Triple trio (i sort de l'ajuda final!!)

Doncs avui he fet un triple trio, de busos, rickshaws i visites a l'estació de tren!!
He començat agafant el bus per marxar del poble "a prop" de Wayanad (la meva pifiada d'ahir), per arribar-me fins a Kozhikode. Però finalment el que ahir vaig fer en un únic bus, avui han estat 3 (coses de la India i 1er trio...).
Un cop a Kozhikode, he intentat agafar algun bus per anar a Gokarna, Goa o Hampi, però després d'un parell d'hores m'han enviat a l'estació de trens (1er rickshaw). A l'estació de trens m'han dit (per variar) que estava tot ple... Agafo el 2on rickshaw per anar a buscar algun bitllet en bus privat i poder moure'm, ja que la ciutat no té cap encant. De una de les agències, m'han donat una possible solució: agafar 2 busos de 12h cadascu, per arribar a Goa. El plantejament era TREMENDO!! D'allà he anat just a l'agència del costat, i gràcies a un MOLT BON HOME (s'ha tirat quasi 1 hora mirant-me diferents psossibilitats, tant en bus com en tren per qualsevol de les 3 destinacions!!), m'ha dit que tornés a l'estació de tren i fes una reserva d'un bitllet per demà al matí dia 27-01-2012. Jo ja no s'havia que fer, ni on mirar, i finalment l'home m'ha preguntat què em passava. Quan li he explicat tot aixó, ha agafat un paper de reserva de tren (obligatoris aquí per fer les reserves de bitllet) i me l'ha omplert tot, me l'ha entregat i m'ha dit que amb aixó, ja tindría bitllet per anar a Goa, però que havá de tornar a l'estació de trens. Agafo el 3er rickshaw i faig la 2a visita a l'estació de trens.
Després d'aixó ja tenía un bitllet per demà (o aixó sembla, jo amb els bitllets de tren indis tinc un gafe especial...). Un cop amb el bitllet, m'he instal.lat (ja eren vora les 18h) i he anat a donar una volta per aquesta ciutat, però aquest cop sense equipatge!!
Casualitats de la vida, no se com, he tornat a aparèixer a l'estació de trens (3a visita, i completant el triple trio), i d'allà ja he començat a tornar cap a l'hotel, tot i no tenir cap rumb fix.
Demà (si tot va bé) m'esperen 8h de tren per arribar a Goa, i on hi vull estar uns dies, després d'aquesta punxada d'un parell de dies....

ALANG 2 (PERÒ DIFERENT...)

Doncs avui (25-01-2012) era dia de moure's, i per tant llevar-se d'hora i anar a buscar el ferry i després el bus.

Des d'Ernakulam he agafat un bus a les 09h i després de 5'30h de trajecte, he arribat a Calicut o Kozhikode (en indi). D'allà he pogut empalmar amb un segon bus que m'havia de portar a Wayanad.

I de fet m'hi ha portat després de 3'30h més de trajecte. En total he estat unes 9h en bus, quan finalment he arribat a la meva “parada”.

Un cop baixat del bus, comença a buscar algun lloc per dormir, i “sorpreses de les indies”, sembla que tot estava ple!! He preguntat a 2 o 3 llocs, i finalment quan m'han dit que tenien habitació lliure, la “clavada” era monumental!! 1500INR (uns 22€). He dit que m'ho pensaría, i he anat a preguntar als conductors de rickshaw per si sabien d'algun altre lloc. M'han dit d'un hotel però a 1 o 2km del centre del poble.

He agafat el rickshaw, m'he plantat allà, i també tenien habitació, però una mica més econòmica (900INR=13,23€) tot i ser molt cara, però és realment una habitació d'hotel!!

Quan he preguntat per anar a la reserva d'animals de Wayanad (el meu objectiu per demà) m'han dit que haig d'agafar un altre bus i arribar-me a un altre poble. La meva sorpresa ha estat gran, ja que aleshores he preguntat: “però no és aixó Wayanad?”- i m'han contestat: -”si, però Wayanad, és com una “petita regió” (per entendre'ns) que abarca diferents pobles, i el que està més a prop de la reserva d'animals està a 2h d'aquí amb bus.

Vaja, que resumint: m'he equivocat de poble!! I com que he arribat a les 18h, ja no trobes autobus per moure't ni en pintura!!

Total, que m'ha “tocat” quedar-me aquí (d'aquí el nom de l'entrada, ja que és el mateix que em va passar quan vaig estar a Alang per veure els vaixells), per una nit, ja que demà tenen totes les habitacions plenes, i ara m'haig de plantejar que faig per demà; si m'arribo al poble aquest més proper de la reserva (amb l'afegit que hi ha poques places “hoteleres” i sembla que tot està ple), o bé agafo un bus per tornar cap a Calicut (on potser haig de fer nit allà, ja que desconec els horaris dels busos), i d'allà reemprenc la meva tornada tranquilament amb parades “més turístiques”,cap a Mumbai demà mateix o demà passat.

Ja veurem que passa...

TARARÍ QUE TE VI, SE ACABÓ FORT KOCHI!!

Avui és el meu últim dia a Fort Kochi (on s'està de CONYA!!) ja que demà me'n vaig cap a Calicum a unes 6h en bus des d'Ernakulam.

M'he informat dels horaris per agafar el ferry i arribar sense gaires problemes a l'estació de busos, i després ja he decidit agafar el ferry per anar a l'illa veïna de Vyppen, per anar a la platja de Cheray.

Un cop a l'altre illa, he agafat un bus que m'ha portat fins al poble de Cheray, però a 2 km de la platja en qüestió. M'he posat a caminar cap allà i quan ja portava uns minuts, un camió ha parat i m'ha portat fins a la platja!! (GRANDE!!)

Un cop a la platja m'he apalancat i la sorpresa ha sigut que al cap de 10min. ha aparegut el camioner, donant-me conversa...

Quan m'ha dit que havía d'anar a dinar, jo li he dit que anava a veure un pescador que estava tirant les reds una mica més enllà, i “apa siau”...

He estat una bona estona mirant al pescador com recollia reds i treia el peix.

Quan he tornat a apalancar-me a la platja..., sorpresa per segon cop!! El camioner (un noi de 29 anys) ja havia dinat i venía a banyar-se , i com no, ja que tenía un amic occidental, doncs ha vingut on era jo!!

En vistes de que no me´l treuría de sobre, he fet un banyito, i quan s'ha despistat un moment, ja m'he vestit, i li he dit que havía de tornar a Fort Kochi, ja que previament també havia d'agafar el bus... Ell s'ha ofert a portar-me fins al poble per agafar el bus, en 30min, però molt gentilment li he dit que no. He marxat i he pogut agafar un altre bus que ja m'ha portat fins al poble, i d'allà ja he empalmat amb el segon bus i d'allà amb el ferry.

Un cop arribat a Fort Kochi, dutxeta, pagar l'habitació d'aquests dies (per sortir demà sense entrebancs), a veure la posta de sol i fer algunes fotos de les reds de pesca xineses (típica imatge d'aquest poble). Soparet, internet ( a veure si puc solucionar algun problemilla amb el netbook) i a preparar equipatge per demà, ja que torna a tocar matinar i petita marató de bus (o busos??), i tornar a buscar lloc per dormir!!

Per cert haig de fer una correcció referent al Kathakali: és és un a disciplina artísitca teatral típica keralesa, de representació d'històries, que es representa amb gestos, mímica acompanyat de tambors, platarets i cantant(s), no propiament una obra o representació concreta, tal com vaig dir ahir a l'entrada.

1,2,3 RESPUESTAS A LA INDIA OTRA VEZ...

1,2,3 RESPUESTAS A LA INDIA OTRA VEZ...

Aquest matí (23-01-2012) m'he llevat pensant quin serà el meu proper destí a l'India, amb l'afegit que el proper dia 26 és festiu, ja que és el dia de l'independència de l'India, i m'han comentat que no funcionen ni busos ni trens.

Un cop decidit, he agafat el bus per anar a l'estació de busos a Ernakulam, hi he trigat vora 1'30h en arribar, ja que al típic tràsnsit caòtic de les ciutats indies, li hem d'afegir que estaven fent obres en una de les avingudes principals. Per tant si els embussos ja són grans, el d'avui era monumental!!

Quan finalment m'han avisat que era la meva parada i m'han indicat com arribar a l'estació (més o menys), ha començat la “caminadeta” del dia.

He tornat a preguntar on quedava l'estació de busos (quan creia que ja era a prop d'aquesta), i un home molt amablement m'ha dit que el seguís, ja que ell anava en aquella direcció. Després d'uns 10 min. m'ha dit “ara a la dreta i tot recte”. Tal qual, camina que caminaràs, i finalment al cap d'una bona estona, li he preguntat a un “simpàtic” policia, que anava tant atrafagat dirigint el tràfic que no tenía temps per res i ningú (ironía de les meves!!), m'ha dit que estava a uns 4 Km, i que seguís en línia recta. Després d'una estoneta més, he tornat a preguntar, a un altre policia (aquest, tot hi estar “treballant”-suposo- tenía temps no només per mi, sinó per comentar la jugada del “turista perdut” amb la gent d'un kiosquet, mentre jo esperava la resposta). Finalment (podriem dir que li ha costat respondrem...) m'ha dit que tornés al lloc d'on havia començat la meva “caminadeta”, i d'allà només tindría 1 Km més o menys fins a l'estació de busos. La meva desesperació o mala llet (les coses clares!!) era ja tant gran, que he acabat rient (mig desesperat) juntament amb el policia (ell suposo reia de mi, però s'ha apuntat a riure amb mi).

Després de vora 1h caminant, retrocedint, tornant, retrocedint, etc, etc, etc... sota un sol de justícia, he aconseguit arribar a l'estació de busos.

Allà he pogut preguntar els horaris dels busos, i en menys de 2min, ja m'havien “despatxat”, però tenía la informació.

Aleshores he decidit que tornaría a Fort Kochi, amb ferry, i en menys de 15min i preguntant 2 vegades (i aquest cop les respostes eren en la mateixa direcció!!) he arribat a l'estació de ferrys, i en 15min, m'he plantat a Fort Kochi!! Increïble però cert, tot el que he trigat al matí per anar de Fort Kochi a l'estació de busos, ho podría haver fet en 30min, i no en 2'30h!! La conjunció mental dels indis a vegades t'arriba a desesperar fins a extrems inimaginables!!

Un cop arribat a Fort Kochi, he decidit que a la tarda aniría a veure un fragment d'una representació teatral típica keralesa anomenada Kathakali. He comprat l'entrada, i a preparar-me pel “teatre”.

A les 17h ja era a lloc, per veure com es maquillaven els actors. Més tard ens han explicat els gestos dels ulls, els moviments amb les mans, peus i cos, ja que és completament gestual i “musical (no indicat si és té mal de cap!!) i cap a les 19'30h ja s'havia acabat l'espectacle. Realment m'ha agradat més tot el tema del maquillatge que no pas la representació.

Acte seguit, sopar alguna cosa, i a veure si em puc connectar a internet.

Suant, suant...

Doncs avui he tornat a “perdre'm”.

He visitat el museu del palau i la sinagoga i cap de les 2 visites han estat d'alló “més impressionants”. Però després he començat a caminar per aquí i per allà i he arribat a carrers on no sol ser habitual veure-hi turistes, ja que tant petits com grans, em saludaven, em preguntaven d'on era (aixó últim t'ho pregunten MOLTÍSSIMES vegades al dia, i a tot arreu. En aquest sentit, els indis són molt curiosos), i he pogut fer algunes fotos de grups de nens, carrers, pintades, etc...,

Realment a vegades és preferible deixar de costat les ditxoses (i pesades!!) guies, i caminar sense cap destí concret i disfrutar de carrers, gent i entorns.

Aixó si, durant tot el matí, ha fet un sol de justícia, i quan he parat per dinar i m'he tret la bossa de l'esquena, semblava que acabés de rentar la samarreta i no l'hagués escorregut!!

M'he hidratat, menjat, i cap a la guesthouse a dutxar-me i canviar-me de roba, que malgrat la calor és llarga ja que torna a haver-hi mosquits a dojo.

Ara aniré a veure si em puc connectar a internet i després a veure la posta de sol. Soparet i a dormir.

                                        Aixó que diu la foto, no és gaire (per no dir gens) creïble!!

el mar, el mar...

Doncs si, tal com he titulat l'entrada ja torno a estar a la costa, i concretament a Kochi.

Aquest matí (21-01-2012) ens hem despedit amb el Fred (se'n va a Thailandia amb la nòvia) i he marxat de Munnar cap a Kochi, on he arribat després de 2 busos que sumats han resultat ser vora unes 5h de viatge.

Per variar, el trajecte no acaba quan baixes del bus o el tren, ja que aleshores has de buscar lloc per dormir ( i moltes vegades aixó és molt més pesat que el propi trajecte en bus o tren!!), i en aquest cas m'ha tocat agafar un altre bus (ara metropolità) per arribar-me a Fort Kochi, ja que el bus (de llarg recorregut) et deixa a Ernakulam (a uns 10km de distància). Però un cop arribat a Fort Kochi, he tingut la sort de trobar habitació al cap de molt poquet, i preguntant només a 2 llocs.

L'habitació està molt bé i segons la guia (a vegades les guies no són de fiar...!!) és un lloc “super popular entre los mochileros”....??

M'he instal.lat, dutxeta, fer el check inn i a donar una volteta per aquí. He estat veient les reds de pesca xineses i poca cosa més.

Ara a sopar i demà a fer el turista per aquesta petita població que fa molt bona pinta.

Per cert!! Ahir abans d'anar a sopar, vaig poder (finalment!!) connectar el meu netbook a un ciber i a més de funcionar la connexió, anava força ràpida. Vaig posar-me bastant al dia amb entrades i fotos. A veure si avui o demà o acabo d'enllestir...

“DESPERTARES” A MONNAR I LES PLANTACIONS DE TE

 El dia 19 vem fer el check out i cami de l'estació de busos, per anar a Kochin i d'allà agafar un 2on bus fins a Monnar. El 1^er bus vora 1'30h, però el 2on ja en van ser 5'30h. Un cop arribats, la típica recerca de guesthouse, amb equipatge, preus, comissionistes a dojo, i a buscar-se la vida evitant els comissionistes. Un cop instal.lats, tornem al poble, sopem algo (força d'hora ja que el dinar va ser una mica “tentempie” i d'hora). Després anem a un ciber, responc mails, i començo a informar-me per tramitar el visat per anar a Myanmar (ja que en menys d'un mes el meu visat a la India s'acaba).

La opció més senzilla és anar a Bangkok (Thailandia) i allà mitjançant l'ambaixada de Myanmar es pot tramitar força ràpid.

Busco bitllets per volar cap a Bangkok, i finalment després d'un parell d'hores surto del ciber més content que un gínjol: no només tinc bitllet econòmic per volar a Bangkok, sinó que ademés tinc el bitllet d'anada i tornada a Myanmar, i també molt econòmic!!

És curiós, que unes hores abans no sabia ni com tramitar el meu visat a Myanmar, i en una estona ja tenía fins hi tot els bitllets per anar i tornar d'allà!! Vaig “despertar-me” a temps per el visat i pels bitllets.

Avui dia 20, hem decidit anar a veure les plantacions de te amb el Fred, i finalment ens hem decantat per llogar un rickshaw durant 5'30h i ens ha portat als típics llocs turístics, però ha estat la solució més ràpida, econòmica i fàcil.

Hem vist hectàries i hectàries de plantacions de te, per tota la muntanya, i un cop tornats, “berenar” alguna cosa. Ara estem a la guesthouse, cadascu amb el seu netbook, i en breu anirem al poble (que no té res ni de maco ni especial, però tothom arriba aquí per veure les plantacions de te, l'única atracció) per sopar i poca cosa més.
Per demà dia 21-01-2012 a mi m'espera un trajecte de tornada de 5'30h cap a Kochin on hi vull estar alguns dies, i d'allà, ja veurem on vaig a petar....????

PELS BACWATERS (I LA COSTA DE LOS MOSQUITOS)

Realment el dia 16-01-2011, no és molt comentable, ja que vaig dormir com un rei, en el palauet on estic instal.lat!! Esmorzaret i després intentar penjar les entrades que tenía pendents (però com ja és habitual nova gaire bé la connexió, i cada 2 min aquesta se'm penjava!!).

Vaig rebre un sms del Fred avisant-me que el seu tren anava amb retard i que arribaría 4h més tard del previst (per sort meva, ja que entre la dormida i els intents d'internet se'm va passar el temps VOLANT!!). Finalment va arribar el Fred, es va instal.lar a la guesthouse i vem anar a menjar algo plegats, informar-nos per anar als backwaters l'endemà,comprar alguna cerveseta pel vespre i sopar.

Al vespre vem estar de tertúlia amb les cervesetes i intercanvaint (o millor dit, gorrejant-li) un mogollón de música!!

El dia 17 vem esmorzar i vem anar directament a buscar alguna barca per anar als backwaters -per cert haig de rectificar, ja que vaig escriure que era “anar amb barca per canals dins la jungla”, i de jungla no en té res!!, sorry-. Finalment vem agafar un ferry que ens va costar 5INR (al canvi 0,07€, si si 0,07€) i vem fer un petit trajecte d'1h pels canals fins a estacionar-nos en un lloc “inconcret”. Vem comprar algunes samoses (o algo similar a les samoses) i una pinya. Vem caminar una estoneta i vem parar a dinar.

Després d'aixó vem esperar vora 1h per poder tornar a Allepey amb un altre ferry. Ens informem d'horaris per marxar d'Allepey amb bus, però ens avisen que l'endemà dia 18-01-2012, hi ha una vaga, per una disputa d'una central elèctrica amb la regió veïna de Tamil Nadu. Finalment optem per quedar-nos un dia més a Allepey, ja que les habitacions estan de conya i el poble és super tranquil!!

Anem a un ciber, estem allà vora una horeta i corrents a comprar alguna cerveseta pel vespre d'avui i de demà (ja que la botiga governamental de venda de begudes alcohòliques, estarà tancada per la vaga!!). Quan arribem hi ha una cua que tela, però de sobte tothom ens diu que passem al davant (lògicament ens ho diuen en indi,i no ho acabem de tenir clar), però em planto a la finestreta passant davant de tothom i en 5 min ja tenim les cervesetes. Sopem algo, i a la guesthouse on acabem mirant una peli de zombies que tenía el Fred i essent acribillats pels mosquits.

Avui dia 18, esmorzaret, i quan decidim anar a la platja, veiem que només són les 11h i fa una calor de por. Decidim estar-nos una estoneta a la guesthouse (aprofito per posar-me al dia amb les entrades al blog) i ja anirem més tard a la platja.

Dinem alguna cosa, agafem bus, i anem a Marari Beach. Fem uns banys, tornem a la guesthouse, passem per un ciber (miro de posar-me al dia amb les entrades i les fotos, però per variar, res no funciona), sopar i preparar equipatge per demà marxar cap a Kochi i d'allà a Monnar.

NI POSTA NI SORTIDA

El dia 14 tenía intencions de llevar-me d'hora per veure sortir el sol pel mar, però un petit desajust en el mòvil, va fer que no em sonés l'alarma (anava un dia avançat). Quan em vaig llevar, ja no hi era a temps a veure-ho (ni en pintura!!). Aleshores vaig decidir anar a buscar el lloc per on veuría la posta, i camina que caminaràs, fins a l'altre punta del poble i una mica més, però amb l'afegit que pel camí em vaig anar trobant diferents grups de gent de religió hindú (a Kanyakumari n'està plegat, ja que hi van en “peregrinació”, per veure el monument a Vivekanda) i m'anaven demanant que els hi fes una foto. Entre la caminada i les fotos ja se'm va fer migdia. Vaig tornar cap al bazaar (a tocar de la costa) per menjar algo, i de sobte em trobo un altre temple. Pregunto per visitar-lo,i també hi puc accedir!!

Després d'aixó, ja si, menjar algo pel bazaar, i fent temps per veure la posta, però de sobte vaig veure una torre mirador, i vaig decidir que m'estalviaría la caminadeta fins a l'altre punta del poble.

Arribada l'hora de la posta, vaig a la torre, la pujo i finalment uns “magnífics” núvols no em van deixar veure res. Tornada a la guesthouse, preparar equipatge per l'endemà marxar i a sopar (peix fregit una mica picantet en un “xiringo” d'indis, i on era l'únic extranger. Estava boníssim i aixó que jo sóc molt poc peixater!!). Després vaig aprofitar per penjar un petit apunt en el blog i a dormir.

Aquest matí (15-01-2012), m'he llevat per veure la sortida de sol, i cap problema. Quan he arribat al lloc “indicat” per veure la sortida del sol, alló estava més ple que les Rambles de BCN per St. Jordi.

Tots els hindús anaven a veure la sortida davant el monument a Vivekanda. Resultat, he fet una caminadeta una mica a l'sprint per anar a un espigó que hi havia més enllà. Hi he arribat a temps, però uns “magnífics” núvols tampoc m'han deixat veure la sortida!!

He tornat a la guesthouse, fer el checkout i cap a buscar el bus per tornar a Trivandrum, i d'allà un segon bus fins a Allepey. Després de vora 8h de trajecte, ja he arribat, i gràcies a un “xivatasso” del Fred (belga del cap d'any a Diu), ja estic instal.lat en una guesthouse, que crec és la millor (i de llarg) de les que he estat fins ara!! Tinc habitació, menjador amb sofàs i butaques, balcó, lavabo privat complert i gran, TOT super net: vaja “parece mentira” el que pots arribar a pagar a vegades per un “cuchitril” i el que et pot costar a vegdes un palauet... però a “disfrutar-lo”!!!! 

A l'altre extrem!!

Doncs aquest matí (13-01-2012) després de l'estrepitós check out de l'hotel, he anat a buscar el bus per arribar-me fins a Kanyakumari, just la banya del sud de l'India.

El que eren 2'30h de trajecte han passat a ser una mica més de 3h (“pan comido” amb les distàncies i les hores de trajecte que hi ha en aquest país!!). Per sort, només arribar m'he trobat uns guiris i els hi he preguntat si em podien recomanar algun lloc per instal.lar-me,i en 10min ja tenía habitació, ecoòmica i cèntrica!!

He agafat la càmara, i a voltar per veure aquest poble de costa.

Les platges podriem dir que no són res de l'altre món, o millor dit, no estan “preparades” pel bany...

He vist el bazaar que hi ha, i just davant del poble,dins el mar, ja he vist un altre temple i una estatua gegant.

El temple ha resultat ser un monument conmemoratiu a Vivekananda (“uno de los cruzados religiosos más importantesdel país”, segons la guia que porto, i era el lloc on meditava cap al 1892), i l'estatua gegant, és en honor a un poeta tamil (Thiruvalluvar).

He preguntat si es podia visitar (en vista dels meus èxits a Trivandrum...) i m'han dit que si.

He agafat un mini ferry, i a visitar el monument conmemoratiu. Res de l'altre món la veritat!!

Al tornar m'he deixat perdre passejant per aquí i allí, i he arribat al barri de pescadors. He fet unes fotos i m'han convidat a un acte cap a les 18h. He accceptat, he tornat cap al bazaar, menjar alguna cosa, i a les 18h ja era a lloc per “l'acte”.

La cosa era que feien una ofrena en una esglèsia, i després una missa al costat del mar en una miniesglèsia, aixó si, tota enllumenada. He passejat una mica més, i cap a la guesthouse a reposar una mica. Ara aniré a sopar i dormir.

NO HI HA QUI ELS ENTENGUI...

Doncs avui (12-01-2012) m´he llevat força tard, després de les vora 32h de viatge amb tren, i el primer que he fet és rentar una mica de roba (tinc un “troç” d'habitació enorme i l'he aprofitat), per després anar directament a un cibercafé a mirar correu i penjar l'entrada al blog. D'allà m´he anat a informar pels busos per anar a Kanyakumari (la banya de més el sud de l'India) i Allepey (on he quedat per trobar-me diumenge amb un dels belgues del cap d'any de Diu). D'allà ja he començat a caminar sense cap destí concret (feia molt de temps que no ho feia!!).

Una de les coses que m´ha sorprés moltíssim, és que a Trivandrum està ple de joieries (m'ha semblat que de MOLT nivell, i pobre de mi que fes cap foto: em sortien tota l'estona els guardes de seguretat, vigilant que no fes fotos) i al mateix temps està ple de pintades, cartells, rètols i tot tipus de simbologia comunista (pel que es veu Kerala va ser el 1^er país del món amb un govern comunista escollit democràticament).

També (i com no!!) tenen els seus temples, on els turistes no hi podem entrar, però si mirar-los desde fora. I aixó he fet amb el temple de Sri Padmanabhaswamy (importantíssim pels de religió indú), on primer hi he arribat per la porta oest, i un policia ja m'ha avisat que no hi podia entrar. Després per la porta sud amb el mateix resultat i finalment per la porta est (i que és la principal) on hi ha una torre de 30m tota ella esculpida amb diferents divinitats (realment impressionant). M´he acostat a l'entrada (i per variar...) un policia m'ha tornat a dir que no hi podia entrar. Jo li he preguntat si m´hi podia acostar i fer alguna foto i m'ha dit que cap problema. Doncs a la que m'he acostat una mica més, ja tenía un altre poli fent-me senyals. M'he acostat a aquest , i ja li he dit jo mateix que no hi podia entrar. El poli m´ha somrigut i acte seguit (per variar) m´ha demanat un cigarro. Li he donat i ha marxat. Agafo la càmara, faig una foto de la torre esculpida, i no vegis com s'ha posat el poli amb el pitillo a la boca inclós!! Li he dit que només feia una foto a la torre, però el resultat ha sigut que m´ha fet fora d'allà (però tinc la foto!! tampoc és cap meravella de foto, però ja començo a estar-ne MOLT tip d'aquests polis “colegues”, que et demanen o conviden a algo, per fer veure que són simpàtics i amables amb tu, però que et despatxen amb una facilitat tremenda!!).

Al marxar, m´he trobat un noi indi fotògraf i hem estat comentant la jugada, i m´ha explicat que fa 4 mesos van trobar unes peces d'or macís dins el temple, i que per protecció, ara el temple està ULTRAMEGA vigilat.

D'allà ja he començat a tornar cap a l'hotel, però de sobte m´he trobat amb molta gent venent cocos, i jo he pensat: “la gent els compra per l'aigua (aquí fa molta calor) i després es mengen el coco”. Però resulta que no!! Just a la cantonada m´he trobat un altre temple (aquest ja no se com es diu) on la gent es passa el coco pel cap i l'estampa (literalmet!!) contra una pedra, trencant-lo.

Molt més tard m'han explicat que el coco és bó per la ment (d'aquí podría venir l'expressió “no et mengis el coco”??)

Per variar he intentat entrar, però tot i que aquí no hi havia polis, hi havia els “treballadors- recolectors” dels cocos fets bocins, que m'han tornat a negar l'entrada i poder fer alguna foto de les “estampacions” dels cocos a la pedra, amb una sutil amenaça: m'han ensenyat un coco i han assenyalat la pedra (on els estampen) i el meu cap. M'ha quedat clarísssim!! He marxat.

Just abans d'arribar a l'hotel he vist un rètol de BAR. M´hi he acostat per prendre una cerveseta ben fresqueta després de forces hores caminant , i quan entro, resulta que estava pràcticament a les fosques. (m'ha recordat als típics bars de les pelis americanes sobre la llei seca).

Aquí el tema de l'alcohol no té res a veure amb Diu, que era la cosa més normal del món prendre o comprar una cerveseta o licors varis, aquí sembla algo clandestí, i el doble de car que a Diu!!

M'he pres la cerveseta (a les fosques), i ara ja si cap a l'hotel a preparar equipatge per demà matí marxar cap a Kanyakumari.

Per acabar l'entrada “No hi ha qui els entengui”, el dia 13(quan havia de marxar cap a Kanyakumari), a les 08'30h m'han picat a la porta. He obert, encara adormit, i un home gran (que no havia vist mai!!) m'ha cridat: “ADVANCED,ADVANCED”. Li he dit que en una estona feia el check out de l'haibtació i que es calmés (aixó últim ja en català). L'home només sabia cridar “ADVANCED, ADVANCED”, i finalment li he cridat jo també: 5minuts i he tancat la porta.

Al marxar de l'hotel he demanat explicacions i m'han dit que hi havia hagut un error, però parlant clar i desde el punt de vista de la gent de l´hotel, el resultat sería: fota-ti fulles i paga. I “si te he visto, no me acuerdo”. Realment quan volen, NO hi ha qui els entengui!!

Sense wi-fi,ni altres possiblitats...

Hola a tots-es!! Estic a Kanyakumari, la punta mes al sud de l'India.
Com heu  pogut llegir en el titol de l'entrada, no tinc wi-fi, i el teclat amb el que estic escrivint va amb el c..
Tinc les entrades d'aquests dies ja escrites, pero no em deixen connectar el meu netbook, ni cap clau USB, per tant prefereixo buscar un altre emplasament per penjar les entrades i varies fotos que ja tinc a punt.
Dema dia 14, vaig cap a Allepey (Kerala). A veure si puc trobar algun lloc amb wi-fi, o connexions mes bones (aqui es  impossible penjar res, tret de la connexio a internet o l'ordinador!!).
Fins aviat!!

31 i una miqueta mes...

Doncs si, finalment ja he arribat a Trivandrum.
Vaig arribar ahir dia 11 de gener al voltant de les 19h i despres de 31'30h de trajecte en tren.
Per primer cop (des que he arribat a l'India) vaig aconseguir veure escrit el meu nom a les llistes dels vagons, amb la relacio de passatgers amb seient i llit assignat, es a dir que aquest cop NO he tingut cap "sorpresa India" (tipus bitllet de llista d'espera, o bitllet de general amb els vagons a rebentar, etc, etc, etc...).
El trajecte va anar forsa be, tot i les 32h de trajecte, pero un cop arribat a Trivandrum, el problema va ser trobar lloc per dormir, ja que aqui es temporada alta i esta tot a rebentar (pel que sembla...!!).
Dema dia 13 mirare d'arribar-me a Kanyakumari, la punta mes al sud de tot India, completant aixi, una "petita" ruta on haure passat de les muntanyes de l'Himalaya ( a la regio de Catxmir), pel desert (al Rajastan) i acabant a les platges de Kerala i (segurament) Goa.
Haure fet tota una travessia de nord a sud pel costat oest de l'India!! Gens malament per ser la meva primera visita a aquest continent!! (aixo es massa gran per ser nomes un pais).

Del silenci absolut de Diu, al interminable sorollos Alang-Trapaj

Finalment el dia 4 ja nomes quedavem 2 persones del grup de cap d'any, i vem decidir repetir anar al mercat del peix, ja que ens havia entusiasmat!! Matinal altre vegada pero l'espectacle el teniem garantit!!
Despres del mercat tornem a Diu, on esmorzem i encara ens trobem a algun turista (extranger, ja que a Diu tambe hi  ha molt turisme indi, ja que l'alcohol, es SUPER barat i van alla a emborratxar-se a TOPE!!). Platgeta, amb practicament ningu, dutxa i cap a sopar.
El dia 5 vaig aprofitar per fer el turista pel poble, ja que portava quasi una setmana i no havia visitat practicament res.
Vaig poder pujar a dalt el terrat d'una de les 3 esglesies (cristianes!!, ja que havia sigut colonia portuguesa) i veure unes magnifiques vistes d'aquesta petita illa, tambe vaig poder visitar el fort de Diu (crec que es el mes gran en extensio de tot Asia). Alla vaig tenir una anecdota, ja que uns mestres em van demanar que els hi fes una foto amb tots els nens que eren de visita al fort.
D'alla torno a la guesthoues per dinar alguna cosa abans d'anar a la platja, i la gent que la porta, em demanen 4 fotos de la guestouse, ja que tot just havien obert per Nadal, i volien fer algo de publicitat (suposo que el fet que fos l'unic client que encara quedava a la guesthouse, tambe hi va ajudar). Els hi faig pero encara no els hi entrego, ja que havia quedat a la platja amb l'altre persona que quedava del grup i que tambe marxava l'endema. Platgeta, dutxa i a sopar.
El dia 6, vaig aprofitar per fer el meu "regal de Reis" a la gent de la guesthouse amb les fotos tot hi que aleshores no tenien res per emmagatzemar-les. Em van dir que al vespre em donarien un USB per gravarles.
Vaig rentar roba, i vaig anar a conectar-me amb la familia via Skype durant algunes hores per poder parlar amb tothom.
D'alla torno a la guesthouse, preparo equipatge, pujo el netbook pel tema de les fotos, i els 2 propietaris de la guesthouse al.lucinen amb les fotos. Acabo donant idees de coses que poden fer per tenir mes gent, i com a resultat estem practicament 2 o 3h de xerrera i acabo sopant amb ells, regal de la casa!!
El dia 7 agafo bus i me'n vaig cap a Alang. Petit "poble", on el mes destacable, es que desballesten tot tipus de vaixells, i on hi ha una mena de mercat d'encants d'uns 10km (carretera avall) on venen tot tipus de material reciclat dels vaixells (llensols, armilles salvavides, llanxes neumatiques, motors de vaixell, panells de control, taules, cadires, tumbones, sofas, i un llarguissim etc...!!!!)
Un cop arribat abaix, i on es veuen ja els vaixells, puc arribar a entrar a veure com treballes durant 30min, pero em diuen que res de fotos, pero que si vull tornar diumenge, cap problema, ja que no hi haura treballadors, i m'asseguren que fins hi tot podre pujar a algun dels vaixells que estan desballestant.
Busco lloc per dormir, i el trobo a Trapaj: una simple cruilla de carretera entre Alang i Bhagnavar, per on nomes passen alguns busos (cami de Bhavnagar) i moltissims camions amb ferralla, motors de vaixell etc...
L'habitacio deixa bastant que desitjar, i encara mes venint de Diu i el que pagava alla.
Mato hores pensant en l'endema, i quan aquest arriba, agafo un rickshaw per baixar pels "encants mariners", i just quan ja veia els vaixells, la policia em para, em demana el permis (que no tenia) i despres de "convidar-me molt gentilment" a chai (te amb llet), em fan donar mitja volta. Els hi repeteixo que tinc el nom de la persona amb la qui vaig parlar dissabte, inclus el numero de movil. Provo de trucar-lo moltes vegades: desconnectat!!, i finalment em diuen que o me'n vaig o puc tenir problemes.
Faig mitja volta super resignat, i agafo bus per anar cap a Bahnavar. D'alla un altre bus fins a Ahmedabad, i d'alla un tercer bus (aquest ja nocturn) fins a Mumbai on he arribat aquest mati.
He anat a l'estacio de tren a buscar bitllet per marxar cap a Trivandrum (a baix de tot de l'India, costat oest), i l'he aconseguit per dema dia 10. Aixo si, m'esperen ni mes ni menys que 31h de viatge d'una tirada!!
He menjat algo, buscat lloc per dormir, i ara tot just penjo l'entrada al blog. Per cert ja penjare fotos i arreclare faltes, ja que escric desde un "cibercafe" i no te accents, entre d'altres tecles.
Dema agafo tren a les 11'40h a Mumbai, i arribare si tot va be, el dia 11 a les 18'40h a Trivandrum.
Ja us explicare el viatge!!

MOLT BON ANY 2012 PER A TOTS-ES!!!!

Aprofito el blog (i per variar amb retard!!) per desitjar-vos a tots-es un MOLT BON ANY 2012!!!!!

es diu Diu!!

 Finalment i després de moltes hores de viatge (van ser vora 20h de guesthouse a guesthouse) vaig arribar a Diu el dia 30 de desembre. Només arribar em trobo un noi italià que em comenta que el poble està a reventar de turistes indis i extrangers, i que potser no trobo lloc per dormir o haig de pagar molt per alguna habitació.

Reventat de son i del trajecte, em poso a buscar lloc per dormir, amb els primers “It's full” com a resposta!!Quan començo a plantejar-me que potser em toca agafar un altre bus per marxar cap a un altre poble (QUIN PAL!!), em trobo un noi amb motxila i li pregunto si sap d'algun lloc per dormir; em comenta que ell i 2 amics estan fent el canvi de guesthouse i que potser tenen habitacions on van ells. Anem junts, i “floreta al cul!!”, no només trobo habitació i força econòmica (per ser Cap d'Any), sinó que l'emplaçament és molt xulo!! Les habitacions estan dins una cova!! M'instal.lo i vaig a la terrassa-jardí que hi ha. Allà em trobo els altres 2 amics del primer noi. Són 3 francesos de 22 i 24 anys (Mathiu, Niccola i Armand) amb qui acabo esmorzant i dinant (a vegades el “ritme indi” té aquestes coses, comences esmorzant i acabes dinant...), per després anar a la platja!!

Arribem allà i al.lucino pensant que fa uns dies era al desert, i fa unes setmanes a les muntanyes de l'Himalaya!! Em faig el primer bany en terres indies!! Al sortir de l'aigua, prenem una cerveseta amb la sorpresa que només costa 70INR (1€), al nord costaven al voltant de les 150-200INR.

Arriba més gent, i resulta que som un grup de 10 persones, i comencem a parlar i preparar la festa de cap d'any.Veiem la posta de sol, dutxeta a la guesthouse i a sopar tots plegats!!

L'endemà, l'últim dia de l'any 2011, em vaig dormir, i els francesos em van despertar, ja que haviem quedat per anar a veure un mercat del peix a prop d'aquí . Em vaig vestir super ràpid i cap al mercat.

Al.lucinant és poc!! El mercat de peix és enorme i amb una multitud de gent, treien peix dels vaixells, escampant-lo i classificant-lo, comprant, etc...

Vem acabar comprant un parell de tunyines petites i uns peixets petits, i al tornar a la guesthouse, els vem poder cuinar a la brasa, amb una barbacoa que hi havia. Després, a dormir per recuperar hores i estar a punt per la nit de cap d'any.

A mitja tarda, em vaig activar, vaig comprar algunes cervesetes per la nit, dutxeta i a sopar.

Una barbacoa amb molt de menjar (pasta, fideus, arrós, pollastre, peix, patates, etc...) organitzada per la gent que porta la guesthouse al costat del museu de Diu.

Erem unes 50 persones de França, Bèlgica, Espanya, Italia, etc... i vem canviar d'any a la mateixa plaça on haviem sopat. D'allà cap a la platja amb un foquet i fins les tantes.

El dia 1, bàsicament dormir i dormir. Hem menjat algo cap a les 18h, dutxeta a la guesthouse i a sopar.

Mentre que el dia 2 va ser "una mica més actiu", ja que vem anar a la platja, i d'allà vem aprofitar per anar a visitar les coves de Nadan. Al vespre vem quedar per sopar amb més gent, ja que era l'última nit dels francesos, i finalment vem acabar amb una festassa més grossa que la de cap d'any!!

Ahir..., tornar a descansar, anar a la platja, i de sobte al  arribar em trobo que no hi ha ningú, absolutament NINGÚ a la platja, (passat cap d'any tothom es belluga per anar cap al sud (Goa o Kerala), però jo he decidit quedar-me uns dies, ja que ara és més barat i s'està de nassos!!).

Soparet amb els 7 o 8 que quedem a diu, i a dormir.

                                             Pano de l'Hospital de Diu (antiga colònia portuguesa)