Després de passar 3 setmanes a les Pilipines (com escriuen i
diuen els locals) les sensacions que he tingut han estat un pel
oposades.
Per un costat, l'alegria de compartir aquest païs amb un amic de BCN va ser enorme, però per l'altre me'n vaig una mica decebut per com aquesta gent no ha sapigut mantenir i perdurar els preciosos fons marins i vida marina que van tenir ja fa uns quants anys, i que en teoría era una mica el reclam pel que m'hi volia acostar.
Tinc molt clar que he vist una petita pinzellada de tot el païs, ja que amb 3 setmanes no tens temps de res, i amb el Nico vem decidir no atiborrar-nos de veure coses, ja que potser ens haguessim passat més temps amb busos i ferris que no pas gaudint dels llocs.
Tenen uns paissatges increïbles, una gent força amable, hem conegut a altres turistes i a locals i hem pogut disfrutar tant de dia com de nit, en llocs paradísiacs. Hem estat en llacunes, illes espectaculars i fins hi tot hem pogut veure alguns taurons balena. Però al mateix temps, l'atracció dels taurons-balena resulta que pot ser perjudicial per aquests ja que el reclam perque aquests vinguin és senzillament donar-los de menjar cada dia desde barques i rodejats de turistes. També vem volar fins a El Nido a l'illa de Palawan, on haviem llegit que el Comandant Cousteau havia rodat part de la seva famossisima serie “El mundo submarino”, i resulta que ara si vols veure algo de “el mundo submarino”, o fas immersió o no veus pràcticament res!! És a dir, amb 40 anys s'han carregat gran part de la seva riquesa marina, pescant amb dinamita i acabant amb tot tipus de peixos i coralls.
Filipines no ha estat una decepció, ni molt menys ja que l'he pogut disfrutar i gaudir, i a més amb la companyia d'un amic de BCN, però si que les espectatives que esperava eren molt superiors a les que m'he emportat.
Per un costat, l'alegria de compartir aquest païs amb un amic de BCN va ser enorme, però per l'altre me'n vaig una mica decebut per com aquesta gent no ha sapigut mantenir i perdurar els preciosos fons marins i vida marina que van tenir ja fa uns quants anys, i que en teoría era una mica el reclam pel que m'hi volia acostar.
Tinc molt clar que he vist una petita pinzellada de tot el païs, ja que amb 3 setmanes no tens temps de res, i amb el Nico vem decidir no atiborrar-nos de veure coses, ja que potser ens haguessim passat més temps amb busos i ferris que no pas gaudint dels llocs.
Tenen uns paissatges increïbles, una gent força amable, hem conegut a altres turistes i a locals i hem pogut disfrutar tant de dia com de nit, en llocs paradísiacs. Hem estat en llacunes, illes espectaculars i fins hi tot hem pogut veure alguns taurons balena. Però al mateix temps, l'atracció dels taurons-balena resulta que pot ser perjudicial per aquests ja que el reclam perque aquests vinguin és senzillament donar-los de menjar cada dia desde barques i rodejats de turistes. També vem volar fins a El Nido a l'illa de Palawan, on haviem llegit que el Comandant Cousteau havia rodat part de la seva famossisima serie “El mundo submarino”, i resulta que ara si vols veure algo de “el mundo submarino”, o fas immersió o no veus pràcticament res!! És a dir, amb 40 anys s'han carregat gran part de la seva riquesa marina, pescant amb dinamita i acabant amb tot tipus de peixos i coralls.
Filipines no ha estat una decepció, ni molt menys ja que l'he pogut disfrutar i gaudir, i a més amb la companyia d'un amic de BCN, però si que les espectatives que esperava eren molt superiors a les que m'he emportat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario