martes, 27 de marzo de 2012

SNORKEL



Vem activar-nos al matí per canviar de guesthouse, i ja posats,ens vem agafar una excursioneta per anar a fer snorkel a diferents punts de l'illa.
A les 10'30h ens recollien i vem tornar al voltant de les 17h.
Vem anar a 4 llocs diferents on vem fer snorkel i les primeres fotos aquàtiques van arribar!!
Vespre tranquil i de repós al balconet de la guesthouse, soparet, i una visita final al High bar, on vem riure a més no poder, fins al moment d'anar a dormir.

HARD TRIP...


Vem poder agafar l'avió, un cop arribats a Surat-Thai vem agafar una furgoneta que ens va portar fins al port per agafar el ferry, i després de baixar a Koh-Phan-Gan, vem tenir 1h morta, i un segon ferry fins a Koh-Tao, on vem arribar realment TRINXATS!!
Després d'instalar-nos, banyito (amb aigua calenta a la platgeta!! realment necessitavem aigua freda, però ni aixó...), migidiada, i després la Gemma i jo vem anar a buscar una guesthouse una mica més econòmica. Tornem a buscar el Martí, fem la reserva per l'endemà a la geusthouse, soparet i una cerveseta abans d'anar a dormir. El Martí encara es va estirar una miqueta més.

Sant Torne'm-hi...!!!!


El dia abans, haviem mig parlat amb el Martí i la Gemma de fer una excursioneta a Ayutaya (ciutat prop de BKK amb més de 400 temples dispersats per aquí i per allà), i finalment la Gemma i jo ens vem activar, i ens hi vem arribar. Vem estar visitant forces temples durant 5h amb tuk-tuk, i després tornar cap a BKK. Al arribar ens trobem una nota del Martí i el Fred dient-nos que estan prenent algo al bar del costat, ens hi arribem i ens trobem que estan en una taula i són vora 10 persones.
Dutxeta, i al anar a buscar a la gent, em trobo amb la Nadege (francesa amb la que vem coincidir a Shipow i Pioo-Oo-Lin), li comento si es vol apuntar a sopar, i finalment acabem sopant unes 15 persones amb una altre max-mix de gent, i amb el mateix resultat que la nit del 20 i del 21, i amb l'afegit que a les 4'30h nosaltres (Martí, Gemma i jo) haviem d'agafar un taxi per anar a l'aeroport per agafar l'avió. Finalment ni vem dormir, i jo ja em vaig despedir del Fred després d'un mes viatjant plegats.

Primeres visites culturals pels BCN



Després de llevar-nos, vem comprar els bitllets d'avió per volar el 24, vem menjar alguna cosa, i cap a pillar el ferry per baixar una mica riu avall i creuar a l'altre costat del riu, per anar a visitar el temple de Wat Arun (dels més antics de BKK, i amb la particularitat que té molta ceràmica per tota la pagoda).
Vem tornar cap a la guesthouse, i ens vem trobar amb gent de la nit anterior. Vem mig quedar per anar a sopar plegats, i ens vem agafar la tarda “lliure”.
Al vespre, van aparèixer la parella argentino-suïssa, i en vistes de que les catalanes no apareixien, vem optar per anar a sopar els 6 que estavem allà. Soparet, i cap a un bar on vem veure una petita actuació de blues. Ens vem tornar a moure a un altre bar, i poca cosa més.
Al vespre, van aparèixer la parella argentino-suïssa, i en vistes de que les catalanes no apareixien, vem optar per anar a sopar els 6 que estavem allà. Soparet, i cap a un bar on vem veure una petita actuació de blues. Ens vem tornar a moure a un altre bar, i poca cosa més.

21-03-2012




El 21, ens vem llevar tardíssim, i l'activitat del dia va ser anar al Vertigo.
Un restaurant, que hi ha a dalt de tot d'un hotel, amb unes vistes magnífiques de Bangkok.
Primer vem dinar, i al tornar a la guesthouse per canviar-nos de roba (haviem d'anar amb pantalons llargs i calçat tancat, res de sandalies o xancletes-normes del Vertigo-), ens vem trobar a les catalanes amb les que haviem coincidit al autobus de Mandalay a Shipow. Vem mig quedar per veure'ns al vespre i anar a prendre algo plegats.
Acte seguit i ja “modats”, cap al Vertigo.
Per arribar-hi vem agafar un taxi, amb un conductor força peculiar, però que al cap de quasi una hora de trajecte, i amb uns embussos de trànsit que tela, ens va donar la opció d'agafar el metro per arribar al Vertigo amb temps de veure la posta de sol.
Així ho vem fer, i per sort nostra, hi vem arribar a temps.
Realment vem gaudir de les vistes i de la posta de sol a BKK. Quan ja era fosc, va “despertar” la ciutat nocturna, amb tots els llums de carrers, ponts, edificis, etc...
Vem tornar cap a Kaoh San, vem sopar, i després de poder xerrar una estoneta amb familia via skype, vem tornar al bar de la nit anterior a fer la copeta de bona nit -estavem molt cansats- i ens vem trobar a la Eila i la Iamira (les catalanes), que anaven amb una altre gent. Ens vem ajuntar tots plegats en un parell de taules, i quan tot pintava que marxariem a dormir d'horeta, ens vem anar trobant millor i millor, amb el resultat, que vem tornar a sortir de festa fins les tantes!!

