“LA VUELTA AL COLE” AMB LLAMPS I TRONS

Avui 10 d'abril, he tornat al “cole de viatjar sol”. I per començar, no hi ha res com una entrada “triomfal” a un altre país: Indonèsia!!

Però la cosa ha tingut la seva “miga”. Resulta que la companyia de ferris a la que vaig comprar el bitllet, tenía la seva pròpia estació de ferris, a la part alta de l'illa de Pulau Bitan i amb els seus propis resorts de luxe.

Al moment de fer el control de passaports, els policies, m'han advertit que estava lluny d'on volia anar, i que havia d'agafar un taxi, ja que ni tant sols hi ha autobus.

Parlo amb la companyia de taxis, i resulta que estic a més d'1h d'on volía arribar, que era Tanjun Pinang. Em cobren una clatellada per portar-me a destí, però no em queda més remei que agafar-lo...

Mentre anem amb el taxi, s'ha anat enfosquint el cel, i a mig camí ja plovia, però abans d'arribar a destí, la tormenta ja era algo més que considerable, amb llamps i trons (meteorològics i meus mentalment...).

Arribats a la “ciutat”, em trobo (el taxista i jo mateix) que on volia instal.lar-me (referència de la guia), no està operatiu o ja ha tancat (no ha quedat clar, però estava tancat i barrat!!). Em porta a un altre lloc i la clatellada també era descomunal!! Quan finalment li faig entendre al taxista que no sóc ric, em porta a un altre “hotel”, on finalment m'instal.lo (força cutre, però econòmic!!).

Al moment de pagar, no tinc moneda local (indonesian rupies-tornem a les rupies-), i m'acompanyen en moto a treure calers, i fins al 3^er caixer no ho he aconseguit.

Finalment i ja instal.lat, vaig a donar una volta per la “ciutat”, i acabo amb la conclusió, que m'haig de moure demà mateix d'aquí (aixó és espantós i no hi ha absolutament cap turista, però a més tampoc hi ha platja ni res per veure ni visitar...).

Acabo menjant en un local de carrer, i vaig a buscar informació de ferris per moure'm demà.

Finalment i al cap d'una estona, m'han donat la informació, i cap a estudiar els possibles destins.

Fet aixó, miro de buscar algun lloc per connectar-me a internet, el trobo, i després d'enviar alguns mails cap a l'habitació a avançar (o a recuperar) feina pel blog (porto molts dies de retard!!).