El 25 em llevo amb l'objectiu de mirar d'arribar-me al complexe de Ho Chi Min, ja que segons m'han dit es pot visitar de franc, i inclús es pot visitar el mausoleu on hi ha el cos d'aquest embalsamat (tipus Lenin a la Pça Roja de Moscú).
M'hi arribo caminant, tot trobant-me amb una estatua de Lenin i un grup força nombrós als seus peus, tot ballant alguns i molts altres cridant tipus adolescents histèriques (no vaig voler ni averiguar de què es tractava!!).
Un cop a lloc, veig una cua llargueta però que avança rapidament. Miro d'anar cap allà, però com no, hi ha els típics controls dels militars: - "portes menjar o aigua a la bossa? Portes algun ganivet? Portes càmara de fer fotos? etc...-
Em fan deixar la càmara gran a guardarropia, i quan la vaig a posar dins la bossa que porto, juntament amb la petita, em diuen que no!! Que m'emporti la bossa i la càmara petita, que cap problema. No acabo d'entendre la "discriminació" entre la càmara gran i la petita, però cap a la cua.
En principi no es poden fer fotos desde fora al mausoleu, però tothom en fa, per tant agafo la càmara petita faig una foto i guardo la càmara altre vegada. Arribo quasi a l'entrada i em tornen a mirar la bossa. Es troben la càmara petita, però em diuen que endavant. Un cop a dins hem de pujar unes escalinates i cada 5m hi ha un militar observant-nos a tots els turistes (a més de càmares, com no!!).
Arribem a l'habitacle "funerari", i ens trobem 4 soldats inamobibles al voltant d'una estructura de fusta, tipus llit enorme, amb vidres, un fred que tela, poca llum i com no, el "hit parade" del mausoleu dins: el mateix Ho Chi Min en "persona" i "descansant" tranquilament.
A la paret hi ha la bandera Vietnamita en un costat i la falç i el martell a l'altre costat, tot en marbre.
En menys d'un minut però ja tornem a estar fora (pobre del que intenti parar-se allà o pitjor encara, intentar fer-li una foto!!!!). Un cop fora del mausoleu, recupero la càmara gran, passejadeta, faig fotos sense que ningú em digui res, i després vaig a visitar la casa on va estar vivint i treballant desde 1954 fins al 1958, i també visito la pagoda d'un únic pilar.
Després d'aixó ja decideixo marxar d'allà i deixar-me perdre per Hanoi, tot passejant.
Al cap d'una estona arribo a la part central de la ciutadella de Hanoi, anomenada Thang Long, entro ja que torna a ser gratuïta la visita, i allà em trobo moltíssims i moltíssimes més, estudiants, fent-se fotos de grup i individuals. Quan pregunto que estan fent em diuen que ja han acabat els estudis i és com la foto de graduació.
Començo a tornar cap a casa, i de sobte em trobo a l'estació de tren, on aprofito per preguntar horaris per anar cap a Hue l'endemà.
Amb la info, però sense prou pasta per comprar el bitllet, torno a la guesthouse, agafo pasta i cap a l'estació altre vegada i ja compro el bitllet per l'endemà.
Torno a casa, descarrego fotos, miro de preparar coses pel blog, però conec a un americà de Hawaii, i ja anem a sopar plegats (és molt d'hora però....). Un cop sopats, recollim a un altre americà del dorm, i anem a fer algunes cerveses junts.
Finalment cap a les 22h comencem a tornar a casa, tot passejant pel mercat nocturn, i un cop arribat a casa, aprofito per connectar-me via skype amb la family.
Una bona estona per a poder parlar amb tothom i després ja cap a dormir.
M'hi arribo caminant, tot trobant-me amb una estatua de Lenin i un grup força nombrós als seus peus, tot ballant alguns i molts altres cridant tipus adolescents histèriques (no vaig voler ni averiguar de què es tractava!!).
Em fan deixar la càmara gran a guardarropia, i quan la vaig a posar dins la bossa que porto, juntament amb la petita, em diuen que no!! Que m'emporti la bossa i la càmara petita, que cap problema. No acabo d'entendre la "discriminació" entre la càmara gran i la petita, però cap a la cua.
En principi no es poden fer fotos desde fora al mausoleu, però tothom en fa, per tant agafo la càmara petita faig una foto i guardo la càmara altre vegada. Arribo quasi a l'entrada i em tornen a mirar la bossa. Es troben la càmara petita, però em diuen que endavant. Un cop a dins hem de pujar unes escalinates i cada 5m hi ha un militar observant-nos a tots els turistes (a més de càmares, com no!!).
Arribem a l'habitacle "funerari", i ens trobem 4 soldats inamobibles al voltant d'una estructura de fusta, tipus llit enorme, amb vidres, un fred que tela, poca llum i com no, el "hit parade" del mausoleu dins: el mateix Ho Chi Min en "persona" i "descansant" tranquilament.
A la paret hi ha la bandera Vietnamita en un costat i la falç i el martell a l'altre costat, tot en marbre.
En menys d'un minut però ja tornem a estar fora (pobre del que intenti parar-se allà o pitjor encara, intentar fer-li una foto!!!!). Un cop fora del mausoleu, recupero la càmara gran, passejadeta, faig fotos sense que ningú em digui res, i després vaig a visitar la casa on va estar vivint i treballant desde 1954 fins al 1958, i també visito la pagoda d'un únic pilar.
 |
| Entrada al mausoleu de Ho Chi Min |
Al cap d'una estona arribo a la part central de la ciutadella de Hanoi, anomenada Thang Long, entro ja que torna a ser gratuïta la visita, i allà em trobo moltíssims i moltíssimes més, estudiants, fent-se fotos de grup i individuals. Quan pregunto que estan fent em diuen que ja han acabat els estudis i és com la foto de graduació.
Amb la info, però sense prou pasta per comprar el bitllet, torno a la guesthouse, agafo pasta i cap a l'estació altre vegada i ja compro el bitllet per l'endemà.
Finalment cap a les 22h comencem a tornar a casa, tot passejant pel mercat nocturn, i un cop arribat a casa, aprofito per connectar-me via skype amb la family.
Una bona estona per a poder parlar amb tothom i després ja cap a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario