jueves, 10 de noviembre de 2011

Les muntnayes existeixen (quan fa sol)

Després del treeking i un cop arribat a Pokhara, una dutxeta com cal, roba neta, i tota la bruta a rentar!!
Va ser aleshores que vaig decidir agafar-me uns dies de relax en aquesta ciutat, super tranquila (si més no la zona turística) i reposar, esperant veure els Annapurnes, que no vaig poder veure durant el treeking, que en teoria tenía a tocar.
Aquell primer vespre vem coincidir amb gent del treeking per casualitat, i vem anar a sopar plegats, quedant per l'endemà al matí per anar a fer algunes visites per la ciutat.
Pel matí el punt de trobada era una "cafeteria-pastisseria", amb café expresso autèntic (no aigua calenta amb Nescafé), o suc de taronja natural. Va caure un senyor esmorzar!!
Vem anar a visitar les cascades "Devil's falls", i d'allà cap al poblat de Chorepata. Un petit poblat o barri de tibetans, on tenien la seva escola i temple propis, i que la veritat, em va sorpendre (no se exactament perquè, però em va impressionar...??). Ens vem despedir de la gent del treeking, però encara vem quedar per l'endemà per anar a veure un mercat típic de Pokhara i un temple hinduista. El punt de trobada sería el mateix per repetir esmorzar!!
L'endemà, ens trobem amb força retard, ja que un dels del grup de treeking havia perdut el USB amb moltíssimes fotos, tot hi que el va trobar (aleshores vinga a plorar!!).
Agafem un bus per anar al mercat (la climatología mentrestant no s'havia mogut, tot tapat...), i de sobte ens trobem un grup molt nombrós de gent tocant instruments, altres ballant i altres amb ......... florals.
Decidim baixar de l'autobús, anar a veure què era tot allò i fer fotos.
doncs resulta que era la Big Ekadrish. Una festivitat molt important, on la gent va al riu a fer ofrenes florals d'una forma molt festiva. Mai he vist una cosa igual, podies veure el riu d'aigua i el riu de gent a les voreres, realment espectacular.
El guia de la gent del treeking (que també venía amb nosaltres) em va dir: -"tu no has vist les muntanyes, però has celebrat el Big Ekadrish, i aixó només és un dia a l'any, ets molt afortunat".
Davant la "contundència i evidència" de les paraules i el que havia vist, vaig callar i li vaig donar tota la raó.
D'allà vem passar de volada pel mercat, i cap al temple hinduista. Ja era quasi fosc. Quatre fotos, agafar taxi tots plegats (7 persones i el taxista en un cotxe petitó apretats a més no poder) i retirada.
Al vespre vaig sopar per últim cop amb el Jeroim (ell marxava l'endemà al matí cap a Kathmandu i d'allà a Lhasa), vem fer algunes cervesetes i a dormir.
L'endemà em despedeixo del Jeroim, però jo continuo dormint (la climatología continuava igual, tot tapat, i les muntanyes... a tocar en teoria....).
Em vaig acostar al llac tot fent una passejadeta i finalment em vaig passar moltes hores fent fotos a insectes, flors i algun "llargandaix" petitó. La resta del dia, molt tranquil (aquí els horaris no tenen res a veure amb Barcelona!!).
De nou tornem al matí, i per un dia que em dormo i em llevo a les 10h ( aquí quasi migdia!!), resulta que fa SOL!!!!!!!! Em vesteixo, surto de l'habitació, em trobo a una de les dones de l'hotel i li pregunto si es poden veure les muntanyes. Una altre resposta "contundent i evident" -"yes, sure"- i les assenyla. Que bèstia!! Les tinc a tocar realment!! Em deixa pujar fins a dalt de tot de l'hotel on hi ha els dipòsits d'aigua, i mentrestant ella anava rient!! Per al.lucinar!! Fotos a tort i dret!!
Surto a donar una volta per veure altres punts de vista, i fer més fotos.
Durant el dinar em confirmen que per l'endemà hi haurà bon temps, total, decideixo que aniré a la estupa de la Pau Mundial ( a l'altre costat del llac i dalt la muntanya) per veure sortir el sol pels Annapurnes.
Un cop a l'hotel, pregunto com anar-hi, i en 10segons ja tinc cotxe per anar-hi (com no), però em diuen que és més xulo desde Sarangkot. Doncs allà aniré, aixó si, a les 05h haig d'estar a la recepció a punt.
Sopo, prepararo l'equip i a dormir.
Arribo a Sarangkot cap a les 05'45h, amb una peregrinació de cotxes que tela... i un cop desde el lloc més alt, més que veure la sortida del sol, sembla una trobada d'aficionats i professionals de la fotografía.
Gent a tutti, i càmares, òptiques i tripodes de tot tipus. Els japonesos (a quantitats industrials) amb "lo muy muy y lo más más y lo tope de lo tope", amb uns equipassos que tela!!
L'espectacle, va ser espectacular ("valga la redundancia!!"), i a les 08h ja tornava a ser a l'hotel amb la feina feta.  Total que vaig decidir aprofitar el matí i anar a veure altre cop les muntanyes,però ara desde l'estupa de la pau mundial. Vaig creuar el llac amb barca, i caminadeta d'1h (com no, amb escaleta de pedra...) i a flipar altre vegada. Un dia net i clar a més no poder!!
Un cop a l'estupa, em trobo uns aragonesos i xerrant amb ells, em comenten que hi ha un treeking de 7 dies pels voltants de l'Everest força accesible...
Fetes les fotos a l'estupa, i com no a les muntanyes!! (feia molts dies que les esperava veure), dinaret, i cap a l'hotel a quadrar el tema del treeking dels voltants de l'Everest i descansar.
Al vespre em compro el bitllet per tornar a Kathmandu l'endemà, ja que haig de començar a tramitar el visat per l'India, el treeking i encara vull visitar alguns llocs de Nepal.
Avui, altre vegada matinant per agafar el bus cap a Kathmandu, i després de 7'30h de trajecte mogut (forats i/o craters, adelantaments "temeraris" i no asfalt en alguns llocs) m'instal.lo de nou a Kathmandu.
Vaig de pet a una agència a preguntar pel famós treeking "light" dels voltants del Everest.
Finalment entre varies opcions, i diferents ets i uts varis, sembla que no el faré. Tot i aixó m'han aconsellat un altre treeking, desde on també el podré veure (aixó si, segur que més petit) i amb uns paissatgesmolt més diferents que els dels l'Annapurnes (exclouent la climatología, ESPERO!!)
Per cert les muntanyes que es veuen al fons de la foto són (d'esquerra a dreta): Annapurna Sud de 7219m, Annapurna I de 8091m, Hiunchuli de 6441m, el triangular a més no poder el Machhapuchre de 6993m i  l'Annapurna III  de 7555m, bòniques vistes, no??

2 comentarios:

  1. Coi Luichi, quina inundació d'info tot d'un plegat! Necessitarem temps per pair-ho! Molt guapes les fotos i quina ràbia la teva cara de relax absolut.

    ResponderEliminar
  2. Floretaaa!!!! Quina barbatritat de lletres, carai! Com diu la Mireia, necessitem temps per llegir-nos tot aixó...ara queeeee....amb la cara que fas, malament n t'ho estàs passant, eh, perla? Disfruta nen!!!!

    ResponderEliminar