DMZ again....

..... però al cap d'1h, ja ens va sonar l'alarma, per tant tocava activar-se, i no em vaig tallar un pèl amb el soroll (donde las dan, las toman -pels anglesos del dorm-).
A les 06h del matí ja estavem esperant a que ens recullissin. I quan finalment ho fan, ja ens porten a esmorzar a la mateixa ciutat de Hue.
 Ens estem 1h per esmorzar, i tots els que estem allà ens preguntem perquè ens han fet matinar tant, si al cap i a la fi, no vem pujar a la furgo fins quasi les 07'30h.
Un cop dins la furgo, podriem dir que ens hi vem passar tot el dia, fent algunes parades "puntuals" per visitar diferents llocs estratègics i "importants" de la guerra amb els USA.

Entre d'altres vem "visitar" el pont de la carretera nº9  (coneguda com Ho Chi Min road i que comunica Vietnam amb Laos), i que va ser ultrabombardejada, i ensorrat el pont, durant la guerra.

El nou pont a la carretera nº 9 (o Ho Chi Min road) a 20km de Laos

Vem veure una muntanya que utilitzaven els yankees i des d'on observaben el mar, la frontera amb Laos i bona part del territori proper a allà (on entre d'altres hi tenien un aeroport).
Vist aixó més furgo i cap a l'aeroport "Tacon 9". Un antic aeroport militar yankee, on ara hi ha un petit museu amb "reliquies" varies (armes, uniformes, radios, etc...), i fotos de "l'alliberament"  de l'aeroport per part dels vietcong (realment aixó va ser "un infierno" pel que es veu a les fotos!!). A fora, hi ha alguns helicopters americans (abandonats per aquests quan van fugir cagant llets abnas no els pelessin!!!!), alguns carros blindats, bombes (ja desactivades) i un avió militar de càrrega.

La curiositat va ser que al sortir d'allà, va arribar una petita escorta policial i militar amb un minibus i algun càmara de tv.  Quan preguntem qui ve, ens diuen que és un veterà nord americà que havia estat allà durant la guerra.
Continuem de ruta, i ja ens porten a dinar.
Havent dinat ens porten a visitar un dels túnels del vietcong, i al.lucino amb la feinada que van fer aquesta gent!!!! 3 nivells de profunditat (1er a 10m i pels soldats, 2on a 15m i pels civils i el 3er a 20m per armament). Dins els túnels, hi havia mini habitacions per la gent, cuina, hospital, maternitat, el punt de reunió (l'utilitzaven per donar classes als nens, passar pelis o fer reunions -com no!!-). I varies sortides "d'emergència" que donaven directament a tocar del mar.

Baixant cap el 2on nivell...

També vem visitar un altre minimuseu on explicaven el sistema de túnels, i moltíssimes fotos de l'abans i el després de la guerra del poble pescador on hi havia aquest túnel (otro infierno!!).
Tornem a la furgo, i ja ens porten de tornada, però creuem per un pont que resulta ser la frontera entre el Vietnam del nord i el del sud abans de la guerra.
Ja per acabar el tour, visitem un cementiri (a lo que sería vietnam del sud antigament) on hi ha 3000 soldats enterrats..... però soldats nordvietnamites!!!! (estratègies psicològiques....??).
Finalment ja tornem a Hue.
Fem una mica de relax, i més tard anem a sopar, i quan entrem al restaurant, ens trobem la resta del grup de l'excursió.
Sopem tots plegats i després anem a fer una cerveseta i ens liem en tertúlies varies fins mitjanit.
Demà toca continuar avall cap a Ho Ian.