lunes, 25 de febrero de 2013

TIMATS, AMENAÇATS I ROBATS!!!!

El dia 21 ens vem llevar d'hora per anar a buscar la minivan que ens havia de portar fins a Siam Reap.
A la furgoneta vem coincidir amb una parella suïssa d'origen espanyol i un noi de Guadix (Granada).
Vem tenir un viatge força tranquil fins just arribar a tocar de la frontera amb Cambodja.
Quan estavem a uns 5km de la frontera, ens paren en mig del no res, i ens diuen que parem per dinar a allà.
Baixem tots de la furgoneta, i ens ve un home que ens demana els passaports per preparar els visats per Cambodja. Ens dona uns formularis a cada un, i de sobte l'home ens demana 1200 baths (30€).
Jo em vaig quedar extranyat però vaig pensar que era el que tocava pels 2 visats nostres. De sobte l'home em diu que els 1200 baths són per persona i visat, i li dic que el visat per a un mes a Cambodja costa 20$, i que per tant no pagaré. L'home em diu que aquell pas fronterer és diferent a la resta de passos fronterers i que el visat és més car allà. Jo li dic que si és així, no es preocupi i que ja ens el farem nosaltres mateixos pel nostre compte quan arribem a la frontera. De sobte la reacció de l'home passa a ser agrssiva a més no poder i em deixa anar que si volem perdre unes 3h a la frontera que allà nosaltres, però que la furgoneta no ens esperarà per arribar fins a Siam Reap. Aleshores li contesto que si la furgoneta no ens esperarà per arribar fins a Siam Reap, que ens torni els diners del bitllet ja que el bitllet era de Bangkok fins a Siam Reap. Aquí l'home ja em va engegar i em va tirar els passaports.
Finalment parlo amb la parella "hispano-suiza" i el granadino i acabo pagant (molt a contra cor meu, però per mirar de facilitar les coses). Aleshores l'home encara em demana 100 baths més ja que la Superàvia no tenía foto de carnet.
Acabo pagant els 2500Baths (62,5€) i cagant-me amb la mare que va parir a aquell DESGRACIAT, LLADRE, ESTAFADOR I EXTORSIONADOR!!!!
Arribem finalment a la frontera, i ens separen a la Superàvia a mi i a un home anglès, mentre que la resta del grup va per un altre costat.
Un altre home ens diu que el seguim però l'home camina a tota castanya, i en un moment li demano que afluixi el pas ja que la Superàvia no pot seguir aquell ritme. L'home para un moment i em diu que si la meva Mare és gran, millor que pagui 200 baths més per persona (5€ més per persona), i així ens saltarem la cua que hi ha perque la policia et posi el segell d'entrada. Li contesto que ja ens han robat prous diners,i de sobte aquest segon home s'encara amb mi i em diu cridant que ells no roben i que calli d'una maleïda vegada.
Jo l'engego literalment a la merda en català, i la seva reacció va ser dir-nos que allà teniem la cua i que ja ens veuriem al costat cambodjà. L'home ja va desaparèixer i ens vem xupar una cua d'unes 2h!!
En aquestes 2h,  vaig poder xerrar amb el senyor anglès que venía amb nosaltres, i els 2 vem coincidir que era un dels pitjors passos fronterers que haviem vist mai, i que l'estafa que ens havien fet era descomunal. Amb tot aixó vem anar veient com els policies cambodjans rebien als suposats guies (alies timadors, amenaçadors, lladres i estafadors) i aquest els hi donaven els passaports per preparar els visats i saltar-se les cues pels segells, amb diners a cada passaport. Els polis omplien els papers pertinents, passaven els passaports als seus companys dels segells i guardaven els diners en un calaix, i tot aixó amb el màxim descaro davant la cua tremenda de turistes que no voliem pagar res més "d'extra"
Jo parlant amb l'home anglès mentre fem la cua de 2 hores
Per cert el pas fronterer del que parlo és el de Poipet. Si algú vol creuar de Thailandia a Cambodja aconsello ferventment que es busqui altres alternatives (per exemple l'avió fins a Phnom Pen -la capital-, ja que d'entrada serà més car el bitllet d'avió, però us acabarà sortint més barat tant en diners com en temps i mala llet!!).
Poipet des del costat ja Cambodjà
Un cop creuat el pas fronterer, ja no vem tornar a veure cap dels 2 lladres d'abans, i un altre home ens va fer pujar en un bus HORRORÓS. Vem fer un minitrajecte de menys de 5minuts, i ens van deixar en una estació de busos on ens van dir que haviem d'agafar un altre bus.
Canviem de bus (cap meravella altre vegada), però encara vem haver d'esperar uns 40minuuts abans de sortir (tanta maleïda amenaça de que el bus no esperaría i que si voliem perdre 3h i etc..., i finalment tot hi haver pagat vem acabar pringant!!).  
Finalemt pugem al bus i unes 4h més de trajecte amb parada de quasi 1h per sopar.
Quan finalment sembla que ja arribem a Siam Reap, de sobte l'autobús es desvia per un camí de sorra amb l'exclamació general de tots els que anavem al bus. 2 minuts més tard ens deixen en una estació de busos, on ja acabem negociant preu amb els tuk-tukeros per arribar a l'hotel de Siam Reap.

