sábado, 27 de octubre de 2012

ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS....

El passat 26 d'octubre de 2011 vaig agafar la motxilla i cap a l'aeroport amb el visat de Nepal, i res més.
Sabía que després aniría a la India però poca cosa més. Avui dia 27 d'octubre de 2012, ja fa un any que vaig arribar a Kathmandu, i amb aquest any de la Luici Scapade, he visitat infinitat de llocs, amb cultures molt diferents i amb uns paissatges i unes gents d'alló més increïbles (tant per lo bo com per lo dolent -no tot són flors i violes quan viatges, i encara menys si ho fas sol!!-).
En aquests dotze mesos he estat a Nepal, India, Myanmar, Thailandia, Malasia, Singapur, Indonèsia, Korea del sud i Laos, i tot hi que són molts països, tinc unes ganes boges de continuar donant tombs per aquí i per allà, i em queden molts països que m'agradaría visitar.
Mai hagués imaginat que tindría el valor per plegar veles, deixar-ho tot, i començar a viatjar.
Però quan finalment vaig prendre la decisió, tot eren esgarrifances i pors al "desconegut" (països, gent, malaties, idioma, i un llarg etc...). Però a la que comences un projecte així i et trobes a lloc, veus que no ets un "descobridor" ni un valent , i que està farcit de gent que està fent viatges "iguals" que el teu, i ràpidament et comences a relacionar amb gent de tot arreu i més.
Aprens a espavilar-te, a fer-te entendre (el meu anglès al marxar era patètic, ara he millorat crec), aprens a tolerar coses i llocs que abans ni m'hagués plantejat o acceptat. 
A mesura que vas agafant el ritme, vas perdent aquestes pors, però també hi ha moments on et dius a tu mateix: "que collons estic fent aquí!!??". Moments que anyores a amics i familia, però també tens bons moments ( i en el meu cas han sigut molts!!), i aleshores la il.lusió i l'alegria que tens són desbordants!!!!
Acabes acceptant que tant per lo bo com per lo dolent tu ets l'únic responsable, i que si en algun moment les coses no quadren, maleïx tot el que vulguis, agafa aire, i comença a espavilar-te de nou, ja que estàs sol, i ningú et treurà del lloc o situació en que et puguis trobar.
També és veritat, que en alguns moments crítics o molt crítics, apareix algú que et tira un cable per sortir d'aquella situació i aixó no té preu!!!!
Després de tot un any de viatge, encara tinc més ganes de continuar, viure, veure i gaudir, sabent que en algun moment la tornaré a pifiar i m'hauré de tornar a espavilar.
Si hi ha algú que està seguint el blog i s'està plantejant un projecte similar, només li diré una cosa:
FES-HO!!!!! NO HO DUBTIS NI UN SEGON!!!!!
L'experiència que t'emportaràs serà molt més gratificant, que no pas si finalment la desestimes per les possibles pors al "desconegut".
Quan ets a casa, veus totes aquestes coses com una cosa extravagant, diferent, complicada, i plena de problemes, pors i temors, però a la que estàs en ruta, veus que el món està farcit de gent, i que les coses són molt més fàcils del que ens pensem en un primer moment.
Per mi després d'un any, crec que com a persona he canviat i força, tot hi que al continuar fora, no en sóc molt conscient, però l'experiència que estic vivint no té preu, i crec que és una de les millors decisions de la meva vida!!
Anys i anys per molts anys Luici Scapade!!!! 



2 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Me n'alegro que tinguis tanta alegria i resumeixis la teva experiència amb valors tant positius. Em sento en part responsable d'una petita empenta i per això em fa feliç sentir el que "sents"..

    A la vida sempre he sentit i fet que un s'ha d'enfrontar a les pròpies pors abans que als problemes que van sorgint per tal d'apendre els mètodes per corregir-los i desfer-se'n.

    També sé que no t'oblidaràs que hi ha uns principis que defineixen qui és un realment, valorant-ne qui l'estima i qui necessita tenir-lo al seu costat..

    T'hem anyorat un ou durant tot aquest llarg any i ens has colmat d'alegria cada cop que ens hem recordat que estàs fent el viatge que tots voldríem fer. El viatge d'una vida.

    Apren i ensenyans, sensei..!
    No perdis pistonada i recorda de tornar algun dia, pollastre!

    ResponderEliminar