RES DE RES...

Mega arbre. Jo estic abaix intentant escalar

El dia 03 i 04 va ser per fer el treeking per la jungla per a poder veure micos, orangutans i potser serps, aranyes, ocells i/o altres “bestioles” d'aquests voltants, però si es va amb un “guia” com amb el que vem anar, podriem dir que encara hauríem de donar les gràcies per haver vist la jungla (densa aixó si!!), però d'animals res de res!!

Fent de "tarzan"

El dia 03 vem començar caminant cap a les 09h i encara vem poder veure algun macaco saltant d'arbre en arbre, però a distància, i algun ocellot volant i també a distància. Però el hit parade del dia se'l va currar el nostre “esplèndid” guia, quan a les 14h i amb un ritme pausat a més no poder durant tot el treeking (o millor dit excursió dominguera per la jungla), ens deixa anar que hem d'anar directament cap a la font natural d'aigües termals, ja que ha de preparar el sopar!!
Tant el Clemens com jo, li argumentem que només tenim un dia més per a poder veure algo “interessant” a nivell de bestioles, i que volem continuar caminant ja que les aigües termals no ens importen gaire i preferim anar a buscar bestioles, i encara és d'hora per preparar el sopar, però el Mus (el suposat guia), tossut com una mala cosa, ens porta directament cap a la font d' aigües termals.

Les "famoses" aigües termals

El riu just abans de les aigües termals

En vista del nostre èxit i la poquíssima vista del nostre “estimadíssim” guia (ja plantat al campament), optem per posar-nos banyador i cap a les aigües termals per fer temps fins l'hora de sopar. Però el nostre amic, com no, encara va tenir temps per apuntar-se a fer el banyito amb nosaltres, inclús una mica més llarg, i continuar amb una dutxa, mentre el sopar encara estava per preparar-se, i els orangutans just a 500m més avall, segons ens van dir un altre gent.
Resultat: 4 minigrups de gent van veure orangutans, i nosaltres l'únic que vem veure va ser al nostre amic tallant branques i branquillons durant algunes hores i a un ritme super pausat.
Vem sopar, i vem acordar amb el “coleguilla”, que l'endemà matinariem per anar a buscar els orangutans abans d'esmorzar, i finalment (també li va costar!!) va accedir.
Per tant el 04 ens llevem cap a les 07h i està plovent (molt mala senyal, ja que als orangutans no els hi agrada mullar-se i per tant es refugien i no es mouen, per tant més difícil de veure'ls!!). Però ens posem a caminar, mirant de no estimbar-nos amb fang, branques, arrels, matolls etc etc etc....però ni rastre d'orangutans ni de cap mena d'animal.
Tornem al campament, esmorzem, recollim tot i sant torne'm-hi, però amb el mateix tarannà de ritme i de visions animalístiques: més lent que un cargol (el “que te dije”) , més pendent de tallar branques amb el maxet (el “que te dije” altre vegada) i ni un sol moviment d'ocells, micos o orangutans.
Cap a les 14h arribem al lloc on hem de dinar, i tant el Clemens com jo no estem precisament contents amb el treeking, amb les nostres visions animalístiques (res de res!!), ni amb el nostre guia, que opta per deixar-nos anar: “you're not lucky” (vosaltres no teniu sort!!).
En vistes d'aixó i que tenim un bitllet de bus per anar de Kuta Cane a Banda Aceh a les 18h, decidim no dinar i continuar caminant per mirar de trobar algun orangutan, abans d'arribar a la guesthouse i marxar super ràpid cap a Kuta Cane (aquí, el Mus ja no es va atrevir a dir-nos res perquè l'ambient -per dir-ho molt fàcilment- era tens!!).
Finalment a les 16h tornem cap a la guesthouse amb un zero a l'esquerra a nivell d'observació d'animals, i un 10 amb incompetència per part del guia.
Fem dutxa super ràpida, mengem algo ràpid i al moment de pagar les 2 nits de geusthouse i els menjars dels dies previs, els molt C.....S, va i ens cobren també el dinar que en teoría haviem de fer durant el treeking i que estava inclòs en el preu!! El Clemens va marxar d'allà sense ni tant sols donar-li la mà al guia, i jo parlant amb el pare, que tant se li va emfotre els meus comentaris de com s'hauría de tractar als turistes que opten per fer un treeking amb aquesta gent.
Finalment marxem d'allà corrents i cagant-nos amb la mare que el va p..,. ja que haviem de començar una altre marató d'hores, però ara en bus per arribar a Banda Aceh.
Arribats a Kuta Cane, comprem el bitllet de bus per arribar a Banda Aceh,i encara tenim temps per fer un café i acabar-nos de treure la mala gaita del treeking.
Fet aixó cap al minibus, on ens hi hem de passar unes 20h, i per continuar alegres, ens enxufen al fons de tot sense espai per les cames i comprimits entre mig de tot l'equipatge.
Realment el vaitge ha estat duríssim!!!!
Un cop arribats a Banda Aceh (cap a les 16h del dia 05) trobem lloc per instal.lar-nos, i cap a fer encàrrecs per la ciutat, abans de marxar demà dia 06 cap a Pulawe, on volem estar una setmaneta de relax, snorkel i poca activitat. Havent sopat, fem un café i cap al llit ja que estem força cansats i magullats del “treeking” (ironies de les meves...) i del viatge (aixó ja no és ironía).
Demà toca llevar-nos a les 07h per mirar d'agafar el ferry i arribar a Pulawe.