DELAYED+TIRED=SLEPT&LOST DAY...

Finalment el 27 arribo a Hue cap a les 11h, en comptes de les 10h.
He pogut dormir, però no gaire bé, i a sobre el senyor vietnamita que tenía al llit del costat a les 06'30 del matí s'ha posat a parlar per telèfon, amb un volum de veu que ni que fossin les 12h i amb obres al carrer (l'he maleït a més no poder!!).
En vistes de la servicialitat del senyor que ens ha fotut el somni enlaire a pràcticament tots (fins hi tot una dona vietnamita li ha recriminat el volum de veu a aquelles hores del matí!!), ja no he pogut dormir, i a esperar fins a arribar a Hue.
Arribat a lloc, caminadeta d'uns 30min fins a la guesthouse on estic instal.lat, i quan ja estava a punt per anar a dinar (molt d'hora per dinar però tardíssim per esmorzar!!), m'he estirat un moment al llit per llegir la guia, i m'he quedat fregit fins pràcticament les 17h.
Començava a fosquejar, m'havia de dutxar, etc... i he decidit acabar de passar el dia a l'habitació actualitzant el blog.
Cap a les 18h ha arribat un altre noi al dorm, ens hem presentat, i quan ja estavem concretant per anar a sopar junts, ha arribat un altre noi, amb qui ja havia parlat un moment al matí, i finalment hem anat tots 3 plegats a sopar.
Havent sopat, alguna cervesa al bar de la cantonada amb algunes partides de billar (aquí és gratis!!).
Finalment, tornem a la guesthouse, fem la última cervesa i cap a dormir.

A PUNTITO....

El nadal s'acosta

El 26 dormo fins apurar però sense perdre l'esmorzar.
Un cop esmorzat, torno a l'habitació carrego totes les bateries dels diferents artilugis electrònics que porto (que no són pocs!!), preparo equipatge i finalment cap a les 12'30h faig el check out. Encara em queden unes 7h abans d'agafar el tren, per tant me'n vaig a donar una volta més per Hanoi, fins vora les 16h.

Torno cap a casa, algo d'internet, i a les 18h m'avisa el noi de recepció i em diu que compartiré un taxi amb algu per anar fins a l'estació de tren i que em surt de franc.
Recullo tot i preparo l'equipatge de mà, i quan arriba el taxi, veig que amb qui haig de compartir-lo, és amb l'australiana amb la que vaig sopar la 2ª nit.
Arribem al'estació de trens amb temps de sobra, i fem una coke plegats.
Després ella ja se'n va, ja que tot hi anar a Hue com jo, agafa un tren que surt 30min abans que el meu.
Més tard ja m'activo jo, per agafar el meu tren, i finalment i puntuals com un rellotge, a les 19'30h surt el meu tren nocturn cap a Hue. En principi haig d'arribar cap a les 10h del matí, ja veurem què passa....

ON THE FRIDGE

El 25 em llevo amb l'objectiu de mirar d'arribar-me al complexe de Ho Chi Min, ja que segons m'han dit es pot visitar de franc,  i inclús es pot visitar el mausoleu on hi ha el cos d'aquest embalsamat (tipus Lenin a la Pça Roja de Moscú).
M'hi arribo caminant, tot trobant-me amb una estatua de Lenin i un grup força nombrós als seus peus, tot ballant alguns i molts altres cridant tipus adolescents histèriques (no vaig voler ni averiguar de què es tractava!!).

Un cop a lloc, veig una cua llargueta però que avança rapidament. Miro d'anar cap allà, però com no, hi ha els típics controls dels militars: - "portes menjar o aigua a la bossa? Portes algun ganivet? Portes càmara de fer fotos? etc...-
Em fan deixar la càmara gran a guardarropia, i quan la vaig a posar dins la bossa que porto, juntament amb la petita, em diuen que no!! Que m'emporti la bossa i la càmara petita, que cap problema. No acabo d'entendre la "discriminació" entre la càmara gran i la petita, però cap a la cua.
En principi no es poden fer fotos desde fora al mausoleu, però tothom en fa, per tant agafo la càmara  petita faig una foto i guardo la càmara altre vegada. Arribo quasi a l'entrada i em tornen a mirar la bossa. Es troben la càmara petita, però em diuen que endavant. Un cop a dins hem de pujar unes escalinates i cada 5m hi ha un militar observant-nos a tots els turistes (a més de càmares, com no!!).
Arribem a l'habitacle "funerari", i ens trobem 4 soldats inamobibles al voltant d'una estructura de fusta, tipus llit enorme,  amb vidres, un fred que tela, poca llum i com no, el "hit parade" del mausoleu dins: el mateix Ho Chi Min en "persona"  i "descansant" tranquilament.
A la paret hi ha la bandera Vietnamita en un costat i la falç i el martell a l'altre costat, tot en marbre.
En menys d'un minut però ja tornem a estar fora (pobre del que intenti parar-se allà o pitjor encara, intentar fer-li una foto!!!!). Un cop fora del mausoleu, recupero la càmara gran, passejadeta, faig fotos sense que ningú em digui res, i després vaig a visitar la casa on va estar vivint i treballant desde 1954 fins al 1958,  i també visito la pagoda d'un únic pilar.

Entrada al mausoleu de Ho Chi Min

Després d'aixó ja decideixo marxar d'allà i deixar-me perdre per Hanoi, tot passejant.
Al cap d'una estona arribo a la part central de la ciutadella de Hanoi, anomenada Thang Long, entro ja que torna a ser gratuïta la visita, i allà em trobo moltíssims i moltíssimes més, estudiants, fent-se fotos  de grup i individuals. Quan pregunto que estan fent em diuen que ja han acabat els estudis i és com la foto de graduació.

Començo a tornar cap a casa, i de sobte em trobo a l'estació de tren, on aprofito per preguntar horaris per anar cap a Hue l'endemà.
Amb la info, però sense prou pasta per comprar el bitllet, torno a la guesthouse, agafo pasta i cap a l'estació altre vegada i ja compro el bitllet per l'endemà.

Torno a casa, descarrego fotos, miro de preparar coses pel blog, però conec a un americà de Hawaii, i ja anem a sopar plegats (és molt d'hora però....). Un cop sopats, recollim a un altre americà del dorm, i anem a fer algunes cerveses junts.
Finalment cap a les 22h comencem a tornar a casa, tot passejant pel mercat nocturn, i un cop arribat a casa, aprofito per connectar-me via skype amb la family.
Una bona estona per a poder parlar amb tothom i després ja cap a dormir.

 

Bailando....

"Cops a l'esquena"...

 El 24 arribo a Hanoi juntament amb una altre parella alemana (del treeking) cap a les 04'15h.
Arribem a l'hotel que resulta estar tancat, però finalment aconseguim que ens obrin, però no tenim habitació fins vora les 09'30h. Fem temps tot prenent un café i cap a les 06'30h i en vistes de que encara ens queda estona abans de tenir habitació, anem al llac que hi ha molt a prop d'aquí per veure les sessions de gimnàs que fan els vietnamites de bon matí.
Ens quedem força perplexos, ja que hi ha gent de totes les edats i fent de tot: desde gent corrent al voltant del llac, altres fent estiraments, altres gimnasia, altres tai txi, d'altres ballant tangos o inclús el “gagna style”.

Tango

Tai-txi

Ballant el gagnastyle

Gimnàs

Tornem a l'hotel, esmorzem i encara no tenim habitació. Algo d'internet, i finalment ja ens donen les habitacions corresponents.
Super sessió marathoniana de bany i dutxa, preparar roba per la bugadería i relax mentre descarrego fotos a l'ordinador.
Dinaret i havent dinat i tenint molt clar que avui poca cosa faré, torno a l'hotel per actualitzar el blog, però em quedo fregit al llit fins vora les 17h.
Aleshores ja m'he activat, he actualitzat el blog i cap a sopar.
Havent sopat miro de trobar-me amb gent del dorm on estic, per una zona de bars, però no els trobo. Opto per fer mitja volta i cap a casa a descansar, que també m'anirà bé (o molt bé!!!!).

DESPERDIGATS....

Una de les dones que ens va acompanyar per vendre'ns souvenirs

El 23, ens llevem, esmorzem i la nostre guia ens comenta que li ha sorgit un imprevist (té al nen petit malalt) i que si no ens fa res, caminarem amb la seva germana i ja ens trobarem amb ella a Sapa més tard.
Ens posem caminar altre vegada, però després de quasi 2h, ens diuen que és hora de dinar, ens donen un bocata i ja ens recull una furgoneta que ens torna a deixar a Sapa.
Anem a prendre algo tots plegats, i cap a les 15'30h ens retrobem amb la nostra guia “original”, que ens porta a sopar (si si no eren ni les 16h i ja estavem sopant).
Havent sopat, ens despedim i "desperdiguem" ja que alguns tornem a Hanoi, d'altres es queden i altres tornen amb un altre tren una mica més tard.
Minibus cap a Lao Cai, tren nocturn, i a les 19h ja ens han apagat el llum del compartiment i a dormir fins l'endemà...

5+1= PERSONAL TREEKING

El dia 22 arribo de matinada a Sapa, després d'haver compartit amb 4 vietnamites i una noia holandesa el compartiment de sis del tren.
Amb la Hester (la “nova” noia holandesa) agafem el minibus fins a Sapa i anem a esmorzar plegats.
Em comenta que ella vol fer un treeking i li dic que jo vaig amb un grup de 5 persones i que potser es pot apuntar amb nosaltres.
Quan apareix la guia del treeking i la resta de gent del grup, la Hester pregunta si es pot apuntar, i li diuen que si.

La nostra guapíssima guia i una amiga seva

Cap a les 09'30h comencem a caminar, ara per entre mig de muntanyes molt a prop de la frontera amb Xina “escortats” per varies dones locals, amb el típic pressing perque els hi mirem i/o comprem els seus souvenirs.
Arribats a destí, podem visitar una escola, i un cop instal.lats a la casa on dormirem (més que treeking és una excursió!!), i després de canviar-nos de roba, entren totes les dones que ens havien “escortat”, amb tot el mostrari de souvenirs carregats en cistelles que portaven a l'esquena.
La gent comença a mirar i remenar, i sembla com si ja s'haguessin repartit als turistes entre elles.

Després de quasi una hora i tothom content, les dones marxen i quedem els 6 del grup fent temps abans de sopar tot xerrant i prenent alguna cervesa.
Sopem i havent sopat ens porten vi d'arròs (tipus aiguardent) hi fem uns “xupitos” fent conya tots plegats, per acabar fent una timbeta de cartes fins les 21h aprox.
Després a dormir, que ja toca.

MAR I MUNTANYA

El 21 a les 07'30h no estavem tots esmorzant, i quan va aparèixer el guia, algu li preguntà si havia passat bona nit. La resposta d'aquest va ser clara: “no gaire ja que he hagut de llevar-me per evitar que algú es banyés per la nit....”  va dir de forma (encara...) no molt irònica.
La descollonada popular va ser poca i fins hi tot el guia es va posar a riure una mica.
Ens deixen temps per banyar-nos, mentre la resta de gent va apareixent per esmorzar.
Quan ja tornem a divisar el punt per on vem salpar el dia abans, ens donen el dinar, i havent dinat ja ens fan fora del barco i cap al bus per tornar a Hanoi.

Tornada molt tranquila, on la majoria aprofitem per mirar de recuperar algunes hores de son, i un cop arribat a l'hotel de Hanoi, em comenten que en unes 3h, em venen a buscar per anar cap a l'estació de trens i passar la nit en un tren per l'endemà al matí arribar a Cao Lai, i d'allà fins a Sapa amb minibus, on començaré un treeking de 2 dies.

LA LIADA PARDA!!

El 20 després d'esmorzar ens recullen amb una furgoneta per arribar fins a Halong Bay.
Finalment som 8 persones a la furgoneta, entre ells 2 catalanes i 1 català que van plegats.
Després de unes 3h de viatge amb algun petit ensurt (un camió es va carregar el retrovisor del costat del conductor, però cap dels 2 vehicles es va aturar per fer papers....), vem arribar a Halong Bay.
La riuada de turistes i autocars era descomunal, i ens vem quedar tots plegats una mica sorpresos i “desmotivats”, ja que sabiem que era atracció turística, però no m'hagués imaginat a tantíssima gent...
Ens fan esperar uns 30min, i finalment ens diuen que ja podem embarcar, i així ho fem.
Un cop al barco, ens diuen que encara no ens podem instal.lar als camarots corresponents, i que ens donen de dinar ara mateix, i que just després anirem a visitar una cova, i després, ja si, ens podrem instal.lar.
Dinem, demanem algun café i ens diuen que ens el serviran després de la visita.
Fem la visita a la cova, tornem al barco, i just quan ens estan servint el café, ens diuen que ja ens podem instal.lar i que en 5minuts anirem a fer kayak pel mig de la badia de Halong.
Mentre m'estic prenent el café rapidament, em ve a veure el guia i em pregunta si vaig sol. Li contesto que si, i la seva resposta és: “doncs ja t'he trobat nòvia, has de compartir el camarot amb una noia holandesa”.
Em quedo amb careto de sorprés i m'apareix la noia en qüestió.
Ens presentem, ella se'n va a canviar-se, i un cop torna i després d'algun comentari catxondo per part d'alguns en referència a la meva "nova nòvia", vaig a cambiar-me de roba.
Ens porten a fer kayak pel voltant d'algunes de les moltes muntanyes d'aquesta badia durant 45min, i cap al barco altre vegada.
Ens donen “temps lliure” fins l'hora de sopar mentre naveguem entre mig de moltíssimes muntanyes, emergent del mar.
Sopem tots plegats, i havent sopat ens vevem una ampolla de whisky, que portaven els catalans, en un tres i no res.
Continuem amb cerveses varies, i de sobte ens apareix al costat del barco, una senyora amb una barqueta on porta absolutament de tot.
Li comprerm algunes cerveses (més barates que en el barco), i una ampolla de vodka.
Sembla que la complicitat de tots els que anem al barco va a més.
Finalment acabem tots a dalt de coberta, ballant al voltant d'un mini altaveu, amb cerveses per parar un carro i fent “xupitos” de vodka, ja que el whisky s'havia acabat feia estona.
Cap a les 03h de la nit, intentem canviar de barco, ja que sentim música en un altre que està força a prop, però al intentar posar el bot salvavides a l'aigua, ens apareix el guia, dient-nos que estem bojos, i que si ens enganxa la policia, haurem de pagar més de 100$ cadascú.
Finalment no canviem de barco però continuem la festa fins força més tard.

Començant la festa...

L'endemà al matí...

HANOI!!

Sessió de fotos al barri francés

El dia 19, em vaig llevar ja molt més descansat, i després d'esmorzar vaig preparar l'equipillo, i a caminar per Hanoi que ja em tocava.
La conya marinera d'aquesta ciutat és la d'intentar creuar els carrers sense ser atropellat per alguna de les milers de motos que circulen per aquí, aixó realment ja és tot un repte.

 Però si optes per anar per carrers més estrets, li has d'afegir que no pots caminar més de 5m en línea recta, ja que has de sortejar les motos aparcades, i els garitos de menjar a peu de carrer, amb lo qual tornes a circular per la calçada i potser hi ha menys motos, però per variar et venen de tot arreu, i has d'anar amb 4 ulls tota l'estona.
D'entrada vaig acostar-me al temple que hi ha al costat del llac, per seguidament pulular per aquí i per allà fins anar a petar al Museu de la Revolució.

Després de la visita, miro d'acostar-me al d'història, però al ser dilluns està tancat, i decideixo anar a la presó de Hao La.

Faig la visita corresponent, i d'allà miro de començar a tornar cap a la guesthouse, abans no es faci fosc, seguint una ruta d'un planol que m'han donat els mateixos de la guesthouse (per cert, gràcies a aquest mapa, aquest cop no m'he perdut pràcticament gens i he arribat a tot arreu on volia sense haver de preguntar!! tot un èxit amb la meva “super orientació”!!).
Arribat a la guesthouse miro d'agafar una excursió d'una nit i 2 dies a la badia de Halong, i quan ja ho tinc coll avall, i preparo el següent destí, Sapa -al nord de Vietnam-,acabo agafant un altre pack de 2 dies i 1 nit per fer un treeking a allà.
Pujo a l'habitació, descarrego fotos, i me'n vaig a sopar, ara amb una australiana.
Tornem, preparo equipatge, algo d'internet i cap a dormir.

RECUPERANT-ME

El dia 18 ja tenía clar que no faría res, ja que estava valdat, volia actualitzar el blog, i mirar de preparar el viatge per Vietnam, per tant em vaig passar tot el dia pràcticament a la guesthouse, fent aixó.
Al vespre vaig anar a sopar amb una de les noies que hi ha al dormitori on estic, i de pas vem visitar un mercat nocturn, però de la quantitat de gent que hi havia, no vem poder veure pràcticament res, i ja vem fer retirada i cap a dormir.

PILIPINES

Després de passar 3 setmanes a les Pilipines (com escriuen i diuen els locals) les sensacions que he tingut han estat un pel oposades.
Per un costat, l'alegria de compartir aquest païs amb un amic de BCN va ser enorme, però per l'altre me'n vaig una mica decebut per com aquesta gent no ha sapigut mantenir i perdurar els preciosos fons marins i vida marina que van tenir ja fa uns quants anys, i que en teoría era una mica el reclam pel que m'hi volia acostar.
Tinc molt clar que he vist una petita pinzellada de tot el païs, ja que amb 3 setmanes no tens temps de res, i amb el Nico vem decidir no atiborrar-nos de veure coses, ja que potser ens haguessim passat més temps amb busos i ferris que no pas gaudint dels llocs.
Tenen uns paissatges increïbles, una gent força amable, hem conegut a altres turistes i a locals i hem pogut disfrutar tant de dia com de nit, en llocs paradísiacs. Hem estat en llacunes, illes espectaculars i fins hi tot hem pogut veure alguns taurons balena. Però al mateix temps, l'atracció dels taurons-balena resulta que pot ser perjudicial per aquests ja que el reclam perque aquests vinguin és senzillament donar-los de menjar cada dia desde barques i rodejats de turistes. També vem volar fins a El Nido a l'illa de Palawan, on haviem llegit que el Comandant Cousteau havia rodat part de la seva famossisima serie “El mundo submarino”, i resulta que ara si vols veure algo de “el mundo submarino”, o fas immersió o no veus pràcticament res!! És a dir, amb 40 anys s'han carregat gran part de la seva riquesa marina, pescant amb dinamita i acabant amb tot tipus de peixos i coralls.
Filipines no ha estat una decepció, ni molt menys ja que l'he pogut disfrutar i gaudir, i a més amb la companyia d'un amic de BCN, però si que les espectatives que esperava eren molt superiors a les que m'he emportat.

SE ACABÓ LA VISITA & PILIPINAS

El dia 17, mega matinal, ja que a les 04'45h ens recollia una furgo per portar-nos fins a Puerto Princesa (5'30h de trajecte). D'allà tricicle fins a l'aeroport, per agafar el 1^er avió, que ens faría arribar a Cebú.
Un cop a Cebú, més hores mortes, abans d'agafar el 2on avió que ens porta fins a Manila (però aquest cop ja no volem junts amb el Nico, però ens hem de trobar a l'aeroport de Manila).
Arribo a l'aeroport de Manila, i em trobo amb el Nico, però resulta que ell volarà des d'una terminal diferent a la meva, per tant aprofitem per sopar plegats, i havent sopat ja ens despedim, ja que ell torna cap a BCN, i jo me'n vaig cap a Hanoi.

Finalment agafo el 3^er avió, de Manila a Hanoi, on arribo a les 01'30h locals (les 02'30 Filipines).
Control de passaports, visat, recollida de motxilla i a regatejar una bona estona el taxi per arribar a la guesthouse.
Finalment cap a les 02'30h locals arribo a destí, on em poso a dormir i ja fins l'endemà...

CANELO BEACH!!

El 16 vem decidir tornar a la Orange Beach, ja que vem passar-hi una tarda molt xula l'altre dia, i ja que és l'últim dia a El Nido, deicidim passar-nos'hi tot el dia.
Fem snorkel, i just abans de sortir de l'aigua encara tinc temps per veure una tortuga (petita), que al veurem, va marxar super ràpid.
Mentre mengem, teniem els gossos al voltant nostre mirant si podien arreplegar algo de menjar. Sempre i quan, no arribés ningú a la platja, ja que aleshores sortien tots disparats i bordant, a la persona de torn.
Tarda vespre de relax pel Nico, mentre jo miro de preparar una bossa amb coses perquè em torni el Nico a BCN.
Després soparet, i quan anem al reggae bar, ens trobem amb un grup molt nombrós de guiris (ja els haviem vist el dia anterior), però aquest cop amb un grup “extra” d'espanyols, que la veritat van desgràciar l'ambientillo del reggae bar, posant música xunga xunga que ningú més coneixía (només els hi va faltar posar “Paquito el chocolatero” per acabar de cagar-la!!).
En vistes d'aixó, decidim marxar cap a l'Assylum, on fem ara ja si la última cervesa a El Nido.
Demà dia 17 ens toca una marathon de desplaçaments i el final de les vacances amb el Nico.

POC A DIR...

El dia 15 podriem dir que va ser absolutament de transició i relax, ja que no vem fer cap “activitat” extra.
Lo màxim va ser un banyet a mitja tarda abans de la posta de sol i poca cosa més.
I al vespre la tònica de la cerveseta al reggae bar i visita al Assylum.

TRIP C

El dia 14 ens el tornem a passar pràcticament tot amb barca. Desde les 09h fins les 16h, i aquest cop visitem: “Star Beach”, “Hidden Beach”, “Secret Beach” i acabem a “Helicopter Island”.
Aquest cop però no quedem amb la gent del viatge per anar a sopar tots plegats.
Anem a sopar por a un lloc local, i mentre jo encara menjo força bé, el Nico resulta que es demana un plat típic de Filipines que haviem provat 2 dies abans, i li preparen d'una altre forma i no gens bo...
Birretes al reggaer bar, passem un moment per l'Assylum i cap a dormir.

Trankis....

El dia 13 ens llevem per esmorzar, però després d'esmorzar decidim descansar una mica més.
Finalment ens activem cap al migdia per anar a dinar, i decidim que anirem a donar una volta pels voltants de El Nido.
Agafo la càmara gran per mirar de fer alguna foto a la badia, ens posem a caminar, i acabem en una platja a l'altre costat de El Nido, on aprofitem per fer el banyito de rigor abans de la posta de sol.
De tornada a El Nido, decidim lligar un altre trip boat (ara el C -segons ens han dit és el més xulo...-).
Fet aixó continuem el vespre-nit com sempre: dutxetes, sopar i alguna cerveseta al reggae bar.

Les vistes desde El Nido

TRIP A

El dia 12 a les 08'45h ja estem esmorzats i a la platja, i a les 09h ja sortim amb la barca per passar-nos'hi tot el dia fins les 16h. Visitem diferents llocs: la “Secret lagoon” , “Small lagoon”, “Big lagoon”, “Payong-Payong beach” i acabem a la “7 Commando beach”.
Dutxes internet, i abans d'anar a sopar, decidim fem una cerveseta al reggae bar, encara amb temps abans de trobar-nos per sopar amb la gent del trip,
Fem soparet tots plegats, i havent sopat i morts de cansament, anem a dormir.

ORANGE BEACH OR CANELO BEACH?

El dia 11 em desperta el Nico dient-me que és força tard i que perderem l'esmorzar (inclòs en el preu de l'habitació) si no ens activem.
Ell s'avança i al sortir jo, em comenta que ja estaven recollint l'esmorzar, però aconseguim salvar-ho i esmorzem.
Fet aixó decidim anar a mirar els preus dels viatges amb barca pels voltants, i un sr. danés amb restaurant a El Nido, ens diu quins són els millors “boats trips” i ens aconsella d'anar a la Orange Pearl Beach.
Agafem ulleres, tubo i càmareta i ens acostem a la platja en qüestió amb un tricicle.
Ens reben uns quants gossos que hi ha a la platja, preguntem preus d'habitació (ja que el lloc és molt xulo), i fem una mica d'snorkel. Mengem algo a mitja tarda, i quan tornem a El Nido i ja estem dutxats, sentim com una explosió, i acte seguit ens quedem sense llum, ni electricitat.
En vista de que no podem fer quasi res i que comença a ser hora de sopar, sortim al carrer, i aprofitem per concretar el trip A pel l'endemà.
Sopem, fem alguna cerveseta al reggae bar del dia anterior, i cap a dormir.

DE PORTA A PORTA I LA LIEM PERQUE TOCA...

El dia 10, ens va tocar matinar, ja que a les 06'30h agafavem el “ferry” cap a l'illa de Cebú, per després agafar un bus fins a Cebú city (unes 4h), taxi fins a l'aeroport i d'allà avió fins a Puerto Princesa a l'illa de Palawan.
Arribats a Puerto Princesa, el Nico es posa a parlar amb un grup d'alemanys, i acordem llogar una furgoneta que ens porti fins a El Nido. Ens esperen 5'30h més de viatge.
Arribem cap a les 22'30h a El Nido, i comencem a buscar lloc per dormir, però no acabem de trobar el lloc que ens faci el pes. Finalment i després de quasi 1h de recerca, en veiem una, i decidim quedar-nos'hi, ja que estem reventats, i amb la condició que l'endemà ens canviaran a una altre de més gran.
Un cop instal.lats anem a prendre algo, i trobem un garito reggae amb les taules tocant a l'aigua.
Fem alguna cerveseta allà, i quan ja tornem cap a casa, ens trobem el “Club” (l'Assylum) de El Nido. I al ser dissabte, està força ple. Resultat: acabem tancant el garito cap a les 03h.

"SALVADOS"....??

El dia 09 al anar a esmorzar, coincidim amb la parella anglo-alemana i decidim mirar de llogar una barca per anar a fer snorkel tots plegats.
Ho aconseguim força ràpid,i ens etem unes 4h visitant diferents llocs, i amb la grata sorpresa de que podem veure molts més corals dels que haviem vist els dies anteriors (jo personalment em vaig treure una petita espina amb Filipines, ja que veia que s'havien carregat pràcticament tots els coralls i amb aquesta sortida, la cosa va millorar substancialment!!).

Al tornar cap a casa, fem paradeta per dinar, i havent dinat quan decidim fer una mica de migdiada.... sorpresa: no trobem la clau de l'habitació.
Tornem al lloc on ens ha deixat la barca, anem a casa el barquero, busquem inclús dins la barca, però amb resultat negatiu.
Parlem amb l'home de la guesthouse, li expliquem la història, i la cosa és soluciona pagant 150Pesos (uns 3€) per fer la còpia de la clau i el clauer.

Un cop a l'habitació, fem temps, i cap al vespre aconseguim xerrar via skype amb un colega de BCN durant una bona estona.
Després anem a sopar amb la parella anglo-alemana, la veïna holandesa i la veïna russa. Tots plegats cap a la “Barbacue Place”.
Havent sopat tornem a la guesthouse i acabem fent una petita marató del jungle speed, i cap a dormir, ja que l'endemà ens toca matinar per mirar d'arribar fins a El Nido a l'illa de Palawan.

Neighbours

 

El dia 08, hem tingut un matí plujós a més no poder....No plovia amb molta intensitat, però no ha estat el típic ruixat d'aquests dies anteriors que al cap de 10min parava.
La gent de la guesthouse ens han deixat uns paraigües per anar a esmorzar, i un cop a lloc i esmorzats, hem continuat durant una bona estona de xerrera amb una gent amb la que vem coincidir, i que em coneixíen de Sitges (i aixó que hi he anat poc per allà!!).
Acabada la tertúlia i sense pluja, cap a la guesthouse on hem fet temps per veure si el dia s'aclaría, però no ha estat així.
Per tant cap a les 13'30h hem anat a dinar, i havent dinat, ara ja si, hem decidit anar a fer la particular sessió d'snorkel, on hem pogut veure una serp d'aigua (però sense temps per fotografiar-la!!), un peix blau i blanc molt xulo, i alguns peixitos més (sembla que amb la mar moguda hi ha més moviment sota aigua...).

Després dutxeta, algo d'internet i una mica de pernil (que està boníssim!!!! -gràcies Mama!!), i hem conegut a una parella veïna, amb qui finalment hem anat a sopar.
Al lloc de la barbacoa encara ens hem trobat a una altre veïna amb qui finalment també hem sopat, i després de sopar i algo de tertúlia, unes timbes al “jungle speed” (joc de taula), unes de cartes amb la veïna que “faltava” (una russa), i cap a dormir.

...WITH THE MALAPASCUA TIMING...

El dia 07 ens vem llevar més d'hora que mai, i directes a esmorzar.
Havent esmorzat, ens preparem i cap a l'aigua.
Un parell d'hoetes llargues buscant peixos i amb el mateix resultat dels dies anteriors, és a dir molt poc peix (espero que a Palawan poguem gaudir molt més dels fons marins i de peixitos!!).
Dinaret i tarda de relax, ja que per variar, a mitja tarda ha tornat a caure un petit gran ruixat.
Cap a les 19h, ens activem per anar a sopar, i al passar per el lloc de la barbacoa (en fan cada nit, no hi ha ningú). Decidim anar al Ging-Ging's (on esmorzem a diari, dinem pràcticament a diari, i de tant en tant també hi sopem).
Havent sopat tornem cap a l'habitació, però ens trobem al Harry i al Isaac, fem una cerveseta amb ells, i després ja fem la peli de torn, que per variar jo no acabo de veure, ja que em quedo fregit.

un cranc petit