...Y SE HIZO LA LUZ!!!!

Doncs el dia 16, teniem previst anar a Maumere (si feia mal dia), però Murphy és omnipresent, i ens va deleitar amb un sol que ja feia dies que no veiem amb aquesta intensitat.Vem decidir que Maumere hauría d'esperar. Vaig aprofitar per fer una mica de bugada, i llegir algo més per la meva propera destinació, i amb aquestes m'apareix el Pedro dient-me que estant recollint la xarxa de pesca, i que ells ja estan a la platja. Agafo la càmara i cap a veure què treuen els pescadors.

No molt peix, alguns calamars, i cap a tirar les xarxes novament.

Ens apalanquem a la platja, i al cap d'una estona,apareixen uns núvols i comença a plovisquejar. Moment “ideal” per anar a dinar. Havent dinat anem al porxo del Pedro i la Chanti a fer el café amb galetes, i quan estem acabant surt altre vegada el sol esplèndid del matí. Aprofito que ells estan amb els seus braçalets i collarets per fer un banyito i , per tercer cop, mirar de fer snorkel, i aquest cop si!! Finalment “descobreixo” un lloc amb fons coralins, tot i que sembla que són molt recents, ja que no són gaire grans, i a més, feia uns dies ens havien explicat que arrant del tsunami del nadal 1991-92, aquí hi havien mort més de 10000 persones i que tot aixó va quedar pràcticament arrassat.

Vaig estar una bona estona a l'aigua ( ja en tenía ganes!!). Després va tocar la dutxeta, i quan estava al porxo, vaig rebre la visita de la parella alemanya. Vem estar parlant de fotografia i ens vem ensenyar algunes de les fotos respectives del viatge. Entre pitus i flautes vem veure com la llum del sol marxava, i se'ns plantificava l'hora crítica del vespre (crítica perque aquí els mosquits arrassen a aquesta hora).

Ens vem “refugiar” al “restaurant” de la guesthouse, juntament amb el Pedro i la Chanti, vem demanar el sopar i vem fer temps tot prenent una cerveseta.

Al cap d'una bona estona, vem sopar, i després ja va ser el bona nit i fins l'endemà.