Made in BCN





El 20, va tocar matinar per volar cap a BKK, i un cop arribats a BKK anem directament cap a la guesthouse, i només sortir del taxi, als primers que veig són el Martí i la Gemma!! Després de quasi 5 mesos, em retrobava amb amics de BCN!! La il.lusió que em va fer NO va ser poca!!!!
Vem anar plegats a dinar algo, i ens vem tornar a trobar amb la Maria. Ja vem quedar per trobar-nos al vespre tots plegats, i petita migdiada, ja que estavem reventats (el Fred i jo).
Al vespre, ens vem trobar amb tota la colla de Yangoon, juntament amb el Martí, la Gemma el Fred i jo i cap a prendre alguna cerveseta. Ja vem empalmar amb el sopar, i a mitjanit, va començar la celebració del meu aniversari, amb missatge dels amics de BCN i altres sorpreses, que em van fer arribar el Martí i la Gemma desde BCN, i que van ser com una “bomba d'emoció”.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS PLEGATS!! SOU LA BOMBA!!!!
Vem anar a dormir tardíssim (o molt d'hora, segons com us ho volgueu mirar...), però la celebració va ser MEMORABLE, i amb un final, si més no, “particular”!!!!

lunes, 26 de marzo de 2012

BIRMÀNIA (d'una tacada però dia a dia)



PREPARAT PER BIMANIA!!
El dia 22, va ser la preparació per marxar cap a Myanmar.
De bon matí vaig anar a comprar dollars per Myanmar, ja que allà no hi ha caixers per treure diners.
El Fred agafava el bus per anar cap a l'aeroport a les 12h, i jo vaig aprofitar i vaig agafar un altre bus per anar cap al mercat de roba que haviem vist el dia abans. Passejada pel laberint de carrers, carrerons i “boulevards” i després de rifar-me, tornar cap a la guesthouse per preparar equipatge i dinar. Vaig aprofitar la connexió wi-fi del restaurant per contestar mails i poca cosa més.
Quan creia que ja ho tenía tot fet, em vaig acostar a una agència de viatges per agafar-me un bus per poder anar de matinada a l'aeroport. I ara ja si, a rematar les últimes hores abans de marxar cap a Myanmar.


 MINGALAVA (Hola en birmà)
El 23 el vaig començar molt d'hora de matinada. A les 3h ja em despertava per estar a les 3'45h a Kaoh San on havia d'agafar el bus per anar cap a l'aeroport.
Dit i fet, a les 3'45h em trobo a Kaoh San amb tot l'equipatge, i els últims guiris borratxos,els o les Ladiboys (com volgueu...), i altres “etnies”....
A les 4h el bus no havia arribat, i no hi havia cap altre turista amb equipatge al carrer, excepte 2 nois americans que per sort meva a les 4'15h em van preguntar si estava esperant el mateix bus per anar a l'aeroport. Al respondre que si, tots 3 vem respirar millor. Tot i aixó hi havia un taxista que només feia que dir-nos que haviem perdut el bus, o que no vindría i que agafessim el seu taxi.
En vista de la impresentable insistènca del taxista, i que els meus nervis anaven “in crescendo”, al final li vaig dir que si volía, em podía portar a l'aeroport, però gratis, com a regal. Lògicament la resposta va ser que no.
Dit aixó, va arribar l'esperat autobús, i els 2 americans van entrar directes, i jo al descarregar la meva motxilla dins la furgoneta, el conductor em demana el rebut. Li ensenyo i em diu que no és la mateixa empresa, em treu la motxilla, tanca la porta i se'n va, quedant-me tirat al mig de Kaoh San amb tota la fauna i uns nervis “que pa que!!”
Finalment a les 4'30h entro en un hotel i demano si us plau per trucar a l'agència per saber que passa amb el meu bus. La noia de recepció em diu que truca ella i que jo vagi a fora no sigui cas que arribi la furgoneta i passi de llarg en no veure ningú. Així ho faig, però ni rastre de la furgoneta!!
La recepcionista de repent em diu que no contesta ningú a cap dels 2 teléfons que m'havien apuntat!!
Jo em pujava per les parets (tot i estar al mig del carrer!!). Li pregunto si tenen servei de taxi (ja que no tenía gaire temps de marge) i em diu que cap problema, em diu fins hi tot el preu i em fa la gestió de parlar amb el taxista. Agafo el taxi i al cap de 5metres, el taxi para i em diu que haig d'agafar un altre taxi, ja que hi havia tanda. La meva mala lluna (per dir-ho suaument) era brutal!! Però la cosa va ser TREMENDA al veure que havia d'agafar el taxista impresentable d'abans!! El molt ca... va començar a riure, i aleshores, li vaig dir que no tenía ni 5 minuts de marge (en un to, canyero!!) Es va posar serio i cap a l'aeroport!! En 30 minuts era a lloc.
Un cop a l'aeroport em torno a trobar als 2 americans i coses de la vida, també volaven a Yangon!!
Vem decidir que agafariem un taxi plegats un cop arribats a Yangon.
Arribats a Yangon, agafem el taxi i ens dirigim on havia quedat amb el Fred.
Ells (els americans) decideixen anar a buscar-se la vida per un altre costat, i jo finalment em trobo amb el Fred, i em comenta que ja tenim lloc per dormir!!
Ens instal.lem, i comencem a fer el tursita per aquesta ciutat. Visitem la pagoda Sule Paya, i d'allà caminem sense destí concret.
Vem poder visitar el mercat indi, i varis carrers d'aquesta ciutat. Aixó si, amb una xafogor BRUTAL!!
A mitja tarda vem decidir anar a fer una migdiada, que la vem allargar fins l'hora d'anar a sopar.
Sopar a Chinatown al mig del carrer, i a les 21h al.lucinem, quna de sobte i en menys de 5 minuts, recullen totes les cadires i taules. I a les 21'10h, apareixen uns camions amb gent amb uniformes blaus, i comencen a inspeccionar els carrers. No sabiem que passava exactament, però vem tornar a la guesthouse i després de mirar alguna serie amb l'ordinador, a dormir.




 EL FESTIVAL DE SHWEDAGONE
El 24 vem decidir que aniriem a Shwedagone (una mega pagoda feta amb 53 tonelades d'or, i unes 2000 pedres precioses a dalt de tot), ja que estava de celebració, perque era el 2600 aniversari. Ens havien dit que hi anava molta gent, i que era una ocasió única per visitar-la. Però abans, aniriem a visitar un buda gegant en un altre lloc.
Vem agafar un bus i vem veure el buda gegant. D'allà un home ens va portar a visitar uns monestirs a tocar del mateix lloc (convidant-nos a te i platans) i quan ja ens vem despedir d'ell, com no, ens va demanar una petita ajuda.
D'allà vem anar caminant fins a un parc amb un llac, on vem acabar dinant i d'allà altre vegada caminant, fins a Shwedagone.
La pagoda realment és impressionant, i al voltant n'hi ha moltíssimes més, i més petites.
Varem estar allà fins vora les 20h, i després cap a sopar i a prendre algo al Zero Zone (un bar on en teoria, hi havia bones vistes de la ciutat).
De vistes poques, però la sorpresa va ser que al arribar, només entrar, ens vem trobar que hi havia com un concurs de misses. Tot de noies desfilant, al ritme de la música. Al cap de 20min se'ns presenten 2 noies i ens demanen per sentar-se amb nosaltres. Nosaltres amb un careto d'incrèduls, vem dir que marxavem en 5min. Aleshores vem mirar la clientela del bar, i ens vem donar compte que només hi havia homes. Al cap de 5min vem marxar.

TROBADA A YANGOON
El 25 vem anar a veure un altre buda gegant (aquest cop de màrmol i d'una sola peça).
Hi vem arribar amb bus (tot i que ens van “enganyar”, ja que vem agafar un primer bus pensant que aniriem directes, i quan vem baixar, ens van dir que haveim d'agafar-ne un segon...).
Un cop allà vem fer la visita (cremant-nos els peus, ja que com a tot lloc sagrat t'obliguen a descalçar-te, i amb el sol que feia, haviem d'anar corrents d'ombra en ombra, ja que el terra a ple sol, cremava i cremava de mala manera!!).
Uns nens que hi havia per allà, es van apuntar amb nosaltres a fer la visita, tot rient i fent-nos bromes.
Un cop acabada la visita, vem anar just al costat per veure uns elefants albins. Vem creuar una gran avinguda amb poc tràfic, i als 5min teniem als nens altre vegada allà amb nosaltres.
Quan vem acabar la visita vem decidir anar a dinar a algun “restaurant” local al costat del buda gegant de màrmol. Però al creuar la gran avinguda, un dels nens es va posar a correr i quan estava just allà al mig, un cotxe va haver de fer una megafrenada per no atropellar-lo. El nen va tornar a nèixer!! Va anar de pels que no l'atropellessin allà mateix. Un cop passat el susto, els nens van marxar i nosaltres cap a dinar.
Havent dinat vem anar a veure si tenía un mail de l'Anne Cecille (una amiga d'una amiga que viu a Yangoon) per veure'ns al vespre i sopar junts.
La cosa va ser tremenda ja que vaig trigar 40min per poder llegir el mail i respondre “OK”.
Vem tornar a la guesthouse caminant, migdiada i ja ens vem activar per anar a sopar amb l'Anne Cecille.
Ens vem trobar en un restaurant, i ella va venir amb més gent. Soparet i mini sobre taula i cap a dormir.


FINIQUITANT YANGOON
El 26 vem decidir que agafariem el ferry per creuar a l'altre costat de la ciutat. I així ho vem fer.
La “història particular” del dia, va ser que dins el ferry un home ens va estar explicant llocs per visitar a l'altre costat del riu. Com no, va resultar ser un conductor de bicirickshaw. Li vem dir que si ens interessava ja li diriem alguna cosa.
Al arribar a l'altre costat del riu, el mogollón de rickshaws i moto taxis, ens van començar a atavalar una mica, i vem optar per anar a prendre algo en un bar allà al costat. Finalment vem acabar dinant allà mentre decidiem que feiem. De sobte ens tornem a trobar a l´home del ferry, i ens comença amb el mateix discurs. Li diem que “no gràcies”, i justal moment de pagar el dinar, l´home en qüestió agafa els diners i paga per nosaltres. Jo ja començava a estar una mica mosca amb l'home, però no vaig dir res. Al sortir l´home va començar a insistir, i altre vegada li vem dir “no gràcies” molt amablement, però l´home vinga a insistir i a insistir, amb el resultat que ens anava perseguint amb el rickshaw. Finalment vem optar per agafar el ferry i tornar a l'altre costat del riu (o a Yangoon pròpiament).
Arribats a l'altre costat, vem mirar de visitar 2 temples, però ens feien pagar i no eren res de l´altre món, per tant mitja volta i fora. Vem tornar a la guesthouse, descansar una estoneta i d'allà vem anar a la torre Hitachi per veure la posta de sol desde dalt de tot, amb vistes de la ciutat. Vem sopar al carrer allà al costat, i vem agafar un taxi per visitar l´hotel on treballa l'Anne-Cecille, i que ens expliquessin que podiem visitar per Burma. Un cop fet aixó, tornem amb taxi i a dormir.

MOVENT-NOS
El 27 va ser dia de “transició”.
Vem esmorzar a la guesthouse, vem preparar l'equipatge i vem fer el checkout. D'allà vem anar a canviar diners i a buscar bitllet per anar a Kalaw. Encara vem tenir temps per comprar algo pel viatge (ja que eren 12h de trajecte), mirar internet i dinar just abans d'agafar el bus.
Finalment a les 3'30h de la nit arribem a Kalaw, i ens instal.lem en una guesthouse i a dormir.


