Mentre prenia el café, va aparèixer
un altre noi que estava en la mateixa situació que jo. Ens vem posar
a parlar, i cap a les 06h ja ens va venir a buscar un altre home
oferint-nos habitacions, treekings i la possibilitat de veure una
cerimònia de funeral (molt típic d'aquí i diferent a més no
poder) aquest mateix matí.
Vem mirar les habitacions que ens
oferien, i un cop instal.lats vem negociar el preu amb el guia de
torn per anar a veure el funeral. Ens vem posar d'acord, i encara vem
tenir un parell d'horetes de descans, que vaig aprofitar per
connectar-me a internet (tenía wi-fi a l'habitació!!).
A les 10h ens recull el guia, i tots 3
(guia, el taiwanés-alies Run o així es feia dir...- i jo mateix),
amb un parell de motos cap a veure el funeral.
Només arribar, ens presenten a un dels
familiars que ens dona el vist-i-plau per entrar (portavem tabac com
a present per a la família). Un cop entrem, comencem a veure
moltíssima gent i tot de porcs lligats amb canyes de bambú: són
presents i posteriorment ofrenes per a la família del difunt.
Quan ja arribem al lloc central de la
cerimònia, ens trobem que han sacrificat un búfal, i l'estant
desagnant, per acte seguit treure-li la pell i obrir-lo en canal per
buidar-lo de dalt a baix, i repartir la carn entre els presents.
Amb
tot aixó, el guia volía practicar el seu castellà, i em donava les
explicacions de la cerimònia, fins que li vaig haver de demanar que
ho fes en anglès, ja que no entenía absolutament res del que
m'intentava dir.
Ens vem passar al voltant d'un parell
d'horetes veient tota la cerimònia (que pot durar fins a 4 dies), i
abans de marxar vem veure com començaven a sacrificar als porcs (i
n'hi havia moltíssims). Em va recordar a la típica matança del
porc catalana, tot i que aquí la feien diferent.
Un cop vista “la sanguinaria”
cerimònia, agafem la moto amb el Run i anem a veure diferents llocs
que ens ha aconsellat el guia. Ens passem tot el dia en moto,
visitant diferents llocs, per acabar al “Spectacular View”. Un
mirador on veus moltíssims arrossars en terrassa, que van “caient”
cap avall. El problema va ser que vem arribar allà una mica més
tard de la posta de sol, i tot hi que vem poder fer fotos, la llum ja
era baixa. Finalment decidim tornar cap a Rantepao, ja que estavem
esgotoats dels trajectes respectius en bus de la nit anterior. Però
quan un vol arribar a un lloc, tot és complica, de forma que no vem
poder arribar a Rantepao fins vora les 20h.
Vem aprofitar per mirar haoraris de bus
per l'endemà i jo ja vaig comprar el meu bitllet per anar cap a Poso
(unes 13h de viatge).
Viag comprar menjar pel viatge de
l'endemà, algo més per sopar i cap a la guesthouse.
Soparet a l'habitació aprofitant el
wi-fi, i a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario