IN THE NAVY OR INDO NAVY? MILLOR CORAL.LÍ (tot i que no he escrit un poema en vers)

El 3 de maig ens vem llevar d'hora ja que haviem de tornar a Senggigi per recollir els nostres passaports amb l'extensió del visat indonesi per a un mes més, i després començar una excursió

en vaixell desde l'illa de Lombok fins a l'illa de Flores, amb diferents parades per fer snorkel, banyar-nos en unes aigües i platges increïbles, veure una cascada, els dragons de l'illa de Komodo i altres “bestioles” tan terrestres com marítimes.

També, i  per segon cop consecutiu,havent d'aguantar les “ordres” i mala gaita d'un guia indonesi desquiciat, enfadat i amb algun conflicte amb el capità del vaixell, havent de “pagar” nosaltres (tot el grup de 14 persones), els plats trencats del guia desquiciat. Per sort, tota la gent del grup del vaixell (danés, belga, suïssa, argentí, anglesos,francesos, alemanys, indonesies i jo mateix), vem fer una mica de pinya, i vem saber passar de les impertinències del guia desquiciat (o fals o com li volgueu dir, però poc amable....), i vem passar 4 dies i 4 nits molt xulos.

El primer dia, va ser l'explicació del viatge, i el transport fins al vaixell, amb les compres de menjar i beure pels 4 dies, i instal.lar-nos finalment en aquest i començar la nostre travessa marítima.

De nit vaig poder gaudir del meu primer “moonset” pel mar (o posta de lluna i pel mar!!).

El segon dia, vaig poder gaudir d'una magnífica sortida de sol desde el mar, mentre pràcticament la resta del grup dormia (jo pràcticament no vaig poder dormir en tota la nit). 

Després d'esmorzar, vem visitar una cascada (però tampoc era tant increïble), i quan al tornar al vaixell vem arrencar pensant que anavem a fer snorkel, el guia ens sorpren a tots dient que hem de pagar una entrada per veure un llac. Preguntem si ens ho podem estalviar i anar directament a fer snorkel, i ens comenta (de no gaires bones maneres...) que per fer snorkel també hem de pagar.

Començava la tiventor entre el grup de turistes i el guia desquiciat.

Finalment tots anem a veur el llac, però al cap de 5min, la majoría tornem ja que ens morim de ganes de veure els fons que tenim davant nostre amb unes aigües cristalines i uns fons coral.lins.

 
Fem snorkel durant 1h (segons el guia, però segons el grup, uns 40 min), i aquest dia ja no vem parar motors fins l'endemà a les 07h del matí. Aquell vespre, més d'un es va marejar, ja que el mar estava una mica esbalotat, però finalment tothom va poder mantenir els seus estòmacs a lloc.

El dia 5 a les 7h del matí atraquem en una illa super verda i amb unes aigües també increïbles.

Aquest dia si que vem poder fer snorkel durant quasi 3h (és a dir amb temps per sortir de l'aigua i poder-hi tornar per una estoneta més).

Aquí vaig tenir la sort de poder veure (i també per primer cop en ma vida) una manta, no molt gran però molt xula. Vaig intentar seguir-la, però la molt tremenda nedava a tota velocitat. Finalment vaig fer-li una foto de lluny perqué quedés constància del fet.

Un cop dalt del vaixell, arrenquem altre vegada i fem una segona parada per tornar a fer snorkel al cap de pocs minuts.

Dinem tots plegats, i havent dinat ens porten al parc nacional de Komodo, per veure els dragons.

En veiem i fotografiem uns quants. Fem una caminadeta, i tornem cap al vaixell.

Ens diuen que passarem la resta del dia i nit allà, amb “temps lliure”.

Aprofito per convidar a tot el grup a pernil (encara em quedaven un parell de paquets), i amb una “enganxadeta” amb el guia, ja que el pernil no és algo que els hi agradi als musulmans (és porc!!).

Vaig demanar disculpes a tota la tripulació i vaig rentar el ganivet i el plat per no enfadar a ningú. Però pel que fa al grup, tothom va al.lucinar amb el pernil, i tothom em va donar les gràcies!!

Amb tot aixó, vem poder veure una serp d'aigua (igualeta a la que havia vist i fotografiat jo, feia uns dies), i aleshores em van donar una altre “sorpresa”. Aquella serp és super verinosa, per tant quan vaig ensenyar les fotos, em van dir si estava boig d'haver-me acostat tant a aquesta.

La resta del vespre i nit la vem passar de xarrera tots plegats, jugant a cartes i pescant (amb resultat nul).

L'endemà (6 de maig), arrenquem de bon matí (ens llevabem cap a les 6h cada dia, però a vegades el vaixell arrencava per moure'ns, algunes hores abans....), i anem a una altre illa per veure altre vegada els dragons de Komodo, però ara en estat salvatge.

En veiem alguns, i quan ja estem acabant l'excursió i mentre jo parlava amb el Pedro just darrera el guia, aquest es para, i diu: “STOP!!!! COBRA!!!!”. Com no, parem i veiem el cos d'una serp al mig del camí, però el cap no li veiem. Li fem algunes fotos i al cap d'un parell de minuts el guia la toca amb un bastó força llarg, i la reacció (i certificació) de la cobra no es fa esperar ni un segon. Es va aixecar i va inflar el coll, com a punt per atacar.

Ens fan desviar del camí, i finalment cap problema i tots tornem al vaixell sans i estalvis.

Arrenquem de nou, i al cap d'una estona aconseguim veure dofins (força lluny, però els veiem).

Minuts més tard i gaudint d'uns paissatges increïblement nèts i espectaculars, arribem auna platja de somni (típica foto de paradís indonesi). 

 Fem snorkel, banyitos i fotos allà mateix. Dinem i cap a Flores, que ja la tenim a tocar.

Arribem a Flores i concretament a Lawan Bajo, on ens fan baixar a tots del vaixell amb tot el que tinguem de valor, i a caminar pel poble, que la veritat no és gens maco.

Després d'una estona anem a sopar plegats, prenem algo tots junts com a despedida i a la nit, tornem per passar l'última nit en el vaixell.

El dia 7,ens lleven i ens fan “fora” definitivament del vaixell.

Anem a esmorzar i ja decidim separar-nos. El Niklas i Fred lloguen motos, mentre que jo m'apunto a seguir uns dies més amb la Chanti i el Pedro, i decidim marxar amb bus públic (o bemo) cap a Runteng.

Mentre esperem a l'estació de bemos (algunes hores) a aque arribi el que ens ha de portar, arriben una parella de francesos, i fem el viatge de 5h plegats.

Arribem just abans de que es faci fosc a Runteng i ens instal.em en un hotelet força econòmic, però molt xulo amb una gent super acollidora.

Al vespre anem a sopar, i havent sopat, caic com una mosca, mort de son al llit.

He dormit fins a més no poder.