MITING PELS PÈLS, PERÒ NO... 
El 28 vem llevar-nos i després d'esmorzar vem canviar de guesthouse, ja que en vem trobar una de força més barata. Un cop reinstal.lats, a preguntar per fer algun treeking a diferents agències, i finalment vem optar per un treeking de 3 dies i 2 nits, i amb l'afegit que ens portaven les motxilles grans al destí final, que era el poble de Nyang Shwe, al costat del llac Inle.
Un cop acordat el treeking vem anar a dinar algo i vem coincidir amb unes franceses que ens van explicar que en 2 dies hi havia un miting a Kalaw, de la Aung San Suu  Kyi (premi Nobel de la pau i que va estar sota arrest domiciliari durant forces anys per decisió de la junta militar que hi ha al Gobern). Nosaltres ja haviem pagat pel treeking, per tant, mala sort!!
Al cap d'uns minuts va arribar un noi i es va posar a parlar amb les franceses, i al parlar amb nosaltres, em diu que és de Madrid, es diu Alberto,està a la mateixa guesthouse que nosaltres i que també vol sortir l'endemà de treeking.
Total, l'acompanyo on ens haviem apuntat nosaltres i finalment l'inclouen en el grup. D'allà tornem a la guesthouse on miro d'escriure una mica pel blog, i se'm presenta l'Alberto amb una cerveseta per cadascú i ens posem a parlar. Xerra que xerraràs se'ns fa l'hora d'anar a sopar, i anem a un restaruant on haviem quedat amb les franceses. Tal com ens sentem entra una de les franceses i ens diu que estan en un bar local prenent algo. Anem cap al bar i ens trobem a gent local cantant cançons birmanes, amb una castanya en general que tela, però en un ambient molt xulo!! Vem estar quasi 1h allà i d'allà vem anar a sopar. Després de sopar vem tornar al bar, però ja no quedava ningú, i vem optar per anar a dormir, ja que l'endemà començavem el treeking de 3 dies.




DE TREEKING AGAIN!!
Del 29 de febrer al 2 de març vem fer un treeking força facilet (res de mega maxacades!!) , que ens va permetre poder dormir en una casa local, un monestir, veure el primer tren birmà, una petita discusió força divertida entre 2 dones i altres coses, juntament amb una parella holandesa, l'Alberto, el Fred i les 2 guies i el cuiner.
Aixó si, cada nit una cerveseta amb la timba de cartes, abans d'anar a dormir.




VERANO AZUL
El dia 3, un cop ja instal.lats a Nyang Shwe, vem optar per llogar unes bicis i anar a voltar pels voltants d'aquest poble i del llac Inle. L'anècdota va ser que l'Alberto va anar a preguntar per un poble a uns obrers que hi havia per allà, i aquests van acabar convidant-nos a te, platans i cigars birmans (que barrejat amb l'esforç de les bicis i la calor, maregen un mogollón!!) i rient tots plegats, ja que l'Alberto anava batejant a tots els obrers (bananaman, teaman, cigarman, etc..) i aquests es destornillaven!!
Al vespre vem anar a sopar tots els del treeking més un francés que també està a la guesthouse, amb el resultat que vem acabar fent unes copetes (i algunes de més) a la guesthouse.



AFTER PARTY
El dia 4 ens hem llevat tard, però a temps per l'esmorzar.
L'Alberto ja havia marxat de matinada per agafar un bus, el francés a primera hora del matí per volar cap a Yangoon i la parella holandesa fent equipatge per marxar a 1a hora de la tarda.
Hem agafat les bicis amb el Fred, i em començat a pedalar. Al cap d'una hora, hem decidit tornar cap al poble, ja que el Fred estava fet pols (jo no era l'alegria de la huerta, però encara aguantava prou bé!!). Hem visitat el mercat del poble, i hem preguntat per busos per moure'ns demà dia 5, dinar algo i a descansar. Al vespre, després d'una petita sessió d'internet, quan anem a buscar els bitllets, ens diuen que no poden confirmar-nos que tinguem plaça, i que tornem l'endemà al matí per confirmar-ho i poder-los comprar....TREMENDO!!






BURMAN TIMING....
Els dies 5 i 6 van ser bàsicament de transició, ja que ens vem passar tot el dia en busos!! Primer vem anar a buscar els bitllets del bus. Finalment teniem plaça!! Aixó si, ens van recalcar que arribessim a les 16'30h a un encreuament de carreteres que hi ha a uns 8km del poble. Amb els bitllets de bus ja comprats, vem anar cap a un cibercafé, on vem fer un “intensiu” (poso cometes perque vem estar quasi 2h, però només per enviar alguns mails, no tots els que voldría... aquí la connexió és mega super lenta...).. Vem fer les últimes fotos pel poble, dinar algo, i a les 15h vem agafar una pick-up per anar a l'encreuament de carreteres.
La pick-up anava plena, i a mi em va tocar anar dret al darrera de tot agafat a la baca del cotxe... Un cop arribats a l'encreuament de carreteres, el bus en comptes d'arribar a les 17h, va arribar a les 19h... Era el bus per anar de Nyang-Shwei a Mandalay. A dins el bus, era una nevera!! l'aire acondicionat a tope, i tota la nit.... Cap a les 3'45h vem arribar a Mandalay, amb temps per agafar una pick-up, creuar la ciutat, i arribar a una altre estació de busos, on després de despertar al venedor de bitllets, vem comprar bitllets per anar de Mandalay a Shipow. El bus sortia a les 06h i eren 6h més de trajecte, per tant vem estar jugant a cartes i esmorzant durant 2h. A les 06h arranca el 2on bus, i el que en teoría eren 6h de trajecte, van acabar sent-ne 8h, amb una carretera revirada a més no poder (amb més d'una marejada i algo més per part d'alguns locals), parant 3 vegades per refrigerar el motor i amb una “telemetría” del bus increïble... tota una cursa de F1....
Finalment quan vem arribar a Shipow, ens vem instal.lar a una guesthouse juntament amb 2 noies amb les que haviem fet tot el segon trajecte plegats. A dinar algo ràpid i a dormir 3h, elles van anar a un festival que hi havia al poble del costat.
Al llevar-nos, ja era negre nit. Vem anar a donar una volta, però no hi havia pràcticament llum, per tant vem anar a un restaurant a prendre alguna cerveseta, jugar a cartes, sopar, i finalment cap a dormir altre vegada (estavem reventats, ja que de guesthouse a guesthouse van ser quasi 20h i sense dormir quasi res!!).




DE FESTA MAJOR A SUSTO MAJOR
El dia 7 ens vem llevar, i les noies amb les que haviem coincidit en el segon bus, ens van presentar una noia argentina, i vem estar xerrant una estona durant l'esmorzar. Aquestes mateixes noies ens van proposar d'anar a unes cascades que hi havía per allà a prop, i ens hi vem apuntar, tot i que l'argentina al final no va venir. Excursioneta d'1'30h i banyito a la cascada!! Tornem a dinar, i havent dinat el Fred i jo decidim que anirem al festival que hi ha al poble del costat. Passo la tarda tranquilament a la guesthouse, escrivint i descarregant fotos, i al vespre (17h) anem a demanar informació pel treeking que volem començar l'endemà. Però al haver-hi festival al poble del costat, estava tancat.
Finalment agafem un rickshaw i anem al festival.
El festival era pel naixament de buda, però més que festival era com estar de festa major. Xiringos per menjar, atraccions, tomboles, etc... Fem algunes fotos, sopem allà, i tornem cap a la guesthouse.
Al arribar, ens trobem al noi de recepció (molt catxondo!!) super serio parlant amb algú per telèfon.
Anem a l'habitació, i al tornar a baixar jo per preguntar pel transport de l'endemà, em trobo a la noia argentina del matí, que em crida i em demana que truqui a un metge, ja que tenía problemes de panxa bastant heavis... la història és que portava unes 4h sense poder retenir absolutament res de líquid al seu estòmac i estava absolutament deshidratada!! Els nois de la guesthouse van trucar un rickshaw, la vem posar allà, i d'allà cap a l'hospital d'urgències. Em va tocar fer el paper de traductor (amb el meu anglès!!) entre la noia i les enfermeres, fins que finalment vem poder localitzar a una amiga de la Maria (la noia argentina) que era enfermera. Aquesta es va fer càrrec de la situació, i ens va dir que era una mega gastroenteritis, però que anessim a dormir, i que ja es quedava ella allà. I així ho vem fer!!


WAIT WAIT WAIT & LOST
El dia 8, ens llevem, preparem l'equipatge pel treeking i fem el checkout, i a esmorzar al balcó de la guesthouse. Mentre esmorzem veiem arribar a la Maria (Argentina) i la Diana (la “Dra”, catalana per cert). Ens expliquen la història de la nit a l'hospital i que el problema ja està resolt.
Ja baixem a esperar la pick-up, que ens havia de portar a Namshei, on el dia 9 començavem un treeking de 3 dies. Espera que esperaràs, la pick-up no va arribar fins les 16h!!!! (és a dir, amb 5h de retard!!). I quan arriba està a tope. Resultat final: 4 noies que feien el treeking, es poden inquivir dins la pick-up, i el Fred i jo ens quedem al “carrer”....
Quan demanem per quedar-nos a la guesthouse, resulta que està plena, i ens toca canviar-nos de guesthouse. Si tot va bé (…??) demà dia 09, finalment agafarem un tren que creua un pont molt alt i molt impressionant, per anar a una altre població. Ja veurem que passa....




EL TREN SE MARCHA YA, CHI CHI POM POM, CHI CHI POM POM, EL TRENECITO....
Avui dia 09 finalment ens hem pogut moure de Shipow sense gaires dificultats i amb pocs retards.
Hem pogut agafar el tren per anar de Shipow a Pyin-Oo-Lwin (Piolin), juntament amb la Naddege i la Claudet (les waterfalls girls).
El tren ha arribat amb 1h de retard (poca cosa després de lo d'ahir), però aixó si, amb força gent (més locals que turistes) ja que el dia abans s'havia acabat el festival de buda, i molta gent tornava a les seves poblacions després de l'esdeveniment.
Vem estar vora unes 7h dins el tren, xerrant, jugant a cartes, gaudint del paissatge, esquivant branques que entraven per la finestra (el tema de la poda de matolls el porten fatal!!), o mirant de no socarrimar-nos amb els focs que provoquen per cremar els matolls al voltant de les vies(insisteixo: el tema de la poda de matolls el porten fatal!!).
Un cop arribats a Pyin-Oo-Lwin, quedem amb la Nadege i la Cloudine (?) per anar a sopar plegats i agafem 2 moto taxis per anar cap a la guesthouse, ja que ja haviem fet la reserva desde Shipow.
Ens instal.lem, dutxeta, canvi de roba i cap a buscar les noies.
Prenem unes cervesetes, sopem i cap a dormir.



