"No por mucho madrugar..."

Ja he acabat el segon treeking pel Nepal, aques cop pel parc nacional de Shivapuri, molt a prop de Kathmandu, i més "light" que el dels Annapurnes.
Han estat quatre dies, començant amb "local bus" desde Kathmandu fins a Sundarijal, i d'allà caminant fins a Chisapani, on vaig arribar després de quatre horetes caminant, amb un fred de nassos i una boira que no deixava veure-s'hi gaire. A les 20'30h ja era al llit, ja que no hi havia res a fer, tret de matinar per veure una impressionant vista del Himalaya.
Em vaig llevar a les 5'30h, i només sortir de l'habitació, no veia ni la casa que tenía al davant, la boira era algo més que densa. Mitja volta i a dormir una estoneta més.
Un cop esmorzat i amb tot preparat per començar a caminar fins a Nagarkot, comença a ploure. M'espero una estona, però en vistes de que la cosa no parava, començo a caminar sota la pluja, i realment va ser increible, ja que no em vaig trobar pràcticament a ningú durant les 9h de caminada (de fet eren 7h però em vaig equivocar en l'últim creuament, i després de baixar una carretera en construcció i enfangada a més no poder, i jo pensant que ja havia arribat a Nagarkot, una senyora gran, em va dir que no estava a Nagarkot. Com a resultat vaig acabar pujant tota la carretera enfangada a més no poder i caminant 2h més del previst).
Després de sopar i dormir, faig la segona matinal per veure una altre possible impressionant vista del Himalaya, però de nou la boira (aquest cop no tant densa), no m'ho va permetre.
Camino de Nagarkot a Dulhikel (última parada per veure l'Himalaya) durant 6h però amb resol i molt poca boira. M'instal.lo, sopo i a dormir, per tornar a matinar i altre vegada la ditxosa boira (i altre vegada densa a més no poder!!).
El quart dia decideixo que en comptes de caminar sota la pluja i la boira, agafo un local bus fins a Namobuddha per visitar un tempel budista molt xulo. M'intenten timar en un primer bus (que no vaig pagar!!) i després d'esperar al voltant d'1h sentat dins un segon bus per anar cap allà (amb el bus a reventar), vaig arribar al famós temple. Quan estic a la "sala principal" d'oracions, comencen a entrar tots els budistes, i em permeten veure la cerimònia (sense fotos...).
Finalment acabo la meva visita al temple i voltants i agafo el "local bus" per tornar a Dulhikel.
Quan portavem tot just 30min de trajecte pel mig d'una pista (allò no era ni camí ni carretera!!), tenim una avería mecànica. Se'ns fa fosc i la gent del bus comença a marxar agafant altres cotxes que passaven per allà. De sobte recordo que tinc el frontal. Els hi deixo. Veuen on és l'avería, i es posen a serrar un tub de plàstic amb "algo similar" a una serra (no tallava res). Els hi deixo la navalla que portava -(Dani i Maria la navalla també va tenir una estrena total)-, i el conductor ja posats a demanar (però al.lucinant de la meva equipamenta), em demana un encenedor, i també els hi deixo. Els tius al.lucinaven, però de gent ja en quedava poca. Cap a les 17'30h, negre nit al mig de la muntanya, passa l'últim bus, i tothom marxa excepte el conductor, els 2 ajudants i jo (que m'havia de quedar ja que estaven arreclant l'averia amb tota la meva equipamenta). I quan ja pensava que passaría la nit en un bus penjat a la muntanya amb tres nepalís, va i arrenca el bus!!!! Resultat final: em van portar fins a la porta de l'hotel, sense pagar absolutament res, i el condutor (noi de 24 anys) dient que jo era el seu home de la sort, i que m'havien enviat els Deus per ajudar-lo...

Sopo, dormo i matino, però aquest cop i en vistes de la boira, faig mitja volta i continuo dormint.
Pel matí visito Dulhikel i agafo bus a Kathmandu.
Quatre dies de treeking per veure l'Himalaya, i bàsicament només he vist boira i pluja...