Negociant els preus amb els tuk-tukeros
Arribats a l'hotel, la recepcionista ens comenta que no té la nostra habitació però que ens allotgen en una altre de més categoria pel mateix preu.
Ens instal.lem, anem a sopar i mentre sopem decidim que l'endemà ens l'agafarem de relax, ja que estem reventats de cansament després de 15h de viatge (de porta a porta), quan en teoría era un trajecte de 8h (segons ens van dir a l'agència de Bangkok).
Per cert, ja penjaré una foto de l'agència que es dedica a timar, amenaçar i robar a tots els turistes perque la tingueu ben present si us dona el punt d'anar a Bangkok i us plantegeu anar fins a Cambodja en bus (jo no ho aconsello!!).

 


LA VUELTA AL COLE...

El dia 20, ens vem llevar al tren camí de Bangkok.
Vem poder esmorzar al tren mateix, i encara vem tenir temps per escoltar música, fer mitja i preparar fotos pel blog (cada loco con su tema...).

El Bernat i laSuperàvia just després d'esmorzar al tren
Un cop arribats a Bangkok, vem anar directament a l'hotel que ja teniem agafat d'uns dies abans, i vem tenir el temps perque el Bernat es pogués dutxar, i acabar de preparar l'equipatge abans d'anar a dinar.
Un cop dinats (típic fast food americà), vem agafar l'sky rail i cap a l'aeroport.
A l'sky rail anat a l'aeroprot
A l'aeroport vem fer el check inn del Bernat i vem preparar la seva tornada amb acompanyant (ja que al ser menor ha d'anar acompanyat, i nosaltres encara no tornavem).
Vem fer un café, i ja vem deixar al Bernat amb la seva acompanyant després de despedir-nos d'ell.
Tots 3 a l'aeroport just abans de despedir-nos
Un cop facturat l'equipatge i al propi Bernat, la Superàvia i jo mateix, vem arribar-nos a una agència de viatges per agafar bitllets per l'endemà marxar cap a Siam Reap (Cambodja), ja que visitarem les runes d'Angkor Wat.
Un cop lligada la propera marxa per l'endemà, ja vem aprofitar per menjar en un xiringo de carrer, i un cop fet aixó, ja vem tornar cap a l'hotel per preparar l'equipatge per l'endemà, i cap a dormir, ja que demà ens espera un dia llarg!!

Sopant en el xiringo de carrer



La Superàvia amb els cuiners del xiringo en el xiringo



jueves, 21 de febrero de 2013

VOLVER A EMPEZAR....O VOLVER A BANGKOK (SAME SAME...)

El dia 19 podem dormir tranquilament ja que no ens recullen fins les 11'30h.
Fem maletes i motxilla, anem a esmorzar, i un cop tornem la revisió d'habitació i ja fem el check out.
Ens recull una mini van, que ens torna a deixar a Nathon, on hem d'esperar quasi 2h, ja que el ferry ve amb retard, i amb la desagradable atenció d'una dona "monstruosa", que la veritat no serveix gens pel tracte amb el públic i encara menys amb els turistes.
Esperant el ferry que ve amb retard
Finalment agafem el ferry, que ens deixa a Thailandia "continent".
Agafem un autocar, i aquest ja ens porta fins a Surat Thani, on hem d'agafar el tren nocturn cap a les 20h, però resulta que també va amb retard, i finalment no tindrem tren fins les 22h.
En vistes de que tenim moltes hores mortes, decidim anar a buscar algun lloc on tinguin wi-fi per mirar d'anar lligant temes que hem de tancar, i trobem una cafeteria on ens hi estem fins les 21h, moment en que ja tanquen.
D'allà tornem a l'estació de tren, i finalment agafem el tren nocturn amb els nostres llits respectius.
En teoria hauriem d'arribar a Bangkok a les 09h del matí, però el revisor ja ens avisa que arribarem cap  a les 12 del migdia.
Ens posem als llits i a dormir.
La Superàvia i el Bernat a dins al tren abans de dormir

ME CAGO EN LA VISA QUE LOS PARIÓ!!!!

El dia 18 a mi em toca matinar ja que haig d'anar a Nathon (a l'altre costat de l'illa) per mirar de renovar el meu visat que em caducava l'endemà.
El Bernat i la Superàvia es van quedar dormint a l'habitació.
Jo em vaig arribar a Nathon, on després dels tràmits burocràtics de rigor, vaig aconseguir la meva extensió de visat, però que em va costar una pasta, i només per 7 dies.
Feta l'extensió, torno cap a Chaweng, on a l'arribar em trobo amb la sorpresa que el Bernat i la Superàvia s'han deixat la porta de l'habitació sense tancar, i per sort nostre sense cap conseqüència.
Aprofito per posar-me banyador i anar a buscar-los a la platja.
Ens estem una estona allà, i després ja anem cap a dinar.
Havent dinat, i també per variar, algo de relax, i a mitja tarda tornem a l'agència de viatges, on la nostra amiga ens diu que ens ha pogut aconseguir bitllets de tren per demà poder tornar cap a Bangkok.
Paguem el que li debem a la senyora,i ja ens despedim d'ella donant-li les gràcies per totes les atencions que s'ha pres amb nosaltres. Fet aixó, anem a mirar botiguetes tot fent temps abans d'anar a sopar.
I aquest cop decidim repetir sopar en el restaurant-menjador thai, i avisant previament a la familia per si ens volen veure per internet.
Mentre estem sopant rebem alguns missatges de la familia dient-nos que ens estan veient. Fem alguna conya a la càmara, amb la sorpresa dels nostres veïns de taula que no acaben d'entendre que estem fent.
Havent sopat, el de cada vespre: la Superàvia a dormir i el Bernat i jo a prendre algo.
Demà ens toca tornar cap a Bangkok.
El Bernat i la Superàvia esperant el sopar

La cuina del restaurant menjador thai

La webcam per on ens podien veure mentre sopavem

Boat trip around islands

El dia 17 ens toca matinar ja que ens recullen a les 07'30h del matí, i a les 08h ja estem al barco que ens ha de portar a fer la sortida.

Jo al veure la quantitat de gent que hi havia em vaig temer el pitjor, ja que erem "ciento y la madre", però un cop vem salpar, vem poder esmorzar en el mateix barco, i al cap de poc ja ens van deixar a la 1ª illeta, on el bernat i jo vem pujar al mirador, on vem veure una llacuna, i les muntanyes que la separaven del mar.
Baixem del mirador i encara tenim temps de fer un bany al mar cosa que el Bernat i jo agraïm, ja que hem suat lo nostre.
Un dels guies del barco és italià (Renato), i acabem parlant amb ell una estona, i no acabem sent amics, però es porta divinament amb nosaltres, i li dedica una especial atenció a la Superàvia, cuidant-la cada cop que haviem d'agafar la barca per anar cap a les illetes o tornant d'aquestes.
1ª illa on ens van deixar
Amb aquesta atenció, alguns membres de la tripulació ja van rebatejar a la Superàvia com a La Madame, i la veritat la van portar amb candaletes!!
Tornem a agafar el barco, on ja ens fan dinar, i un cop acabats de dinar, arribem a la 2ª illa, on ens hi estem vora unes 3h, i on el Bernat i jo tornem a pujar al mirador i aquest cop les vistes que tenim són espectaculars.

Des del mirador podem veure unes 25 illes, que formen el parc nacional marí de Mue Koh Angthon, que estem visitant. Aixó si, si en el primer mirador ja vem suar per arribar a dalt, en aquest segon, la suada va ser espectacular!!!! Camí empinat, i finalment vem acabar grimpant entre roques i ajudats per unes cordes ja instal.lades allà.

Camí empinat abansd'arribar a les roques de dalt de tot
Un cop tornem abaix a la platja, el Bernat mira de fer snorkel, però no es veu absolutament res de res, ja que la mar estava una mica remoguda.
En vistes de que no podem fer snorkel, ja optem per fer el bany i relaxar-nos.
Tornem al barco, i entre que ens porten i pugen a tots, els primers a arribar al barco, encara aprofiten per saltar des del barco cap a l'aigua, i de sobte la Superàvia no s'ho pensa 2 vegades i salta com un més.
Aquí ja la tripulació va al.lucinar amb la Superàvia i la van felicitar, així com també altres turistes joves que anaven al barco.
La Superàvia just al moment de saltar
Tornem cap a port, agafem mini van, i a l'hotel, on fem dutxes i descansem abans d'anar a sopar.
Aquest cop per sopar decidim canviar i anem a un altre restaurant, i havent sopat vem continuar amb la tònica d'aquests dies.
Demà em tocarà anar a renvor el meu visat. A veure què passa...

FREAK TRIP!!!!

El dia 16 ens llevem per anar a fer l'excursió per l'interior de l'illa, que haviem comprat el dia abans.
Ens han de portar a veure un big buda, un mirador, unes roques una mica peculiars, unes cascades i finalment una mòmia.
Primerament ens porten a veure un temple, on pels voltants hi ha figures enormes, però tot és molt nou (i per mi no gaire maco), i amb l'afegit que un gos força fet caldo i amb una ferida enorme i oberta sembla que s'hagi fet amic nostre, mentre nosaltres mirem de treuren-se'l de sobre, però "ni p'atrás"........

Arribem al big buda, i la veritat no és una antiguitat de buda, si no que sembla de recent construcció. Tornem a fer les fotos de rigor, i al anar cap a la furgo, la Superàvia veu una botiga de souvenirs, on acaba comprant-se uns pantalons curts, amb els que va estupendament fresqueta.
Agafem furgo i cap al mirador. Tampoc tenim una d'aquelles vistes "espectaculars", i d'allà cap a les roques.Arribats a les roques, resulta que només podem veure una de les 2 roques, ja que l'altre està mig summergida per l'aigua del mar, que està una mica picat. Però la veritat, tampoc aquesta visita resulta gaire atractiva, i encara menys cultural!! (semblava que hagués trepitjat merda en aquesta illa!!).
Fet el paripé per les roques, ens porten a veure les cascades.
Aquelles cascades tenien ben poc de cascada, ja que eren com a molt un salt d'aigua (potser en època de pluges poden arribar a ser cascades, però quan vem ser-hi nosaltres, eren ben poca cosa...). A més per arribar-hi, vem haver d'agafar un 4x4 tunnejat fins als topes, i després ens va tocar anar creuant unes passarel.les força precàries i atapeïdes de gent.
El Bernat en el seu seient al 4x4
Feta la caminata per les passarel.les, tornem cap a la furgo, però encara tenim temps per menjar algun bocata que portavem, abans de tornar a agafar la furgo.

La Superàvia i el Bernat per una de les passarel.les
Tornem a la furgo i ja fem la rematada final de l'excursió, visitant la mòmia d'un monjo budista, al que fins hi tot li han posat ulleres de sol.
Després d'aixó, ja ens van portar cap a l'hotel, i vem decidir tornar a la platja.
Un cop ja torradets de sol i aigua, cap a l'habitació on aprofitem per reposar una mica i algo d'internet.
Al vespre tornem a l'agència on hi ha la nostra amiga, i li comprem una sortida amb barca per l'endemà, on en teoría visitarem algunes illes i podrem fer snorkel.
Decidim tornar al mateix restaurant-menjador thai de la nit anterior, i llegim que tenen webcams i que ens poden veure per internet.
El Bernat avisa a la familia, i finalment rebem un missatge dient-nos que ens estan veient.
Havent sopat, repetim el mateix de la nit anterior (Superàvia a dormir i el Bernat i jo anem a prendre algo).
Demà toca excursió amb barca.




MALES PUCES!!!!

(continuació del dia 14 -off course!!-) ... però ni antimosquits ni res de res!!
El dia 15 em llevo, vaig al bany i em miro les possibles picades. Efectivament vaig ser acribillat, però no pas per cap mosquit, si no per alguna o algunes puces, que em varen deixar les espatlles i el clatell destrossades a picades.
El cabreig que portava ja era considerable, i abans d'anar a esmorzar al passar per recepció vaig demanar que em canviessin els llençols, i els hi vaig ensenyar les meves espatlles. La dona de recepció al veurem les espatlles va sortir disparada per avisar de que fumiguessin l'habitació.
El Bernat i jo esperant l'esmorzar
Havent esmorzat vem decidir anar a fer una mica de platja, i al tornar a l'hotel per posar-nos els banyadors, ens avisen que ens canvien d'habitació, ja que han fumigat per matar les maleïdes puces.
Fet el canvi d'habitació, anem cap a la platja on ens hi estem fins l'hora de dinar.
Havent dinat, fem una mica de relax, i cap al vespre decidim anar a una agencia de viatges on m'havien explicat força bé com poder fer la meva extensió de visat.
Anem allà, ens hi estem una bona estona, i finalment ja sortim amb una excursioneta agafada per l'endemà anar a visitar les coses més turístiques de l'illa.
Un cop fet aixó, decidim anar a sopar, i decidim anar a un restaurant local, amb molt menjar local i molta gent.
Havent sopat, la Superàvia va anar a dormir, mentre que el Bernat i jo vem anar a prendre algo i després ja cap a dormir.

miércoles, 20 de febrero de 2013

GRAN PIFIADA!!



El dia 14, ens llevem fem el check out de l'hotel, esmorzem i després ja agafem la pick-up fins al port.
Allà ens toca esperar uns 30min, ja que el ferry per arribar a Koh Samui ve amb retard.
Finalment agafem el ferry, i aquest cop tenim la sort que la mar està calmada, i tenim un trajecte d'allò més plàcid, si més no per nosaltres 3.
Al fons i centrats tots 2 saludant
Arribem a Koh Samui, on agafem una minivan, que ens hauría de deixar a l'hotel, però ni el conductor sap on està l'hotel.
Després de donar 2 o 3 voltes, acabem trobant l'hotel, i abans de que la mini van ens deixi penjats, en cas de què aquell no fos l'hotel, m'avanço i pregunto si tenen la nostra reserva, i la noia de recepció m'ho confirma.
Recollim l'equipatge de la minivan, i passem a instal.lar-nos a l'hotel, amb la desagradable sorpresa que l'hotel no té cap espai per estar a l'aire lliure, no hi ha piscina, i l'habitació justeja .
Decidim anar a dinar, i veiem que el poble on estem vindría ser com un Lloret de Mar, i en plena temporada alta!!
El meu agobio està a uns nivells altíssimsssss!!!!!
Parem a dinar en un restaurant, i havent dinat creuo el carrer i m'arribo a una agència de viatges, per pregntar com puc ampliar la meva visa a Thailandia. La sorpresa es transforma en Majúscula, ja que resulta que tinc 2 opcion: la 1ª és creuar-me l'illa amb cotxe i pagar una pasta per cada dia d'extensió, i la 2ª opció és marxar fins a Malàsia creuar la frontera, i tornar a creuar a Thailandia i ja tindré 2 setmanes més de visat, però tot el trajecte és en un únic dia.
L'agòbio meu està a full!!!!
Mentre la Superàvia i el Bernat van mirant botiguetes, jo vaig maleïnt a la Sra de BKK que em va aconsellar venir a Koh Samui pel tema visat, maleïnt-me a mi mateix per la "patinada" d'hotel que vaig agafar, i etc...
Finalment el Bernat i la Superàvia diuen per anar a fer un massatge i opto per apuntar-me amb ells.
Massatge d'1h que ens va deixar a tots 3 estupendament, i quan vem sortir vem anar a fer el turista i mirant botiguetes.

Tocava sopar, però amb la calorada que estavem patint, cap dels 3 tenía gana, per tant vem optar per no sopar i ja vem tornar cap a l'hotel.
La Superàvia va optar per dutxar-se un cop arribada a l'habitació i ja preparar-se per anar a dormir, mentre que el Bernat i jo vem enxufar-nos una estoneta a internet i després vem anar a prendre algo per aquí els voltants.
Quan ja vem tornar per dormir, em faltava la cirereta del dia per rematar-me...:
quan ja era al llit, em va començar a picar l'esquena, braços, etc.. fins que finalment em vaig llevar em vaig posar antimosquits, però......... (continaurà...)

lunes, 18 de febrero de 2013

GINA&TONI


El dia 13 jo matino per mirar d'arribar-me al dive center on intentaré localitzar als catalans de Filipines, mentre que la Superàvia i el Bernat encara dormen....
Arribo al port, agafo taxi i finalment arribo al Dive Center en qüestió.
Entro, demano per una parella catalana de prop de Vic, i al moment me'ls identifiquen: la Gina i el Toni. Però em diuen que ell està fent una immersió i ella donant classes.
Aprofito per agafar més informació del dive center, i de sobte em trobo a la noia, que em reconeix però no recorda d'on. Li dic on ens haviem trobat (Filipines- Malapascua), i al moment em reconeix.
Finalment podem xerrar una estoneta tranquilament i després jo ja vaig tornar cap a l'hotel.
Un cop tornat a l'hotel, es posa a ploure, però als pocs minuts para i decidim amb la Superàvia i el Bernat anar a la platja. Jo em quedo al xiringo on aprofito el wi-fi per buscar lloc (via internet) a Koh Samui (on arribarem demà dia 14), ja que el wi-fi de l'hotel on estem, té tant de wi-fi com jo d'informàtic (és a dir res o quasi res!!).
Dinem al xiringuito, i havent dinat, i amb els “deures” fets, miro d'arribar-me a la platja però un noi em demana informació varia de països del sudest asiàtic i finalment quan el Bernat, i una mica més tard la Superàvia, decideixen tornar a l'hotel, jo encara estic xerrant amb el noi.
Finalment torno amb la Superàvia cap a l'hotel, i acabo passant-me tota la tarda escrivint els moltíssims dies que tenía pendents del blog.
Fet els escrits corresponents, preparo algunes fotos pel blog, dutxeta, sopar i cap al xiringo per fer la despedida final de Koh Tao (si més no per ara...).
La piscina "sin fin" de l'hotel

SNORKEL ISLAND


El dia 12 esmorzem amb temps i havent esmorzat ens recullen per anar a fer l'excursió amb barca.
Ens fan creuar unes quantes barques abans d'arribar a la nostra, però tot hi aixó no hi ha qui tombi a la “Superàvia”, i aquesta va arribar sense problemes a la barca corresponent, amb la felicitació d'un matrimoni americà (de 67 anys i que després ens van donar conversa molt sovint, i van repetir forces vegades que la “Superàvia” estava estupenda per l'edat que tenía), i el capità de la barca.

Arrenquem i fem la 1ª parada al shark point, on només tirar-nos a l'aigua veiem un tauró de punta negre. Aviso al Bernat i a la “superàvia”, però no aconsegueixen veure'l.
El Bernat per sobre d'un banc de peixos

La superàvia fent snorkel



















Finalment i després d'uns minuts, veiem forces taurons de punta negre, i continuem la ruta.
Vem arribar a fer un total de fins a 4 parades a diferents llocs on vem veure peixos de tot tipus, coralls, etc...
Finalment ens van deixar a l'illeta de Nangyuan, on el Bernat i jo vem pujar al mirador (o view point), mentre que la superàvia es va quedar a la platgeta.banyant-se i prenent el sol.
Bernat i Luici al viewpoint de Nangyuan
Després de la sortida, ens van deixar a port, ens van portar a l'hotel, i una mica de relax abans de sopar.
Havent sopat, tornem al xiringo el Bernat i jo, mentre que la superàvia va optar per mirar una mica de tv i dormir.
Un cop en el xiringo, ens tornen a trobar al català de la nit anterior, i finalment aconsegueixo que em digui el nom del dive center on hi ha catalans i espanyols, miro de buscar-lo a internet i els localitzo.
Tornem cap a dormir, però el Bernat una mica adormit, va relliscar i va acabar amb els peus en un lloc ple de fang. Rentada de peus i xancletes al mar, pujar cap a l'habitació i ell a dutxar-se i jo a dormir.

La Superàvia i el Bernat abans de dinar

Petit nudibranqui


Vistes des del viewpoint de Nangyuan



INFO DIVE

El dia 11, ens llevem amb la calma i sense presses per esmorzar.
Havent esmorzat el Bernat i ma Mare es van quedar de relax a la piscina de l'hotel, i jo vaig baixar cap al poble, ja que volia informació varia dels diferents dive centers de l'illa i mirar de trobar a una parella catalana amb la que havia coincidit a Filipines.
Vaig aconseguir molta informació dels dive centers, però ni rastre dels catalans (sense noms -ni d'ells ni del dive center on treballen-, realment era quasi impossible!!).
A 1ª hora de la tarda tornava a l'hotel, d'on ja no ens vem moure amb tot el dia. Però ja vem lligar una sortida amb barca per vorejar l'illa i fer snorkel per l'endemà.
Al vespre vem tornar a baixar al xiringo amb el Bernat, i casualitats de la vida, trobem un català que ens parla d'un dive center on hi ha espanyols i catalans per un tubo... (imagino que aquí podré trobar als catalans de Filipines, ja ho veurem...?)
Després, ja cap a dormir.
La superàvia i el Bernat a la piscina

MAREJADA POPULAR...


El dia 10 fem la matinal, i a les 04h ens despertem, per agafar taxi i anar cap a l'oficina on haviem d'agafar el bus.
Agafem el bus, i en un trajecte de 6h, ens les vem passar pràcticament tots 3 dormint.
Arribats a port, mini paradeta abans del ferry, i després cap al ferry i Koh Tao!!
Però si algo té el mar, és que quan està mogudet i no hi estàs entrenat, pots acabar marejat, o molt marejat, i aixó és el que ens va passar a tots els que estavem a dins del ferry.
Al principi amb els bots del ferry, la gent reia, però no vem durar ni 30 minuts, que ja estavem tots intentant aguantar els nostres estòmacs i mirant de dormir.
Els treballadors del ferry es van fer un fart de repartir bosses de plàstic, i durant les quasi 2h de trajecte, hi havia moments en que no se sentia ningú, o com a màxim les “buidades estomacals” d'alguns dels passatgers.
Finalment arribem a Koh Tao, on ens recull la gent del nou hotel.
Ens instal.lem en una habitació gegant, i decidim arribar-nos a la platja.
Baixem, prenem algo en un xiringuito i quan es fa fosc, decidim tornar cap a l'hotel, però ens vem perdre una mica, i finalment vem haver de recular, per mirar d'arribar sans i estalvis a l'hotel.
Un cop sopats, ma Mare cap a dormir, i el Bernat i jo ens vem acostar al xiringuito de la tarda per anar a prendre algo.
Després ja cap a dormir.
Els 3 abans de començar el trajecte en ferry

TOURIST ROYAL PALACE & HAPPY NEW YEAR


El dia 09 ens llevem per anar directament a visitar el Palau Reial, i aquest cop amb pantalons llargs per evitar-nos sorpreses.
Arribem a lloc, i un cop tenim les entrades, cap a dins que hi falta gent... Però la veritat de gent més que faltar-ne en sobrava, i a centenars!! A l'entrade del Palau, no es podia ni passar, la calor maxacant-nos a tots, i la veritat una mica d'agobio ja que hi havia moments que no et podies ni moure.

Decidim saltar-nos “l'itinerari marcat”, per mirar de fugir una mica de la gent, i un cop acosneguim aixó, ja disfrutem una mica més de la visita.

Ens estem allà unes horetes, i un cop sortim del Palau, mirem d'arribar-nos a una agència de viatges per mirar de lligar la nostra propera sortida cap a l'illa de Koh Tao (on ja teniem l'allotjament reservat per l'endemà!! -a vegades internet és la bomba, positivament parlant!!-).
Aconseguim uns bitllets combinats d'autocar i ferry, i un cop fet aixó vem decidir arribar-nos a China Town, per veure quin ambient es respirava,ja que aquella nit era la nit de cap d'any.
Fem parada en una cafeteria per menjar alguna cosa i reposar una mica, i pràcticament ens hi passem la tarda.
Quan començava a fer-se fosc, decidim anar a veure l'ambientillo dels carrers, i tot hi veure força gent i carrers engalanats (a l'estil xinés), no vem veure cap gran celebració (encara era d'hora), però nosaltres l'endemà haviem de matinar i molt.
Agafem tuk-tuk i cap a l'hotel per sopar, preparar equipatges i dormir.

viernes, 15 de febrero de 2013

LIANT-LA A AYUTTAYA


El dia 8 tornem a fer matinal, ja que hem d'agafar bus per arribar-nos a Ayuttaya (recinte històric arquitectònic força gran), però abans hem d'agafar el metro i trobar l'estació de minivans per arribar-hi.
Un cop a Ayuttaya, agafem un tuk-tuk, i ja fem la 1ª parada per veure un cap de Buda que està entre mig d'unes arrels d'arbre.

La foto de la 1ª "polèmica"

Allà tenim la 1ª patinada: li faig una foto a ma Mare amb el cap de Buda de fons, i ens diuen que hem d'esborrar la foto, ja que ningú no es pot fotografiar per sobre del cap de Buda (!!!!).
Un policia fins hi tot ens va acostar una cadira per sentar a ma Mare, i poder repetir la foto (i la cadira ja es va quedar allà per ser utilitzada per la resta de turistes que hi havia). Tornem a fer la foto i visita completada.
Agafem el tuk-tuk, i aquest ens pregunta si volem anar amb elefant.
Finalment ma Mare i el Bernat, els hi fa gràcia
( mai no hi havien pujat!!), i un cop damunt l'elefant, a donar una petita volta pels voltants d'Ayuttaya.

Tuk-tuk amunt, tuk-tuk avall, voltetes per aquí, voltetes per allà, temples aquí, pagodes allà, i la sempre omnipresent calorassa marcant-nos unes suades descomunals, i sense parar de veure aigua, i la veritat, amb poques ganes de menjar.
Un cop arribem a un altre sleeping buda gegant,, fem les fotos pertinents, i en aquestes que el Bernat em demana que li faci una foto (la 2ª patinada!!): s'estira amb la mateixa pose que el Buda; un cop feta la foto ens diuen que l'hem d'esborrar ja que el Bernat no es podia estirar en el lloc on ho va fer.
La foto de la 2ª  "polèmica"
Demanen disculpes i ja marxem d'allà.
Fem alguna visita més, i finalment ja tornem cap a BKK.
Estem reventats, i després de les dutxes corresponents, decidim sopar directament a l'hotel, i havent sopat, anem directes cap a dormir.

TOURIST FAMILY IN BKK


El dia 07, vem fer una mica de matinal, per mirar d'anar a visitar algunes cosetes de Bangkok. I que millor que començar per llogar una barqueta i anar a donar un tomb pels canals de BKK,visitar el mercat flotant (que són 4 barquetes amb souvenirs i begudes pels turistes, és a dir, que queda ben poc de mercat flotant!!), i d'allà ja vem anar a veure un sleeping buda gegant.
Ens vem acostar a Wat Pho, on hi ha un sleeping buda gegantí, i vem visitar els voltants, tot veient pagodes, i altres budes.
Feta la visita, mirem d'acostar-nos al Palau Reial, però al moment d'entrar ens diuen que no podem entrar ja que ni el Bernat ni jo, portem pantalons llargs.
En vistes de que el planning se'ns desmonta, decidim agafar un taxi per mirar d'arribar-nos a un mercat de roba gegantí que hi ha, però no m'entenc amb el taxista i aquest ens acaba portant en uns grans magatzems de luxe!!
Després de quasi 1h de trajecte (el maleït tràfic de BKK!!), el taxista ens deixa en aquests magatzems, i en vista de que ja estem allà, decidim fer una visita ràpida i ja decidim tornar cap a l'hotel, ja que entre la calor, i la caminata estem reventats.
Un cop a l'hotel, una mica de relax, piscineta i internet amb la sorpresa de que em trobo a 2 amics (l'Ed i l'Àlex -amb qui havia estat a Kampot -Cambodja-), que resulta que estan a Bangkok.
Comunico amb ells, i havent sopat, anem el Bernat i jo a trobar-los per anar a prendre algo plegats.
Després d1'30h de caminata extra (pensava que estaven molt més a prop), ens trobem, i fem una cerveseta plegats., Quan ja ens despedim, mirem amb el Bernat de tornar amb metro, però ens diuen que ja no podem passar i que ja no queden metros, per tant 1'30h més de caminata cap a l'hotel.
Arribats a l'hotel, i moooolt cansats els 2, directes a dormir.
Demà anirem a Ayuttaya a veure més big budes, pagodes, etc...

LA VISITA "OFICIAL"

Doncs el dia 06 em vaig llevar d'hora, ja que a les 09'30h arribava la nova visita "made in BCN".
Esmorzar a l'hotel (ja inclòs en el preu de l'habitació), agafar l'Sky rail fins l'aeroport, i finalment....
Un cop fetes les rebudes corresponents, tots 3 cap a l'hotel on ja ens vem instal.lar, i fins hi tot el Bernat i ma Mare, van aprofitar la piscineta de l'hotel, i es van banyar tranquilament allà.
Després d'aixó, i amb el jet lag que portaven, ens vem activar i ja vem anar a fer les primeres visites: Kao San i voltants, vem agafar un public boat (a reventar de gent!!), i cap al temple de Wat Arun.

Vem estar una estona per allà, i abans de tornar a l'hotel (amb tuk-tuk!!), ja vem sopar i cap a l'hotel, a dormir, ja que estavem tots una mica cansats.
Tornant tots 3 amb tuk-tuk