LA GRAN CASCADA!!
El dia 10 ens llevem, i després d'esmorzar (aquest cop no estava inclòs l'esmorzar en el preu de l'habitació, individual 6$ i res de l'altre món!!) anem a buscar les noies i triguem força estona a decidir-nos entre llogar bicis i anar a veure unes cascades, o agafar una pick-up i anar a veure unes altres cascades. Finalment optem per la via del pick-up, i cap a les cascades que hi falta gent.
Al cap d'una estona ens deixen al costat de la carretera, i ens diuen que hem de continuar a peu.
Comencem la caminada i pel camí trobem una “pagoda” però aquest cop dins una cova amb estalactites, i com no, varies figures de buda. Continuem la caminada i finalment arribem a la gran cascada!! Ens quedem impressionats de la cascada, i l'entorn és realment XULO!!
Banyador al canto i cap a fer el banyito de rigor!! L'aigua està freda, però el banyito val MOLT la pena!! Un cop banyats i després de fer algunes fotos (com no!!), decidim quedar-nos a dinar allà mateix, ja que hi ha un petit xiringo on fan algo de menjar i tenen begudes.
Passem una bona estona allà, i després sant tornem-hi, a caminar altre vegada. Però aquest cop tenim la sorpresa que podem arribar a dalt de tot de la cascada i veiem la caiguda de la cascada!!
Si des d'abaix realment impressiona, desde dalt, “ni te cuento!!”. Després d'aixó, puja que pujaràs durant vora uns 40min, fins arribar a la carretera, on finalment agafem una altre pick-up per tornar cap a Pyin-Oo-Lwin. Dutxeta, i a sopar amb les “waterfalls girls”. Havent sopat decidim fer retirada ja que estem força cansats. Demà serà un altre dia.




FULL DAY
El dia 11 va ser el de la “separació” amb les noies. Quan nosaltres vem fer el check out i vem anar-les a buscar al seu hotel, resulta que havien llogat bicis, i que havien anat al jardí botànic (la gent ja ens coneixía poc o molt). Nosaltres decidim anar a fer el turista pel poble ja que quasi ni l'hem vist. Anem a diferents temples al voltant del poble, i cap a migidia agafem una pick-up per anar cap a Mandalay.
2h de trajecte en una pick-up força plena (no es belluguen fins que no està plena!!), i un cop arribats a Mandalay a buscar lloc per dormir.
No ens va costar gaire de trobar lloc, i cap a dinar. Havent dinat, decidim llogar bicicletes per 24h i decidim anar a Mandalay-Hill a veure la posta de sol.
Voltegem el Palau Reial, i cap amunt. Un cop arribats a l'entrada, comencem una “excursió” d'uns 45min pujant escales, i pel camí, a part de moltíssimes botiguetes de souvenirs i locals on prendre algo (com no), també ens anem trobant budas gegants cada no se quantes escales.
Quan ja estem a punt d'arribar al mirador, veiem que hi ha una contaminació de por, fins a tal punt que no es pot veure ni la ciutat que en teoría està davant nostre.
A l'entrada del mirador guardem les càmares, ja que cobren entrada només per les càmares. Fem un vistasso i decidim baixar abans de la posta de sol, ja que no es pot veure res.
Quan ja tornavem cap a l'hotel, ens trobem un temple- Sandamuni paya- amb moltíssimes “mini” pagodes. Fem una paradeta de 15min, però al final ens fan fora, ja que han de tancar.
Ara ja si tornem a l'hotel, dutxeta, internet i després mirem d'anar al mercat nocturn, però resulta que és tant tard (20'30-21h) que ja estant tancant.
Anem a sopar, i comprem una cerveseta per mirar una peli a la terrassa de l'hotel, i a dormir. Estem reventats!!




FULL MANDALAY DAY
El 12 ens vem llevar amb presses, o més ben dit, ens vem adormir i vem baixar disparats per poder esmorzar, ja que tancaven en 5min. Aconseguim l'esmorzar (bé!!), i a rentar roba, ja que a mi no em quedava absolutament res “repetible”.
Tornem a agafar les bicis, i decidim anar a veure alguns temples a l'altre punta de la ciutat.
Primer vem visitar el temple Mahamuni paya, on abans d'entrar ens van col.locar com uns pantalons-faldilles (tots els homes a Birmania els porten), ja que nosaltres anavem amb calça curta.
D'allà ens tornem a moure per visitar el monestir de Shwi In Ben Kyang. Tot de fusta i amb molts detalls, realment molt xulo.
Després d'aixó comencem a tornar cap a l'hotel, ja que hem de tornar les bicis, però abans parem a dinar. Havent dinat cambiem algo de diners, i ara ja si, tornem les bicis.
Després d'aixó, decidim comprar els bitllets de bus per l'endemà moure'ns cap a Bagan. Increïble però cert, ho trobem a la primera i bé de preu (10000 Kyats- es pronúncia Chams-, uns 10€).
Un cop fet aixó agafem una pick-up i anem cap al pont de …..... I el que en teoría era un trajecte curt i fàcil, es va convertir en quasi 1h de trajecte però amb la pick-up no plena, a reventar!! La calor era sufocant a més no poder!! Un cop ens deixen ens toca caminar uns 10min fins al pont, i tot just arribem per veure la posta de sol, juntament amb tonelada i mitja de turistes. Fem algunes fotos, i un cop vista la posta de sol, prenem una cerveseta just al costat del llac, fem temps i tornem cap a buscar la pick-up. Aquest cop el trajecte va ser força curt, amb molt poca gent, i aquests, fent conya entre ells, com si noslatres no estiguessim allà dins. Va ser una estona realment xula, ja que tenía la sensació de no ser un turista, sinó un més dins la pick-up, com si fos local.
Arribem a lloc, anem a sopar, comprem alguna cerveseta pel vespre-nit, i a l'hotel, on recollim la roba “neta” i preparem equipatge per moure'ns l'endemà. Fet aixó, si que anem a la terrassa de l'hotel on coincidim amb una parella francesa, i de tertúlia fins mitja nit.




CAP A BAGAN!!
El 13 ha tocat matinar. Cap a les 6'30h amunt, dutxeta, fer el checkout,esmorzar, i a les 7'30h ja teniem la pick-up per anar a l'estació de busos. A les 8'30h arrancava el bus. Amb uns seients mega espaiosos, increïble, però gràcies a les carreteres d'aques país, m'he passat més estona botant que no pas sentat. Quan finalment m'he pogut dormir, m'han despertat ja que haviem de pagar l'entrada per Bagan (un poble ple de pagodes, repartides per força extensió de terreny). Un cop arribats, ens hem instal.lat a la guesthouse, i ens hem agafat la tarda “lliure” (ideal per posar-me al dia amb el blog i preparar algunes fotos més per aquest!!).
Hem passat la tarda amb una parella francesa, que estaven fent temps abans de marxar, i ens han dit alguns dels llocs més interessants per visitar. La resta de la tarda, la he passat escrivint i preparant fotos pel blog (tot i que no podré penjar res fins que no torni a Bangkok). Cap a les 17'30h vem anar caminant fins a un temple que hi ha aquí al costat, per veure la posta de sol, i vem al.lucinar amb la quantitat de temples, pagodes i monestirs que hi ha pels voltants!!!! Vem gaudir d'una bona posta de sol!!
Al vespre quan anavem a sopar, ens hem trobat a la Silki, una noia eslovena, amb la que vem coincidir a Shipow per fer el treeking desde Namshan fins a Shipow, però que finalment nosaltres (el Fred i jo) no vem poder fer, ja que la pick-up anava a reventar, i no hi havia espai per nosaltres.
Vem sopar plegats, i cap a dormir.




LAS BICICLETAS SON PARA EL VERANO 
El dia 14, va tocar fer el primer intenssiu de bicicleta per aquesta zona “minada” de temples, pagodes i monestirs.
Ens vem llevar a les 5'30h per agafar les bicis i anar fins a una pagoda, a veure la sortida del sol.
Quan ja creiem que els núvols ens privarien de poder-la veure, ens va aparèixer l'astre rei, davant nostre tot vermell, i amb aquest paissatge!!
Després de la sortida del sol, tornem a la guesthouse, esmorzem i ara ja si, agafem bicis per començar a fer un mega dia de bicicleta, visitant temples, monestirs i pagodes, i fent tonelada i mitja de fotografies, de budes, budes gegants, pintures a les parets, i les construccions pròpiament
Vem arribar a les pagodes més llunyanes, i vem acabar fent una volta que tela marinera, però disfrutant com a bojos, i gràcies als núvols que tapaven una mica al sol, tot va ser molt suportable.
Amb les bicis vem fer carretera, camins de sorra (practicables), camins de sorra amb molta sorra, i mirant de controlar les bicis, ja que les rodes “patinaven”, i si t'encallaves, no quedava més remei que baixar de la bici, i emputxa que emputxaràs, fins arribar a algun lloc més sòlid. Ja que si intentaves continuar pedalant tenies el risc de punxar, i jo, vaig ser l'únic que va tenir la “gràcia” de punxar una de les rodes, i no un forat, sinó dos al mateix temps. Però la sort d'estar en un lloc on quasi tothom es mou en bici, és que per molt penjat que et sembli que pots estar, sempre hi ha gent que t'ajuda i t'arrecla els punxassos, ja que són uns experts en arreclar tot tipus “d'averies” bicicleteres. A mi concretament, em van arreclar els punxassos en una espècie de granja local al mig del pati entre vaques, gallines i gossos. I com no, amb els nens mirant-nos més a nosaltres que no pas la reparació de les bicis, encuriosits amb les nostres “pintes”.
Cap a les 16h arribavem a la guesthouse, reventats, i després de prendre algun refresc ben fresquet, dutxeta de rigor (i super agraïda!!), roba neta, ens va venir tot el cansament de cop.
Ja no ens vem moure fins l'hora de la posta de sol.
Vem tornar a agafar les bicis, i ens vem acostar al riu per veure la posta de sol.
Un cop vista, decidim continuar amb les bicis per anar una mica més lluny a sopar, però la meva sort, continuava de cara i vaig tornar a punxar la roda de la bici!!
Per sort meva només estavem a 5min de la guesthouse, i vaig poder tornar tranquilament arrossegant la bici. En vista dels meux èxits punxants, vem deixar totes les bicis, i vem anar a sopar al costat de la guesthouse.
Havent sopat, vem comprar un rom i unes Star cola (la coca-cola birmana), i vem fer unes copetes, tot xerrant i escoltant música, al porxo de la guesthouse.




SENSE NÚVOLS, IMPOSSIBLE!!
El dia 15 vem voler repetir, l'experiència de les bicis, ja que encara ens quedaven molts llocs per visitar.
Després d'esmorzar, ens vem activar i cap a Bagan tranquilament per la carretera, continuant gaudint d'aquests paissatges, però aquest dia, no hi havia núvols i el sol, castigava, i com castigava!!
Després de visitar alguns emplaçaments més, vem decidir tornar cap a la guesthouse, ja que era duríssim anar amb bici sota un sol de justícia. Aixó si, entre pitus i flautes, les 5h de pedalar, no ens les va treure absolutament ningú.
Abans de tornar a la guesthouse ens arribem a l'estació de busos per mirar de moure'ns l'endemà, però entre horaris raros de busos (surten al vespre i arribes de matinada, potser a les 3 o a les 4h.
No hem trobat encara cap bus que arribi cap a les 6 o 7h, per posar un exemple).
Arribats a la guesthouse, ens vem cascar una migdiada de 3h, que ens va servir per recuperar forces, i tornar a agafar les bicis, per arribar-nos a un temple a veure una altre posta de sol. Aquest cop hi havia alguns turistes més (amb els que haviem arribat amb el mateix bus a Bagan) i una nena local, que era tot un nervi i molt divertida, i que ens va ensenyar un lloc una mica més elevat per veure millor la posta.
Després de la posta, tornem a la guesthouse, xerrem una mica i cap a sopar. I aquest cop, havent sopat, tots cap a dormir, el cansanci de 2 dies rulant amb bicis es notava!!




RELAXING DAY...
El dia 16, ens llevem d'hora per mirar d'agafar una pick-up i anar a un poble relativament a prop d'aquí (Mont Po Pa), però mentre esmorzem, resulta que amb el Fred no ens vem entendre i quan jo pensava que era una visita d'un únic dia, ell em diu per moure'ns i instal.lar-nos allà. Ho parlem i finalment decidim quedar-nos a la guesthouse on som, i agafar-nos el dia “lliure”. M'he passat el matí escrivint i preparant fotos pel blog.
Cap a migdia anem a dinar a un restaurant local, que hi ha aquí, i un cop hem demanat, veig que tenen un petit jardí amb lotus, roses, orquidies, i altres flors i plantes. Torno cap a la guesthouse per agafar la càmara i fer algunes fotos de les flors.
Havent dinat, el Fred es casca una migdiada, mentre jo continuo escrivint i posant al dia les entrades pel blog.
A les 17h ens activem per anar a veure la posta de sol, que acaba sent una mica paupèrrima.
Tornem a la guesthouse, una mica d'internet, cap a sopar, i dormir.





SEMIXOF... 
El 17 ens hem llevat pensant que llogariem bicis per acabar de completar els entorns de Bagan, però ens trobem una parella francesa i una noia alemana que han llogat un taxi per anar a Mont Po Pa, i tenen lloc per nosaltres. Canvi de plans altre vegada (cap problema!!), i cap a Mont Po Pa.
De camí fem una parada on ens ensenyen com fan oli de cacauet, una aiguardent de palmera,que acabem provant (a quarts de deu del matí!!), alguns dolços, i he acabat amb un “coleguilla que em volia afeitar amb un matxet tot fent broma.
D'allà ja directes fins a Mont Po Pa, on hi ha un temple a dalt de tot d'una muntanya, per on s'hi arriba després de pujar 800 escales.
Només a l'entrada, ja veiem que és lloc de turisme birmà, habitat de monos (m'ha recordat a Kathmandu, en el primer dia de viatge!!), i que ens espera una petita suadeta i per variar (en un lloc sagrat) pujar descalços!!
Pugem relativament ràpid les escales, i un cop arribats a dalt, realment tampoc és quelcom impressionant. M'ha impressionat més les vistes abans d'arribar, que no pas el propi temple, però que hi farem...
Algunes fotos, i cap avall. Arribats abaix anem a dinar, i tenim la gràcia d'escollir un restaurant on no tenien pràcticament cap interès en servir-nos, ja que ens han fet esperar una bona estona i erem els únics clients pràcticament.
Un cop dinats, cap al taxi amb una primera parada per fer la foto panoràmica del temple dalt de la muntanya, i al cap d'una estona una segona parada, al mateix lloc on haviem parat al matí.
Ens conviden a un te, cacauets, i quan m'estic fumant un cigarro, i n'ofereixo a la gent del lloc, s'acosta el taxista cap a mi i em fa un regal: 4 puros i 2 cigars fets amb la fulla del blat de moro.
Quan he vist aquells 2 cigarros, m'he quedat amb un careto de tonto, ja que em pensava que em feia broma, però no. La “descollonada” popular (de locals i foranis) ha sigut total!! Com no, acte seguit, fotos amb un dels cigars de “blat de moro”.
Finalment hem arribat a la guesthouse, hem saldat contes amb el taxista, i acte seguit amb la gent de la guesthouse, ja que demà dia 18 ja agafem bus per tornar a Yangoon, on en principi hem d'arribar cap a les 17h. També hem trucat per fer la reserva de la guesthouse, ja que la teniem pel dia 19, i cap problema (en principi...), i a escriure l'entrada del dia pel blog.


Tornant a Yangoon
El dia 18, després d'esmorzar, ens recull la pick-up per anar cap a l'estació de busos, i un cop allà agafem el bus que ens porta directament a Yangoon, després de quasi 11h de viatge.
Arribats a Yangoon, agafem un parell d'autobusos per poder arribar a la guesthouse on finalment hi arribem cap a les 20h.
Deixem les bosses i ens anem directament cap a Sule paya, ja que coneixiem un lloc amb “bona” connexió a internet. A la que ens sentem per mirar mails, resulta que la nostra “veïna”, és la Diana (la Dra. catalana que vem conèixer a Shipow). Ella m'estava escrivint un mail dient que estava a Yangoon amb la Maria. Total, que després de mirar mails, anem amb ella per trobar-nos amb la Maria, uns altres catalans i un madrilenyo. La sorpresa de la Maria al veurem va ser total!! (després del susto de Shipow!!) Fem unes cervese, i acabem sopant tots plegats amb un bon ambient increïble.




End of Burma
El dia 19, va ser el dia dels encàrrecs abans de marxar de Birmània, ja que el nostre visat s'acabava.
Com a coses més destacables: haviem de preparar un petit regal per l'Anne-Cecille, ja que era el seu aniversari i ademés jo feia d'emisari d'una amiga seva, i aquesta m'havia demanat que li entregués un parell de detallets en nom seu. Un cop tot a punt, un dels altres encàrrecs que teniem pendent era tallar-nos el cabell, ja que després de forces mesos, el tenía força llarguet.
Al primer local de carrer que vem trobar, ens els van tallar per 1000 Krams (1€).
Un cop pelats, dutxeta per fer net, i cap a un mercadillo per mirar de comprar algun souvenir que volia el Fred. Finalment el que buscava no ho vem trobar, però la passejada pel mercadillo i “grans” magatzems va ser xula, o si més no curiosa.
Vem dinar en el mateix mercadillo, i havent dinat cap a la guesthouse per preparar equipatge, ja que al vespre anavem a veure a l'Anne-Cecille.
Arribat el vespre, ens activem per trobar-nos amb l'Anne-Cecille.
Sopem a l'hotel on treballa amb altres amics seus i li fem entrega dels presents de part de l'Agnès, després ja tocava anar a dormir, ja que ens tocava matinar i molt per agafar l'avió per tornar a Bangkok.