NON STOP ME NOW!!

El 18,m'aixeco amb el temps just per trobar-me amb els vitorians.
Arribo puntual, (encara tinc temps per esmorzar algo molt ràpid) i cap al bus camí de Prambaran.
Aquest cop un únic bus, i trajecte molt més curt que el del dia anterior, però el “sablasso” de l'entrada al recinte no equidista gaire al del dia anterior, però cap a dins.
Aquest cop ens trobem que tenim diferents complexes de temples i força grans tots ells, però que per desgràcia, molts d'ells estan absolutament derruïts degut al terratrèmol que van patir al 2006.
Tot i aixó, li hem dedicat encara més hores que el dia anterior.

He tornat a “enmalaltir” fent fotos als temples, les imatges esculpides i a les pedres caigudes ( he disfrutat com un nen petit!!!!).

Quan finalment hem donat per acabada la visita, dinar algo pels voltants del recinte ( i de pèls que no ens quedem sense dinar, per anar tard...).
Tornada a la guesthouse, una mica de “temps lliure”, cap a sopar, copeta i a dormir.