Doncs després de llevar-me (10-02-2012) i deixar-me totes les coses a punt per poder marxar al migdia, vem anar a fer el turista per Hampi. La calorada no la vem poder evitar, ja que de bon matí tela la calor que feia. Caminant amunt i avall, vem visitar alguns temples, i vem disfrutar de les vistes d'aquesta particular ciutat, amb uns paissatges molt “pintorescos”.
Cap a les 15h em vaig despedir dels austriacs, ells a dinar i jo cap a Hospet per agafar el bus fins a Mumbai. M'esperaven 16h de bus!!
Al cap d'un parell d'hores d'haver començat la nova travessa amb el bus, la meva panxa va començar a donar-me avisos de que hi havia alguna cosa que no m'havia sentat bé. Em vaig preparar per “el pitjor” (però super típic amb mi,coses del cos humà), i aguanta que aguantaràs, fins que finalment i després de tot el trajecte, vaig arribar a Mumbai.
Al bus em vaig trobar un noi que també anava al “The Army Salvation” (dormitori on estic instal.lat), i vem decidir anar plegats amb taxi fins allà, però mentre negociavem el preu amb el taxista, el meu cos cansat d'aguantar “el que no m'havia sentat bé”, va decidir treure-ho tot!! La imatge deuría ser espectacular (jo estava “entretingut” fent net). Vem agafar finalment el taxi, vem arribar al Army Salvation, i tal com em vaig instal.lar, vaig caure mort de son i cansament i em vaig posar a dormir. Després d'algunes hores em vaig activar per quedar i trobar-me al vespre amb una amiga de BCN que també està a Mumbai. Després quedar amb ella per anar a sopar, juntament amb altre gent que ella coneixía, a dormir altre vegada.
Em vaig activar al vespre per anar a sopar (sense tenir-les totes de si el meu estomac ja tornava a estar en condicions d'admetre menjar), i finalment i després d'agafar el metro (o tren, aquí van per la superfície) i alguna batalleta amb el rickshawero de torn,em vaig trobar amb l'Anna, per anar a sopar plegats.
Després de sopar, tornar cap a la guesthouse, però el taxista que m'havia de portar desde l'estació de tren fins a la guesthouse (màx 10 min) no sabia ni que era el “Army Salvation”, i encara menys on estava!! Resultat: 1h donant voltes per diferents quartels militars, fins que em vaig “quadrar”, li vaig dir que tornés d'on haviem sortit, i finalment jo vaig trobar el camí per arribar. Com no, la cosa no va acabar aquí, ja que el taximetre marcava 115INR, però li vaig pagar 54INR, i li vaig dir que l'altre meitat era cosa seva. Ja tenía el sarau muntat!! Però entre que estava cansat, ja era tardíssim (quasi les 2am) i fins el monyo dels taxistes que t'agafen sense saber ni a on van, quan em va fer el gest de que faltaven calers, els hi vaig agafar i li vaig dir: o aixó o res!!
De sobte, un home se'ns va acostar, em va preguntar que què passava, i al explicar la història dels quartels militars, 1h de trajecte, etc... em va donar la raó, i finalment vaig pagar les 54INR.
Ells em sembla que van discutir una estoneta més, però com que la cosa ja no anava amb mi, cap al llit que ja tocava!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario