lunes, 23 de enero de 2012

1,2,3 RESPUESTAS A LA INDIA OTRA VEZ...



1,2,3 RESPUESTAS A LA INDIA OTRA VEZ...

Aquest matí (23-01-2012) m'he llevat pensant quin serà el meu proper destí a l'India, amb l'afegit que el proper dia 26 és festiu, ja que és el dia de l'independència de l'India, i m'han comentat que no funcionen ni busos ni trens.
Un cop decidit, he agafat el bus per anar a l'estació de busos a Ernakulam, hi he trigat vora 1'30h en arribar, ja que al típic tràsnsit caòtic de les ciutats indies, li hem d'afegir que estaven fent obres en una de les avingudes principals. Per tant si els embussos ja són grans, el d'avui era monumental!!
Quan finalment m'han avisat que era la meva parada i m'han indicat com arribar a l'estació (més o menys), ha començat la “caminadeta” del dia.
He tornat a preguntar on quedava l'estació de busos (quan creia que ja era a prop d'aquesta), i un home molt amablement m'ha dit que el seguís, ja que ell anava en aquella direcció. Després d'uns 10 min. m'ha dit “ara a la dreta i tot recte”. Tal qual, camina que caminaràs, i finalment al cap d'una bona estona, li he preguntat a un “simpàtic” policia, que anava tant atrafagat dirigint el tràfic que no tenía temps per res i ningú (ironía de les meves!!), m'ha dit que estava a uns 4 Km, i que seguís en línia recta. Després d'una estoneta més, he tornat a preguntar, a un altre policia (aquest, tot hi estar “treballant”-suposo- tenía temps no només per mi, sinó per comentar la jugada del “turista perdut” amb la gent d'un kiosquet, mentre jo esperava la resposta). Finalment (podriem dir que li ha costat respondrem...) m'ha dit que tornés al lloc d'on havia començat la meva “caminadeta”, i d'allà només tindría 1 Km més o menys fins a l'estació de busos. La meva desesperació o mala llet (les coses clares!!) era ja tant gran, que he acabat rient (mig desesperat) juntament amb el policia (ell suposo reia de mi, però s'ha apuntat a riure amb mi).
Després de vora 1h caminant, retrocedint, tornant, retrocedint, etc, etc, etc... sota un sol de justícia, he aconseguit arribar a l'estació de busos.
Allà he pogut preguntar els horaris dels busos, i en menys de 2min, ja m'havien “despatxat”, però tenía la informació.
Aleshores he decidit que tornaría a Fort Kochi, amb ferry, i en menys de 15min i preguntant 2 vegades (i aquest cop les respostes eren en la mateixa direcció!!) he arribat a l'estació de ferrys, i en 15min, m'he plantat a Fort Kochi!! Increïble però cert, tot el que he trigat al matí per anar de Fort Kochi a l'estació de busos, ho podría haver fet en 30min, i no en 2'30h!! La conjunció mental dels indis a vegades t'arriba a desesperar fins a extrems inimaginables!!
Un cop arribat a Fort Kochi, he decidit que a la tarda aniría a veure un fragment d'una representació teatral típica keralesa anomenada Kathakali. He comprat l'entrada, i a preparar-me pel “teatre”.
A les 17h ja era a lloc, per veure com es maquillaven els actors. Més tard ens han explicat els gestos dels ulls, els moviments amb les mans, peus i cos, ja que és completament gestual i “musical (no indicat si és té mal de cap!!) i cap a les 19'30h ja s'havia acabat l'espectacle. Realment m'ha agradat més tot el tema del maquillatge que no pas la representació.
Acte seguit, sopar alguna cosa, i a veure si em puc connectar a internet.



No hay comentarios:

Publicar un comentario