Veiem algun mico pels arbres, fa un sol esplèndid, es camina molt bé pels camins i creuem algun pont que impressiona. Al cap d'una hora, canvia el panorama radicalment: vegetació molt més densa, el cel es tapa i ennegreix, i comenem a pujar escaletes de pedra. Al cap d'unes hores pujant escaletes i amb un desnivell BRUTAL, fem una parada en una guesthouse per beure alguna cosa i menjar, per recuperar forces. La noia de la guesthouse ens diu que des d'on estem fins a Gorepana (on volem arribar) hi ha 3280 “steps”, quasi m'agafa un col.lapse mental (no m'agraden les escales, prefereixo caminar per camins, sembla una ironía però no ho és). Decidim continuar pujant “steps” i als 30 minunts d'haver tornat a “caminar” comença a ploure. Em poso l'impermeable, enfundo la motxilla i “step by step”, a pujar i mirar de no caure, ja que les escletes de pedra amb l'aigua rellisquen una barbaritat. La pluja ja no ens va deixar durant la resta del dia, és més, va acabar caient un super ruixat. Sort del impermeable que havia llogat i de les 2 fundes de pluja que tenía per la motxilla (gràcies Pasqual, la funda que em vas regalar va tenir una estrena total). Finalment i desprès d'unes 7 hores pujant “steps” vem arribar a Ulleri, on ens vem instal.lar en una guesthouse, on hi havia altres “treekers”. Dutxeta (l'aigua calenta només la vaig “ensumar”...) i sopar.
Aleshores vem coneixer a la Lolita ( a la que vaig batejar com Lolita Terremoto). Una noia nepalí guapa, molt divertida i super nerviosa però riallera a més no poder. Va ser l'alegria dels que estavem allà, més o menys fets pols.
L'endemà al matí vem tenir la sort de poder veure i fotografiar per primer (i finalment últim cop...) l'Annapurna durant uns 30min. Esmorzar, fotos amb la Lolita Terremoto i pares i a pujar steps fins a Gorepana. Aquesta segona jornada va ser més light: menys desnivell, sense pluja però pràcticament tot el dia tapat, i ja entrenats amb els steps i algunes estones caminant per camins!! Al cap d'unes 3 hores vem arribar a Gorepani, on ens vem instal.lar i descansar. A la tarda volteta per aquest poble situat a 2800m aprox, i més tard uns quants de la Guesthouse vem pujar al Mont-Hill a 3210m per intentar veure algunes de les muntanyes que teniem al davant. La climatología no ens ho va permetre, més núvols....
Sopem a la guesthouse, aquí ja hi havia força més gent, i a dormir ja que l'endemà ens llevavem a les 4'30h per pujar al Mont-Hill per veure sortir el sol pels Annapurnes.
Un cop llevats i abrigats, i després d'haver sentit ploure a més no poder durant tota la nit, pugem quasi en peregrinació tots els treekers que estavem al poble cap al Mont-Hill. Pel camí ens trobem neu (no molta però neu), i un cop arribats a dalt, preparem les càmares fotogràfiques per fer unes fotos espectaculars, però el nostre amic “la climatología” no ens va deixar veure res de res, tret de núvols...
Mitja volta, esmorzar, recollir motxilles i a caminar. Aques tercer dia de treeking ens vem proposar arribar a Gandruk, que era al voltant d'unes 7h de caminata, baixant, pujant i tornant a baixar amb un desnivell altre vegada molt considerable i amb els meus amics inseperables els steps. L'altre amic, la climatología, tampoc ens va abandonar, però aquell dia, bàsicament vem tenir una boira força densa, que només ens va donar un respir de 5minunts per a poder veure el Dhaulagiri (de 8167m). Quan ja portavem unes 5h caminant finalment decidim quedar-nos en una guesthouse entre Tadapani i Gandruk, ja que per arribar a Gandruk ens quedaven un parell d'horetes i anavem justos de temps abans de quedar-nos definitivament a les fosques.
L'endemà al matí el mateix ritual, esmorzar motxilles, fotos i a caminar. Però aquí em vaig despistar i finalment em vaig perdre durant 30min just abans d'arribar a Gandruk. La gent amb la que anava van anar tirant i jo fent les meves fotos em vaig equivocar de camí. Per sort un home que em vaig trobar em va dir que no anava pel camí a Gandruk, per tant mitja volta, rectifica el camí fet i arriba a Gandruk.
Un cop a Gandruk, vaig preguntar a tots els locals i els treekers que em creuava per saber si havien vist el meu grup, ningú no els havia vist. Quan ja creia que acabaría el treeking sol, em trobo amb una noia alemana, que haviem coincidit la primera nit a la guesthouse de la Lolita Terremoto, i em diu que el meu grup està buscant-me i que els havia vist feia 5minuts en un caminet molt a prop.
Vaig cap allà i efectivament els trobo.
El Kaji (guia del grup amb els que ens haviem ajuntat feia 2 dies) es tronxava de riure, perque deia que a tothom del poble a qui preguntava per mi, tothom li responia que m'havien vist i que jo els hi havia preguntat el mateix però a la inversa.
Un cop retrobats tots, caminem 5 minuts plegats i finalment ens separem, ja que el grup ja torna a Pokhara desde un altre poble i nosaltres volem arribar fins a Pothana, final del nostre treeking.
La sorpresa la tenim quan veiem que estem a dalt de la muntanya i hem de baixar un fotimé i mig d'escales amb un desnivell brutal. Però no quede més remei, per tant ens hi posem, i anem baixant.
Un cop abaix, creuem un d'aquells ponts impressionants, però aquest cop és més vell i amb el terra de fusta i no fa tanta gràcia. Superat el pont, toca tornar a pujar tot el que hem baixat, i amb el mateix desnivell però ara de pujada i com sempre "step by step"...
Arribats al que pensavem que era el dalt, encara ens toca pujar més i ara les escaletes ja no són tant "suaus", i cada esglaó és foça més elevat que l'anterior. Un cop arribats a dalt de tot (ara ja si), ens comenten que amb 30min. podem arribar a Pothana, final del nostre treeking, i així ho fem. Per sort ara ja és baixada i sense prècticament esglaons. en 20 min. arribem a Pothana, fem el control check del parc dels Annapurnes, i ens segellen els papers corresponents conforme hem acabat el treeking!!
Ens instal.lem a una guesthouse, amb una dutxa espectacular d'aigua calenta, i molt calenta (per fi!!!!),i un lavabo dels més nets i sencers dels que hem vist fins al moment. Mengem alguna cosa per berenar i coneixem a una parella alemana amb qui berenem i finalment (i sense moure'ns del menjador de la guesthouse) acabem sopant i fent unes cervesetes...
A dormir!!
L'endemà, i per variar, dia núvol, però de sobte una boira super densa on no pots veure ni la casa del davant, se'ns planta allà just quan comencem a caminar. Fem la última excursioneta d'un parell d'horetes i de baixada, fins que finalment trobem el cartell on ens anuncien que ja sortim del parc dels Annapurnes.
Ho hem fet!!!!!!!!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario