ens agrada gens el lloc (super mega turístic!!).
Anem a mirar quines opcions tenim per marxar l'endemà, i finalment quan ja tenim la informació tornem cap a l'hotel.
Cap a les 14h anem a buscar a l'home per la meva extensió de visa, i quan finalment ja entrego el passaport i diners, anem a dinar.
Havent dinat, migdiada i força llarga.
Després mirem de buscar lloc per dormir a Nusa Lembonang, però només trobem mega resorts i super cars, i decidim que ja ens buscarem la vida quan arribem allà.
Soparet, i havent sopat aprofito per mirar la final de basket dels jocs olímpics i cap a dormir.

MY FRIENDS!!!!

El dia 11 va ser típic dia d'aeroports, espera i avions....
A les 07h em van despertar per donar-me l'esmorzar, i acte seguit, vaig tancar la porta i cap a dormir altre vegada fins les 08h.
Finalment i després d'esmorzar, ens activem i anem cap a l'aeroport de Sorong, on tornem a coincidir amb la Bruna (la senyora italiana amb la que hem estat a Raja Ampat).
Fem el check inn de l'equipatge, xerrem una estona amb la Bruna i espera que esperaràs fins a les 11'30h, quan finalment agafem l'avió per arribar fins a Makassar.
Tal com arribem a l'aeroport, ens truquen l'Steven i la Karen, i al cap de res, ens els trobem de cara.
Anem a prendre algo plegats, i fem estona abans d'agafar el següent vol que ens ha de portar fins a Denpasar (Bali).
Arribats a Denpasar, agafem un taxi i cap a Kuta, per passar-hi un dia, ja que volem anar cap a Nusa Lembongan, una illa al sud de Bali, l'endemà.
Anem a sopar, i havent sopat decidim anar a prendre algo, però la cosa es torça una mica i acabem arribant a l'hotel força tard...

sábado, 11 de agosto de 2012

BYE BYE RAJA AMPAT!!!!


El dia 10, al llevar-nos ens trobem que fa vent, i ens diuen que millor marxar cap a les 10h cap a Wasai, ja que el ferry si fa mala mar, potser surt abans de la seva hora habitual.
Esmorzem, fem equipatge i paguem i quan estem a punt de marxa, resulta que hem d'esperar a una parella francesa que estan al homestay del costat, i que han marxat a fer snrokel amb barca.
Finalment cap a les 11h agafem la barca per anar a Wasai, per agafar el ferry cap a Sorong, però la “mica” de vent que fa, quan estàs al mig del mar, resulta que són onades força grans. Resultat: hem estat quasi 1h amb onades, botant dins la barca, i algun dels “passatgers” xop de dalt a baix (jo per sort meva, he sortit sec!!).
Arribats a Wasai, comprem,els bitllets del fery i a esperar.
Finalment hem arribat a Sorong, i ens hem instal.lat en un “hotelet”. Acte seguit cap a un altre hotel on tenien wi-fi, i a escriure mails i actualitzar el blog fins a l'hora de sopar.
Soparet amb l'Amelie i la Bruna, i cap a dormir.
Demà volem cap a Bali, passant per Makassar, on ens trobarem amb l'Steven i la Karen per volar plegats fins a Denpasar (Bali)!!
El meu bungalow

Peculiar monument a Sorong

YES!!!! BIG MANTA RAY!!!!


El dia 09, matinal ja que a les 07h haviem de sortir amb la barca per anar a buscar la o les Big manta ray”.
Finalment quan tots els turistes ja estem a punt i a l'hora acordada, resulta que hi ha alguns petits problemes amb els motors de la barca, i finalment sortim cap a les 08'30h.
Fem una travessa d'1h aprox, i quan arribem al “Manta point”, de mantes res de res.
Ens diuen que fem snorkel, ja que hi ha uns coralls molt xulos, mentre ells (els guies) miren de trobar alguna manta pels voltants.
Ens tirem tots a l'aigua, i si que hi ha algun corall, però realment força avall.
De sobte tornen els guies amb la barca i ens diuen que pugem, ja que han trobat un lloc amb alguna manta.
Pugem a aquesta i al cap de 5min, veiem algo que sobresurt una mica de l'aigua.
Ens tornem a tirar a l'aigua, nedem una mica i de sobte davant meu, apareix una manta de dimensions considerables!! Hem cantat BINGO!!!!
Estem vora quasi 30min, veient un parell de mantes nedant i menjant.
L'espectacle és increïble!!!!
Finalment aquestes desapareixen en la profunditat del mar.
Ens porten aleshores a un petit poble, que hi ha molt a prop, on passem una horeta, i on podem fer algo més d'snorkel.
Tornem cap a casa, dinaret, i havent dinat es posa a ploure.
Jo aprofito per recuperar algo de son en una hamaca, i cap a les 15h decideixo fer la despedida “snorkeliana” de Raja Ampat. Fotos per aquí i per allà, i quan estic a punt de plegar em passa molt a prop meu, un mega peix més llarg que jo, parent de la “Sting Ray”. Després del primer ensurt, agafo aire, i miro de fotografiar-lo, i finalment aconsegueixo fer-li 2 o 3 fotos, abans de que desaparegui al fons del mar.

Finalment plego, dutxeta, algo de temps abans de sopar, i poca cosa més havent sopat.
Estem tots força cansats.


NO BOAT, SAME TIMING

El dia 08 tot i que la Bruna ens va despertar d'hora per mirar de llogar una barca i anar a fer snorkel “por ahí”, finalment i en vista de que l'Amelie no es llevava i els altres francesos tampoc, opto per anar a fer snorkel ben d'hora.
A les 09h ja era a l'aigua, amb poca corrent, més o menys bona visibilitat i a disfrutar altre vegada dels peixos i fons marins d'aquí.
Després, dinaret i petita migdiada i a l'aigua altre vegada. En definitiva, el mateix timing de sempre en aquest lloc paradisíac.
Al vespre soparet i concretem una excursió per l'endemà per mirar de veure alguna “Big Manta Ray”, i si no és possible, farem snorkel en algun lloc xulo, segons ens diu el Robin (divemaster i que coneix els llocs per fer immersió i snorkel per aquí).





Aquí un petit recull de les fotos del dia.

viernes, 10 de agosto de 2012

FREE EXTRAS!!!!



El dia 07, al llevar-me feia un dia esplèndid. M'he trobat a l'home de la casa, i em pregunta si faré snorkel, i li contesto que si!!!!
Al cap d'un moment la dona d'aquest, mentre jo esmorzava, també m'ho pregunta i dic que si. Acte seguit la dona em diu per anar amb la barca, però li dic que tot depén del preu, i de sobte em deixa anar que és gratis!!!!
Parlo amb l'Amelie i la Bruna i a les 9'45h ja som tots 3 a la barca juntament amb l'home de la casa (per cert, el grup de 10 persones que van arribar ahir vespre, han marxat de matinada, quan en teoría s'havien d'estar aquí 2 dies...??).
L'home ens porta a l'illa de “Coi”, molt propera a aquí i sembla realment espectacular, però a la que ens posem a fer snorkel, ens trobem que tots els coralls estan morts, i que la corrent és tremenda.
Per variar, m'he despistat mirant sota aigua, i quan he vist on estava l'illa i la barca, he hagut de posar el “turbo” altre vegada per arribar a lloc.
De tornada cap a casa, l'home ens ha portat a un illot sorrenc, vorejat d'aigua a costat i costat.
Aquí l'aigua i els colors del voltant eren de postal paradisíaca!!!!
Finalment ja hem tornat a casa, i cap a dinar.
Havent dinat, s'ha tapat el dia, i s'ha posat a ploure, i he aprofitat per estirar-me en una hamaca, on finalment m'he quedat dormit. Al cap d'una bona estona, ha vingut la Bruna i m'ha dit: -”Andiamo?-
Tornava a fer un sol radiant i no hi havia gens de corrent.
En 5min ja estavem tots 3 a l'aigua altre vegada amb les ulleres, tubo, patos i càmara.
Una altre bona sessió d'snorkel, on com a destacats, hem pogut tornar a veure i fotografiar una sèpia força gran, un parell de tortugues (més esquives), un tauró, que se'ns ha acostat més del que és habitual (tot hi que encara teniem distància), i 3 lionfish apalancats entre els coralls.
Al sortir de l'aigua, corrents a agafar l'altre càmara per fotografiar la posta de sol tot fent una cerveseta, i cap a sopar.
Havent sopat i mentre xerravem, ha tornat a aparèixer l'home de la casa, amb una altre sorpresa “for free”. Ens ha aparegut amb un parell de “coconut crabs”.
Uns crancs que s'alimenten de cocos, i que viuen a terra, no al mar.
Un dels crancs era força gran i amb força mala gaita.
Tot hi ser gran, ens han dit que era de tamany mitjà, ja que els grans poden arribar a pesar al voltant dels 5Kg i ser molt més grans!!
Després d'aixó algo més de tertúlia i cap a dormir.
Demà potser lloguem la barca tots els que estem aquí (l'Amelie, la Bruna, 3 francesos -que han arribat avui- i jo) per mirar de fer snorkel a alguna illeta propera. Ja ho veurem...

MORE WATER...

El dia 06 he continuat amb la tònica d'estar en remull, tot i que el dia no acompanyava gaire, ja que feia núvol, algo de fresqueta (ha estat plovent quasi tota la nit!!), i molt vent.
Al cap d'1h d'estar a l'aigua he optat per sortir, ja que era molt difícil fer fotos, degut a la poca llum i a la forta corrent que hi havia.
Després de dinar he estat una estona jugant amb els nens d'aquí a treure aigua de la barca, fins que han marxat i m'han deixat a mi sol treien aigua.
Quan el dia ja s'ha arreclat, he tornat a l'aigua juntament amb l'Amelie, on ens hi hem passat forces hores.
Al entrar però, he hagut d'anar vorejant diferents esculls coralins, ja que no hi havia profunditat per nedar i poder arribar a l'escull propiament. I he tingut la sort de trobar-me un tauró dormint o descansant, amb el resultat òptim fotogràfic!!
Al cap d'unes hores,l'Amelie m'ha dit que ja sortía i jo he continuat a l'aigua, on al cap d'una estona m'he trobat a un home holandés que també estava fent snorkel i fotos sota aigua. I com qui no vol la cosa, ens hem posat a xerrar de fotografia i del mar, en mig d'aquest. Al cap de 10min. ens despedim tot hi que l'home em diu que passarà aquest vespre a enseyar-me algunes de les seves fotos.
Al posar-me altre vegada les ulleres, no es veia absolutament res, i quan m'hi he fixat, resulta que la corrent ens havia portat mar endins.
He posat el “turbo” i cap a la costa, no fos cas que em trobés alguna desagradable sorpresa.
Un cop arribat a “bon port”, alguna foto més i cap a fora, ja que el sol s'estava ponent i ja tocava sortir.
Dutxeta, algo de “restes” de posta de sol, i cap a sopar (ben ràpid, ja que arribava un grup de 10 persones, i no hi havia lloc per a tots al “menjador”).
Un cop sopats, ens trasladem a la terrasseta-balcó que tenim al bungalow, l'Amelie, la Bruna i jo, i de sobte apareix l'home holandés que m'he trobat unes hores abans a l'aigua.
Ens presentem tots plegats, i ens comença a ensenyar les seves fotos aquàtiques. Realment INCREÍBLES!!!! Super xules, amb una definició espectacular i uns colors magnífics (enveja sana!!).
Després d'aixó ja ha marxat i nosaltres cap a dormir.